La Franja

Concerts de Raimon | Lo Finestró.

La Generalitat confía en que las obras de Querol se incluyan en los PGE.

Facebook.

Jornada Recercat 2014 | Lo Finestró.

Lliurament dels X Premis Recercat 2014 | Lo Finestró.

Al Palau de la Generalitat de Barcelona, el 9 de maig va tenir lloc l’acte de lliurament dels X Premis RECERCAT (Institut Ramon Muntaner), acte principal de la Jornada de Cultura i Recerca Local dels Territoris de Parla Catalana del 2014. Els premiats van estar: Antoni Lluís Carrió (in memoriam) de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Després de les paraules de glossa envers els premiats per part del conductor de l’acte, i de Narcís Figueres i Rosa Sesé, van rebre els guardons —de mans del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, del Regidor de Cultura de l’Ajuntament, Jaume Siurana i de Josep Santesmeses, president del la CCEPC— la vídua de d’Antoni Lluís Carrió i la presidenta del Centre de Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Després dels agraïments d’ambdues, intervingueren els senyors Josep Santesmases, Jaume Siurana i el conseller de Cultura de la Generalitat, posant de relleu la gran tasca cultural i de recerca dels Centres d’Estudis i el seu paper fonamental com a activistes recuperadors dels passat i ferms impulsors del futur per totes les terres de parla catalana.

L’acte es va tancar amb la intervenció de Josep Miquel Gràcia de l’Associació Cultural del Matarranya, presentant l’Any Desideri Lombarte (1989-2014) i llegint uns poemes que els assistents, que omplien la sala, van gaudir de debò.

 Lluís Roig

Nota: enregistrament de l’acte: https://www.youtube.com/watch?v=EVBxsLd0Wyk

Si voleu veure la intervenció de Josep Miquel Gràcia, només us cal avançar manualment el vídeo fins que la trobeu, gairebé el final.

(comença a 1h 9′ 30”)

Desideri Lombarte una veu del Matarranya | Lo Finestró.

A la Sala Graus del Campus de Terres de l’Ebre (Tortosa) de la URV, a les 19 el dijous 15 de maig, intervindran Artur Quintana, Josep Miquel Gràcia i Emigdi Subirats acompanyat al violoncel per Ferran Banaiges, en l’acte “Desideri Lombarte una veu del Matarranya”

La Ruta de los Tres Reyes promociona el arte gótico en la feria de Tortosa.

Jordilàndia | L’ esmolet.

Sant Jordi és una diada especial. Enguany vaig poder passar-la a Barcelona. Així les filles van poder viure una mica d’aquest ambient que tant crida l’atenció a propis i forans. L’excusa era de pes: es feia una lectura pública de les tres obres finalistes del Premi Crexells d’enguany, entre les quals hi ha, sorprenentment, Licantropia. Això em va permetre gaudir d’un matí assolellat al preciós jardí romàntic de l’Ateneu Barcelonès, i conèixer l’escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís, finalista també amb l’esplèndida novel·la Les cròniques del déu coix. L’altre nominat, el meu admirat Pep Coll, no va poder assistir-hi per causa dels compromisos de la reeixida Dos taüts negres i dos de blancs, l’altra competidora pel guardó de l’Ateneu. Vaig tenir l’honor de ser llegit, entre d’altres, per Manel Ollé Albiol, un entusiasta de Licantropia; per Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes —a qui ja coneixia de ‘Priorat en persona’, organitzat pel Centre Quim Soler de la literatura i el vi’ (quina combinació més ben trobada!)— i per Jordi Sellas, director general de Promoció i Cooperació Cultural. Vam gaudir de la companyia i el suport de dues amigues nonaspines, la Laia i l’Anna. Després, com sempre, vam haver de córrer per a fer els encàrrecs i compromisos que teníem pendents.

En tornar a l’Aragó vaig veure que el sant patró que ens agermana aragonesos i catalans era motiu de polèmica des de les pàgines de l’infatigable Heraldo i d’altres mitjans de la comunitat. No agradava que els “medios nacionales” haguessin donat tant protagonisme a “Sant Jordi” i tan poc a “San Jorge” (ja se sap que, a Aragó, l’únic nom oficial del sant és en la llengua que va arribar en darrer lloc a aquesta terra). I Twitter n’anava ple, d’orgull manyocastellà ferit. Un de ‘molt bo’ deia més o menys “Si San Jorge viera esto de Sant Jordi se suicidaria”. No cal dir res més.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 15, maig 2014

Exhiben un mapa de España donde la Corona de Aragón se sustituye por los condados catalanes.

Terres de frontera – Televisió de Catalunya.

El Pena-roja trau els 3 punts contra l’Escatró (3-2) en un partit estrany | Comarques Nord.

Fotografies de J. Moncada al Born | Lo Finestró.

El passat u d’abril es va inaugurà a l’Espai Dalmau del Born de Barcelona una exposició de unes 30 fotografies de Jesús Moncada. A la inauguració van assistir-hi, entre altres, Magda Godia, alcaldessa de Mequinensa, Rosa Maria Moncada, germana de Jesús Moncada i el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Aquí teniu una petita mostra de les fotografies exposades. No feu massa cas de la qualitat de les fotos que us mostro, penseu que són fotografies fetes directament de les exposades amb vidre i llums. Les originals sí que tenen una veritable bona qualitat.

L’exposició romandrà fins el  11 de maig

Dante S.A., novel·la inèdita de Jesús Moncada? – VilaWeb.

La presentació dels materials de Dante S.A., novel·la inacabada i pòstuma de Jesús Moncada (Mequinensa, 1941-Barcelona, 2005), ens va posar una vegada més davant d’un problema moral clàssic de la història de la literatura: el de què fer amb les obres no publicades en vida pels seus autors. Rosa M. Moncada, germana del narrador, va explicar que Jesús –un gran perfeccionista– deixava sempre ben clar que no volia que es publiqués cap obra seva sense la seva plena autorització en vida; tant és així que va fer constar en el seu testament la voluntat que es cremessin els seus escrits inacabats.

Podem imaginar el dilema dels familiars en trobar, entre els papers i els documents deixats per l’escriptor, material d’una novel·la en curs en què treballava Moncada els anys previs a la seva mort. Capítols plenament redactats. Capítols inacabats. Plànols i croquis del projecte. Versions alternatives de fragments. Diferents estadis de gestació dels mateixos textos. Notes i comentaris. Buits. Tot això és el que va trobar la família; i tot això és el que ha estudiat el filòleg Xavier Iglesias, en una tasca sens dubte apassionant, per arribar a establir les línies mestres del projecte, ordenar el material i oferir una construcció que disposa de suficients fonaments, bastides i panys de mur per a mostrar l’aspecte i l’art d’una casa bastant avançada en la seva construcció, però que inevitablement sempre restarà incomprensible i palesarà la seva condició d’inacabada.

Llegiu l’article sencer, aquí.