Source: Lo Pregó de la Franja – El portal de notícies de la Franja de Ponent
Lo Reportatge
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Franja
Source: Ana Rajadell, veu del grup Malifeta – Temps de Franja
// Carles Sancho
Lladres de sobretaula és la cançó i el videoclip que han dedicat músics valencians a la memòria de les víctimes de la DANA quan es compleix un any de les inundacions al País Valencià i la incompetència política que s’endugué la vida de 229 persones. Els promotors destinaran íntegrament els beneficis que generin la cançó i el videoclip a les associacions de les víctimes de les inundacions. En el projecte solidari han participat el bo i millor del panorama musical valencià, com Panxo de Zoo, Pablo de La Raiz, Malifeta, Abril, Los Chikos del Maiz, Tito Pontet i Toni Fort de Zoo.
La cançó parla de la mala gestió política d’aquella inacabable sobretaula irresponsable que generà una tarda fatal de final d’octubre i, en el videoclip, es recullen les imatges de les tràgiques conseqüències sobre el territori arrasat d’aigua i arena, convertit en fang, a conseqüència de la gran riuada.
En el grup Malifeta canta Ana Rajadell Ron, filla dels nostres amics Lluís Rajadell col·laborador de TdF i redactor a Terol de l’Heraldo de Aragón i d’Eva Ron cap de redacció del Diario de Teruel. Malifeta és un grup de música valenciana que combina el pop amb ritmes reggaeton. Es va formar l’any 2020, en plena pandèmia, inicialment format per Arnau Giménez —membre de Zoo— i Mireia Matoses —cantant de Pupil·les— als qui s’hi han afegit Toni Fort i Ana Rajadell.
L’Ana ha tingut la sort, amb molt d’esforç, d’aconseguir dedicar-se professionalment a les seues dos passions: la comunicació i la música. Així ha treballat en premsa i comunicació en diversos festivals per tota Espanya i en comunicació de grups de música principalment valencians com La Raíz, Malifeta, Zoo, Ciudad Jara, Último pasillo… L’estiu del 2023, la seua mediació va fer possible el taller de rap dirigit per Panxo del grup Zoo a Pena-roja, dins del programa ‘Zoo Il·lustrat’, que va tindre una gran difusió a través de la premsa i va aconseguir una notable assistència de gent jove interessada en la música.
Vet aquí el vídeo:
- En Aragón es verdad, se vive muy bien. En Aragón vivimos fenomenal. Estamos cerquita de Salou, estamos…
- Lo conoce bien usted.
- Bueno, estábamos hablando. Os he hecho… os he hecho, digo, decir esto me vais a permitir la broma, pero es que “yo parlo el catalá de veritat. Molts estius en la Costa Daurada jo viure TV3 i parlo una miqueta de…” … es mentira, no hablo catalán.
- Si vol podem continuar en català. Perquè primera que l’entén perfectament.
- Entens, entens, entens…
- Que mira, ahora que sale este tema y que nos quedan dos minutos, y tampoco queremos quitarle más tiempo. Sobre el tema del catalán en la Franja d’Aragó
- ¡Aragón oriental!
- … o Aragón Oriental
- No nos gusta la Franja
- Bueno, ¿aquello que es LAPAO todavía existe? ¿Sigue existiendo o no? Porque creo que fue un invento raro, ¿no? Era que era la lengua de la Franja… Bueno, no sé muy bien cómo era aquello. Pero estamos de acuerdo en que hablan catalán aquellas personas que viven en aquella zona de Aragón.
- Dejadme que os cuente algo que también explico mucho. A mí me encanta que la gente hable lo que le dé la gana. Es decir: ¿y qué dice el Estatuto de Autonomía de Aragón? Artículo 7 del Estatuto de Autonomía de Aragón: nosotros tenemos que respetar las lenguas y las modalidades lingüísticas propias de Aragón. Cuando se aprobó el Estatuto de Autonomía de la comunidad autónoma hubo un debate sobre incluir aragonés o catalán en el Estatuto de Autonomía y no lo hicimos. Lo que hicimos fue, con una amplísima mayoría, hablar de las lenguas y de las modalidades lingüísticas de Aragón. Y la realidad es que en Aragón este asunto, en el día a día, no genera un debate. La opinión, ¿cuál es la opinión? Es que en Fraga hablan fragatí con normalidad, en Mayén hablan maellano con normalidad y en Benasque hablan benasqués con normalidad.
- El alcalde de Fraga, la alcaldesa de Mayén y el alcalde de Benasque, que son del Partido Popular… Es decir, no lo digo yo: son localidades en las que mayoritariamente han decidido lo que hablan. Y cuando hay una imposición respecto de “no, lo que habláis allí es catalán”, bueno, ellos no lo quieren llamar catalán. Los aragoneses no lo queremos llamar catalán. Es decir, los aragoneses queremos llamarlo de otra forma distinta. Este debate: ¿alguien duda de que en la Comunitat Valenciana se habla valenciano? ¿No?.
- Alguien sí lo duda
- Claro… Bueno, yo creo que está bastante claro que en la Comunidad Valenciana hablan valenciano, y lo que dice su Estatuto de Autonomía es exactamente eso. Y en Aragón hablamos lenguas y modalidades propias de nuestra comunidad autónoma. Y lo hacemos con normalidad, y lo hacemos con libertad, y no tenemos ningún problema.
- Pero valenciano es lengua oficial en la Comunidad Valenciana; en Aragón no lo es. Las diversas lenguas a las cuales usted se refería en Aragón…
- Pero en Aragón tú te puedes dirigir a la administración en castellano, no es obligatoria ni siquiera en la zona donde se hablan. Bueno, es optativa, ¿no?
- A ver, pero claro, faltaría más. Quiero decir: cualquiera que quiere estudiar… En Fraga, los niños en el colegio tienen una asignatura que se llama “catalán”, igual que los niños en Huesca, arriba en el Pirineo, tienen asignaturas que se llaman “francés”. Sí, claro. Es decir, hay mucha gente que opta por estudiar esas asignaturas por cuestiones tan prácticas como la vecindad. Y lo hacen con normalidad absoluta. Pero yo creo que el sentimiento mayoritario que hay en nuestra comunidad autónoma, y luego el término jurídico que utiliza nuestro Estatuto de Autonomía, es el que os acabo de contar. No hay debate. O sea, no hay un debate con la pasión que yo veo en algunos sitios. Y sobre todo, lo que no estamos dispuestos es a que nos digan que nosotros somos ninguna Franja. No somos ninguna Franja. Eso es Aragón, es el Aragón Oriental. La Franja tiene consideraciones políticas, en mi opinión, que nosotros no estamos dispuestos a aceptar desde ningún punto de vista. No es una Franja, es Aragón Oriental. Y la normalidad y la libertad me parece que es lo que mejor nos sienta.
al considerar que es inviable económicamente al verse obligada por la Generalitat de Cataluña a s
Source: El Gobierno archiva los seis macroproyectos eólicos de Forestalia en el Matarraña
MATRÍCULA CURSOS DE CATALÀ EOI ALCAÑIZ (per a nou alumnat)
🟢 B2.1, B2.2, C1.1, C1.2, C2 (tots els cursos es poden seguir de manera presencial o en línia)
🕐PAS PREVI: PROVA DE CLASSIFICACIÓ si no teniu el certificat del nivell anterior. Inscriviu-vos-hi aquí abans del 15 de setembre a les 14 h:
https://eoialcaniz.com/prueba-de-clasificacion/ (NOTA: per poder accedir al C2 és requisit tenir prèviament un certificat del nivell C1)
🕑 PAS 1: PREINSCRIPCIÓ*, fins al 22 de setembre a les 23:59. En aquest pas encara no pagueu ni us comprometeu, però és requisit per poder-s’hi matricular.
https://eoialcaniz.com/preinscripcion-y-matricula-alumnos-nuevos/
🕒 PAS 2:*MATRÍCULA dels preinscrits admesos del 24 de setembre al 30 de setembre. L’ordre s’estableix per sorteig.
https://eoialcaniz.com/preinscripcion-y-matricula-alumnos-nuevos/
🟢 MÉS INFO: catalan@eoialcaniz.com
📣 Consulteu aquí els horaris de classe: chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://eoialcaniz.com/wp-content/uploads/HORARIOS-ALCANIZ-2025-26-Catalan-copia.pdf
Source: Del ‘lapao’ al Olibón, por Imma Monsó
Del ‘lapao’ a l’Olibón
Imma Monsó
LA VANGUARDIA
05/09/2025 00:35
Temps de Franja és una revista aragonesa en català que a cada publicació ens recorda que existeix un territori d’Aragó que és, de nord a sud, majoritàriament catalanoparlant (tot i que el bilingüisme també ha estat secular perquè ni la dictadura va aconseguir imposar una sola llengua als habitants). Hi llegeixo al número d’agost que el Govern d’Aragó ha començat a modificar el nomenclàtor geogràfic sense encomanar-se ni a Déu ni al diable ni a la intel·ligència artificial, aquesta bicoca per als partidaris del mínim esforç que tant hauria ajudat a millorar els resultats obtinguts pel govern en qüestió.
Fa uns anys, un altre govern del mateix signe polític va ser motiu d’escarni quan va optar per denominar l’idioma de la Franja lapao (“lengua aragonesa propia del área oriental”), tot i que el món acadèmic insistia en el fet que, de sempre, a Mequinensa o al Matarranya s’ha parlat català i tot i que els escriptors més prestigiosos que ha donat la Franja han escrit en català i no en lapao. El lapao no hauria convençut ni Feijóo, gran defensor de la llengua gallega, que, de sobte, hauria passat a denominar-se lepano (“lengua española propia del área noroccidental”) i no gallec.
El disbarat d’ara està a l’altura d’aquell: han ideat un nomenclàtor nou (per fer-ho ni tan sols han consultat la comissió assessora de Toponímia d’Aragó), farcit d’errors grollers. Entre moltes incoherències, és esperpèntic que el Pico l’Ibón (mot d’origen aragonès que significa “llac pirenaic” i que, curiosament, també existeix en castellà i és al DRAE), hagi estat substituït per Pico Olibón, sense que cap expert pugui apreciar per al canvi cap altre criteri que no sigui la gosadia dels que així ho han decidit.
El Govern d’Aragó ha ideat un nomenclàtor nou farcit d’errors grollers
No sembla, doncs, que aquests senyors tinguin gaire interès a fer res de bo amb les llengües ni tampoc a assessorar-se, a estudiar la qüestió a fons o a cultivar la sensibilitat envers les llengües minoritàries llegint, per exemple, El Danubi, aquest clàssic de Claudio Magris teixit d’art i de vida que ens ajuda a entendre fins a quin punt pobles diferents poden ser un de sol en la diversitat de les llengües.
En definitiva, només queda assenyalar una nova extravagància neocolonialista a la moda de Trump, que recentment ha decidit esborrar del mapa el golf de Mèxic, nomenclatura que ha durat almenys sis segles, i denominar-lo golf d’Amèrica, tot per deixar Mèxic sense el golf que porta el seu nom perquè és propi de les actituds imperialistes deixar els subordinats sense la poqueta cosa que els queda.