Skip to content

Archive

Category: Franja

Origen: Com se presenten les eleccions municipals a les comarques del Baix Cinca i La Llitera? – Lo Reguer

El proper diumenge, a les comarques de la Franja de Ponent s’hi viurà una doble jornada de votacions. Per un costat, les eleccions a les Corts de la Comunitat Autònoma d’Aragó, i per l’altre, les municipals. L’aparició de nous partits d’àmbit estatal també s’ha vist reflectit als municipis franjolins, sobretot a les capitals de comarca.

Ajuntament de Fraga. Font: www.fraga.org
Ajuntament de Fraga. Font:http://www.fraga.org

A Fraga hi haurà fins a vuit llistes que buscaran arribar a l’Ajuntament, tot i queConvergència Democràtica de la Franja, única llista catalanista que hi havia a les eleccions del 2011, no se presentarà en esta ocasió. Les novetats respecte a les eleccions de l’any 2011 són Aragón Sí Puede -candidatura municipal instrumentalista de Podemos- , Ciutadans i Compromiso per Fraga, format per membres del sector crític del PSOE local. Degut a l’escissió i a les hores baixes per les que passa el partit, tot apunta que la davallada dels socialistes serà important, possiblement en favor d’Aragón Sí Puede. Al PP, que actualment ocupa l’alcaldia en coalició amb el PAR, amb l’aparició de Ciutadans se li obre una altra via per pactar en cas de no arribar a la majoria absoluta. Per la seua part, Izquierda Unida, que es presenta amb el nom de Cambiar Fraga, intentarà aconseguir representació municipal per primera vegada des de les eleccions de l’any 1995. La Chunta Aragonistaen canvi, buscarà un resultats que els permetessin entrar per primera vegada a l’Ajuntament de la capital del Baix Cinca.
A Mequinensa, si es confirmen les previsions, el PSOE tornaria a guanyar i Magda Godia començaria la seua tercera legislatura consecutiva. Millor encara ho té el PSOE a Torrent de Cinca, on la seua és la única llista electoral del municipi.

Pel que fa a la comarca de La Llitera, trobem alcaldes històrics que se presenten a la reelecció per part del PSOE, com Francisco Mateo a Tamarit o Josep Anton Chauvell al Campell. Tot apunta que malgrat l’augment de llistes electorals, els alcaldes del PSOE no tindran grans problemes per mantindre els càrrecs. A Tamarit de Llitera, a les llistes habituals de PSOE, PP, CHA i PAR, enguany cal sumar-hi la de Ciutadans. 5 dels 11 candidats de la llista de Ciutadans a Tamarit són noms que fa 4 anys anaven a les llistes d’UPyD de llocs de la província de Uesca i Saragossa, que res tenen a veure en la comarca de La Llitera. Són els coneguts com “cuneros” o “paracaigudistes”.
A llocs com Albelda i el Campell s’han format candidatures d’esquerres en lo nom de Canviar/Cambiar Albelda i Cambiar Alcampell que participaran per primera vegada en uns comicis municipals. En esto darrer cas, la formació és la representació municipal de Izquierda Unida.
La importància del PAR se preveu residual, excepte en alguns petits municipis on ja tenen l’alcaldia, com Baells, Castellonroi o Sanui i Alins. Al Torricó, el cap de llista del PAR és Héctor Castro, reconegut membre de la Federació d’Asociacións Culturáls de l’Aragó Oriental (sic), la FACAO, plataforma catalanòfoba que defensa el secessionisme lingüístic i que s’ha arribat a manifestar al costat de Democracia Nacional en contra de l’oficialitat del català a la Franja pels carrers de Saragossa.

Origen: El Matarraña sacará a concurso la Estación de Cretas a coste 0

Fomento retoma las obras de la N232, desde Ráfales hasta Castellón

Origen: Triunfo catalán en el Trial de La Fresneda

DISCURS MOVIMENT FRANJOLÍ PER LA LLENGUA PREMI JOAN COROMINES 2015

DISCURS MFLL PREMI JOAN COROMINES 2015
Bona nit a tothom.
Primer de tot dir-vos que ens sentim molt honrats de rebre avui aquest guardó per la defensa de la llengua i cultura catalanes a la Franja de Ponent, i que estem orgullosos de ser al costat de la resta de premiats, als quals aprofitem per felicitar. Gràcies a la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana_la CAL, per aquesta distinció que ens encoratja a seguir treballant, sent molt realistes amb la delicada situació del català a les comarques sota administració aragonesa, però alhora amb un rebrot d’il·lusió i d’esperança.
Il·lusió per continuar la tasca a la què estem abocats de tot cor. Ja fa tres anys que un jove de la Llitera va crear el Moviment Franjolí per la Llengua i, des d’aleshores, anem posant el nostre granet de sorra, molt modestament, en la defensa i l’impuls de la llengua pròpia de la Franja.
I esperança, també dèiem, esperança d’encarar el futur sabent que ho fem de manera compartida. Avui volem dedicar aquest premi a les persones i entitats de la Franja que porten moltes dècades lluitant pel català, sovint sota circumstàncies força adverses, alguns gairebé des de l’anonimat. A tots ells i a totes elles va dedicat aquest premi.
I una tercera paraula que no podem obviar, és la de solidaritat. Solidaritat i defensa conjunta de la llengua comú. Tenim molt clar que, front als continus atacs que busquen la fragmentació del català, a la Franja només ens en sortirem des de la unitat d’acció. És per això que participem a la xarxa d’entitats d’Enllaçats per la Llengua. Sense el suport i ajuda dels companys i companyes d’Enllaçats avui no estaríem aquí. Perquè creiem que la dignificació d’una llengua passa pel propi reconeixement de la comunitat cultural a la què pertany, aquells Països Catalans que esmentava Joan Fuster.I nosaltres, des de la nostra migradesa, diem ben alt que la nostra llengua es parla de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l’Alguer. Ja n’hi ha prou de secessionisme lingüístic i de confusió interessada. Ara és l’hora de construir, plegats.
Per acabar, volem agrair publicament tot el suport rebut per col·lectius i persones al manifest que vàrem impulsar, el passat mes de gener, reclamant un estatus digne pel català a la Franja.
I parlant de compartir, compartirem aquest premi amb les nostre famílies, que pateixen sovint la nostra tasca, i amb tots els col·laboradors i seguidors del Moviment Franjolí per la Llengua. Sense vosaltres, res tindria sentit. Vosaltres feu gran el Moviment.
Moltes gràcies i bona nit.

El cas del català a la Franja | Griselda Oliver i Alabau

La situació del català a la Franja és un cas complex dins del panorama lingüístic del territori catalanoparlant, ja que, encara que la llengua gaudeix d’una certa vitalitat a la zona, des del punt de vista legislatiu està completament desprotegida perquè mai ha estat reconeguda de manera oficial. I això ho constata el “VII Informe sobre la situació de la llengua catalana” (2014), que apunta que la nova Llei de Llengües d’Aragó (3/2013) “resulta especialment lesiva pel reconeixement i l’estatus normatiu de la llengua catalana a la Franja” (2014: 59).

LapaoAquesta nova llei, que derogava l’anterior Llei de Llengües (10/2009), la qual, al seu torn, sí que regulava l’ús, la protecció i la promoció de l’aragonès i el català com a llengües pròpies de la regió, “evita en tot moment donar nom a les llengües que es parlen a l’Aragó i parla sempre de «lenguas y modalidades propias de Aragón»” (2014: 111), si bé es compromet a garantir l’ús, la protecció i la promoció d’aquestes “modalitats”. A més, preveu la creació d’una Acadèmia Aragonesa de la Llengua, òrgan que té competències per “establir unes normes i una gramàtica pròpies per al català parlat a l’Aragó, com si fos una llengua diferent” (2014: 69).

Així, a banda de deixar el català en una situació d’involució sense precedents en el reconeixement de la llengua des del punt de vista jurídic, ha repercutit de manera negativa en l’ensenyament de la llengua a la zona. Durant l’inici del curs del 2014 es va voler prohibir l’assignatura de llengua catalana, que ja era optativa, a l’IES Matarranya de Vall-de-roures. Tanmateix, davant de la mobilització dels pares i dels alumnes, el departament d’Ensenyament va acordar que els alumnes fessin una hora de català i una altra de francès, tal com constata l’“InformeCAT”, publicat per la Plataforma per la Llengua.

Tot i aquests atacs, la llengua a la Franja continua gaudint de certa vitalitat, tal com demostren els últims resultats sociolingüístics del Cens del 2011 a l’Aragó, segons els quals un 10% de la població de la comunitat declara entendre el català i l’aragonès, mentre que a la Franja el percentatge varia significativament: un 53,9% sap parlar català, i un 19,4% són parlants d’aragonès. Tal com denuncia, doncs, Joaquim Torrent en el seu article “Més sobre la Franja, encara”, “aquest territori continua tenint la més alta proporció d’habitants catalanoparlants del nostre domini lingüístic  —toquem fusta!— i és alhora Aragó l’única comunitat autònoma de l’Estat que no ha reconegut plenament i d’una manera efectiva i explícita els drets lingüístics de tots els seus habitants”.

Aquesta vitalitat, doncs, es veu estroncada per la gestió d’un govern que ha maldat per esborrar qualsevol denominació que impliqui el terme català a la legislació aragonesa. Aquests atacs explícits contra aquesta denominació contrasten amb l’última intervenció pública de la consellera Dolores Serrat, com recull Natxo Sorolla a “La consellera del LAPAO parla català a la Franja”: “Segons han confirmat públicament los candidats locals, la consellera utilitzava el català de Ripoll per a interactuar amb ells. Tot i que s’enteston a dir que a la Franja no es parla català, i que no hi ha res més diferent del català que el nostre parlar autòcton, etc., al final l’identifiquen en allò que la romanística internacional ho ha fet sempre”. Es tracta, en paraules de Sorolla, d’un nou cas de “postureo LAPAO”.

Que important és el ciutadà en període electoral!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

De Temps de Franja de maig, que ha sortit recentment, publico tot seguit l’editorial:

“Quan s’apropen les conteses electorals, els partits polítics que estan governant se n’obliden dels incompliments del programa que van presentar en eleccions anteriors, i habitualment els tornen a presentar més o menys disfressats per a que no se’ls pugui identificar amb els punts o capítols incomplerts. Tots els punts programàtics són de bell nou, així ho discursegen, i com la memòria dels electors es tan i tan curta…, embolica que fa fort i “quantes coses farem si som votats!” Si més no, se n’obliden també d’allò que han fet i que els convé que els votants tampoc se’n recordin. El grau d’aproximació als electors en període electoral és extraordinari: propaganda al mitjans de comunicació, mítings, trobades, visites als domicilis privats per fer un inventari dels desitjos dels votants, i tot allò que el lector coneix o pot imaginar. Tot amb tot, cadascú dels ciutadans es fa la pregunta, o se l’hauria de fer: per què ara sóc tan important i tan necessari i durant el quatre anys passats cap governant, ni inclús cap partit polític, m’ha demanat la meua opinió envers el que fan els polítics al govern i a l’oposició? S’han interessat en saber el que pensava de les grans decisions que han pres en el transcurs dels quatre anys passats? Si una democràcia només és votar cada quatre anys, amb ben poca cosa ens conformem, oi?

A tall d’exemple, ben concret i entenedor, ens volem referir a l’actitud del PAR en el que fa referència a les llengües pròpies d’Aragó, el català i l’aragonès. Conegut és de tots la forta pressió del PAR que va fer en el moment de redactar la acientífica, catalanofòbica i inútil Llei actual de Llengües del govern del PP-PAR per desterrar el nom de català i aragonès, entre altres coses. Van haver de recórrer a dos vergonyoses i llargues descripcions que mai van pensar de què s’hi podien acronimar en LAPAO i LAPAPYP, escarni d’ambdós partits i riota de qualsevol persona amb sentit comú.

La transmutació del PAR ha estat inversemblant. A finals dels 90, la seu posició se identificava per una relativa defensa del català, i l’aragonès i així es va demostrar en diverses ocasions. Intentaven diferenciar-se del PP que sempre ha estat claríssimament en contra de les llengües pròpies. Quant el PSOE, amb el suport de la CHA, va tirar endavant la raonable, però timorata Llei del 2009 es va anar posicionant cada cop més en contra. Tots recordem el discurs de la diputada del PAR, María Herrero, el dia de l’aprovació de l’esmentada Llei. Com hem comentat anteriorment amb relació a l’actual Llei del 2013, la posició del PAR envers l’eliminació del mot “català” va ser molt més dura que la del PP. Si voleu més contradiccions: amb motiu d’una contesa electoral anterior, María Herrero, va dir en un míting en terres del Matarranya, que com ella havia estudiat a Lleida, entenia molt bé als matarranyencs, quan prèviament havia dit que al Matarranya no es parlava català. Per què no s’adonava de la contradicció de relacionar el català de Lleida amb la llengua del Matarranya, dita LAPAO segons ella mateixa? L’explicació és ben fàcil: s’aproximaven unes eleccions.

Per si faltava alguna cosa més, el senador del PAR, José María Fuster, cap de llista del 2011 a l’alcaldia d’Alcanyís, i actualment candidat cunero —dit també paracaigudista— a Vall-de-roures, ha manifestat recentment que coneix perfectament les necessitats de Val-de-roures perquè fa dues dècades va treballar a la zona, a la qual ha seguit molt unit pel seu partit. A més, va afegir, que tampoc tindria problemes lingüístics perquè “entiendo el catalán”. Són tan semblants el català i la llengua de Vall-de-roures, tan semblants, que són la mateixa llengua, oi, benvolgut lector? I tot, perquè s’apropen les eleccions. Que guanyin els mes democràtics!”

Carme Junyent, Dagoll Dagom, Màrius Serra, el Moviment Franjolí per la Llengua i el Casal d’Olesa, guardonats amb els Premis Joan Coromines 2015
La XIV edició dels Premis Joan Coromines guardonarà el compromís per la llengua de la lingüista Carme Junyent, la companyia de teatre Dagoll Dagom, l’escriptor i enigmista Màrius Serra, el Moviment Franjolí per la Llengua i el Casal d’Olesa.

Aquests premis són el reconeixement que la CAL atorga, des de l’any 2002, a persones i col·lectius que han destacat pel seu compromís en la normalització de la nostra llengua, cultura i nació. Al mateix temps, volen ser un revulsiu que ens esperoni a seguir treballant per assolir el ple reconeixement de la nostra identitat nacional i la nostra llibertat.

Els guardonats d’enguany

Carme Junyent
Dagoll Dagom
Màrius Serra
Moviment Franjolí per la Llengua
Casal d’Olesa

L’acte d’entrega dels premis tindrà lloc el dissabte 16 de maig, a partir de les 7 de la tarda al Casal d’Olesa de Montserrat. El periodista Albert Galceran serà l’encarregat de conduir l’esdeveniment.

A banda del lliurament dels guardons, Albert Codinas, president de la Fundació Institut Nova Història, farà la conferència “La llengua catalana, històries de distorsió i manipulació”.

A més, en el decurs de l’esdeveniment es presentarà el Manifest del Correllengua 2015, redactat per Salvador Cardús, i s’escollirà la imatge del Correllengua 2015 a partir de les propostes presentades al Concurs de Cartells del Correllengua.

Per culminar la vetllada, els assistents podran gaudir de l’actuació del grup de música tradicional Ballaveu.

Accedir al cartell de l’acte de lliurament dels Premis Joan Coromines
Accedir a la nota de premsa

Per a més informació, podeu contactar amb la CAL a través del telèfon 934159002607811759.

 

Origen: Dignificar el català a la Franja, una assignatura pendent | LaColumna.catplataforma-no-hablamos-catalán-1-545x330

“La llengua només perviurà si s’estima. Ací rau la qüestió. Els fills de les zones catalanoparlants d’Aragó mantindran i transmetran el seu llegat històric a les generacions futures si fan ús social de la llengua”

-Josep Anton Chauvell, escriptor

“No té cap sentit plantejar una cooficialitat quan a la majoria del territori no es parlen les llengües pròpies”. No, no són paraules d’un dirigent del PP. Són declaracions dePablo Echenique, candidat aragonès de Podemos i una de les principals figures crítiques del partit a nivell espanyol. Amb aquests mots, el brillant científic involucrat en el món de la política tancava la porta a un hipotètic avenç significatiu del reconeixement del català a la Franja que molts atribuïen a un futur govern podemita.Lluny queda, doncs, l’optimisme desfermat per la proposta ciutadana de cooficialitat, rebutjada de manera palmària per la direcció del partit. Sembla ser que ni tan sols estan disposats a respectar-ne la terminologia correcta: “Entenc que hi hagi gent que anomeni el català i l’aragonès d’una altra manera, i em sembla molt bé”, tot i remarcar que ell n’empra les denominacions corresponents.

Aquest és un exemple més de la polèmica i els recels que aixeca l’existència de la parla catalana a les comarques orientals de l’Aragó. Més enllà de la legislació que finalment apliqui Podemos si mai arriba a governar, és obvi que es tracta d’un afer espinós. I això bo i tenint en compte que a la Franja de Ponent el debat al voltant de la llengua no ha adquirit mai el to que ha adoptat al País Valencià –l’anomenada “Batalla de València”, amb episodis de violència inclosos–, on el blaverisme i la negació de la unitat de la llengua de la qual féu bandera van obtenir quotes gens menyspreables de suport social. Sí que cal assenyalar, però, precedents de tensió relacionats amb la implantació de classes de català a les escoles de la Franja en horari lectiu, que va tenir lloc als anys vuitanta. Les mostres de rebuig a l’ensenyament de la llengua tenien un clar epicentre: Fraga. A la capital del Baix Cinca, uns quants pares del col·legi Sant Josep de Calassanç es va organitzar contra aquestes classes tot comptant amb l’inestimable suport del Partido Aragonés Regionalista. En un documental de l’època realitzat per TV3, el portaveu del PAR José María Mur feia gala del secessionisme lingüístic més desacomplexat en denunciar que “en ensenyar el català s’oblidarà el fragatí i el tamarità, que sí que formen part de la identitat regional aragonesa”.

225px-Aragon_languagesDarrerament, l’enfrontament polític arran d’aquesta qüestió ha revifat amb força de la mà del PP aragonès i el despropòsit de la Llei de Llengües, que descriu el català com a LAPAO (LenguaAragonesa Propia del Área Oriental) i l’aragonès com a LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia del Área Pirenaica y Prepirenaica). Un veritable insult als filòlegs, a la comunitat educativa i al conjunt dels catalanoparlants i aragonòfons. Si bé en força poblacions de la Franja és marginal,l’ultraespanyolisme disfressat de folklorisme i regionalisme ha aprofitat l’avinentesa per incrementar la seva presència a la zona mitjançant el repartiment de pamflets, manifestacions, declaracions incendiàries, interrupcions dels plens municipals… Hi tenen especial experiència els membres de la plataforma No Hablamos Catalán, una versió franjatina de baixa estofa del blaver GAV (Grup d’Acció Valencianista). Integrada per diversos grupuscles com ara la FACAO (Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental) o l’Asociació Cultural Lliterana “Lo Timó”, miren de pertorbar i afeblir la vida cultural, política i social de les comarques aragoneses catalanoparlants. No es pot negar que en alguns sectors de la societat franjatina aquestes accions hagin tingut certa influència.

Ara bé, cal destacar que no manquen pas els qui dia a dia, treballant des de la vida cultural, associativa i política, s’oposen a aquest intent de genocidi cultural. En aquest sentit, és de justícia fer esment dels integrants de la Iniciativa Cultural de la Franja, que coordina la tasca en defensa de la llengua de l’Associació Cultural del Matarranya, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, l’Associació de Consells Locals de la Franja i el Centre d’Estudis Ribagorçans. La seva feinada mereix un reconeixement per part de tots els qui sabem que els enemics de la cultura  no s’aturaran amb el català de la Franja, el del País Valencià i el de les Illes, com assenyalà l’alcalde del Campell Josep Anton Chauvell. Tinguem ben present, doncs, que a l’oest del curs de la Clamor Amarga, la frontera que separa Catalunya i l’Aragó, hi ha gent plantant cara a diari, en unes condicions no sempre fàcils, per dignificar la nostra llengua. Llengua en què el gran escriptor Jesús Moncada, natural de Mequinensa, va escriure la cèlebre novel·laCamí de sirga.

Origen: Primera presentació de les dades sociolingüístiques del Cens 2011 a Aragó | Xarxes socials i llengües

Primera presentació de les dades sociolingüístiques del Cens 2011 a Aragó 11 maig 11UTC 2015

Posted by xarxes in estadística, Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , , ,
trackback , edit post

Dissabte 9 de maig vam presentar els resultats sociolingüístics del Cens de 2011 a Aragó amb el Seminari Aragonès de Sociolingüística. Per primera vegada es compta amb resultats comparables i sòlids del català i l’aragonès a tot Aragó. I els principals resultats són que aproximadament un 10% de la població d’Aragó declara que entén català o aragonès, i declaren que saben parlar català 55.513 persones i aragonès 25.556. Les dades declarades al Cens de 2011 apunten que a la Franja és un 53,9% que sap parlar català i a la zona major densitat de parlants de l’aragonès, el 19,4%. Amb estudis posterior caldrà matisar els resultats del català, que molt possiblement subrepresenten la competència real. També destaca que, si bé a la Franja no sap escriure el català la meitat de la població que declara saber-lo parlar, al Matarranya les deficiències són majors, amb aproximadament dos terceres parts de parlants que no saben escriure’l. Finalment, també és destacable el gruix de parlants de català que hi ha a les capitalitats properes a la Franja (Alcañiz 7,5%, Monzón 7,1% i Barbastro 4,7%) o el 4,1% de parlants d’aragonès a Ejea de los Caballeros, i el volum de parlants de català (12.244) i aragonès (7.873) a Saragossa capital.

Aquests són els resultats que vam privilegiar en la presentació, tot i que les agències van primar als titulars el rànquing entre estes dues llengües minoritzades a Aragó. Notícia a El Periódico de Aragón, Aragón DigitalHeraldo de Aragón i La Vanguardia.

El catalán está más implantado en la comunidad que el aragonés

De las 83.000 personas que lo entienden, más de la mitad lo saben hablar. Casi un 10% de la población comprende al menos una de estas dos lenguas propias

 Varios profesores universitarios dieron ayer a conocer los datos en una rueda de prensa. - Foto: NURIA SOLER Varios profesores universitarios dieron ayer a conocer los datos en una rueda de prensa. – Foto: NURIA SOLER
El avance de resultados de un estudio realizado por el Seminario Aragonés de Sociolingüística indica que el catalán está más implantado en su área de influencia en Aragón y de un modo más homogéneo que el aragonés, así como que el conocimiento de ambas lenguas trasciende a sus zonas históricas.

Para este trabajo se han basado en los datos ofrecidos en lo que respecta a las lenguas por el censo del 2011 elaborado por el Instituto Aragonés de Estadística con una muestra de 137.000 personas, aproximadamente el 12% de la población, un porcentaje que sería sensiblemente mayor en las zonas rurales. Por el momento, se trata solo de un avance –los resultados finales se espera que estén disponibles para final de año– que fue presentado ayer por los profesores universitarios Chabier Gimeno, Miguel Montañés, Natxo Sorolla y Juan Pablo Martínez.

Así, según los datos del 2011, cerca de un 10% de los aragoneses entiende al menos una de estas dos lenguas propias, un 3,3% (alrededor de 44.000 personas) el aragonés y un 6,2% (83.000 personas) en el caso del catalán. En este último, de los 83.000 aragoneses que lo entienden, algo más de la mitad lo saben hablar.

Por zonas, en el caso del aragonés se ha dividido su zona de influencia en dos áreas, la considerada como “de mayor vitalidad”, que incluye los valles pirenaicos más occidentales, el Sobrarbe, parte del Somontano de Barbastro o la mitad oeste de la Ribagorza, y la “histórica”, que tiene parte de las Cinco Villas y buena parte del resto de la provincia de Huesca.

Conocimiento más allá de las zonas tradicionales de influencia

10/05/2015El catalán está más implantado en la comunidad que el aragonés

El uso o conocimiento de ambas lenguas no se restringe a sus zonas tradicionales de influencia. De hecho, un tercio de los hablantes del aragonés y una cuarta parte de los catalanoparlantes de Aragón se encuentran en la comarca de Zaragoza, principalmente en su capital, con densidades bajas que no llegan al 2%. Estos números son incluso más altos en términos relativos en otras localidades, como Ejea de los Caballeros, con más de un 4% de vecinos que hablan aragonés, y Fraga o Tarazona, que superan el 2%. En el caso de la lengua catalana destacan Alcañiz y Monzón, con más de un 7% de hablantes, y Barbastro, con un 4,7%. Las causas que explicarían este fenómeno serían, según los responsables del estudio, la emigración.

La realidad supera al ‘Lapapip’ y al ‘Lapao’

11/05/2015 Un estudio, todavía sin acabar, realizado por el Seminario Aragonés de Sociolingüística dice que el catalán se habla más en la comunidad que el aragonés. Pero, lo más llamativo es que el conocimiento de ambas lenguas no está constreñido a la zona geográfica tradicional sino que trasciende a su área de influencia. Según estos resultados, la Lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica (Lapapyp) y la Lengua aragonesa propia del área oriental (Lapao), denominaciones a las que se refirió el PP-PAR cuando derogó la ley que negaba el catalán y el aragonés, son un despropósito. Que la lengua de la comunidad de origen de la consejera Dolores Serrat la use más de un 7% en Monzón y Alcañiz o que en la comarca de Zaragoza o Ejea sea donde más se habla el aragonés es una realidad que se impone a todo lo demás.

9/5/2015

Aragón Digital: Unas 15.000 personas aseguran que tienen competencias básicas de aragonés

El Seminario Aragonés de Sociolingüística ha presentado este sábado un estudio elaborado a partir de los datos del censo de población y viviendas de 2011. Los datos señalan que unas 15.000 personas tienen competencias básicas para hablar aragonés. En el caso del catalán, la cifra aumenta hasta los 25.000.

Verónica de Castro Alonso

El estudio se ha presentado en el Centro Joaquín Roncal de Zaragoza

El estudio se ha presentado en el Centro Joaquín Roncal de Zaragoza

Zaragoza.- Unas 15.000 personas tienen competencias básicas para hablar aragonés y unas 25.000 aseguran tener el mismo nivel pero en el caso del catalán. Así lo reflejan los datos que ha presentado este sábado por la mañana el Seminario Aragonés de Sociolingüística. Datos que han obtenido a partir del censo de población y viviendas del año 2011.

El profesor universitario y experto en Sociología de la Lengua, Nacho Sorolla, ha explicado que en el censo que han utilizado se incluía una pregunta para los aragoneses sobre su conocimiento de catalán y aragonés. “Estos datos nos permiten conocer la situación y la diversidad sociolingüística de la Comunidad. Es el primer estudio que puede cuantificar el número de hablantes”, ha señalado.

Volviendo a los datos, desde el Seminario Aragonés de Sociolingüística han detallado que en el caso del aragonés hay unos 8.500 hablantes en el Alto Aragón y, en las zonas de “mayor vitalidad”, un 20% de la población habla aragonés. En cuanto al catalán, también han destacado que en las zonas históricas de uso predominante más de la mitad de la población sabe hablar esta lengua.

Sin embargo, como ha puntualizado Sorolla, la competencia escrita supone muchos más problemas para los hablantes de aragonés y de catalán. En cuanto a esta segunda lengua, Sorolla ha incidido en que “en la zona central de la zona catalano-hablante la mitad de la población que sabe hablar no sabe escribir. En el sur, en el Matarraña, solo un tercio de la población que habla catalán lo sabe escribir”.

“Detectamos por lo tanto deficiencias importantes que son consecuencia del sistema educativo al  no tener en cuenta estas lenguas propias y su conservación”, ha añadido Sorolla.

Para acabar, otra de las conclusiones del estudio señala que el conocimiento del aragonés y del catalán se centra en las zonas históricas pero también en poblaciones hasta las que han llegado inmigrantes del pirineo y del prepirineo o de la zona catalano-hablante oriental. “Encontramos así una importante densidad de hablantes de catalán en Alcañiz, Monzón o Barbastro; o de aragonés en Ejea de los Caballeros”, ha concluido Sorolla.

Mayor presencia del catalán en Aragón

Comentarios realizados ayer por los lectores en la edición electrónica del diario 11/05/2015

El avance de resultados de un estudio realizado por el Seminario Aragonés de Sociolingüística indica que el catalán está más implantado en su área de influencia en Aragón y de un modo más homogéneo que el aragonés, así como que el conocimiento de ambas lenguas trasciende a sus zonas históricas. De las 83.000 personas que lo entienden, más de la mitad lo saben hablar.

Incapaces

Eso dice de cómo somos. El Gobierno es incapaz de apoyar nuestra lengua autóctona y la está dejando morir. Gobiernos que solo miran Madrid. DANIELG

Conservación

El aragonés está mucho más en los pueblos de lo que estos dicen, pero son palabras sueltas porque los verbos no los tenemos arraigados. Por ejemplo, en la ribera del Jalón y afluentes se habla y mucho. Deberían hacer mucho más para su conservación. PERCA

Céntimos de inversión

Europa destina fondos para preservar la riqueza lingüística y cultural de las lenguas en peligro de desaparición y España los gasta en fomentar las lenguas “oficiales” (catalán, gallego y vasco) y ni un céntimo para el aragonés o el bable asturiano. Aragón invierte con Rudi en el poder una media de dos céntimos al año por habitante en proteger este patrimonio cultural nuestro. BLANCA

Poco apoyo

Muy buen dato me parece con el poco apoyo que se le da al aragonés en la comunidad.

RAFAEL

Uso tradicional

El dato más importante de la presentación del sábado es ese 19,5% de hablantes de aragonés en las zonas de uso tradicional. Y ese es un dato muy malo… el resto no tiene tanta importancia.

Gregorio nos manda esta foto. Señales en catalán en las calles de Huesca. Concretamente en las obras de la calle del Parque, a la altura de la Iglesia de Santiago.�

Origen: Señales en catalán en Huesca – Radio Huesca

Origen: Franja Rock – Fotos de la cronologia

 
Hola gent!!!, continuem amb les sorpreses de cara al Franjarock 2015. Este any farem un mural, però com serà el mural depén de vatres!
Farem un concurs de murals per veure quin pintarem entre tots i totes, així que estes són les bases del concurs:1. Concurs obert a la participació de totes les persones que vulguin, tant de manera individual com col•lectiva. En cas de ser de manera col·lectiva el premi serà el mateix que de manera individual.
2. El mural tindrà unes mesures màximes de: 5m horitzontals X 3m verticals, pel que serà necessari presentar una imatge en format .jpg de mesures equivalents 50cmX30cm.
3. Al mural haurà d’aparèixer el títol “XV ANIVERSARI FRANJA-ROCK” i el subtítol “DONANT LA NOTA DE 2001 A 2015”.
4. També hauran d’aparèixer tots els grups que han participat en les anteriors edicions:
2001 Los Draps, Azero, Agraviats, Notinkson
2002 Metall i So, Azero, Gra Fort, Live Stock, Àngel Soro
2003 Ràbia Positiva, Aluminosis, Sva-ters
2004 Chundarata, Prau, Los Draps, Ska-fam
2005 Pepet i Marieta, Bandolers, Ojo No Caigas, Aluminosis
2006 Mallacan, Gen, Lilit i Els Bufafocs
2007 Cesk Freixas, Camarada Kalashnikov, Commando Ramone
2008 Omeveigues, Owix, De Cara a la Pared, Ixuquera
2009 Txirigol, The Bufones Parriba, Inestables, Malagana ska
2010 Xeic!, Skandalo Públiko, Agraviats
2011 Los Draps, Trast, Extracto de Lúpulo, Termofrígidus
2012 Kayo Malayo, Almas para el Diablo, Azero, Kaso Zerrado
2013 Eina, Yababé, The Magnetophones, Maskarats
2014 Boikot, Atzembla, Vadebo!, La Llitera Tropical
2015 Los Draps, Azero, Omeveigues, De Cara a la Pared.
5. Els dissenys en format .jpg s’hauran d’enviar a franjarock.pnrj@gmail.com abans del 15 de juny de 2015. Tots els dissenys seran penjats al facebook de l’organització i passaran a ser votats per un jurat els 5 que més “m’agrada” tinguin.
6. El jurat que triarà el mural guanyador estarà compost per membres de les diferents associacions de Pena-roja de Tastavins.
7. El mural es realitzarà de manera col•lectiva una setmana abans del festival,per totesles persones que vulguin participar.
8. Premi: lot de productes de la zona+samarreta+got+entrada.
9. El concurs pot quedar desert.https://scontent-mad.xx.fbcdn.net/hphotos-xap1/v/t1.0-9/s720x720/11205514_833678276681078_8936296543602181555_n.jpg

El 20 de maig acabe la pròrroga sol·licitada per Rover Alcisa per a reprendre els treballs. Les obres poden començar en una setmana o, màxim, 13 dies

Origen: L’inici d’obres de la carretera N-232 entre en campanya | Comarques Nord

El Seminario Aragonés de Sociolingüística presenta un avance de su estudio sobre el aragonés y el catalán – AraInfo

Enviado por el 6 mayo, 2015
El Seminario Aragonés de Sociolingüística (Asociación Aragonesa de Sociología) anuncia la presentación pública del avance de resultados sobre el aragonés y el catalán, que están realizando a partir de los datos del censo de población y viviendas de 2011.Tras la publicación de algunos resultados sobre las lenguas de Aragón incluidos en el censo de 2011 por parte del Instituto Aragonés de Estadística, un equipo de trabajo formado por los profesores universitarios Natxo Sorolla, Juan Pablo Martínez, Chabier Gimeno y Miguel Montañés, vienen realizando un análisis más pormenorizado, que en Ciencias Sociales denominan de carácter secundario.

El motivo del estudio, según explican los docentes, es “realizar una explotación de datos más acorde a las necesidades de conocimiento sobre la situación de ambas lenguas, tanto para las comunidades de hablantes, como para los estudiosos de la materia”. De esta manera se podrá obtener “una información crucial para el establecimiento de unas políticas públicas coherentes con la realidad sociolingüística”.

El acto se realizará el próximo sábado, día 9 de mayo, a las 11.00 horas en el Centro Joaquín Roncal (calle San Braulio 5-7), de Zaragoza.

Tras la presentación de este primer avance tendrá lugar un debate, bajo el título de “Propuestas de políticas públicas para una sociedad aragonesa plurilingüe”, en el que intervendrán distintos expertos en la materia.

Heraldo_05_05_2015
Article en pdf

La Franja