La llengua és un tema que sol passar desapercebut abans d’unes eleccions aragoneses, però que al llarg d’esta legislatura ha estat molt present. Ací en fem un repàs.

Esta legislatura ha estat més curta de l’habitual, i ara tornen a convocar als franjolins a unes eleccions aragoneses, separades de les locals, que és la novetat d’esta ocasió. Però no ha estat per voluntat de diferenciar-se i parèixer una comunitat històrica –ja fa anys que se podia haver fet així i no s’ha fet–, sinó que se deu a l’incendi originat a la política estatal. Pur mercadeig polític; a veure si poden governar sense la ultradreta i les seues polítiques populistes, moltes vegades faltades de raó per a afavorir a la gent de dalt.
Però bé, se’ns ha demanat votar i crec que és molt sa saber què volen fer els polítics aragonesos i com mos repercutirà, com a franjolins i com a ciutadans que pertanyem administrativament a esta comunitat autònoma. Una molt bona eina per veure-ho és llegir els programes electorals, escoltar les seues compareixences o preguntar directament als mateixos representants polítics.
La nostra anàlisi la centrarem en no massa aspectes. En realitat, només en un, ja que mos parlaran d’habitatge, d’indústria o dels centres de dades… Però ací ens preocupa un tema que sol passar desapercebut, però pel que acabem eixint escaldant d’una banda i d’una altra: la nostra llengua, el català.
Abans, caldria recordar el context del que ha estat la legislatura, però, com volem rememorar massa el que han estat estos darrers dos anys i mig, intentaré ser breu, ja que no tinc esme de fer una anàlisi en profunditat de la política aragonesa.
Partim de què el Partit Popular d’Aragó va guanyar les eleccions, però, com sabem, la Comunitat Autònoma no ha sigut mai de majories absolutes, així que van haver de pactar en Vox per entrar al Govern i incorporar al PAR en algunes direccions generals (des del 86, amb Hipólito Gómez de las Roces, fa que són al govern d’Aragó en alguna fórmula dispar, la majoria sent part de l’equip de Govern, presidint-lo o com ara, en direccions generals). Després van pactar arribar a acords puntuals en Teruel-Aragón Existe i, un any més tardi, es va rompre la coalició PP-Vox per disparitats en el repartiment de menors no acompanyats, com va passar a tot l’Estat en altres governs autonòmics.
Azcón: “A Aragó no es parla català”
Entre juliol de 2023 i juliol de 2024, alguns dels acords d’esta coalició de dretes van ser eliminar la Direcció General de Política Lingüística, esborrar les subvencions a associacions culturals i lingüístiques –com ASCUMA– i tornar a revisar la Llei de Llengües per treure qualsevol referència al català o l’aragonès normalitzat.
A començaments de 2024, Azcón anunciava, per tapar que no estava fent la seua feina, que eliminarien el català perquè “a Aragó no s’hi parla”. I VOX es vanagloriava que retirarien l’ensenyament del català a les escoles. Això va remoure el vesper a la Franja i es van tornar a reunir els polítics franjolins a Mequinensa per manifestar-se en contra. De mentre, a alguns polítics com l’alcaldessa de Tamarit, començaven a donar suport, sense massa gràcia, a entitats secessionistes lingüístiques, com la FACAO, i feien rebifar altres entitats de caràcter més “progressista” que ho volen englobar tot com a aragonès.
Així, el Govern PP-Vox va començar a enfonsar-se quan començaven a hi haure mocions en contra de les seues propostes. A Mequinensa, el regidor del PP va votar amb els altres grups amb els altres grups a favor de mantenir el català i, a altres ajuntaments i comarques franjolines, el PP s’abstenia o votava a favor d’estes mocions. Això demostra, de nou, que Saragossa i la Franja no són el mateix.
Després que Vox els hi retirés el suport, el PP va canviar de posició i van votar en contra de les mocions de l’ultradreta sobre el català, i fins i tot Azcón va dir que no el retirarie de l’escola “perquè és el que les famílies volen”.
El 2025, va tornar a alçar la veu Azcón per dir que a la Franja no es parlava català, ni es deia Franja i perquè era una imposició catalana. Tot això, en un acte de ‘La Vanguardia’ a Barcelonaon va dir que a “Fraga hablan fragatí con normalidad, y en Mallén hablan maellano con normalidad”.
Fora d’això, poca cosa més, ja que encara que no han fet res per les llengües que sobre el paper han de protegir i mantindre, més enllà de retirar la dotació a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que sí que s’ha mantingut com a institució.
—
Heu rebut aquest missatge perquè esteu subscrit al grup “La Franja” de Google Groups.
Per cancel·lar la subscripció a aquest grup i deixar de rebre els seus missatges, envieu un correu electrònic a franja+unsubscribe@googlegroups.com.
Per veure aquest debat, ves a https://groups.google.com/d/msgid/franja/jFqP32xd3Tg0uLJ2YjaTeBnbYWm5fc9L8Ejrmk2yzew%40pregodelafranja.cat.
La improvisación del Ministerio de Transportes es inaceptable.Exigimos a Óscar Puente que, de forma inmediata, presente un plan de inspección y mantenimiento de las vías que afectan al trayecto entre Zaragoza y Madrid. pic.twitter.com/5QT7Jb4Byq
— Jorge Azcón (@Jorge_Azcon) January 23, 2026

Source: CONVOCATÒRIA pel ‘PREMI FRANJA’ 2025 – Temps de Franja
Des d’Iniciativa Cultural de la Franja obrim el procés de selecció de candidatures al Premi Franja «Cultura i Territori» 2025. Podeu fer arribar les vostres propostes, amb la indicació dels mèrits de la candidatura, a l’adreça iebc.iea@gmail.com no més tard del 31 de gener.
El Premi Franja «Cultura i Territori» pretén distingir persones o entitats destacades en la defensa de la llengua i la cultura de les comarques catalanoparlants d’Aragó; per això les persones o entitats candidates han de ser prou significatives i preferentment han d’haver realitzat una tasca d’abast general a tota la Franja.
La concessió i lliurament d’aquest premi és anual. Les associacions integrants d’ICF valoraran les candidatures i emetran un veredicte. El lliurament del premi, que es farà públic oportunament, tindrà lloc durant la gala anual de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, que se celebrarà el dissabte 21 de febrer, coincidint amb el Dia de la llengua materna.
Fins ara les persones i entitats premiades han estat:
Pietro Cucalón, Octavi Serret, José Bada Panillo, Emilio Gastón, Projecte d’Animació Cultural per a les escoles de la Franja “Jesús Moncada”, Fundació Jordi Casas i Llebot, Josep i Francesc Mauri, Javier Giralt, Carme Alcover, Teresa Maria Ballester, Chusé Aragüés, Àngel Villalba, Tomàs Bosque, Pepa Nogués, José Ignacio López Susin, Sigrid Schmidt von der Twer, A escampar la boira (programa d’Aragón TV) i, en la darrera edició, Ramon Mur. (Podeu consultar-ho en aquesta pàgina)
Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
Fraga
iebc.iea@gmail.com
👉 Bon dia gent, com va la costereta de gener? Natres seguim poc a poc organitzant lo que tindrem los primers mesos de l’any, però avui tos anunciem lo dissabte 24 de gener mos visitaran BARRYS
➡️ Naixcuts fa molt poquet a La Puebla de Híjar, BARRYS agrupen a diferents persones procedents d’altres projectes musicals que han decidit ajuntar-se per a construir una nova proposta allunyada de les seues anteriors experiències. En una formació prou original al territori; bateria, guitarra, baix i dos veus femenines; entremesclen les cançons pròpies i les versions per a construir un repertori que estem segures que funcionarà molt bé en directe.
👿 Si te mole lo rock estatal, lo punk rock i vols veure un grup en una formació diferent a lo que estem habituats pel territori; no te pots perdre este bolo !!!!! A més, ja sabeu que s’ha de donar suport a l’escena i als músics locals !!!!
🔴 Recorda que pots fer los teus donatius anticipats (6 euros per persona) a través de Bizum 657 40 17 32 posant al concepte BARRYS. I si vols col·laborar en l’artista, però no pots vindre al bolo, fes lo donatiu posant BARRYS0