Skip to content

Archive

Category: Franja

Source: La participació en les eleccions aragoneses s’enfonsa en els municipis més grans de la Franja de Ponent

Source: Telenotícies – PP i Vox segueixen sense reconèixer el català i l’aragonès com a patrimoni propi – 3Cat

Source: La Franja de Ponent és la frontera viva del nostre país – Editorial de Vicent Partal

Source: Les eleccions d’Aragó, a examen (I): Què ha passat, amb el català, esta legislatura? – Lo Pregó de la Franja

La llengua és un tema que sol passar desapercebut abans d’unes eleccions aragoneses, però que al llarg d’esta legislatura ha estat molt present. Ací en fem un repàs.

El PP d’Azcón ha governat amb Vox entre 2023 i 2025. VOX

Esta legislatura ha estat més curta de l’habitual, i ara tornen a convocar als franjolins a unes eleccions aragoneses, separades de les locals, que és la novetat d’esta ocasió. Però no ha estat per voluntat de diferenciar-se i parèixer una comunitat històrica –ja fa anys que se podia haver fet així i no s’ha fet–, sinó que se deu a l’incendi originat a la política estatal. Pur mercadeig polític; a veure si poden governar sense la ultradreta i les seues polítiques populistes, moltes vegades faltades de raó per a afavorir a la gent de dalt.

Però bé, se’ns ha demanat votar i crec que és molt sa saber què volen fer els polítics aragonesos i com mos repercutirà, com a franjolins i com a ciutadans que pertanyem administrativament a esta comunitat autònoma. Una molt bona eina per veure-ho és llegir els programes electorals, escoltar les seues compareixences o preguntar directament als mateixos representants polítics.

La nostra anàlisi la centrarem en no massa aspectes. En realitat, només en un, ja que mos parlaran d’habitatge, d’indústria o dels centres de dades… Però ací ens preocupa un tema que sol passar desapercebut, però pel que acabem eixint escaldant d’una banda i d’una altra: la nostra llengua, el català.

Abans, caldria recordar el context del que ha estat la legislatura, però, com volem rememorar massa el que han estat estos darrers dos anys i mig, intentaré ser breu, ja que no tinc esme de fer una anàlisi en profunditat de la política aragonesa.

Partim de què el Partit Popular d’Aragó va guanyar les eleccions, però, com sabem, la Comunitat Autònoma no ha sigut mai de majories absolutes, així que van haver de pactar en Vox per entrar al Govern i incorporar al PAR en algunes direccions generals (des del 86, amb Hipólito Gómez de las Roces, fa que són al govern d’Aragó en alguna fórmula dispar, la majoria sent part de l’equip de Govern, presidint-lo o com ara, en direccions generals). Després van pactar arribar a acords puntuals en Teruel-Aragón Existe i, un any més tardi, es va rompre la coalició PP-Vox per disparitats en el repartiment de menors no acompanyats, com va passar a tot l’Estat en altres governs autonòmics.

Azcón: “A Aragó no es parla català”

Entre juliol de 2023 i juliol de 2024, alguns dels acords d’esta coalició de dretes van ser eliminar la Direcció General de Política Lingüística, esborrar les subvencions a associacions culturals i lingüístiques –com ASCUMA– i tornar a revisar la Llei de Llengües per treure qualsevol referència al català o l’aragonès normalitzat.

A començaments de 2024, Azcón anunciava, per tapar que no estava fent la seua feina, que eliminarien el català perquè “a Aragó no s’hi parla”. I VOX es vanagloriava que retirarien l’ensenyament del català a les escoles. Això va remoure el vesper a la Franja i es van tornar a reunir els polítics franjolins a Mequinensa per manifestar-se en contra. De mentre, a alguns polítics com l’alcaldessa de Tamarit, començaven a donar suport, sense massa gràcia, a entitats secessionistes lingüístiques, com la FACAO, i feien rebifar altres entitats de caràcter més “progressista” que ho volen englobar tot com a aragonès.

Així, el Govern PP-Vox va començar a enfonsar-se quan començaven a hi haure mocions en contra de les seues propostes. A Mequinensa, el regidor del PP va votar amb els altres grups amb els altres grups a favor de mantenir el català i, a altres ajuntaments i comarques franjolines, el PP s’abstenia o votava a favor d’estes mocions. Això demostra, de nou, que Saragossa i la Franja no són el mateix.

Després que Vox els hi retirés el suport, el PP va canviar de posició i van votar en contra de les mocions de l’ultradreta sobre el català, i fins i tot Azcón va dir que no el retirarie de l’escola “perquè és el que les famílies volen”.

El 2025, va tornar a alçar la veu Azcón per dir que a la Franja no es parlava català, ni es deia Franja i perquè era una imposició catalana. Tot això, en un acte de ‘La Vanguardia’ a Barcelonaon va dir que a “Fraga hablan fragatí con normalidad, y en Mallén hablan maellano con normalidad”.

Fora d’això, poca cosa més, ja que encara que no han fet res per les llengües que sobre el paper han de protegir i mantindre, més enllà de retirar la dotació a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que sí que s’ha mantingut com a institució.

2on Butlletí de Noticies | Febrer de 2026

Actualitat

Redacció

L’Ajuntament de Mequinensa aprova la compra del Castell en el pressupost de 2026
La compra del Castell, amb 1,9 milions d’euros, és la partida més destacada del pressupost per al 2026 de l’Ajuntament Mequinensa, que l’ha definit com una “actuació d’interès general i de recuperació del patrimoni…
Llegir més…

Redacció

TE exigís l’activació del polígon empresarial de Calaceit i la construcció de les basses laterals
Tomás Guitarte (Teruel Existe) ha demanat a Calaceit “apostar pels polígons comarcals que generen ocupació al medi rural” i ha insistit en la necessitat que es construïsquen les basses laterals del Matarranya. Teruel Existe ha reivindicat un model…
Llegir més…

Redacció

La ‘Festa del Tossino’ celebra els 25 anys com a festa d’interès turístic aplegant 5.000 persones
La ‘Festa del Tossino’ ha tornat a triomfar a Albelda amb més de 5.000 visitants, que van disfrutar del mandongo tradicional, quan ha fet 25 anys com a festa d’interès turístic. La Festa del Tossino d’enguany ha tornat a ser tot un èxit. Al llarg de…
Llegir més…

Redacció

El Descens del Cinca canvia de data: se celebrarà al juny i serà seu oficial del campionat estatal
Contràriament al que ha estat habitual, l’edició d’enguany del Descens del Cinca no serà al mes d’agost, sinó que se celebrarà el pròxim 28 de juny, i ho farà com a seu oficial del campionat estatal de Rius. El Descens del Cinca en Piragües, una de…
Llegir més…

Redacció

El ribagorçà Hernán Navales, medalla de plata al Campionat del Món Júnior de freeride
El membre del Club Ribagorça Snowboard Hernán Navales s’ha proclamat subcampió del Món de freeride en categoria júnior en el campionat celebrat a Kappl, on competien 67 joves riders de 13 països. L’snowboarder ribagorçà Hernán Navales ha aconseguit…
Llegir més…

Redacció

S’ha mort un esquiador en una allau al barranc de Puimestre de Benasc
Un home de Huelva de 26 anys va morir este diumenge mentre practicava surf de neu a l’estació d’esquí de Sarllé, després de quedar sepultat per una allau. Un home se va morir este diumenge després de quedar atrapat en una allau originada en el…
Llegir més…

Redacció

L’AVL i l’AAL reforcen la cooperació en la promoció del català
La primera visita institucional de la direcció de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua consolida l’acord de col·laboració entre les dos entitats, que inclou l’intercanvi de recursos tecnològics. La presidenta de…
Llegir més…

Redacció

El cine de la Sala Florida de Fraga registra més de 2.500 espectadors en el primer mes
L’alcalde de Fraga, Ignacio Gramún, ha valorat que la xifra d’assistència al cine de la Sala Florida durant el primer mes ha estat “molt notable” i evidencia que la ciutat “volia recuperar el servei de cinema en unes instal·lacions de…
Llegir més…

Redacció

L’Aparcament Segur i Protegit de Ponentia-La Vispesa, declarat inversió d’interès autonòmic
El Govern aragonès ha declarat com a inversió d’interès autonòmic l’Aparcament Segur i Protegit de Ponentia-La Vispesa, a Tamarit de Llitera. El projecte, complementari a la Plataforma Logística Intermodal La Melusa, suposarà una…
Llegir més…
Joaquim Torrent

Hi podrà haver un Dia de la Franja?
El 24 de gener d’enguany, en complir-se 320 anys que les tropes borbòniques van incendiar Calaceit, és una bona data per a plantejar una sèrie de reflexions al voltant de…
Llegir més…

Àngel Soro Jimenez

Cementiris, memòria, ciutadania
Es pressuposa que l’aprovació d’una llei és fruit del sentir democràtic d’un conjunt de ciutadans, aixoplugat sota un mateix aparell legislatiu. Podem discutir si aquest domini de les majories parlamentàries…
Llegir més…

Jesús Soro

Carta auberta a lo Benito
En un xicotet mas, amb un gran fogaril, m’esperaves los diumenges per esmorzar. Ja havies complert vuit dècades d’edat. Tenies l’experiència. Normalment, trucaves los divendres dematí, i preguntaves si diumenge…
Llegir més…

Joaquim Torrent

De Llombart a Lombarte: la pèrdua d’identitat onomàstica a la Franja
La Franja de Ponent ha sigut durant dècades víctima d’una invisibilització lingüística que va molt més enllà de l’ús social del català. Un dels exemples més subtils –però igualment significatius–…
Llegir més…

Quim Gibert i Font

Sense drets lingüístics: La democràcia aragonesa ha impedit oficialitzar el català a la Franja
A Finlàndia, Suïssa o Bèlgica hi ha més d’una llengua d’Estat. A Espanya, l’única llengua estatal és el castellà. I a l’Aragó, també. La “llengua pròpia de l’àrea oriental” va…
Llegir més…

Xavi Milian

Joaquim Maurín, de revolucionari professional a agent literari
La de Joaquim Maurín Julià (Bonansa, 1896 – Nova York, 1973) és una de les moltes vides marcades per la Guerra. Destacat polític revolucionari durant els anys 30, va acabar…
Llegir més…
Informa’t també del que passa a la Franja de Ponent per les nostres xarxes socials!
Desubscripció   |   Gestiona la teua subscripció   |   Veure online

Lo Pregó de la Franja és un mitjà de comunicació que pertany a l’Associació Franja en Moviment, proveïda de CIF G22506679, inscrita en el Registre d’Associacions de la Generalitat.

El mitjà de contacte és: redaccio@pregodelafranja.cat

Has rebut aquesta comunicació perquè estàs subscrit/ta a la nostra newsletter. Pots exercir els teus drets d’accés, rectificació, supressió i oposició, així com donar-te de baixa de futures comunicacions, escrivint-nos un correu a l’adreça abans indicada o clicant al botó de Desubscripció.


Heu rebut aquest missatge perquè esteu subscrit al grup “La Franja” de Google Groups.
Per cancel·lar la subscripció a aquest grup i deixar de rebre els seus missatges, envieu un correu electrònic a franja+unsubscribe@googlegroups.com.
Per veure aquest debat, ves a https://groups.google.com/d/msgid/franja/jFqP32xd3Tg0uLJ2YjaTeBnbYWm5fc9L8Ejrmk2yzew%40pregodelafranja.cat.

Source: Caspe exige que se mejore la línea de tren Zaragoza-Tarragona, que pasa por la localidad

Source: El PP exprime en Aragón el discurso del agravio frente a Cataluña | Elecciones en Aragón 8-F | EL PAÍS

Azcón recrudece sus mensajes contra la Generalitat, que abarcan financiación, trenes y patrimonio, explotando unos recelos con arraigo histórico
Escondido ya el sol de la tarde, el frío no se anda con chiquitas junto al monasterio de Santa María, a las afueras de Villanueva de Sijena, un pueblito de unos 340 habitantes en la comarca de Los Monegros, en Huesca. Sin embargo, Alfonso Salillas, de 65 años, no se inmuta ante la rasca. Y lo que parece mantenerlo caliente, más que la chaqueta forrada de borreguillo, es la pasión con la que defiende el regreso a Aragón de las pinturas de Sijena, un tesoro artístico local actualmente expuesto en el Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Tras un incendio en el convento atribuido a milicianos y que dejó las pinturas a la intemperie en 1936, un historiador catalán, Josep Gudiol, las arrancó de sus paredes con la técnica del strappo, separando solo la capa superficial, y las trasladó a Barcelona. Para los defensores de la operación, las salvó. Para los detractores, privó a Aragón de una joya de su patrimonio. 90 años después, allí siguen las pinturas, en la capital catalana, para indignación de Salillas, que lleva tres décadas embarcado en un empeño: traerlas de vuelta a Aragón.
Impulsor de un litigio para recuperar las pinturas que empieza en 1996, siendo alcalde por el Partido Aragonés (PAR), Salillas logró un triunfo en mayo de 2025 cuando el Tribunal Supremo estableció que debían regresar a Sijena. Pero ha pasado más de medio año y las obras aún no han vuelto. Y Salillas cree que la Generalitat, que alega que es imposible devolverlas todas sin dañarlas debido a su fragilidad, en realidad busca excusas para demorar la ejecución del fallo. El exalcalde no lo oculta: no se fía ni un pelo de la comunidad vecina. No solo por las pinturas, añade, sino por un histórico rosario de cuentas pendientes entre Aragón y Cataluña, que Salillas repasa en una narración atravesada por una palabra clave: “agravio”.
Esa idea que aparece varias veces en los labios de Salillas, la del agravio supuestamente infligido por Cataluña, es fácil de encontrar en la conversación popular en Aragón. Y más aún en la campaña de las elecciones del 8 de febrero, sobre todo cuando toma la palabra el presidente y candidato por el PP, Jorge Azcón, que exprime cada ocasión de presentar al vecino oriental como el villano de la función. ¿Con qué temas? Por ejemplo, con las citadas pinturas románicas, cuyo regreso a Sijena es para Azcón una prioridad “por mucho que pataleen en Cataluña”. Pero también con los trenes, tan tristemente de actualidad.
El viernes, en el arranque de la campaña, Azcón se las ingenió para mezclar un ataque al ministro de Transportes, Óscar Puente, usando como ariete el accidente de Adamuz (Córdoba), con la denuncia de un supuesto trato de favor a Cataluña, a pesar de que en estos días de caos en Rodalies no parece fácil vender la idea de que es una comunidad privilegiada en el apartado ferroviario. Dio igual. Azcón estableció un contraste entre lo que a su juicio fue una “inmediata” atención del Gobierno a las “exigencias” de los “independentistas catalanes”, planteadas tras la muerte de un maquinista de Rodalies que chocó contra un muro derrumbado, y el supuesto desinterés ministerial por abordar “un plan de mantenimiento” de la vía entre Zaragoza y Madrid.
La improvisación del Ministerio de Transportes es inaceptable.

Exigimos a Óscar Puente que, de forma inmediata, presente un plan de inspección y mantenimiento de las vías que afectan al trayecto entre Zaragoza y Madrid. pic.twitter.com/5QT7Jb4Byq

— Jorge Azcón (@Jorge_Azcon) January 23, 2026

No obstante, la percha más usada para colgar el mensaje del agravio es la reforma de la financiación autonómica acordada por el Gobierno y ERC. Es “un insulto”, es “vergonzoso”, es “una traición”, ha declarado Azcón en tres mensajes este mes. Ahí el martilleo del PP es diario. No es casual que su líder, Alberto Núñez Feijóo, eligiera Zaragoza para firmar el 18 de enero una declaración de sus barones contra el “cupo separatista”. Ni tampoco que Azcón convirtiera la financiación en su tema estrella del debate cara a cara del lunes contra la candidata socialista, Pilar Alegría, de la que dijo que había sido enviada por Pedro Sánchez a Aragón para que “se siga humillando ante los independentistas catalanes”.

Arraigo histórico

Agravio, humillación, insulto, vergüenza, traición: ese es el campo semántico del discurso sobre Cataluña del PP de Aragón. Todo este énfasis no es gratuito, analiza el profesor de Sociología de la Universidad de Zaragoza David Pac. “El anticatalanismo siempre ha funcionado, porque moviliza sentimientos arraigados en parte de la sociedad aragonesa. A Azcón, el acuerdo de financiación autonómica a las puertas de la campaña le ha venido de vicio”, desarrolla. Coincide Alberto Sabio, catedrático de Historia Contemporánea de la Universidad de Zaragoza, que detecta un “anticatalanismo electoralista”, sobre todo en el PP, que apela a una “visceralidad” que el procés ha exacerbado, pero que tiene su origen en episodios históricos anteriores.
¿Qué episodios? Sabio selecciona algunos, aclarando que no es un listado exhaustivo. A finales del siglo XIX y principios del XX, cuenta, la reducción de la compra de cereal de Cataluña a Aragón, cuando la navegación a vapor empezó a permitir importaciones de países lejanos con producción más barata, fue un duro golpe a la economía aragonesa, dando origen a un proceso de emigración masiva que tuvo como principal destino precisamente Cataluña. Entre 1880 y 1980, más de medio millón de aragoneses emigraron “a las tierras al este”, como cantaba José Antonio Labordeta. Esta visión de Cataluña como un mercado hermano que falló a Aragón en un momento clave, escribiendo las primeras líneas de una historia de despoblación y atraso, ha dejado su huella en el imaginario popular, explica Sabio.
Sigue el historiador: “La propia Transición en Aragón estuvo muy marcada por las grandes manifestaciones contra el trasvase de agua del Ebro a Cataluña, y también ha sido fuente de discordia la transferencia masiva de energía de los saltos de agua del Pirineo a la industria catalana, en vez de al desarrollo económico endógeno. Factores así han ido conformando un recelo que es aprovechable políticamente”.
Coordinador de Tejidos de vecindad, un proyecto de análisis de los lazos que unen a Aragón y Cataluña, Sabio cree que a estos condicionantes “hay que sumarles gestos simbólicos del nacionalismo catalán que han sido percibidos como agravios o amenazas”, entre los que cita “llamar Corona Catalano-Aragonesa o incluso Corona Catalana a la Corona de Aragón”, “deslizar la idea de que los técnicos aragoneses no son capaces de cuidar de las pinturas de Sijena” o haber difundido “mapas que incluyen en Cataluña las zonas de la Franja aragonesa donde se habla catalán”. Pueden parecer asuntos menores, señala, pero afirma que tienen potencia “simbólica”.
Igualmente lamentable ve Sabio la respuesta de la derecha aragonesa, en especial la negación de la presencia del catalán en la zona de la Franja, limítrofe con Cataluña, dándole nombres como xapurreao, fragatí o lapao. Todo por no decir “catalán”, término que sí aparece en una ley aprobada en 2016, durante la etapa del socialista Javier Lambán, que lo reconoce como una de las lenguas de Aragón, aunque sin oficialidad.
Sin los conocimientos de sociología que tiene David Pac ni de historia que tiene Alberto Sabio, el comercial de automóviles zaragozano Raúl G. Domínguez, de 33 años, también cree que el anticatalanismo es un negocio políticamente rentable en Aragón. Mientras remueve un café en un bar de la estación de Sants de Barcelona, donde ha ido por trabajo para un par de días, comparte una reflexión a media voz, no sea que llegue a algún oído susceptible: “A los políticos les viene perfecto este pique. ¡Y no solo a los nuestros, también a los nacionalistas de Cataluña!”.
– Pero entonces, ¿ese “pique” es artificial, inducido por la política, o los políticos solo tratan de adaptarse a algo que que ya existe en la sociedad?
– Mitad y mitad —responde–. Existe, y lo aprovechan. En Aragón muchos sienten que [en Cataluña] nos miran por encima del hombro. Y ellos creen que los envidiamos. Pero no. Es un pique tonto, créeme. Compartimos familia y amigos y vivimos los unos de los otros.

Recelo y dependencia

Hay algo paradójico en la relación catalano-aragonesa. Por un lado, existe esa interconexión económica de la que habla Domínguez, con origen en la industria textil de la Edad Media y el histórico comercio fluvial por el Ebro. Según un informe del Gobierno de Aragón de 2025, Cataluña es el mercado al que la comunidad más compra (10.585 millones en un año) y al que más vende (7.684 millones). Por otro, existe ese continuo rifirrafe político, que Azcón ha llevado a cotas altas, pero que no ha inventado el actual presidente, ni es exclusivo del PP.
Durante su etapa en la presidencia, de 2015 a 2023, el socialista Javier Lambán, mientras marcaba distancias con la derecha en el terreno lingüístico, se convirtió en una de las voces más duras del PSOE no solo contra el procés, sino contra la “estupidez histórica” que a su juicio lo inspiraba, contra la “soberbia” de sus promotores y contra el “agravio” que suponía para Aragón, todo en sus propias palabras. Los comentarios subidos de tono sobre Cataluña se convirtieron en el camino más corto de Lambán hasta los telediarios nacionales. Ya naufragado el procés, la candidatura conjunta para organizar entre ambas comunidades los Juegos Olímpicos de Invierno de 2030 debía servir para rebajar tensiones, pero Lambán acabó rompiendo, alegando que Aragón era peor tratada que Cataluña. Otra vez, el clásico diagnóstico del lado aragonés: agravio.
Carmen Lumbierres, profesora de Ciencias Políticas de la UNED, cree que el recelo hacia Cataluña, o más bien hacia el nacionalismo que es percibido como dominante en Cataluña, ha crecido por dos canales conectados entre sí. Por un lado, por el auge del independentismo durante el procés y su capacidad posterior de obtener cesiones del Gobierno. Por otro, por la dinámica de confrontación de Lambán primero y de Azcón después, que han tratado de conectar con ese recelo popular y al mismo tiempo lo han cebado, amplía Lumbierres, que recuerda un “ambiente” de exaltación españolista en Zaragoza durante el apogeo del procés que “nunca había visto antes”. “Aunque hay muchos lazos entre Aragón y Cataluña, algo de aquello ha quedado impregnado y ahora Azcón le saca partido”, afirma.
El “ambiente” al que alude Lumbierres deja huellas en las encuestas. Entre mayo de 2023 y octubre de 2024, las dos últimas veces que el CIS ha preguntado por las formas de organización del Estado preferidas, las opciones centralistas —un modelo sin autonomías o con las competencias autonómicas recortadas— han crecido en Aragón del 37,1% al 44,9%, subida más marcada que en el conjunto del país, aun partiendo de un punto más alto.

Evolución del centralismo

En % may-23 oct-24
España
Fuente: CIS.EL PAÍS
Es difícil saber si ese desplazamiento obedece a un endurecimiento de la mirada sobre Cataluña. Lo seguro, según el historiador Alberto Sabio, es que “cualquier anticatalanismo” pierde sentido si se analiza “la balanza comercial entre Aragón y Cataluña” y “toda la red de vinculaciones históricas” entre ambas comunidades. “Aunque solo sea por eso, aragoneses y catalanes necesitamos, al menos, conllevarnos, que diría Ortega y Gasset”, afirma.

Source: Museus de Mequinensa a X: “📜 Tal dia com avui fa 40 anys, alcaldes i regidors de diversos municipis catalanoparlants d’Aragó es van reunir al Castell de #Mequinensa, on van redactar la “#Declaració de Mequinensa” en defensa de l’ensenyament, protecció i d

 

Source: Illa, des de l’Arnau de Vilanova: “Estem encantats d’oferir serveis a la gent de la Franja” – Lo Pregó de la Franja

Source: Sense drets lingüístics: La democràcia aragonesa ha impedit oficialitzar el català a la Franja – Lo Pregó de la Franja

Source: CONVOCATÒRIA pel ‘PREMI FRANJA’ 2025 – Temps de Franja

Des d’Iniciativa Cultural de la Franja obrim el procés de selecció de candidatures al Premi Franja «Cultura i Territori» 2025. Podeu fer arribar les vostres propostes, amb la indicació dels mèrits de la candidatura, a l’adreça iebc.iea@gmail.com no més tard del 31 de gener.

El Premi Franja «Cultura i Territori» pretén distingir persones o entitats destacades en la defensa de la llengua i la cultura de les comarques catalanoparlants d’Aragó; per això les persones o entitats candidates han de ser prou significatives i preferentment han d’haver realitzat una tasca d’abast general a tota la Franja.

La concessió i lliurament d’aquest premi és anual. Les associacions integrants d’ICF valoraran les candidatures i emetran un veredicte. El lliurament del premi, que es farà públic oportunament, tindrà lloc durant la gala anual de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, que se celebrarà el dissabte 21 de febrer, coincidint amb el Dia de la llengua materna.

Fins ara les persones i entitats premiades han estat:

Pietro Cucalón, Octavi Serret, José Bada Panillo, Emilio Gastón, Projecte d’Animació Cultural per a les escoles de la Franja “Jesús Moncada”, Fundació Jordi Casas i Llebot, Josep i Francesc Mauri, Javier Giralt, Carme Alcover, Teresa Maria Ballester, Chusé Aragüés, Àngel Villalba, Tomàs Bosque, Pepa Nogués, José Ignacio López Susin, Sigrid Schmidt von der Twer, A escampar la boira (programa d’Aragón TV) i, en la darrera edició, Ramon Mur. (Podeu consultar-ho en aquesta pàgina)

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
Fraga

iebc.iea@gmail.com

Source: Aragón y Cataluña reforzarán su conexión eléctrica con una línea de gran capacidad de 181 kilómetros

👉 Bon dia gent, com va la costereta de gener? Natres seguim poc a poc organitzant lo que tindrem los primers mesos de l’any, però avui tos anunciem lo dissabte 24 de gener mos visitaran BARRYS

➡️ Naixcuts fa molt poquet a La Puebla de Híjar, BARRYS agrupen a diferents persones procedents d’altres projectes musicals que han decidit ajuntar-se per a construir una nova proposta allunyada de les seues anteriors experiències. En una formació prou original al territori; bateria, guitarra, baix i dos veus femenines; entremesclen les cançons pròpies i les versions per a construir un repertori que estem segures que funcionarà molt bé en directe.

👿 Si te mole lo rock estatal, lo punk rock i vols veure un grup en una formació diferent a lo que estem habituats pel territori; no te pots perdre este bolo !!!!! A més, ja sabeu que s’ha de donar suport a l’escena i als músics locals !!!!

🔴 Recorda que pots fer los teus donatius anticipats (6 euros per persona) a través de Bizum 657 40 17 32 posant al concepte BARRYS. I si vols col·laborar en l’artista, però no pots vindre al bolo, fes lo donatiu posant BARRYS0

Source: Omezyma elaborará un catálogo cultural y cooperativo entre Teruel, Tarragona y Castellón

Source: El MNAC accepta una comissió de pèrits per a traslladar les pintures a Sixena si és amb experts internacionals

This website stores cookies on your computer. These cookies are used to provide a more personalized experience and to track your whereabouts around our website in compliance with the European General Data Protection Regulation. If you decide to to opt-out of any future tracking, a cookie will be setup in your browser to remember this choice for one year.

Accept or Deny

La Franja