Skip to content

Archive

Category: Franja

Els ibers parlaven valencià | Lo Finestró.

 

ibero11

No sé si qualificar de bogeria o de més enllà del surrealisme el dictamen del ple del Consell Jurídic Consultiu de la Generalitat Valenciana sobre la definició de “valencià” del Diccionari Normatiu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. D’acord amb la petició de la Generalitat, el Consell  Jurídic ha aprovat per unanimitat que la definició de l’AVL no respecta ni encaixa amb l’estatut valencià, la qual cosa desautoritza  l’AVL de les seues funcions acadèmiques pròpies. Fins on ha arribat la judicialització d’aquest país? Però, no se’n adonen els valencians de tot allò que els està passant! De tota manera hi ha més de 40 sentències dels alts tribunals que avalen que el català i el valencià són la mateixa llengua.

I tot perquè el Diccionari Normatiu defineix “valencià” com a “llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francès dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català”

Ara entenem perfectament perquè el portaveu del grup popular de las Corts valencianes, Jorge Bellver, va presentar una proposició no de llei  on assegurava que “el valenciano hunde sus raíces en la más profunda prehistoria y viene de los íberos, en el siglo VI antes de Cristo”.

El Punt Avui – Notícia: “Ho vaig fer per combatre el secessionisme lingüístic”.

MARC NADAL  GUANYADOR D’UN PREMI LITERARI EN “LAPAO” I UN ALTRE EN “BALÉÀ”

“Ho vaig fer per combatre el secessionisme lingüístic”

Es tractava d’escriure segons les variants fonètiques i de fer-hi els retocs ortogràfics

Marc Nadal Ferret té 28 anys, és tarragoní i treballa a la UAB, on està fent la tesi doctoral sobre física. Es podria dir que té un gran domini de les llengües, ja que ha guanyat dos premis literaris en idiomes presumpta- ment diferents: en ‘llengua aragonesa oriental’ i en ‘llengo baléà’. Ho va fer per demostrar com n’és, d’absurd, identificar aquestes variants com a llengües diferents del català.

Felicitats pels premis.
Gràcies! El mèrit, però, és relatiu: crec que tant a un premi com a l’altre s’hi presentava molt poca gent, són grups molt minoritaris.
Com se li va ocórrer?
Un és de l’anomenada Acadèmi de sa Llengo Baléà; ells diuen que el balear és una llengua diferent del català, elaboren una ortografia pròpia i convoquen un concurs literari. M’hi vaig presentar l’any passat i llavors ja el vaig guanyar. Aquest any vaig repetir, i també em vaig afegir al concurs de la Federació d’Asociacións Culturáls de l’Aragó Oriental. Hi vaig enviar dos treballs i van resultar premiats.
I va guanyar els dos concursos en dues llengües diferents.
La meva intenció no era boicotejar-los, sinó veure què passava. Vaig pensar que participar-hi amb la meva llengua, tot i que escrita més o menys a la manera que ells proposen, seria una manera elegant de combatre el secessionisme lingüístic. Vaig escriure mirant d’utilitzar per al meu català l’ortografia que ells proposen. I va resultar que el van donar per bo i a més em van declarar guanyador. Vaig anar a recollir el premi, em van regalar una estatueta d’un artista d’Osca, un diploma i un llibre del president de l’associació, on explica en castellà per què l’aragonès oriental és un idioma diferent.
Els va guanyar sense canviar de llengua?
Es tractava d’escriure normal però amb els retocs ortogràfics de les seves normes, transcrivint l’accent oral i les variants fonètiques tal qual, amb l’article salat en el cas de les Illes i amb les formes verbals de Ponent en el cas de la Franja: anae en lloc d’anava, i aquestes coses. En el cas de les Illes m’era més fàcil perquè tinc amics mallorquins i la seva manera de parlar la tinc molt present; amb l’associació de la Franja de Ponent el que vaig fer va ser llegir una mica els textos que tenen al web, vaig veure que segurament per diferenciar-se encara més del català normatiu no hi posen cap h, tot va en b alta, etcètera, i així vaig escriure el text que va resultar premiat.
Algun mèrit literari devia tenir.
La veritat és que no gaire. La narració de la Franja era el conte d’un nen que ho passa molt malament a l’escola perquè té un professor molt dolent que els fa parlar català en lloc d’aragonès oriental i que els diu que ells són dels Països Catalans. Em sorprèn que no hi veiessin cap ironia, que tot plegat era una conya. I com que aquestes entitats en realitat mouen molt poca gent, hi havia molt pocs concursants, i per això em van premiar. Una anècdota: l’any passat vaig enviar al de l’Acadèmi de sa Llengo Baléà un conte de dues pàgines. Em van trucar, em van dir que no era ben bé conte, sinó rondalla, però que, com que no hi havia referències a cap animal mitològic, el posarien a la categoria de novel·la. Així que vaig guanyar el premi de novel·la amb un conte de dues pàgines.
Novel·la breu, en tot cas.
El que va passar és que no devien tenir cap novel·la al concurs, i així ja en tenien una. Aquest any m’he presentat al de poesia; també he estat guardonat.
Com s’ho han pres?
La veritat és que els convocants de les Illes s’ho han agafat amb esportivitat i amb ironia. Han penjat un escrit al seu web on agraeixen tota la propaganda que els he fet i diuen que estan molt contents que un català que no té el baléà com a llengua materna hagi estat capaç de guanyar el premi. M’animen a repetir. En canvi els d’Aragó no s’ho han pres tan bé. Han retirat les fotos del premi i diuen que ja van veure que el meu text no era en aragonès oriental però que tot i així el van valorar. És veritat que quan vaig enviar el text em van trucar molt interessats i em van preguntar de quina àrea som jo o la meva família (els vaig dir que sóc nascut a Tarragona però fill d’aragonesos, cosa que no és ben bé certa) perquè no identificaven la meva parla, però tot i així em van concedir el premi i el vaig anar a recollir.

Diya d’a luenga materna.

    • Por o Diya d’a Luenga Materna dende Seira Aragón y Asamblea Estudiantes Jacetania/Asambleya Estudiants Chacetania paramos una charradeta sobre a luenga aragonesa en Chaca #21F en Acicate (C/ Ferrenal, 16)

Al-Miknasiyya: Apunts sobre l’església del Poble Vell…..o els orígens del “Debat d’Urgència” (primera part).

Al-Miknasiyya: Apunts sobre l’església del Poble Vell… (Segona part).

Al-Miknasiyya: Mequinensa a la Guerra de Successió (1705-1714).

Al-Miknasiyya: Filla meva, t’has de casar!.

Al-Miknasiyya: Premi “Josep Galán”.

Al-Miknasiyya: “… a un poble de descreguts!”.

Al-Miknasiyya: El Parlament de Mequinensa vist per un veí del poble (1411-1412).

Al-Miknasiyya: Sis-cents anys desprès del Parlament de Mequinensa.

Al-Miknasiyya: Notes sobre el moviment obrer a Mequinensa abans de la II República.

Al-Miknasiyya: Una poeta mequinensana del segle XI.

Al-Miknasiyya: Ferrocarrils i aigua. Els projectes de grans obres a la Mequinensa del segle XIX i principis del XX.

Al-Miknasiyya: Carlistes i Liberals a Mequinensa (1820-1876)..

Al-Miknasiyya: Or a Mequinensa? L’economia de Miknàs·sa als segles XI i XII..

Al-Miknasiyya: ELS PRIMERS PROJECTES DE NAVEGACIÓ A LA CONCA DE MEQUINENSA (1800-1860).

Al-Miknasiyya: “El Peñón de Mequinenza”: riscos naturals al poble vell entre els segles XIX i XX..

Al-Miknasiyya: EL TRÁFICO FLUVIAL EN MEQUINENZA DURANTE LA BAJA EDAD MEDIA. (Siglos XI – XV).

Al-Miknasiyya: Els orígens de Miknàs·sa.

 

Llengües i identitat a Saragossa | Lo Finestró.

 

sociologia

Els dies 16 i 17 de maig a Saragossa es celebraran les II Jornades Aragoneses de Sociologia en les que hi haurà la taula sobre “Llengües i identitat”. La proposta és especialment interessant, perquè és un bon esdeveniment per a crear bon clima entre la gent que fa recerca social sobre llengües i identitat, especialment al voltant de la Franja i de la llengua aragonesa. Coordinadors: Chabier Gimeno (professor de  la Facultat de Ciències Socials i del Treball de la UZ) y Natxo Sorolla (investigador en la Universitat de Barcelona); ponent, Ramon Sistac (professor de la Universitat de Lleida: Lengua, cultura, sentimiento, identidad y ciudadanía en la Franja: ¿un cocktail  explosivo o un reto creativo?

https://www.lafranja.net/?p=14305

http://www.aragonsociologia.org/7.html

El Supremo avala la catalogación aragonesa de los bienes de las parroquias.

El auto legitima la vía abierta para instar la devolución de las piezas, depositadas en el Museo Provincial de Lleida

 

Cultura | 04/02/2014 – 16:10h | Última actualización: 04/02/2014 – 16:19h

 

Huesca (EFE).- El Tribunal Supremo ha avalado la catalogación de los bienes histórico-artísticos de las parroquias de la Franja hecha por el Gobierno aragonés, en un auto que legitima la vía abierta desde Aragón para instar la devolución de las piezas, depositadas en el Museo Provincial de Lleida.

 

En su auto, el Supremo rechaza admitir a trámite el recurso interpuesto por el Consorcio de Amigos del Museo de Lleida y valida la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Aragón (TSJA) de mayo de 2013 que avaló la decisión de incorporar 86 de las 113 piezas reclamadas en el inventario aragonés.

 

La demanda fue interpuesta inicialmente por el Gobierno catalán, que inventarió a su vez las piezas reclamadas durante el contencioso mantenido entre los obispados de Barbastro (Huesca) y de Lleida por la propiedad de los bienes, aunque fue el Consorcio de Amigos del Museo leridano el que decidió recurrir la sentencia del TSJA.

 

En su resolución, el TSJA desestimó el recurso interpuesto por el Ejecutivo catalán contra la orden de Departamento de Cultura del Ejecutivo aragonés de enero de 2011 por la que se acordó declarar bienes inventariados 86 de las 113 piezas reclamadas a Lleida, y advirtió que la propiedad de las mismas correspondía a Aragón.

 

Los magistrados del tribunal aragonés argumentaron que la permanencia de los bienes en Cataluña había de entenderse “con carácter meramente temporal”, y señalaban que su estancia en el museo leridano debía ser vista a título de depósito y “a expensas de la decisión de sus legítimos propietarios de recuperarlos y retornarlos a su lugar de origen”.

 

En su auto de desestimación del recurso del Consorcio, al que condenan al pago de las costas judiciales generadas, el Supremo critica la falta de congruencia de los recurrentes al denunciar por una parte que el TSJA no valoró la prueba aportada por los demandantes, y decir por otra que infringió preceptos legales al valorarla.

 

Rechaza, asimismo, la pretensión de los recurrentes de ampararse en jurisprudencia del Tribunal Constitucional en defensa de sus intereses y advierte que la que debía de esgrimirse en el procedimiento tendría que corresponder a la del Tribunal Supremo.

 

Argumenta el auto, además, que el recurso presentado no hace una “crítica razonada” de los argumentos utilizados por el TSJA para validar la catalogación aragonesa de las piezas y que se limita a ser una transcripción “casi literal” del escrito de demanda original.

 

El tribunal aragonés cuestionó en su sentencia la validez de la orden dictada en mayo de 1999 por la Generalitat de Cataluña, cuatro años después del proceso de integración de las parroquias en la iglesia aragonesa, de inclusión de las piezas de la colección del Museo Diocesano de Lleida en el patrimonio cultural catalán.

 

El litigio de los bienes religiosos se remonta a 1995, cuando el Vaticano decidió que más de un centenar de parroquias de la provincia de Huesca que estaban bajo la administración del Obispado de Lleida pasaran a estar adscritas a la Diócesis de Barbastro-Monzón.

 

Los bienes son 110 piezas históricas, algunas de gran valor artístico, cuyo origen se remonta a los siglos XII y XIII y pertenecientes a un centenar de parroquias de la Franja aragonesa, de donde salieron a finales del siglo XIX y principios del XX.

Govern Valencià contra AVL: la raó de fons | Xarxes socials i llengües.

Hi ha qui diu que el conflicte entre Govern Valencià i Acadèmica Valenciana de la Llengua es deu a esta definició del Diccionari Normatiu Valencià:

valencià -ana [valensiá]
2. m. LING. Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català.
I la seua oposada
català -ana [katalá]
1. adj. i m. i f. GENTIL. Natural o habitant de Catalunya.
2. m. LING. Llengua romànica parlada a Catalunya, així com a les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó, la ciutat sarda de l’Alguer i la Comunitat Valenciana, on rep el nom de valencià.
En realitat, lo conflicte té un origen més profund: lo model de llengua triat pels acadèmics. Fixeu-tos:
farlopa [faɾlópa]
f. [col·loq.] Cocaïna

 

Altres definicions:

Definició al DIEC

Farlopa: No s’ha trobat cap entrada coincident amb els criteris de cerca

Definició al DRAE:

falopa. (sic.)

1. f. coloq. Arg. y Ur.estupefaciente (‖ sustancia narcótica).

2. f. coloq. Arg. y Ur. Dosis de una droga.

Fixeu-tos que tant la definició de valencià com de català inclouen la Franja de manera explícita, i no diluint-la entre altres territoris de la Corona Aragonesa com s’havia divulgat en la premsa. Altres peculiaritats del Diccionari Normatiu Valencià:

franja: 2. f. Superfície més llarga que ampla que es distingix de la resta. La franja d’Aragó. Una franja de terra que voreja el mar.

aragonés -esa (o aragonès) [aɾaɣonés]
2. m. LING. Llengua romànica parlada al nord d’Aragó.
3. m. LING. Varietat del castellà parlada a Aragó.
No apareix

Matarraña, Morella y La Terra Alta ya trabajan en una imagen conjunta.

El català a la Franja de Ponent – Catalunya Ràdio.

El català a la Franja de Ponent

04/02/2014

El matí de Catalunya Ràdio

Taula rodona amb els alcaldes de la Franja de Ponent: Josep Anton Chauvell, alcalde d’Alcampell, Magda Gódia, alcadessa de Mequinença, Josep Maria Salsench, alcalde de Calaceit, Alberto Moragrega, alcade de Beseit i José Guillén, alcalde de Camporrells. Els alcaldes han explicat que la segona Declaració de Mequinensa, signada el juny del 2013, ha ajudat a frenar les intencions del Govern d’Aragó amb l’aplicació de la nova Llei de Llengües que va rebatejar el català com a Lapao

La Generalitat censura la Ley de Lenguas de Aragón y vuelve a dividir al territorio.

  • Escrito por 

 

La polémica tras la aprobación de la Ley de Uso y Promoción de las Lenguas por las Cortes no ha zanjado el debate lingüístico. Diferentes sectores bilingües de Aragón han acogido de desigual manera el rechazo de este texto aprobado el viernes por la Comisión de Cultura del Parlament. Mientras los defensores del catalán han acogido la iniciativa como «legítima» para defender la unidad de la lengua, los sectores contarios han tildado de «injerencia» la política del gobierno de Artur Mas.

 

En el texto, promovido por CiU, Esquerra Unida y el PSC, se aboga por la unidad del catalán en Cataluña, Valencia, Aragón y Baleares y se rechaza la ley aprobada por Las Cortes en mayo. En el debate de la propuesta contra la ley aragonesa participó la diputada de Convergència, Cristina Bosch, natural del municipio oscense de Alcampell, al igual que el portavoz de su mismo partido en el Congreso, Josep Antoni Duran i Lleida.

 

Bosch expuso que «los pueblos de La Franja no se tomarán como una injerencia que este Parlamento se ocupe y preocupe por el catalán de su territorio». Una afirmación que pronto se han encargado de rebatir plataformas y partidos políticos aragoneses. El diputado del PP en Las Cortes, Antonio Torres, ha lamentado la iniciativa y ha calificado de «inconcebible» que la Generalitat se inmiscuya en los asuntos de Aragón. Así, ha instado al grupo parlamentario socialista en las Cortes a pedir responsabilidades a sus compañeros en Cataluña.

 

Desde el PAR, la voz discordante en las Cortes fue la diputada María Herrero, que además se encargó del debate parlamentario de la actual Ley de Lenguas. Herrero pidió al Parlament que respete la autonomía aragonesa.

 

En el mismo sentido se ha pronunciado el alcalde de La Cañada de Verich, José Manuel Insa, que ha alertado de que «políticas como el rechazo a la ley de Aragón solo sirven para enemistar a las dos comunidades autónomas». La Plataforma No Hablamos Catalán también se ha pronunciado contrario al dictamen de la Comisión de Cultura de Cataluña.

Defensa de Ascuma
La Asociación Cultural del Matarraña, Ascuma, ha defendido la política de la Generalitat recordando que la defensa de un idioma está en manos de cualquier gobierno que quiera promocionarlo.

 

En este sentido, el presidente de la asociación, Josep Maria Baró, ha explicado que «es lógico que la Generalitat salga en defensa del catalán». Sin embargo, desde Ascuma han avanzado que «esta iniciativa del gobierno de Artur Mas no servirá de nada».

 

La formación cultural también ha criticado los ataques «anticatalanistas» que se realizan desde Aragón. Así, Ascuma ha recordado que la Academia Valenciana de la Llengua ha aprobado su diccionario en el que reconoce la unidad del catalán sin ser objeto de tantas críticas.

Pese al debate, cabe recordar que todavía no se ha aplicado de forma efectiva la discutida Ley de Lenguas.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua suspèn sine die la presentació del Diccionari | Lo Finestró.

També cal dir que el PP, últimament, ha començat a (des)valencianitzar les Balears a la carrera, amb els mateixos mètodes a què ací estem acostumats, i també la franja valencianoparlant de l’Aragó –on, com vostés deuen recordar, la nostra llengua ha quedat convertida oficialment en un trist lapao.

Continuar llegint: Política de llengua cremada | Quadern | EL PAÍS.

Ja pots veure el 2 on programa de la TV Nonasp de l’any 1994: Festival de jota 2a part i resum del 4a festival infantil.
http://www.amicsdenonasp.org/cat/tvnonasp.htm
Ja pots veure el 2 on programa de la TV Nonasp de l'any 1994: Festival de jota 2a part i resum del 4a festival infantil.
http://www.amicsdenonasp.org/cat/tvnonasp.htm

Una ingerència més a Aragó… dels valencians | Xarxes socials i llengües.

 

Divendres passat revisàvem l’obsessió d’alguns sectors “aragonesos” pel que pensen i deixen de pensar els catalans (Sobre la declaració del Parlament de Catalunya i el LAPAO). Si els catalans no existiren, estos “aragonesos” serien los que els inventarien, perquè la seua identitat “aragonesa” només s’entén com a antítesi de la catalanitat. L’obsessió anticatalanista és de tal grau que qualsevol declaració catalana desperta comentaris exaltats contra els catalans (i la llengua catalana), mentre que la política lingüística del Govern d’Aragó els és indiferent, si no és que donen suport explícit a negar l’existència del català a la Franja. I no en parlem ja de reflexionar sobre la relació entre Aragó i Espanya.

I quan dic que esta obsessió és unidireccional i se singularitza només en los catalans ho podreu comprovar en la reacció que no es produirà cap al fet que el dissabte l’Acadèmica Valenciana de la Llengua va aprovar el Diccionari Normatiu del Valencià, on s’afirma (com no pot ser d’altra forma) que el “valencià” és la “Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, Catalunya, Balears i uns altres territoris de la Corona d’Aragó i que també rep el nom de català”. No cal dir que els altres territoris de la Corona d’Aragó són la Franja, el Carxe, Andorra, la Catalunya del Nord i l’Alguer. Ni l’Heraldo, ni la resta de sectors ultra, se dignaran a fer una editorial sobre les ingerències valencianes en la realitat aragonesa. Sort que a Aragó també hi ha vida més enllà d’estes elits ultra.

PS: Passem a actualitzar este nou aval al llistat d’avals al nom de la llengua a lafranja.net

El PP contra l’Acadèmia Valenciana de la Llengua | Lo Finestró.

La Franja