La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: FranjaConferencia d’Ánchel Conte, escriptor en aragonès. Dijous 16 d’octubre, 12 h., a la Sala de Professors. “El aragonés a través de la obra de Ánchel Conte”. Sala de Professors de la Facultat de Filologia de la UB (5è pis).
Font: José Enrique Gargallo
Iste martis 14 d’otubre en o CAB faremos a presentazión d’o curso 2014-15.
La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real | Xarxes socials i llengües
oct. 13La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real | Xarxes socials i llengües.
Divendres (17/10/2014) se celebren les Jornades de la Secció Filològica de l’IEC a Móra la Nova. Entre les conferències invitades, m’ocuparé de “La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real“. Podeu veure el programa complet a JORNADES DE LA SECCIÓ FILOLÒGICA DE L’IEC A MÓRA LA NOVA (RIBERA D’EBRE).
17 i 18 d’octubre de 2014. Casal Municipal de Móra la Nova (carrer Major, 88, entrada per la plaça de l’Església)
Des de l’any 1990, el Ple de la Secció Filològica de l’IEC duu a terme jornades acadèmiques a diferents contrades del domini lingüístic de la llengua catalana. La finalitat d’aquestes trobades acadèmiques i cíviques és mantenir contactes i intercanvis amb els estudiosos de cada lloc. Enguany, aquestes jornades se celebren a Móra la Nova, localitat situada a la comarca de la Ribera d’Ebre, els dies 17 i 18 d’octubre.
En un context organitzatiu i de col·laboració amb una gran participació, el contingut acadèmic de les diferents intervencions programades permetrà fruir de les aportacions lingüístiques, literàries i etnogràfiques d’especialistes reconeguts del territori.
Atesa la rellevància dels actes organitzats, és la voluntat de l’organització poder comptar amb la presència dels agents socials, culturals i polítics del territori. Els organitzadors agraeixen la participació i el suport que han rebut de destacades institucions i personalitats.
Organitzen aquestes jornades la Secció Filològica, l’Institut Ramon Muntaner i l’Ajuntament de Móra la Nova, amb la coŀlaboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, l’Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila, la Fira del Llibre Ebrenc i Litterarum, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i la Diputació de Tarragona, i amb el patrocini de l’Obra Social La Caixa i la Fundació Privada Mútua Catalana.
Divendres 17 d’octubre
17.30 h: Obertura de les jornades a càrrec dels representants de les institucions
17.45 h: Olga Cubells, professora de la Universitat Rovira i Virgili
Els parlars de frontera: la zona de transició entre el tortosí i el lleidatà
18.10 h: Natxo Sorolla, sociòleg, tècnic de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i doctorand al CUSC-UB
La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real
18.35 h: M. Teresa Cabré, membre de la Secció Filològica de l’IEC
De com ingènuament es troba una isoglossa
19.00 h: Miquel Esteve i Toni Orensanz, escriptors
El procés creatiu i la importància de l’entorn com a referent (conversa moderada per Núria Grau, filòloga i editora)
19.25 h: Col·loqui
20.00 h: Albert Pujol, director
Presentació de la Fira del Llibre Ebrenc i de Litterarum, Fira d’Espectacles Literaris
Espectacle literari Lletres d’aigua, a càrrec del cantautor Jesús Fusté
Dissabte 18 d’octubre
12.00 h: Josep Sebastià Cid i Català, catedràtic de llengua catalana i literatura de l’INS Julio Antonio de Móra d’Ebre i doctor en didàctica de la llengua i la literatura per la Universitat de Barcelona
Els escriptors de l’Ebre i la llengua: Carmel Biarnès
12.25 h: Ramon Vila, musicòleg, i Josep Moran, membre de la Secció Filològica de l’IEC
La tradició oral al terme de Tivissa (a partir del CD «Tivissa, cançons i tonades de la tradició oral»)
12.50 h: Roser Vernet Anguera, Centre Quim Soler, la Literatura i el Vi
«El Priorat en Persona», trobades d’escriptors
13.15 h: Carles M. Castellà, professor de l’INS Camarles
La varietat lingüística geogràfica del Baix Ebre i el procés d’estandardització. Manteniment i pèrdua de formes pròpies (estudi en curs dotat amb la IV Beca Joan Veny de l’Institut Ramon Muntaner, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya)
13.30 h: Col·loqui
14.00 h: Cloenda de les jornades a càrrec dels representants de les institucions
Durant les Jornades, al vestíbul del Mas de la Coixa i a la Sala d’Exposicions del Casal Municipal es podran visitar les exposicions «Els centres i instituts d’estudis. Una xarxa de cultura i recerca al territori», produïda per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner, i «Paraules de riu», produïda per la Fira del Llibre Ebrenc. També s’hi podrà veure una mostra de publicacions editades pels centres d’estudis.
Les sessions acadèmiques i l’espectacle literari són d’entrada gratuïta, però cal inscriure-s’hi prèviament trucant al telèfon 977 401 757, o escrivint a l’adreça merce(arrova)irmu.org (Mercè Roca).
Secretaria de la Secció Filològica
Institut d’Estudis Catalans
C/ Carme, 47
08001 Barcelona
Tel. ++ 93 270 16 30
Fax ++ 93 270 11 80
Identitats?
El 24 de setembre, vaig participar en una taula rodona anomenada “Identidad nacional”. Formava part de les jornades “Demandas de indentidad”, organitzades per la revista Crisis i el grup de la UNIZAR Riff Raff. Els dies anteriors s’havia parlat d’Identitat i multiculturalisme i de l’Europa de les identitats. Naturalment la qüestió, tot i ser enfocada des d’una perspectiva amplia, tenia com a rerefons la situació a Catalunya. Els meus companys de taula, David Pérez Chico, Bernardo Bayona Aznar [llegir ponència] y Juan Manuel Aragüés, són professors de filosofia a la Universitat de Saragossa, i tenen un profund coneixement del tema. El moderador, Fernando Morlanes, director de Crisis, va fer-ne broma en presentar-me: “Carles no es filósofo” (tots vam riure). De fet, la meua assistència era deguda, suposo, a la meua condició de franjolí més o menys “activista”. Aquesta circumstància fronterera, sumada al fet que vaig créixer en un suburbi barceloní castellanoparlant dels 60, em va fer començar la meua intervenció amb una confessió: quant més vell em faig, menys entenc el que vol dir “nació” i tots els seus derivats. I amb aquesta premissa, vaig preguntar-me: els habitants de la Franja, què som? Què hem de ser? Què s’espera que siguem? La resposta, si la mirem sense prejudicis, seria: aragonesos de llengua catalana. Però aquest fet tant normal ens l’han convertit en un problema identitari. Aquests darrers anys he tingut la sort d’anar coneixent uns quants aragonesos no franjolins que tenen clar el valor de la llengua catalana com a patrimoni cultural propi, la senten seua i la defensen. (Per desgràcia no apareixen gaire als mitjans que omplen el nostre espai mediàtic.) Està bé protegir la natura i el patrimoni arquitectònic, jo també ho faig, però no podem descuidar aquest element essencial que és obra dels nostres avantpassats, i que dóna nom a muntanyes, plantes, sentiments… I que (mai no em canso de repetir-ho) serveix per a tot: per a estimar, per a aprendre matemàtiques o per a parlar del temps que fa. O per a escriure aquest article.
La Comarca, columna «Viles i gents», 3 d’octubre de 2014
Anchel Conte presenta su nuevo poemario en edición bilingüe LUNA QUE NO YE LUNA / LUNA QUE NO ES LUNA, editada en Zaragoza por Eclipsados.
1a JORNADA LLENGUA I ESCOLA AL MATARRANYA. Pena-roja, 4 d’octubre de 2014
MATÍ, al Centre Cultural
09:45 h Recepció dels participants i entrega de documentació
10:00 h Benvinguda per part de les autoritats. Presentació del dossier: “Benvinguts profess@rs del Matarranya!”
10:20 h Conferència inaugural: “El model d’immersió de la Bressola”. A càrrec de Joan Pere Le Bihan, responsable de la Bressola del 1981 al 2012. (Escoles laiques catalanes a la zona francesa de parla catalana)
11:15 h Presentació i pràctica de tallers didàctics de cultura popular:
• Projecte d’innovació i investigació educativa: “Cantem Junts”. A càrrec de Margarita Celma, coordinadora del projecte.
• Desideri Lombarte en l’exposició “Ataüllar el món des del Molinar”. A càrrec de Pepa Nogués, autora de l’exposició.
12:00 h Pausa-cafè
12:30 h Taula rodona: “Experiències al voltant de 30 anys d’Ensenyança del Català a Aragó”. Amb la participació de professorat, alumnat i pares.
11 a 13 h Activitats per als menuts en paral·lel a la jornada, a l’escola. Taller infantil: Mural Party Desideri Lombarte.
VESPRADA
Activitats de les entitats de Pena-roja com a cloenda de l’Any Desideri Lombarte
16:00 h Visita al Museu Etnològic Lo Masmut i al Parc Aragonès de la Vivenda. Itinerari poètic Desideri Lombarte.
16:30 h MURAL PARTY (Escola): Desideri Lombarte (pintura, musiqueta, begudes…)
20:00 h Celebració cloenda Any Desideri Lombarte. Lectura de totes les activitats realitzades, a càrrec de l’Associació Cultural del Matarranya. En finalitzar, s’oferirà un pica-pica.
NOTES
- L’assistència als actes és gratuïta.
- Al llarg de tot el matí hi haurà projecció d’audiovisuals, taula informativa i venta de llibres.
- S’oferirà certificat d’assistència.
- Les conclusions de la taula rodona es publicaran en format digital.
Més info: clariomatarranya.blogspot.com.es clariomatarranya@gmail.com Tel. 676308021
ORGANITZA: CLARIÓ Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català
COL·LABOREN:
- Comarca del Matarraña/Matarranya
- Ajuntament de Pena-roja
- Associació Cultural Tastavins
- Associació de Jóvens de Pena-roja
- Associació Cultural del Matarranya
- Diputación de Teruel
- Caja Rural de Teruel
A culpa ye d’os catalans | Arredol.
A culpa ye d’os catalans
Rubén Ramos
Que l’aragonés se troba en una situación critica no resulta, enfortunadament, garra novedat. Ya podetz contar, isto de l’aragonés ye un poco como a economía: yo dende que tiengo consciencia he sentiu charrar que somos en crisis (y ya son quatro decenios dando mal con bell poco de consciencia). Aquí, quiesto/a lector/a, podría rematar l’articlo, perque a situación de l’aragonés ye de fácil resumir: somos (seguimos) en crisis.
Agora o gran problema ye a grafía. Pareix que ye más embolicau y pior ta os ninos y ninas escribir “qüestión” u “viello” que escribir (?!) “belozidá”, “Balenzia” u “zercustanzia d’a pulitica monezipal”. Y como somos asinas pues en femos casus belli y ala, a pleitiar… Ixe ye o nuestro modus vivendi (me resisto a fer servir “modus bibendi”, que l’imos a fer…).
Pero… entre que pleitiamos y nos femos contentos/as u maldecimos per midas cautelars d’os tribunals (no pas sentencias, a lo menos encara) igual sería bueno, quemisió, sacar bell ratet ta mirar d’aduyar a salvar a luenga… nomás bell ratet, eh? Tampoco no cal abusar, que a os aragoneses y aragonesas siempre nos ha feito más o goi o maravilloso esporte d’o cainismo.
Y pensando pensando, resulta que igual a solución a totz os nuestros problemas ye muito más cerca que no pareix. Ye prou con recurrir a la formula machica: a culpa ye d’os catalans.
M’acuerdo agora de que deixemos d’estar en a Eurorregión que compartíbanos con catalans y occitans per o tema d’as obras d’arte d’as comarcas orientals. Mesmo antes que no nos enterásenos pa qué nos podría fer honra d’estar-ie. Ixo sí que estió un record, perque cuento que catalans y occitans encara se lo preguntan: ¿Pa qué sirve?
O d’o patrimonio ye un tema capital pa Aragón, no i hai mica dubda, pero encara en ye más perque os catalans son qui tienen as obras. Perque oye, o Vidal Mayor ye en o museu d’a Fundación Paul Getty y per ixo no nos hemos saliu d’a NATO. Que siempre ha habiu clases!
Asinas que si queremos que l’aragonés tienga un futuro, hemos de mirar de convencer a os nuestros quiestos vecins y decir-les que lo faigan oficial en Barcelona. Alavez podremos sobatir con fuerza o sinyal d’os agravios y demandar chusticia. Asinas l’aragonés pasará a estar popular de tot y en quatro días tendrá más fabladors que nunca en a historia.
Y os catalans, que son muit listos, son os culpables, perque, en saber cual sería a nuestra reacción, no han quiesto fer oficial l’aragonés ni reconoixer-lo, que a historia alavez hese estau bien diferent. Asinas que vienga, repitamos totz y todas, a veyer si asinas podemos invocar a os espritos: a culpa ye d’os catalans.
Señor/a inspector/a de educación:
Como alumnos del IES Matarranya le queremos presentar nuestra preocupación por lo que está ocurriendo. No venimos a quejarnos del funcionamiento de este IES. Le queremos prestar nuestra atención a otro problema. No le presentamos esta carta para discutir el nombre de una lengua, sino para asegurarnos de que se garantizan nuestros derechos como alumnos.
Las lenguas están hechas para dialogar, no para luchar, y nos estamos viendo reprimidos por parte de algunos colectivos. Creemos de sentido común poder hablar y escribir nuestra lengua materna; una lengua que nuestros ancestros ya hablaban.
El año pasado, en una reunión con la Directora provincial de Educación de Teruel se dijo que la enseñanza de nuestra lengua materna seguiría como había seguido hasta entonces, o sea, que seguiríamos estudiando la ortografía y gramática catalana en horario lectivo. Esto nos demuestra que la credibilidad de algunos servicios públicos es prácticamente nula.
La Ley de Lenguas Aragonesa reconoce el derecho al estudio de la gramática de la lengua propia de nuestra región, pero como bien usted sabrá, el LAPAO carece de normas gramaticales, por lo que el sentido común nos dice que lo más correcto es recurrir a la gramática de la lengua catalana para poder saber escribir nuestra lengua, como se ha hecho hasta ahora.
Tan importante creemos que es esta causa, que está recogida por la Convención Sobre los Derechos del Niño, firmada por numerosos países, entre ellos España; concretamente en el Artículo 30, el cual dice que “es derecho de los niños que pertenecen a minorías tener su propia vida cultural, practicar su propia religión y emplear su propio idioma.” Además, dicha convención defiende que todos los niños tienen los mismos derechos, por lo que nosotros consideramos que nos veríamos privados de uno muy importante, que es el de estudiar nuestra lengua en nuestro propio instituto.
Como conclusión, le queremos proponer que no se paralicen las clases sin antes haber estudiado las leyes aragonesas y acuerdos internacionales, ya que creemos que lo que está sucediendo es perfectamente recurrible desde el Justicia de Aragón hasta el Tribunal Europeo de Derechos Humanos.
Apreciamos que haya empleado su tiempo en nosotros y piense por una vez en el bien de los alumnos y no sólo en el interés egoísta de algunos profesores.
Atentamente, los alumnos partidarios de estudiar su lengua materna.
De vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol: recorda sempre això, Sepharad. Fes que siguin segurs els ponts del diàleg i mira de compendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills. Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats i l’aire passi com una estesa mà suau i molt benigna damunt els amples camps. Que Sepharad visqui eternament en l’ordre i en la pau, en el treball, en la difícil i merescuda llibretat.
Salvador Espriu
Programa – XII Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre 2014.
