Levantamos frontera ficticia entre España y Cataluña… y se lía una buena.
Los vecinos de Vencillón alucinan con las medidas fronterizas
En ‘Guasabi’ se nos ha ocurrido levantar un control ficticio en un pueblo oscense que colinda con Cataluña y los primeros en caer en nuestra broma no salen de su asombro. Primeras medidas de seguridad: aprenderse el himno del Barça o bailar una sardana
* Solidaridad con la Ley 10/2009, de 22 de diciembre, de Lenguas de Aragón, desde la cuenca del Segura y desde las Illes Balears, territorios con los que Aragón comparte patrimonio lingüístico. (Solidaridad con el aragonés, el catalán de Aragón y el castellano dialectal aragonés, desde la cuenca del Segura y desde las Illes Balears ante el Proyecto de Ley de nueva Ley de Lenguas de Aragón y la desprotección de aquéllas). Text publicat dins: EL EBRO, Revista aragonesista de pensamiento, Año XIII, núm. 9, 2012, ed. Fundación Gaspar Torrente, Zaragoza (2012), 166 pàgs. L’article meu a les pàgs. 137-161.
PDF: Revista El Ebro n. 9-2012. Art La Solidaridad con la Ley 10-2009, de lenguas de Aragón
‘Valencians i valencianes’ | L’ esmolet.
Per aquelles coses de la navegació virtual, m’he topat amb una comunitat de Facebook anomenada “Orgullosos de ser valencians”. No puc evitar sentir-m’hi atret, ja que tinc debilitat per les coses valencianes —per orígens familiars i proximitat geogràfica, suposo. Em miro les notes i m’adono, després de llegir-les amb deteniment, que defensen que el Valencià és una llengua d’origen diferent del català. Dic que ho he hagut de llegir detingudament perquè els textos elaborats pels administradors estan redactats en un català impecable, amb la sola excepció que quasi no usen accents. L’esforç és ingent, però la realitat és inapel·lable: la llengua en la que escriuen és la mateixa que estic fent servir jo ara. Al final, el que queda és el simple desig de distanciar-se de tot el que siga català, esmerçant moltes hores en buscar documents i argumentaris on agafar-se, hores que estarien més ben aprofitades si s’ocuparen en fomentar l’ús de la llengua —aquest és el veritable problema del valencià. Fa poc hem tingut un exemple d’aquesta desídia amb el discurs de l’alcaldessa de València a la “Crida” de les falles d’enguany, mancat del més mínim respecte i coneixement de l’idioma de la ciutat que governa des de fa tants anys. És allò que amb el valencià (o català) tot s’hi val; total, “en castellano nos entendemos todos”.
En contraposició, cada volta hi ha més valencians i valencianes que fan un ús brillant i sense complexes de la llengua. La llista és interminable, però només n’anomenaré un parell: el genial Pep Gimeno “Botifarra”, que ha dut arreu i amb gran èxit les cançons tradicionals de les seues comarques, i la periodista (fins fa molt poc redactora enaquesta casa) Emma Zafón, de qui estic llegint amb gran plaer i diversió la seua magnífica novel·la “La meua germana Yvonne” (Ed. El Toll, 2014).
Com diu la “Jota valenciana” dels Obrint pas:
Valencians i valencianes,
és l’hora d’unir les mans
amb els qui estimen la terra
i la llengua que ens fa germans.
La Comarca, columna «Viles i gents», 27 de febrer de 2015
Ahir 25 de febrer Valor afegit (TV3) va emetre un reportatge interessantíssim sobre les relacions comercials entre Aragó i Catalunya. Algunes dades rellevants:
Mireu lo reportatge a http://www.ccma.cat/video/embed/5473116
I algunes reflexions pròpies:
Miguel Iturbe, director de l’Heraldo, i en general los representants aragonesos, vanaglorien estes relacions comercials de veïnatge, que evidentment són beneficioses per als dos països. Segons defensen, cal situar els conflictes entre Aragó i Catalunya en los actors polítics, i no pas en altres espais. Evidentment, hi ha un focus polític en les tensions que perjudiquen la relació de Catalunya i Aragó. I estes tensions sobretot perjudiquen a la ciutadania de la Franja!
Però a més de l’origen polític de les tensions, i sobretot, de l’enemistat històrica entre els dos països (p. 133), caldrie mesurar en quina intensitat hi han col·laborat, i sobretot han alimentat, des de l’espai mediàtic aragonès, algunes vegades donant rellevància a dèries netament polítiques en què Catalunya colonitza la Franja a base d’enquestes (!), o altres donant relleu a grups extremistes de l’anticatalanisme, o directament intervenint en l’agenda política convertint los bens de la Franja en tema principal i únic de les relacions entre els dos països.
És per això que em quedo en la imatge més realista que dibuixa el geògraf Ignasi Aldomà:
Barcelona mire cap a llocs més importants. I a Saragossa no li agrade mirar cap a Barcelona.
Valor afegit – 25/02/2015.
Aragó: negocis entre veïns
Les relacions comercials amb l’Aragó no han parat d’augmentar a pesar de la crisi, i ja és el primer client i el primer proveïdor de Catalunya. Els expliquem com l’increment de l’activitat del Port de Barcelona i l’especialització en logística de Saragossa han fet que els veïns aragonesos hagin superat els veïns valencians en intercanvi de mercaderies. Teresa Vallès, Pastoret de la SegarraTot va començar quan la família Pont de Sant Guim de Freixenet, es va decidir a fer amb la llet sobrant d’un ramat de cabres fa 25 anys. Ara, elaboren 300.000 productes lactis diàriament i han sabut mantenir el procés artesanal en l’elaboració i innovar amb l’oferta de postres lactis. Els productes de Pastoret de la Segarra es distribueixen als supermercats, les botigues gurmet i la restauració. Però també es poden trobar a mercats tan madurs com Suïssa, Àustria o Dinamarca, o tan llunyans com Hong-Kong. Ens ho explica Teresa Vallès, fundadora i directora general de la marca. Noves troballes a la Seca de BarcelonaEls darrers treballs arqueològics en una de les finques que van formar part de l’antiga fàbrica de moneda de Barcelona han deixat al descobert una valuosa informació sobre com funcionava la Seca en l’última fase de la seva activitat.
|
· 19:30
d’aquí a 2 dies · 6 °C / 16 °C Cel serè
|
|
c/ Joaquín Costa, 68, 08001 Barcelona
|
El Centro Aragonés de Barcelona-Casa de Aragón se complace en invitarle a la presentación del documental “Bergantes. Lo riu menut” de Víctor Sancho.
Lugar: Sala Costa del Centro.
Les relacions comercials amb l’Aragó no han parat d’augmentar a pesar de la crisi, i ja és el primer client i el primer proveïdor de Catalunya. Dimecres, a “Valor afegit”, “Aragó: negocis entre veïns”.
Vegeu-ho vídeo a Les relacions comercials Catalunya-Aragó, aquesta setmana, a “Valor afegit”.
Amb F. Xavier Vila vam estar treballant en una visió sintètica sobre els coneixements i els usos del català als diferents territoris de llengua catalana, amb les dades disponibles fins el moment. Vam fer la presentació el setembre de 2013 a Calaceit a les II Jornada sobre Llengua i Societat.
Vila i Moreno, F. Xavier; Sorolla Vidal, Natxo (2005). «Els coneixements i els usos del català: una anàlisi sintètica» dins Generalitat de Catalunya, II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
A més, en la mateixa Jornada Joaquim Torres presentava una anàlisi del nucli per al futur d’una llengua, la tranmissió intergeneracional de la llengua, Montserrat Martínez revisava la comparabilitat de les enquestes disponibles, i Andreu domingo feia una revisió demogràfica de les qüestions sociolingüístiques. Tota aquesta informació la podeu trobar a la publicació en línia: II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana.
Xavier Vila ha explicat al seu bloc:
Guia molt ràpida per entendre la situació demolingüística del català
Acaben d’aparèixer publicades les actes de la II Jornada sobre Llengua i Societat als territori de parla catalana que es van celebrar a Calaceit pel setembre del 2013, que inclouen diversos treballs sobre la situació de la llengua i les tècniques per analitzar-la des de la perspectiva de la demografia, la sociologia i la sociolingüística. Entre d’altres, el volum conté el capítol titulat Els coneixements i els usos: una visió sintètica en què Natxo Sorolla i jo mateix fem un esforç considerable per interpretar de manera concisa -en només 7 pàgines!- les principals tendències demolingüístiques recents del català. El treball és innovador en diversos aspectes, però deixeu que faci notar que hi abordem, crec que per primera vegada en la sociolingüística catalana, les conseqüències de la reducció de la natalitat dels anys 80 i 90 en l’estructura demolingüística del país. Espero que us agradi.
La Franja i el procés del Principat : PSAN.
jul 1, 2014 a Revista Lluita | Imprimir
Preparant i pensant aquest paper, he llegit el que diu en Raimon a Vilaweb, repetint si fa no fa, el que ja havia avançat a l’entrevista d’El Temps sobre els efectes del procés de la Independència del Principat en el País Valencià: “… hi ha la possibilitat que es trenque alguna cosa més del que s’hauria de trencar”. Ací, però, no continuo amb l’admirat Raimon.
I a la Franja? Què s’hi pot arribar a trencar si Catalunya s’arriba a independitzar? Hi és present la qüestió del procés entre la gent de les comarques catalanoparlants de l’administració aragonesa?
Em sembla pertinent per entendre el que vull dir –tractant-se de la Franja, sempre cal fer-ne prèvies i aclariments– que hem de considerar la situació d’extrema precarietat de la catalanitat d’aquestes comarques catalanoparlants. D’una banda és certa encara la vitalitat de la llengua parlada al carrer a la majoria dels pobles; també és molt important l’ensenyament del català a l’escola des de 1985, amb percentatges superiors al 90% de la població escolar de primària. Ningú ja no s’atreveix a negar el nom de la llengua –no vull parlar ací de la “festa” del LAPAO– i s’ha imposat la identificació de la llengua catalana en tots els àmbits ni que siga a contracor. Encara en l’ordre positiu hem de valorar l’acció continuada de les associacions culturals implantades a totes les comarques, associades en la Iniciativa Cultural de la Franja, amb una publicació mensual, Temps de Franja, que ja ha fet 15 anys de vida.
Dit això, convé tenir present, però, que la vitalitat de la llengua oral no té la continuïtat assegurada i hi ha factors i evidències que la poden fer recular en poc temps. Per exemple, pensem que Fraga, la ciutat més gran presenta uns índexs de presència d’ús al carrer preocupants; també hem de tenir present la precarietat de l’ensenyament (opcional, 2 hores setmanals…) i, en relació a la consolidació de la “consciència catalanoparlant”, no podem oblidar la influència negativa dels poders públics i l’acció continuada dels partits polítics adversos, en coincidència amb les polítiques anticatalanes del PP arreu de tots els territoris (a l’Aragó amb la propina del PAR).
Quant a les associacions –i ja entrem en matèria–, són les grans defensores i impulsores de la llengua catalana a l’Aragó, però es mantenen cautes i temoroses davant la presa de posició de les “coses i causes” catalanes. I aquesta actitud de gran precaució a distanciar-se d’una aparença de convicció catalanista, que ha acompanyat aquests anys els comportaments de les associacions, avui també es deixa notar davant el procés sobiranista del Principat ni que siga en forma d’omissió. És a dir que no conec manifestacions de les associacions sobre la qüestió, sobre el procés català.
No cal ni dir de la posició dels partits de sempre, instal·lats a tot l’Aragó i també a la Franja, amarats de catalanofòbia i actius contra tot allò que ve de més enllà del Cinca i dels Algars.
Menció especial a la implantació recent de partits d’encuny català: Convergència Democràtica de la Franja (CDF) i ERC, aquest amb presència només al Matarranya. Aquests dos exemples de partits de matriu catalana, els membres dels quals demostren gran valor, ara per ara, no tenen un pes significatiu a l’hora d’escampar i influir prou en la difusió de les idees sobiranistes per bé que suposen un punt d’inflexió amb què caldrà comptar en el futur pròxim.
Seguint els mitjans, sense entrar al detall de les xarxes socials on et pots trobar amb truculències que aconsello estalviar-nos, Temps de Franja no té una línia editorial clarament decantada a favor del procés –ni de bon tros–, però sí que ha acollit algunes aportacions sobre la importància del procés cap a la Independència de Catalunya i els efectes positius per a la Franja. La primera al·lusió als efectes de la hipotètica futura sobirania catalana hi apareixia al número d’abril de 2013, on es referia a una xerrada de Joaquim Monclús al Campell (la Llitera) on va arribar a dir, segons el cronista, que “la supervivència de la Franja hauria de passar per acompanyar Catalunya en el seu procés emancipador”. Hi va afegir immediatament que caldria, això sí, que ho decidís la ciutadania dels pobles de les quatre comarques.
Continuant amb la publicació Temps de Franja, jo mateix hi escrivia en l’article corresponent al núm. 120 (gener 2014) que: “En el supòsit desitjat d’assolir la Independència, els canvis seran per a bé i d’ací l’esperança de tanta gent; una situació que beneficiarà, al meu parer, les comarques de la Franja i tot l’àmbit de les terres de parla catalana. No estic d’acord amb els qui veuen amb certa por els efectes de la hipotètica formació del nou Estat amb l’argument que l’Administració d’Aragó crearà problemes que ens afectaran de manera singular.”
Davant d’aquestes mostres que són el que són, no ens enganyem, a l’ambient hi sura un aire més enrarit (per al meu sistema respiratori, és clar), com es pot detectar en converses amb persones més o menys “il·lustrades” que fa quatre dies t’etzibaven, sense cap mena de vergonya, que els catalans estàvem manipulats per la TV3 i que seguíem els dictats dels interessos particulars i sospitosos d’Artur Mas. Passant a situacions més formals, en una reunió amb presència de persones significades de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, on es va plantejar la possibilitat d’organitzar una assemblea territorial de l’Assemblea Nacional Catalana a Fraga, es va posar en evidència la distància enorme amb les preocupacions i pors que –deien– ells tenen i que un plantejament com aquest seria un argument més a favor dels enemics de la llengua catalana…, i que serien més bastons a les rodes dels qui s’esforcen tant des del territori.
Per il·lustrar la situació, i acabar, faig esment d’un episodi que va tenir cert ressò a la premsa de ponent (Vilaweb també en va parlar): a Fraga, a les festes del Pilar d’aquest any passat, en una trobada ja clàssica de colles de gegants, responsables de la Comissió de festes van fer plegar l’estelada que portava un gegant (!) de la colla de Mollerussa (Pla d’Urgell), una colla que amb el gegant i l’estelada hi havien acudit els últims anys sense cap incident.
A la Franja, doncs, no és fàcil trobar bones vibracions a favor del procés. De fet, parlar-ne –no ja debatre-ho– provoca l’activació de totes les prevencions davant “lo” català, entès com el qui ve de Catalunya, el qui parla català principatí de qui no te’n pots fiar… I ara, com són aquests catalans, segur que amb la Independència ens voldran ocupar! Ja es veu que exagero i faig una mica d’esquetx de Polònia, però la cosa va d’aquest color i no ens hem d’estranyar gaire si tenim present totes les adversitats que suporta la Franja en relació a la catalanitat: la de les administracions, la de la ignorància cultivada de fa segles, amanida els últims temps amb campanyes barroeres com la d’espècimens pretesament polítics com la FACAO i els Nosotros no hablamos catalán; i, és clar, els interessos anticatalans dels partits polítics que manen a Saragossa. Una càrrega desproporcionada per a tan poca cosa com és la Franja. I si penso com en Raimon, a la Franja no es pot trencar gaire cosa més.
Francesc Ricart,
Casal Jaume I de Fraga
Article original a l’Heraldo de Aragón (10/2/15)
Los derechos civiles de los hablantes de aragonés y catalán, bajo mínimos a partir del 1 de enero de 2015
Seminario Aragonés de Sociolingüística: Natxo Sorolla (URV), Chabier Gimeno (Unizar), Rosa Bercero (U. de Oxford), Ceci Lapresta (UdL), Antonio Eito (Unizar), Josep Espluga (UAB), Ánchel Reyes. Investigadores en las Lenguas de Aragón: Javier Giralt (Unizar), Maite Moret (Unizar).
La Ley aragonesa de Presupuestos, aprobada el pasado 30 de diciembre (Ley 14/2014), además de tratar los temas fiscales que le son propios, incorpora cambios legislativos en segundo plano que le son ajenos. Entre estos cambios se encuentra la supresión del catalán y el aragonés en la Ley de Patrimonio Cultural Aragonés (Ley 3/1999). Este tipo de maniobras habitualmente intenta ocultar temas espinosos de cara al debate público. Y la política lingüística, por más que debería tratarse desde un espíritu abierto, inclusivo y de protección del patrimonio, ha dado con importantes debates y polémicas, en las que el Gobierno se ha visto envuelto de forma innecesaria, como el ya famoso LAPAO. El origen histórico del catalán en Aragón es avalado por la Universidad de Zaragoza, la Real Academia Española de la lengua o el Consejo de Europa.
En el antiguo redactado de esta Ley de Patrimonio se afirmaba que “el aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración” (artículo 4). En 2013 se aprobó la segunda Ley de Lenguas de Aragón (Ley 3/2013), en la que de forma destacada, no se nombraba las lenguas que pretendía proteger. Aunque a lo largo de la ley se reiteraba el reconocimiento del uso, la protección y la promoción de las “lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón”, estas no eran definidas, y tan sólo parecía especificarse que estas lenguas eran dos (y no más) en la definición de las “zonas de utilización” de “la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica” y de la “lengua aragonesa propia del área oriental”, y es por ello que calaron en la opinión pública los acrónimos de LAPAO y LAPAPYP.
La Ley de Patrimonio permitía resolver esta carencia, definiendo cuáles eran estas dos lenguas de acuerdo a los estudios filológicos. El articulado se aprobó el año 1999, cuando gobernaban los socios PP y PAR, como actualmente, y con el voto favorable de todos los partidos en la oposición. Las coincidencias hacen que Javier Callizo fuese consejero de Cultura en ese momento (PAR), y actualmente ocupe el cargo de Director General de Patrimonio Cultural.
El nuevo redactado elimina las denominaciones de catalán y aragonés de esta Ley, para apuntar que “además del castellano, Aragón tiene como propias, originales e históricas las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la Comunidad Autónoma”, liquidando por completo cualquier referencia a cuáles son las lenguas a proteger por la legislación lingüística en Aragón.
El único mecanismo posible por el que la Ley de Lenguas puede resolver esta indefinición de lo que se protege es la Academia Aragonesa de la Lengua. Pero esta institución inexistente no cuenta aún con sus Estatutos, que debían ser aprobados ocho meses después de la entrada en vigor de la Ley, por lo que lleva más de un año de retraso (diciembre de 2013).
Únicamente mediante el reconocimiento del catalán y el aragonés, objetos de protección y promoción por parte de la legislación aragonesa como lenguas propias de Aragón, es posible iniciar los mecanismos de estabilización de estas comunidades lingüísticas, además de la reversión de los procesos de sustitución de este patrimonio aragonés.
El Govern d’Aragó s’ha carregat l’últim rastre legal del català i de l’aragonès. El passat 31 de desembre de 2014 es va publicar la Llei de Pressupostos amb un paquet de reformes legislatives aprovades per les Corts d’Aragó. Entre elles s’incloïa la supressió de les denominacions de les llengües minoritzades com a català i aragonès a la Llei de Patrimoni Cultural del 1999, denominant-les ara lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la comunidad autónoma. L’aprovació de la nova Llei de Llengües d’Aragó -també popularment coneguda com a Llei de no Llengües, ja que no li pose nom a les llengües d’Aragó- ja va portar molta controvèrsia al territori. Quines llengües ha de protegir una llei que no diu quines llengües es parlen a Aragó? Què assignatura hauran d’impartir els professors? Quines competències hauran de tindre els professors d’este llengües? Ningú ha reflexionat sobre estos aspectes?
El sociolingüista Natxo Sorolla, natural de Pena-roja, va concretar en una entrevista per a Ràdio Matarranya que “la nova Llei de Llengües parle de respectar i potenciar les llengües d’Aragó. Però en cap moment les defineix. Diu que s’han de protegir, però no diu quines llengües són”. La llei de 1999, ratificada l’any 2009, reconeix l’aragonès i el català com les llengües minoritàries d’Aragó, cosa que no passe amb la normativa actual. I ara “hem de protegir una cosa que no sabem molt bé què és”. Per tant, “no se sap si això servirà per a protegir” les llengües o, en definitiva, “per a negar les pròpies llengües. No se sap si facilitaran esta protecció de la llengua o ho dificultaran encara més”. Sorolla va posar d’exemple la situació del català al IES Matarranya, “on està complicat inclús fer català com a assignatura optativa, una cosa de mínims. La llengua s’ha de potenciar dins de les aules. Però si no tenim esta base, tindrem grans dificultats per a protegir-la”.
La escassa o nul·la presència de la llengua dins de les aules pot esdevindre, en el pitjor dels casos, un procés de substitució lingüística irreparable. Sorolla va apuntar que “pot ser el Matarranya no té tants de problemes en substitució lingüística, però sí que les trobem a les comarques del nord”. I si es produeix “esta substitució, a la llarga podríem trobar problemes seriosos de cara al futur”. El sociolingüista del Matarranya també va fer menció a la percepció que tenen fora de la Franja sobre la realitat de la llengua, com si hi hagués una disputa constant entre el blanc i el negre. Una imatge que, al seu entendre, “promouen els mitjans de comunicació”. Conflictes com els dels Bens de la Franja, que es venen com una disputa ferotge entre Aragó i Catalunya i dels quals els veïns del territori a vegades passen de llarg. “Els grans mitjans de comunicació són els que projecten la imatge que els interesse sobre les nostres comarques”, va considerar.
I si preguntem sobre la repercussió que està tenint el procés sobiranista de Catalunya sobre la unitat de la llengua, Natxo Sorolla ho té bastant clar. “És una discussió bastant interessant. Hi ha qui diu que el procés de Catalunya ajudarà a la Franja a reconèixer la seua llengua”. Però Sorolla considere tot el contrari. “Crec que dificultarà el procés de normalització de la llengua. L’anticatalanisme està molt generalitzat. Ara, a través de la llengua es promou el conflicte. La realitat és la que és. Catalunya seguirà el seu procés. Natres esperem que això tingue un efecte mínim, perquè les llengües estan al marge del procés”. Tot i això, el conflicte lingüístic s’ha tornat a posar de manifestat a la Franja, el País Valencià i Ses Illes amb la irrupció del front sobiranista català.
Durant esta entrevista, Ràdio Matarranya també va preguntar sobre els missatges que es venen des de Saragossa i els que s’escolten al territori. Natxo Sorolla va recordar que “l’any 1999 el PAR defensava el català”. Ara és tot el contrari. De fet, ha estat el partit que ha abanderat la nova Llei de Llengües d’Aragó. Sorolla creu que “això està passant perquè els interesse distanciar-se de la seua coalició a Saragossa. El PAR són els més anticatalanistes de tots. Però al territori, les coses són molt diferents. Aquí tenim un PAR que, al menys, la presidència comarcal defense el català”. Després trobarem gent d’altres partits que són partidaris, però també te trobes militants que no tenen la qüestió tan clara. És difícil posar uns límits”. Curiós també és, per a Natxo Sorolla, el cas de CHA. “A Saragossa està favor del català i del reconeixement de la llengua. I a Benavarri (a la Ribagorça), els representants de Chunta van votar en contra del català”.
