La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: FranjaEsquerra quiere que el Aragón oriental forme parte de una Cataluña independiente.
ERC quiere el Aragón oriental en su Cataluña independiente
Sostiene que las comarcas aragonesas de La Ribagorza, La Litera, el Bajo Cinca y el Matarraña forman parte de los ‘Países Catalanes’.
Artur Mas y Oriol Junqueras en una imagen de archivo. Efe
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), uno de los grandes apoyos de Mas en su empresa independentista pese a estar prácticamente en las antípodas ideológicas, no solo es partidaria de la independencia de lo que hoy es la comunidad autonónoma de Cataluña, sino que considera “un objetivo irrenunciable” sumar a este territorio otras zonas de España, entre las que figura parte de Aragón.
“Los Países Catalanes han estado divididos en diferentes territorios por imperativos políticos”, valora ERC en un apartado de su página web en el que expone su proyecto político. “La Cataluña Norte, en el Estado francés; el Principado de Cataluña con la Franja de Poniente, el País Valenciano y las Islas Baleares y Pitiusas en el Estado español y Andorra, que tiene Estado propio”, se especifica.
Esta división, sostiene Esquerra, “es fruto de más de 300 años de opresión por parte de los Estados español y francés” y ha hecho que, bajo su punto de vista, los territorios enumerados hayan estado ignorándose unos a otros “y, en el peor de los casos, ignorando incluso su propia identidad”.
Y acto seguido lanza el partido liderado por Oriol Junqueras, licenciado en Historia Moderna: “Con la excepción de Andorra, que ya tiene Estado propio, la obtención de la independencia de los Países Catalanes en una Europa unida constituye un objetivo irrenunciable”.
No sería esta la primera vez que desde Cataluña intentan apropiarse de parte del territorio aragonés. Una de las más sonadas tuvo lugar en 2010, cuando la televisión pública catalana llegó a situar los picos del Aneto y Vallibierna en Cataluña.
Ese mismo año, en una web vinculada al departamento de Educación de la Generalitat se animaba a los escolares viajar por “la Franja, la Catalunya de Ponent”. Esta página hablaba de las comarcas aragonesas de La Ribagorza, La Litera, el Bajo Cinca y el Matarraña, que se han venido incluyendo en esos ‘Países Catalanes’.
Además del territorio, la apropiación indebida que hace Cataluña de la Historia del Reino de Aragón suele ser algo habitual.
Trabajando en un libro sobre ‘La Franja’
Precisamente, el Instituto de Estudios Catalanes (IEC) y la Sociedad Catalana de Estudios Jurídicos están preparando en la actualidad una obra titulada ‘La Franja de Poniente. Aspectos históricos y jurídicos’ con una subvención de la consejería de Justicia de la Generalitat.
En seis grandes bloques temáticos, esta publicación indaga sobre aspectos históricos, jurídicos y lingüísticos, entre otros, de estas cuatro comarcas. El primero de estos apartados atiende a “la formación de los condados catalanes, con especial referencia en el Condado de la Ribagorza”.
En otros dos capítulos se estudiarán la formación del territorio y de las fronteras. También hay lugar para el conflicto de los bienes de las iglesias del obispado de Barbastro-Monzón. Además de los aspectos jurídicos del “traspaso” del arte sacro, estudiarán “los recursos presentados en diversos estamentos, entre otros a la Nunciatura y el Vaticano”.
La ley de Lenguas de Aragón de 2009 y la promulgada en 2013 por el actual Gobierno protagonizan otro de los bloques temáticos de esta obra, a la que el Gobierno catalán ha dado una subvención de 28.000 euros.
Además de aportar dinero, la Generalitat se compromete a facilitar el contacto de los autores del libro con otras organizaciones e instituciones, tanto de titularidad pública como privada, que sean fuentes de información valiosa.
Uno de los responsables de ‘La Franja de Poniente. Aspectos históricos y jurídicos’ es Joaquim Monclús y Esteban, historiador y periodista nacido en Tortosa pero de ascendencia calaceitina, autor de libros como ‘El Matarraña y la sierra del Maestrazgo’ (1981) , ‘La Franja hoy’ (1987) o ‘El catalán de Aragón’ (1989).
Any Desideri Lombarte ha afegit una nova foto:… – Any Desideri Lombarte.
Any Desideri Lombarte ha afegit una nova foto: “Túrnez i Sesè Nit poètica. Dijous 17 de…”
Túrnez i Sesè Nit poètica.
Dijous 17 de juliol a las 22:00
Koitton Club
Rossend Arús 9 Sants
Metro: Plaça de Sants
Rudi: «No hi ha risc de contagi independentista a la Franja» | Nació Digital.
La presidenta d’Aragó assegura que el nacionalisme català “fa xantatge i fomenta la desigualtat”
Notícies de la FOLC / Notícies destacades
GESTIONAR LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA D’ARAGÓ. Primera edició d’un curs organitzat per la Universitat de Saragossa, entre el 9 i l’11 de juliol de 2014, promogut pel Departament de Psicologia i Sociologia.
Més informació i preinscripció debades a: http://riesgo.unizar.es/?p=13
La FOLC només sol enviar deu butlletins l’any, però enguany hem fet una excepció perquè hem volgut publicar la crònica de la Taula rodona del dia 11 de juny “LA POLÍTICA LINGÜÍSTICA CONTRA LA LLENGUA CATALANA. Una revisió des de les realitats de Catalunya, el País Valencià i les Illes”, que trobareu més avall.
Ho aprofitem per comentar breument alguns fets destacats com la fi de la vaga de fam de Jaume Sastre el passat 16 de juny, després de 39 dies de vaga, una mostra de coratge personal i d’amor a la llengua catalana (el nostre reconeixement a Jaume Sastre, una vegada més) i també una mostra de la insensibilitat i odi a la nostra llengua del president Bauzá; l’èxit de la cercavila organitzada per SOMESCOLA el dia 14 de juny en defensa de l’escola catalana; i algunes notícies sobre el moviment en defensa del català a la Franja, molt actiu aquests dies. Us n’adjuntem els enllaços:
Mequinensa reclama el català al currículum de primària
Associacions de la Franja reclamen el reconeixement dels catalanoparlants a Aragó.
http://franja.wordpress.com/
Trobada Cultural del Matarranya a Penarroja
http://www.ascuma.org/wordpress/
http://www.lacomarca.net/index.php?option=com_k2&view=item&id=3646&Itemid=999
Moviment franjolí per la llengua: Per una escola digna i en català, també a la Franja.
Moviment Franjolí per la Llengua: Per una escola digna i en català, també a la Franja
Més avall de la crònica trobareu algunes notícies breus de les entitats, que completen aquest butlletí.
Hife amplía sus líneas al aeropuerto del Prat.
La compañía Hife ofrece desde ayer tres servicios diarios hasta el aeropuerto de Barcelona
La línea de autobús Teruel – Alcañiz – Barcelona llegará hasta las instalaciones de El Prat en las rutas de las 6.30, las 10.00 y las 17.40. Para regresar al Bajo Aragón Histórico, los autocares saldrán del aeropuerto a las 7.45, a las 11.00 y a las 16.00. Con estos servicios, la compañía intenta facilitar a los usuarios el acceso a los vuelos que salen desde Barcelona y que utilizan numerosos vecinos de la provincia cada año para salir de vacaciones a las islas o al extranjero.
Una curiosidad. En 1158 los templarios de Monzón….
“Donamus vobis populatores prenominatis, illa almunia de Abinefar cum suis terminis, cum ipsas duas almunias cum suis terminissubtus in primis Marti Garcia et Jorda et Bernad Sesterum et Petrus de Aragon et Berenguer de Casrelon et Martin Calbet et Bernardum et Pere Sanz et Ramon Juver et Arnal de Arbul et Arnal de torrenta et Bernad de Sanlaure el ramon de torgon et Martin de Castelon et Santio abbatii de Montso.”
En 1256, en un pergamino copia de la carta de población templaria, Binéfar aparece como Binipharagon. Coincide con el periodo en el que Jaime I establecía la frontera Aragón-Catalunya en el Cinca, a excepción de Monzón y Fraga (creo que Tamarite también), que permanecían aragonesas. Por el nombre, parece probable que Binéfar también continuase bajo administración aragonesa, aunque en territorio catalán.
Radiografia lingüística dels Països Catalans | Núvol.
Tancament de mitjans de comunicació, retrocés de la presència en l’ensenyament, reducció de recursos, sentències judicials… Aquesta ha sigut la tònica de la temporada en matèria de llengua. Una llista de successos que hem anat seguint a temps real des de l’Estira la llengua. Per tancar la temporada, hem fet una radiografia de cada territori amb representants d’entitats de cada indret.
Escolta l’entrevista a través d’aquest enllaç.
FRANJA DE PONENT
Natxo Sorolla: “Hi ha una confusió des de la Llei de llengües”
On tampoc s’ha fet gaire per la llengua és a la Franja de Ponent. Sobretot, després de la més surrealista que ens hem trobat els darrers mesos en matèria lingüística: la invenció d’un nom nou per la nostra llengua, LAPAO, de Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental. Tot això, arran de l’aprovació de la famosa Llei de llengües d’Aragó, el maig del 2013. El sociolingüista de referència de la Franja, Natxo Sorolla, explica que la situació de la llengua en aquestes comarques discontínues no s’ha alterat “tant per la llei de llengües aprovades sinó tot el que ha anat desplegant-se a partir d’això, però que ja venia d’abans”. Explica que “ja s’havien tancat els programes que potenciaven el català o la presència d’autors en català a les escoles”.
A més, a partir de l’aprovació de la Llei de llengües d’Aragó, Sorolla opina que “s’ha potenciat d’una forma molt important la incorporació de l’aragonès o el creixement de l’aragonès a les escoles i instituts” i, pel que fa al currículum d’ensenyament, “no se sap ben bé si s’està referint a l’aragonès i al català o només a la llengua aragonesa”. En definitiva, que “hi ha una confusió des de la Llei de llengües”.
Revetlla literària de proclamació del premi Crexells – VilaWeb.
Revetlla literària de proclamació del premi Crexells
Els tres finalistes són Joan-Lluís Lluís, Pep Coll i Carles Terès
Avui serà proclamat el guanyador del XLIII premi Crexells a la revetlla literària de l’Ateneu Barcelonès. Les novel·les ‘Dos taüts negres i dos de blancs’ de Pep Coll, ‘Les cròniques del déu coix’ de Joan-Lluís Lluís i ‘Licantropia’ de Carles Terès en són les finalistes. Tots tres títols han estat qualificats de ‘literatura de frontera’, car en són autors tres escriptors del Pirineu, Catalunya Nord i la Franja.
El jurat, compost per Pilar Argudo, Carme Arnau, Xavier Pla, Ricard Ruiz, Ramon Pla i Arxé, secretari, i Lluís Reales, president, ha seleccionat aquestes tres obres com les millors novel·les en català publicades durant el 2013.
D’any en any, l’acte del lliurament es va convertint en una fita literària de l’estiu, que pren forma de revetlla a l’Ateneu Barcelonès. A part de proclamar l’obra guanyadora hi haurà l’actuació musical del grup App Trio, format íntegrament per destacats estudiants de l’Escola Superior d’Estudis Musicals del Taller de Músics, que oferirà un recorregut pel millor jazz de tots els temps.
Un premi diferent
El premi Crexells és el premi novel·lístic més antic en llengua catalana. És atorgat per una institució independent, l’Ateneu Barcelonès, allunyada dels interessos editorials i de l’element comercial. Destinat a la millor obra publicada que selecciona un jurat especialitzat. I escollit pels socis de l’Ateneu, els participants als clubs de lectura de la Xarxa de Biblioteques de Catalunya i el Consorci de Biblioteques de Barcelona.
Va néixer l’any 1928 i s’organitza en record de Joan Crexells, un dels representants més significatius de l’anomenada segona generació noucentista.