Skip to content

Archive

Category: Franja

Origen: Festes de Sant Joan

El 24 de juny celebrem la festa de Sant Joan, festes per excel·lència, tant a Catalunya com a tota la resta del territori d’Espanya. Teòricament, encetem, comencem l’estiu. Amb les tradicionals revetlles, música i ball sota les estrelles i la lluna, en una nit que no voldríem s’acabés mai. També la disbauxa i la reunió d’amics i familiars. Sobre tot la il·lusió i la obsessió de la pirotècnia, en més o menys intensitat. No oblidant tenir la precaució del perill que aquesta tradició comporta. Esperem que no hi hagin accidents, ni lleus, ni greus, per suposat. Els hospitals, en els seus apartats d’urgències estan alerta, a l’expectativa. Esperen que no hi hagi res que lamentar. I no vull aigualir la festa.

Gaudim de la Festa de Sant Joan, de les revetlles i de la tradicional i típica coca de Sant Joan. Ressaltant la dolçor d’aquestes festes entranyables. També és típic, per sopar especial de Sant Joan fer una cargolada, condimentada amb diversos ingredients, amb tomàquet i ceba o amb picada, julivert, alls, ametlles i pa torrat, una delícia. Els cargols s’ha arrepleguen al camp, al llarg del any, per a aquest sopar especial. No totes les espècies de cargols són igual de valorats, es consideren exquisits una espècie anomenada “baquetes”, de mida mitjana, color grisenc i espiral blanca.

També és molt típic fer fogueres, a les muntanyes, i en altres temps a la plaça dels pobles. Es crema de tot, allò inservible i vell de les cases. Des de mobles, roba, joguines, com una renovació d’una nova etapa de la vida. També diuen, les tradicions, els costums o les llegendes, que dona bona sort saltar les fogueres. Sempre hi ha algun agosarat que ho fa, en mig de l’animació de la festa.

Desitjo una feliç onomàstica a tots els Joans i Joanes, Juanitos i Juanites, també als que es fan dir Ivan o Ivanna, que també és Joan i Joana. Potser em pensava, equivocadament que el femení d’Ivan era Vanessa.
Després d’una mica de recerca, Vanessa és un nom femení, l’origen del qual pertany a la invenció de l’escriptor satíric anglo-irlandés Jonahtan Swift, no és el femení d’Ivan.

Ivan, nom masculí d’origen Hebreu. Variant russa de Joan.

El femení d’Ivan és Ivanna, significa “El regal de Deu” entre altres connotacions o sinònims relacionats en Déu. Ambdós d’origen Hebreu, amb la variant russa de Joan i de Joana. Molt bones festes de Sant Joan a tothom. Acabem el juny, gaudim d’un estiu prematur, a dies, i altres cautelós. L’arribada de les vacances escolars. Per a altres, passat ja, els difícils i decisius exàmens de la selectivitat. L’estiu, arriba i comença amb les Festes de Sant Joan, amb tota la riquesa, tan humana, turística, amb la conseqüència de revifar l’economia, a les poblacions costaneres i a les de l’interior, ja que està molt en alça el turisme rural Dissortadament no hi és per aquesta part la solució de la crisis.

De moment, només ens queda gaudir de les revetlles de Sant Joan, del ball, de la música, de la bona companyia, la bona convivència i mirar al cel farcit d’estrelles, amb els seus punts de llum, que ens donen pau i esperança, en mig del firmament quotidià i fosc que ens envolta.

Campeonato Aragón Karting Motorland

Marc Nadal: “Mi intención era colársela, desenmascarar una farsa”

Acumula dos premios literarios en balear, ‘baleá’ según los organizadores, y uno en ‘lapao’.
 CATALINA GAYÀ

Jueves, 18 de junio del 2015

Marc Nadal: "Mi intención era colársela, desenmascarar una farsa"

DANNY CAMINAL

-¿Se siente políglota?

-Siempre me ha gustado aprender idiomas, He estudiado inglés, italiano, sé un poco de gallego, así que un poco políglota podría ser, pero no por saber mallorquín o lapao. Me gusta aprender idiomas y conocer los dialectos y sus particularidades.

-Pero ha ganado hasta tres premios literarios, dos en lengua baleá y uno en lapao, la variedad lingüística de Aragón oriental defendida por la Federació d’Asociacións Culturáls de l’Aragó Oriental (sic), la FACAO.

-En el caso del balear adapté un texto que había escrito en catalán a las formas que proponía la Acadèmi de sa Llengo Baléà. Se inspiran en unas gramáticas y unos diccionarios que salieron en el siglo XIX, pero lo del baleà es un invento.

-Espere, espere. ¿Cómo empieza todo?

-Un día hablando con dos amigos mallorquines me dijeron indignados: «Ahora han hecho una academia de la lengua balear». Me conecté y vi que habían fundado un premio literario y me presenté. Envié un cuento de dos páginas llamado Sa bala d’Aquil·les.

-Y los organizadores de los Prèmits Lliteraris en Llengo Baléà (así lo escriben) le dieron un premio de novela.

-Tenían las categorías de cuento y de rondalla. Me dijeron que lo mío era una novela corta porque no había animales mitológicos.

-Es el nuevo Monterroso de los gonellistas, que, entre otras particularidades, defienden que el dialecto mallorquín no es catalán.

-[Cita a Monterroso] Cuando se despertó, el dinosaurio todavía estaba ahí. Me dijeron que nadie se había presentado, así que me daban el premio. Me lo enviaron al despacho de la universidad. Pensaron que era un estudiante mallorquín que vivía en Barcelona.

-Era finales del 2012.

-Sí, y en el 2013 me dan el segundo premio de poesía en balear con Grassis, una parodia.

-Y sigue acumulando premios.

-En el 2013 envié un cuento a la FACAO. Defienden que lo que se habla en la Franja no es catalán, sino aragonés oriental. Y gano otro premio con el cuento Que ningú no mos faigue callá.

-Explíqueme la trama.

-Es un niño que lo pasa muy, muy mal en la escuela porque tiene un profesor pancatalanista. Les dije que era de Tarragona y que mis abuelos eran de Tamarit de Llitera. Gané un tercer premio y me invitaron a la entrega. Fui y, la verdad, fue un poco surrealista. Estábamos yo, una amiga, tres premiados y los organizadores.

-Y es ahí cuando se enteran en Mallorca y en la Franja de que usted es catalán. ¿Cómo se lo toman?

-Los de Mallorca, la verdad, se lo tomaron deportivamente y hasta me agradecieron la publicidad. Dijeron que ellos me habían adaptado la novela. En Aragón se lo tomaron muy mal.

-¿Con qué intención lo hace?

-La verdad, no tenía malicia. Es una forma más o menos elegante de colársela, de desenmascarar una farsa. O bien que tengan que reconocer que soy un políglota.

-Y mientras gana premios literarios está acabando una tesis doctoral en Física.

-Estudié Física e hice el doctorado en Química. En mi tesis estudio la aplicación de diferentes métodos teóricos a proteínas fluorescentes o fotoactivas. Ahora ya soy doctor.

-¿Y ahora?

-Este verano daré clases de inglés.

-¿Ve cómo es políglota?

-[Ríe] Los idiomas siempre me han gustado: este año he estudiado árabe. Pero catalán, valenciano, mallorquín… no he tenido que estudiarlos mucho.

El català, un motiu per retirar la custodia d’un menor | Lo Finestró

El català motiva el Tribunal Superior de Justícia de l’Aragó a retirar la custòdia d’una menor. A una resident a Barcelona, li retira la custòdia d’un fill argumentant la dificultat d’adaptació al territori, als costums i a la llengua catalana (pdf sentència).  Si fos un cas aïllat i si des de l’Aragó o des de la resta d’Espanya s’haguessin aixecat veus significatives criticant la sentència per aquest fet, podria considerar-se només una anècdota. “En cap cas aprendre una llengua no és un perjudici, sinó que ajuda plenament a la integració a la societat on viu”, segons ha dit la Plataforma per la Llengua. “L’any 2012, per exemple, una jutgessa de Cantàbria va prendre la custòdia a un pare adduint que parlava en català a la filla per separar-la de la mare. L’any passat, així mateix, una jutgessa de Tenerife retirà la custòdia a una mare que s’havia traslladat a Ripollet, perquè, segons la magistrada, aprendre en català podia significar per a la nena una dificultat en la seva evolució. Deixo a la consideració del lector la qualificació dels fets. Quina mena de lògica apliquen els jutges amb referència a les altres llengües oficials d’Espanya? Respecten la Constitució? M’agradaria saber quants espanyols estan d’acord amb el criteri discriminador dels jutges de les sentències esmentades.

Veure notícia completa a VilaWeb.

Marató d’emocions entre Ràdio Nikosia i Crisàlida a Camporrells | Mas de Bringuè

NIKOSIA&Crisálida

La Fundació Crisàlida de Camporrells organitza aquest dissabte, 20 de juny, junt amb els components de la barcelonina Ràdio Nikòsia,unes jornades maratonianes de 12 hores de Radio i Televisió a la seu de Crisàlida en aquesta localitat alt-lliterana, amb el lema: CELEBREM LA VIDA PER A CONTAR’HO A LA RÀDIO/ CELEBRAMOS LA VIDA PARA CONTARLO EN LA RADIO. Animeu-vos a assistir en directe a n’aquestes interessants emisions o sintonitzeu Ràdio Nikòsia entre les onze del matí a les onze de la nit d’aquest proper disssabte.
Us adjunteu aquí la programació provisional (sempre pot hi haver canvis i incorporacions d’última hora, on hi participaran persones conegudes del món de la cultura, el periodisme o la política com Pilar Antillach, Mari Pau Huguet, Josep Pamies, Constanza Brncic y Lana Kovacevic. Una programació amb els objectius: “descobrir per a reflexionar, reflexionar per a compartir, compartir per a renovar, renovar per a descobrir”.

PROGRAMACIÓ (Castellà):

Programa conducido por Tere Silvestre y Paco Aznar:
11:00 “Gunter Gras, Eduardo Galeano: la literatura para subir y bajar al infierno”
Con J. Anton Chauvell y J.Antonio Adell
12:00 Tertulia de Radio Nikosia
13:00 “Red Line Sarajevo, el poema visual más hermoso de la historia”
Mari Pau Huguet entrevista a Manel Vila, ciudadano honorífico de Sarajevo.
14:00 Actuación musical de Jorcx (musicando poemas de Joan Margarit)
15:30 Proyección del documental “Los olvidados de los olvidados”
Tertulia con Carles Caparrós, director del documental, y Jaume Domingo.
17:00 Presentación del proyecto “Equaid” por Juti Gusi, su promotor
18:00 “Autoestima y autocuidado” con Gemma Solé i Dolors Zapata
19:00 Tertulia de Radio Nikosia
19:45 “Arteterapia” con Laia Jover, Florence Tessier, Cristina Conesa y miembros de Crisálida
20:30 “La espiritualidad de las manzanas”
Tertulia con Ester Temprado, Ramon Collado y Gerard Guerra.
21:15 Cine Iberoamericano que “celebra la vida”
Con Joan Ferrer, director de la Mostra de cine Iberoamericano de Lleida.
22:00 Presentación del proyecto “Dolça revolució” con Josep Pamies.
22:30 Actuación de Constanza Brncic y Lana Kovacevic.
. Animeu-vos a

Origen: Bienvenius/das a la nueva Zaragoza d’a normalización en l’emplego de l’aragonés |

Benvinguts/des a la nova Saragossa de la normalització en l’ús del’aragonés

El 13 de juny Pedro Santisteve pronunciava algunes frases del seu discurs d’investidura en aragonés. No era l’única novetat d’aquest nou ajuntament de “Zaragoza en Común”, alguns minuts abans, el qual va a ser el nou regidor a Cultura, Fernando Rivarés, havia jurat el seu càrrec també en aragonés.

Sabem que els dos no som parlants d’aragonès, pero bé sabem que és un símbol que marcará el comenci d’una nova etapa de la política a Saragossa i que esperem que estengui cap a tota la vida institucional d’Aragó.

Darrere van quedar els temps de les rialles i la vulgarització de l’aragonès. Molts/es dels regidors que van riure de l’aragonés ja no hi són, altres no han estat elegits pels/per les saragossans/es i en algun cas fins i tot el seu partit ha perdut la representació a l’ajuntament.

En hora bona als movimients socials, ciutadans/es i partits que conformen “Zaragoza en Común”, i molta sort!!

Origen: VilaWeb.cat

A una resident a Barcelona, li retira la custòdia d’un fill argumentant la dificultat d’adaptació al territori, als costums i a la llengua catalana

El Tribunal Superior de Justícia de l’Aragó ha revocat una sentència que donava la custòdia a una mare resident a Barcelona per diversos motius, entre els quals el fet que el català sigui la llengua de Catalunya. ‘La cosa més convenient a l’interès del nen és no treure’l del seu entorn, especialment quan es restringeix la relació amb el pare i la família paterna i s’introdueixen modificacions en els seus hàbits d’escolarització, costums, fins i tot amb un idioma diferent’, diu la sentència (pdf en espanyol).

La Plataforma per la Llengua denuncia aquest fet i considera inadmissible que una sentència esmenti dues vegades l’idioma com un motiu perquè el nen torni al seu poble d’origen. L’entitat considera que això mostra un biaix ideològic clar, car el coneixement de diverses llengües en la infància es considera un perjudici per al desenvolupament personal.

La plataforma lamenta que aquest biaix ideològic afecti sentències que haurien d’obeir purament a qüestions de benestar de les parts, especialment en el cas de menors, i que perjudiqui especialment les persones que troben una oportunitat a Catalunya. ‘En cap cas aprendre una llengua no és un perjudici, sinó que ajuda plenament a la integració a la societat on viu’, diu la Plataforma per la Llengua.

L’entitat també recorda que no és cap cas aïllat. Ja va denunciar-ne en l’informe ‘40 discriminacions lingüístiques: “en español o nada”‘. L’any 2012, per exemple, una jutgessa de Cantàbria va prendre la custòdia a un pare adduint que parlava en català a la filla per separar-la de la mare. L’any passat, així mateix, una jutgessa de Tenerife retirà la custòdia a una mare que s’havia traslladat a Ripollet, perquè, segons la magistrada, aprendre en català podia significar per a la nena una dificultat en la seva evolució.

Origen: Romà Vallés descansará en Calaceite

Origen: Ada Colau renuncia a la candidatura de Barcelona als Jocs d’Hivern – VilaWeb

Malgrat el menyspreu del PP, el ‘LAPAO’ és cada vegada més popular a Aragó ! directe!cat

Origen: La Ruta de los 3 Reyes reforzará este 2015 las actuaciones de promoción vinculadas a recursos patrimoniales e Histórico-Culturales

Monogràfic sobre la llengua catalana a la revista digital DivÈrsia. Deu especialistes, entre ells, en Francesc Serés, analitzen el present del català i en proposen un altre futur. En el seu cas, l’article analitza la situació de la llengua catalana, del present al futur, a la Franja. divÈrsia és la revista digital de la Càtedra UPF sobre Diversitat Social i apareix semestralment a la xarxa, amb caràcter lliure i gratuït, per a divulgar temes vinculats amb aquesta especialitat. Per consultar la revista: www.upf.edu/diversia

Abstract:

Resumen: Una migración implica mucho más que el movimiento físico de una persona de un lugar a otro. También migran la experiencia, el bagaje personal, profesional, político y militante de aquéllos o aquéllas que mudan su lugar de residencia, de sociabilidad, y llegan a lugares nuevos donde los que habían sido sus mundos hasta la fecha se ven sustituidos por otros: otros espacios, otras gentes, otros ámbitos de relación. Cuando estas personas vuelvan a sus lugares de origen después de haber pasado por uno o más sitios, ya no serán las mismas; llevarán algo más que equipaje en la maleta. De este modo, con la presente propuesta pretendo abordar el fenómeno del colectivismo agrario durante la Guerra Civil Española desde un nuevo prisma de estudio, el de las migraciones. Migraciones llevadas a cabo por algunos de los protagonistas del 36 y otros conflictos previos. El espacio elegido es la retaguardia republicana aragonesa en su parte más oriental, la Franja, en contacto con Catalunya, y las migraciones objeto de estudio son las que tienen el territorio catalán como destino.
El propósito de este análisis es encontrar los puntos de contacto de estas olas migratorias con la movilización obrera sindical catalana, en concreto con aquélla de signo anarcosindicalista, y el carácter de ésta como herramienta para la comprensión de conflictos y adquisición de militancia. Muchos de estos movimientos migratorios serán estacionales, con lo que a su retorno al lugar de origen desarrollarán nuevas prácticas políticas y sindicales, una «importación de militancia» en toda regla. Por tanto, nuestro objetivo último es profundizar en el desarrollo de las culturas políticas, entendiendo que éstas evolucionan a partir de continuidades y elementos de desarrollo tales como el contacto territorial y humano.

Origen: (1) ‘Volvían con un poco más de luz en los ojos’. Entre Aragón y Catalunya, migraciones y militancia. | Assumpta Castillo Cañiz – Academia.edu

Han estat moltes les persones interessades en el concurs obert i que han demanat més informació a la Comarca del Matarranya

Origen: La gestió de l’Estació Rural d’Interior de Queretes suscite un gran interès | Comarques Nord

La Franja