El Punt Avui – Notícia: “Ho vaig fer per combatre el secessionisme lingüístic”.
MARC NADAL GUANYADOR D’UN PREMI LITERARI EN “LAPAO” I UN ALTRE EN “BALÉÀ”
“Ho vaig fer per combatre el secessionisme lingüístic”
Es tractava d’escriure segons les variants fonètiques i de fer-hi els retocs ortogràfics
Marc Nadal Ferret té 28 anys, és tarragoní i treballa a la UAB, on està fent la tesi doctoral sobre física. Es podria dir que té un gran domini de les llengües, ja que ha guanyat dos premis literaris en idiomes presumpta- ment diferents: en ‘llengua aragonesa oriental’ i en ‘llengo baléà’. Ho va fer per demostrar com n’és, d’absurd, identificar aquestes variants com a llengües diferents del català.
Felicitats pels premis.
Gràcies! El mèrit, però, és relatiu: crec que tant a un premi com a l’altre s’hi presentava molt poca gent, són grups molt minoritaris.
Com se li va ocórrer?
Un és de l’anomenada Acadèmi de sa Llengo Baléà; ells diuen que el balear és una llengua diferent del català, elaboren una ortografia pròpia i convoquen un concurs literari. M’hi vaig presentar l’any passat i llavors ja el vaig guanyar. Aquest any vaig repetir, i també em vaig afegir al concurs de la Federació d’Asociacións Culturáls de l’Aragó Oriental. Hi vaig enviar dos treballs i van resultar premiats.
I va guanyar els dos concursos en dues llengües diferents.
La meva intenció no era boicotejar-los, sinó veure què passava. Vaig pensar que participar-hi amb la meva llengua, tot i que escrita més o menys a la manera que ells proposen, seria una manera elegant de combatre el secessionisme lingüístic. Vaig escriure mirant d’utilitzar per al meu català l’ortografia que ells proposen. I va resultar que el van donar per bo i a més em van declarar guanyador. Vaig anar a recollir el premi, em van regalar una estatueta d’un artista d’Osca, un diploma i un llibre del president de l’associació, on explica en castellà per què l’aragonès oriental és un idioma diferent.
Els va guanyar sense canviar de llengua?
Es tractava d’escriure normal però amb els retocs ortogràfics de les seves normes, transcrivint l’accent oral i les variants fonètiques tal qual, amb l’article salat en el cas de les Illes i amb les formes verbals de Ponent en el cas de la Franja: anae en lloc d’anava, i aquestes coses. En el cas de les Illes m’era més fàcil perquè tinc amics mallorquins i la seva manera de parlar la tinc molt present; amb l’associació de la Franja de Ponent el que vaig fer va ser llegir una mica els textos que tenen al web, vaig veure que segurament per diferenciar-se encara més del català normatiu no hi posen cap h, tot va en b alta, etcètera, i així vaig escriure el text que va resultar premiat.
Algun mèrit literari devia tenir.
La veritat és que no gaire. La narració de la Franja era el conte d’un nen que ho passa molt malament a l’escola perquè té un professor molt dolent que els fa parlar català en lloc d’aragonès oriental i que els diu que ells són dels Països Catalans. Em sorprèn que no hi veiessin cap ironia, que tot plegat era una conya. I com que aquestes entitats en realitat mouen molt poca gent, hi havia molt pocs concursants, i per això em van premiar. Una anècdota: l’any passat vaig enviar al de l’Acadèmi de sa Llengo Baléà un conte de dues pàgines. Em van trucar, em van dir que no era ben bé conte, sinó rondalla, però que, com que no hi havia referències a cap animal mitològic, el posarien a la categoria de novel·la. Així que vaig guanyar el premi de novel·la amb un conte de dues pàgines.
Novel·la breu, en tot cas.
El que va passar és que no devien tenir cap novel·la al concurs, i així ja en tenien una. Aquest any m’he presentat al de poesia; també he estat guardonat.
Com s’ho han pres?
La veritat és que els convocants de les Illes s’ho han agafat amb esportivitat i amb ironia. Han penjat un escrit al seu web on agraeixen tota la propaganda que els he fet i diuen que estan molt contents que un català que no té el baléà com a llengua materna hagi estat capaç de guanyar el premi. M’animen a repetir. En canvi els d’Aragó no s’ho han pres tan bé. Han retirat les fotos del premi i diuen que ja van veure que el meu text no era en aragonès oriental però que tot i així el van valorar. És veritat que quan vaig enviar el text em van trucar molt interessats i em van preguntar de quina àrea som jo o la meva família (els vaig dir que sóc nascut a Tarragona però fill d’aragonesos, cosa que no és ben bé certa) perquè no identificaven la meva parla, però tot i així em van concedir el premi i el vaig anar a recollir.
19:30
Divendres passat revisàvem l’obsessió d’