Conferència de Javier Giralt sobre la llengua catalana d’Albelda | Lo finestró del Gràcia.
El pròxim dijous dia 12, a l’Institut d’Estudis Catalans, Javier Giralt conferenciarà sobre “La llengua catalana: el cas d’Albelda (Llitera) al segle XVI”. Intervendrà també Hèctor Moret.
Dijous 12 de desembre de 2013
Conferència: «La llengua catalana en arxius aragonesos: el cas d’Albelda (Llitera) al segle XVI»
La conferència serà a càrrec de Javier Giralt, de la Universitat de Saragossa.
Lloc: Sala Pi i Sunyer de l’IEC
Hora: 19 hores
Organitza: Societat Catalana de Llengua i Literatura (IEC)
“La Cultura uneix els territoris” per això “s’han de promoure més activitats comunes en els espais de cruïlla”. Aquesta és una de les principals conclusions que se n’han extret de la X Trobada d’Entitats i Associacions Culturals de l’Antiga Diòcesi de Tortosa que sota el títol de “Cultura i frontera” s’ha celebrat avui al poble de Beseit amb una cinquantena de participants. Organitzada per l’Institut Ramon Muntaner, l’Associació Cultural del Matarranya, el Museu de les Terres de l’Ebre i la URV i amb el suport de l’Ajuntament amfitrió, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, la Fundació Josep Irla i la Fundació Nous Horitzons, la trobada volia aprofundir en la idea que “la cultura no té fronteres”. Al llarg de les diferents ponències s’ha remarcat el fet que “per a les poblacions no hi ha fronteres de cap tipus, la gent dels pobles propers, siguin o no d’una mateixa demarcació, sempre s’han relacionat” és per això que “hi hauria d’haver més projectes de col·laboració en aquestes zones properes entre sí i amb molts elements comuns, uns territoris que com millor se’ls pot nomenar és com a com a espais de cruïlla”.
Un clar exemple d’aquesta ‘unió’ o ‘relació’ cultural és la que es promou precisament en els territoris de l’antiga diòcesi de Tortosa a cavall de tres comunitats autònomes, la catalana, la valenciana i l’aragonesa, entre les comarques de les Terres de l’Ebre, Priorat, Franja, Maestrat i Ports. En la jornada d’avui s’han donat a conèixer concretament tres dels projectes que tenen l’àmbit d’incidència en aquesta zona i “que venen a demostrar com la Cultura està per sobre de les fronteres administratives”. Aquests projectes són: el Festival Músiques en Terres de Cruïlla, celebrat per primer cop el passat mes d’octubre a la Sénia, el Certamen Literari Vila Vall-de-roures impulsat per la Llibreria Serret i que serà un important esdeveniment, i també s’ha fet el balanç de l’actuació de la Comissió Cívica de Patrimoni de les Terres de l’Ebre. La jornada també ha servit perquè els investigadors Raimon Collet, Carles Ripollès, Natxo Sorolla i Josep M. Baró, presentin diversos estudis que tracten des de diferents perspectives (històrica, sociolingüística i geogràfica) aquesta relació entre Cultura i frontera i per presentar les actes del III Congrés Cultura i Territori a les comarques de la Diòcesi de Tortosa que va tenir lloc l’any 2011. Un dinar de germanor ha donat per closa la jornada.
L’anàlisi de la situació a la Franja, on la varietat-sostre —això és, de prestigi— és l’estàndard espanyol —en contraposició a la resta de comarques nord-occidentals— proporcionarà un nou exemple contrastat de l’impacte que aquesta situació produeix en les tendències evolutives de parlars tradicionalment contigus en el contínuum dialectal.
Rolde de Estudios Aragoneses:
Os comunicamos que el pasado jueves 21 de noviembre, nuestra asociación presentó una queja ante el Justicia de Aragón, relativa a la mención “condados catalanes” en lugar de “reino de Aragón” en un panel explicativo en la Sinagoga del Tránsito de Toledo (dependiente del Ministerio de Cultura). En otros casos, afrentas de este tipo, de carácter particular (libros de texto, políticos, etc., de la vecina Cataluña), suelen ser ampliamente tratadas y comentadas en los medios de comunicación de nuestra tierra. Sin embargo, en este caso, pese a ser de carácter público (pues procede del Ministerio de Cultura), la nota de prensa que se remitió a los medios (y que adjuntamos aquí), no ha tenido eco alguno en los mismos.
El “pancatalanismo” no solo viene del Este
Rolde de Estudios Aragoneses formula una queja ante el Justicia de Aragón por una
información errónea en la Sinagoga del Tránsito de Toledo, dependiente del Ministerio de
Cultura.
La asociación cultural, declarada de Utilidad Pública, Rolde de Estudios Aragoneses, dedicada desde hace más de 35 años a la promoción y defensa de la cultura aragonesa, ha hecho llegar una queja ante el Justicia de Aragón. Con motivo de la reciente denuncia, a cargo del Justicia de Aragón, Fernando García Vicente, en relación con la propagación de falsedades y tergiversaciones históricas en materiales curriculares utilizados en aulas de nuestra comunidad autónoma (en concreto las referidas al impropio término “Corona catalanoaragonesa” en un libro de texto), Rolde de Estudios Aragoneses aplaude dicha iniciativa. REA añade que ese tipo de falsedades no son obra exclusiva de determinados sectores (en este caso, una editorial) de la vecina Cataluña. Como muestra, una fotografía tomada en la Sinagoga del Tránsito de Toledo (dependiente del Ministerio de Cultura) muestra un panel explicativo adornado por un mapa de la Península Ibérica en el siglo XI, que incluye los territorios del reino de Aragón bajo la denominación “Condados catalanes”. REA ha solicitado apertura del correspondiente expediente de QUEJA relativo a la información que aparece en la Sinagoga del Tránsito de Toledo, dependiente del Ministerio de Cultura, sugiriendo que, si considerara que no es competente por razón de la administración objeto de la queja, remita la misma, con el oportuno informe al DEFENSOR DEL PUEBLO
Más información: Rolde de Estudios Aragoneses
Artur Quintana: l’apòstol de la llengua a l’Aragó | Núvol.
Plataforma per la Llengua ha convocat el premi Martí Gasull, en memòria del fundador de la Plataforma, que va morir l’any passat a l’Himàlaia. Aquest premi ha de reconèixer la feina d’una persona o entitat que pel seu activisme hagi promogut la llengua com a eina de cohesió social. El guardó es troba en la fase de nominacions i esteu convidats a nominar el vostre candidat al web de Plataforma per la Llengua fins al 30 de novembre. Avui des de Núvol Carles Terès nomina el filòleg Artur Quintana, amb una glossa molt personal. Podeu enviar-nos la vostra glossa si heu nominat algú a info@nuvol.com i en valorarem la publicació.
Artur Quintana.
Parlar d’Artur Quintana és parlar del català a la Franja. També de l’aragonès, i de tants d’altres idiomes que sobreviuen, com a joiells irrepetibles, en les franges i illots on la història els ha confinat.
Com ha escrit Hèctor Moret, sense Artur Quintana i Font, la situació de la llengua catalana a Aragó seria tota una altra. Molt més precària i marginal del que ara és. Va ser l’estiu de 1967, que els veïns de la Codonyera —i, per extensió, tot els aragonesos— van tenir la fortuna que el filòleg comencés la seua tesi doctoral sobre llur parla.
Aragó és una terra on, de fa unes quantes generacions, les dues llengües patrimonials són fortament estigmatitzades. L’aragonès per la seua debilitat, el català, entre d’altres coses, perquè és català. Des del principi, l’Artur Quintana va tenir clar que calia dur la nostra llengua a la lletra impresa, treure-la de la pura oralitat a què l’havien relegada, crear un corpus literari que fes evident, als ulls dels propis parlants, el seu valor. Per això, entre d’altres coses, va començar a treballar per a cohesionar les poques veus literàries que ja existien i a fomentar que n’apareguessin de noves.
A la introducció de l’antologia de poesia del Baix Aragó de llengua catalana Roda la mola (Instituto de Estudios Turolenses, 2009) en Quintana cita Espriu: «Comú a molts d’aquests autors és el decidit afany de salvar-nos els mots, i no solament la paraula catalana en general […], sinó més encara els mots específics de la seua vila natal, […]».
L’Artur hauria pogut posar el seu talent i erudició al servei de causes més visibles, cosa que, ben segur, li hauria reportat més ressò mediàtic i reconeixement institucional. Tanmateix, aquesta fal·lera que té pels extrems de la llengua (com molt bé va dir Joan-Carles Martí Casanova aquí a Núvol), l’ha dut a treballar fora dels centres d’opinió i decisió. El resultat és altament satisfactori: només cal revisar la gran quantitat d’obra publicada d’aleshores ençà, en molta de la qual ell, directament o indirecta, hi ha estat implicat. Tot plegat li ha dut també garrotades. Per exemple, la querella criminal que li va interposar la FACAO per dir obvietats (vegeu vídeo). O, pitjor encara, les conseqüències que li han dut, a ell i la seua esposa Sigrid, els «Fets de la Codonyera» (vegeu l’article d’Andalán o del codonyerà J. M. Gràcia). Des d’aleshores, una part dels seus veïns, atiada pels de sempre, els ha mostrat una actitud que res té a veure amb la cordialitat que han compartit durant més de quatre dècades.
Per sort o per desgràcia encara hi ha moltes persones que són dignes d’aquest reconeixement per defensar la nostra llengua, però el cas de l’Artur Quintana penso que té un punt d’èpic (ell, tan respectuós i tranquil) que li’n fa especialment mereixedor.
El proper 30 de novembre se celebrarà a Beseit (el Matarranya) la X Trobada d’Entitats i Associacions Culturals de l’Antiga Diòcesi de Tortosa, que en aquesta ocasió porta per títol “Cultura i frontera” i que està organitzada per l’Associació Cultural del Matarranya, el Museu de les Terres de l’Ebre, la URV i l’Institut Ramon Muntaner, amb el suport de l’Ajuntament de Beseit, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, el Departament de Cultura i la Diputació de Tarragona.
La trobada consistirà en tres conferències sobre aquesta temàtica a càrrec de Raimon Collet, Carles Ripollès i Natxo Sorolla i les presentacions del treball ”L’autoritarisme a la corona de Castella contra les llibertats a la Corona d’Aragó”, a càrrec de Josep M. Baró, i de les actes del III Congrés Cultura i territori a les comarques de la Diòcesi de Tortosa. Finalment, s’exposarà el balanç d’actuació de la Comissió Cívica de Patrimoni de les Terres de l’Ebre, a càrrec de Victòria Almuni, i es presentarà el Festival Músiques en Terres de Cruïlla, a càrrec de Mercè Gisbert.
Es prega confirmar l’assistència i la participació en el dinar abans del 26 de novembre al tel. 977401757 o a merce@irmu.org. El preu del dinar és de 18 €. El pagament es realitzarà el mateix dia de la Trobada.
Trobareu el programa complet de la trobada al document adjunt a aquesta notícia.
Descarrega document
Trobada d’Entitats I ASSOCIACIONS CULTURALS DE LES COMARQUES DE LA DIÒCESI DE TORTOSA
(Terres de l’Ebre, Priorat, Franja, Maestrat i Ports)
Cultura i frontera
Programa de la jornada
30 de novembre de 2013 Beseit
09.30 h.Rebuda dels participants i acreditació
10.00 h.Inauguració de la trobada a càrrec del Sr. Josep Maria Baró i Pugès, president d’ASCUMA, el Sr. Àlex Farnós, director del Museu de les Terres de l’Ebre, en representació de l’organització de la Trobada, del Sr. Ferran Bladé, director dels Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l’Ebre i vicepresident primer de l’Institut Ramon Muntaner i l’Il·lm. Sr. Alberto Moragrega, alcalde de Beseit.
10.15h.Conferència “Fronteres de la comunitat, comunitat de frontera. El cas del riu Sénia”, a càrrec de Raimon Collet, antropòleg.
10.45 h.Conferència “Ratlles entre carrasques: evolució de les fronteres al massís dels Ports”, a càrrec de Carles Ripollès, del Centre d’Estudis dels Ports.
Debat
11.30 h.Pausa-cafè
12.00 h.La sociolingüística vista des del Tossal dels Tres Reis a càrrec de Natxo Sorolla, sociolingüista
12.15h.Presentació del treball ”L’autoritarisme a la Corona de Castella contra les llibertats a la Corona d’Aragó”, a càrrec de Josep M. Baró, president de l’Associació Cultural del Matarranya
12.30 h.Presentació de les actes del III Congrés Cultura i Territori a les Comarques de la Diòcesi de Tortosa
12.45 h.Presentació de l’exposició itinerant “Els oficis dels Ports”, a càrrec de Pepa Nogués, educadora ambiental al Parc Natural dels Ports
13.00 h.Balanç d’actuació de la Comissió Cívica de Patrimoni de les Terres de l’Ebre, a càrrec de Victòria Almuni, presidenta de la Comissió.
13.15 h.Presentació del Festival Músiques en Terres de Cruïlla, a càrrec de Mercè Gisbert, professora de la URV i vicepresidenta de l’Agrupació Musical Senienca.
13.30 h.Presentació del Certamen Literari “Vila de Vall-de-roures”, a càrrec d’Octavi Serret
14.00 h.Dinar al restaurant de l’Hotel La Fàbrica de Solfa.
16.30 h.Visita guiada per la població “Beseit, los Ports i Tortosa”
El Palau C/ El Palau, 35
2013 Beseit
Iste cabosemana, a luenga y a cultura aragonesas se tornarán a fer conoixer en Sant Boi, como parti d’as Primeres Jornades de Cultura Popular i Tradicional en o Museu de Sant Boi – Cal Barraquer.
O biernes, dia 22, a las 18’30, o poeta y autibista Andrés Castro charrará d’a cultura aragonesa en a mesa redonda “Cultura tradicional, reptes per al segle XXI”, an tamién serán preséns representáns d’a cultura popular catalana i d’atros orichens. Dimpués de l’auto, a ras 21’00, o grupo barcelonés Chundarata! i fará sonar a suya mosica popular aragonesa.
Dica final de mes, tamién se podrá bisitar l’exposizión L’aragonés, luenga biba a Cal Barraquer. L’exposizión ye una explicazión en fotos de l’estau autual d’a luenga aragonesa, realizada en Barcelona po’l coleutibo Colla de charradors “O Corrinche”.
Museu de Sant Boi – Cal Barraquer
Carrer del Pont, 7
Sant Boi de Llobregat
Chuebes y biernes de 17 a 20
Sabado de 11 a 14 i de 17 a 20
Domingo de 11 a 14
Viles i Gents :: Els arcs de l’Aljaferia :: October :: 2013.
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 26 d’octubre del 2013)
Com és ben conegut, el magnífic Palau de l’Aljaferia de Saragossa es va construir el segle XI per a servir de residència al rei musulmà de la taifa de Saragossa. És el monument d’art islàmic situat més al nord d’Europa. El 1492 es va convertir en residència dels Reis Catòlics, després va passar a ser seu de la Inquisició i més tard caserna militar.
L’any 1868, la “Comisión Provincial de Monumentos” de Saragossa va donar al “Museo Arqueológico Nacional” diverses peces de gran valor, entre elles, dos arcs mixtilinis i un rosetó. En aquell temps, aquest museu s’estava formant a Madrid i les peces donades del Palau de l’Aljaferia eren uns restes més, afectats pel procés de deteriorament de tot el monument.
Amb motiu de l’Exposició Internacional del 2008 i commemorant el 25è aniversari de les actuals Corts d’Aragó, el “Museo Arqueològico Nacional” —estava tancat en aquells moments per reformes— va deixar temporalment a les Corts d’Aragó o al govern d’Aragó els dos arcs mixtilinis i el rosetó esmentats per a que s’exposessin a l’entrada de la sala de sessions del Parlament aragonès. Atès que el condicionament de l’ària medieval del museu de Madrid fa temps que s’havia acabat, el ministre de Cultura del govern espanyol va demanar, el 5 de març de l’any passat, les peces prestades. Implícita o explícitament el govern d’Aragó i els partits polític aragonesos, sempre han manifestat la seua decisió de no retornar les peces d’art prestades. Tot i que, el 16 d’octubre passat, el diputat de la CHA, Chesús Yuste, va defensar en la Comissió de Cultura de les Corts espanyoles una iniciativa no de llei en la que es demanava la cessió de la propietat dels esmentats arcs a les Corts d’Aragó. La petició va ser rebutjada amb els vots en contra del PP, abstenció del PSOE, CiU i UPD i a favor la CHA i la resta de l’esquerra. Fa un temps, una iniciativa similar també va ser rebutjada a la Comissió de Cultura de les Corts d’Aragó pels vots en contra del PP-PAR amb l’excusa de que s’estava negociant.
Amb referència als conflictes territorials d’obres d’art, Aragó sempre ha mirat cap al Llevant, ara ho fa o ho hauria de fer també dirigint els ulls cap al Ponent. O si voleu, amb un ull a cada costat.
Quan de bé ens hagués fet a tots, abans de qualsevol reclamació de béns, aixecar els corresponents “meaculpes” per la deixadesa i oblit seculars envers l’art en general a les nostres terres!
José Miguel Gràcia