La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Franjaal considerar que es inviable económicamente al verse obligada por la Generalitat de Cataluña a s
Source: El Gobierno archiva los seis macroproyectos eólicos de Forestalia en el Matarraña
MATRÍCULA CURSOS DE CATALÀ EOI ALCAÑIZ (per a nou alumnat)
🟢 B2.1, B2.2, C1.1, C1.2, C2 (tots els cursos es poden seguir de manera presencial o en línia)
🕐PAS PREVI: PROVA DE CLASSIFICACIÓ si no teniu el certificat del nivell anterior. Inscriviu-vos-hi aquí abans del 15 de setembre a les 14 h:
https://eoialcaniz.com/prueba-de-clasificacion/ (NOTA: per poder accedir al C2 és requisit tenir prèviament un certificat del nivell C1)
🕑 PAS 1: PREINSCRIPCIÓ*, fins al 22 de setembre a les 23:59. En aquest pas encara no pagueu ni us comprometeu, però és requisit per poder-s’hi matricular.
https://eoialcaniz.com/preinscripcion-y-matricula-alumnos-nuevos/
🕒 PAS 2:*MATRÍCULA dels preinscrits admesos del 24 de setembre al 30 de setembre. L’ordre s’estableix per sorteig.
https://eoialcaniz.com/preinscripcion-y-matricula-alumnos-nuevos/
🟢 MÉS INFO: catalan@eoialcaniz.com
📣 Consulteu aquí els horaris de classe: chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://eoialcaniz.com/wp-content/uploads/HORARIOS-ALCANIZ-2025-26-Catalan-copia.pdf
Source: Del ‘lapao’ al Olibón, por Imma Monsó
Del ‘lapao’ a l’Olibón
Imma Monsó
LA VANGUARDIA
05/09/2025 00:35
Temps de Franja és una revista aragonesa en català que a cada publicació ens recorda que existeix un territori d’Aragó que és, de nord a sud, majoritàriament catalanoparlant (tot i que el bilingüisme també ha estat secular perquè ni la dictadura va aconseguir imposar una sola llengua als habitants). Hi llegeixo al número d’agost que el Govern d’Aragó ha començat a modificar el nomenclàtor geogràfic sense encomanar-se ni a Déu ni al diable ni a la intel·ligència artificial, aquesta bicoca per als partidaris del mínim esforç que tant hauria ajudat a millorar els resultats obtinguts pel govern en qüestió.
Fa uns anys, un altre govern del mateix signe polític va ser motiu d’escarni quan va optar per denominar l’idioma de la Franja lapao (“lengua aragonesa propia del área oriental”), tot i que el món acadèmic insistia en el fet que, de sempre, a Mequinensa o al Matarranya s’ha parlat català i tot i que els escriptors més prestigiosos que ha donat la Franja han escrit en català i no en lapao. El lapao no hauria convençut ni Feijóo, gran defensor de la llengua gallega, que, de sobte, hauria passat a denominar-se lepano (“lengua española propia del área noroccidental”) i no gallec.
El disbarat d’ara està a l’altura d’aquell: han ideat un nomenclàtor nou (per fer-ho ni tan sols han consultat la comissió assessora de Toponímia d’Aragó), farcit d’errors grollers. Entre moltes incoherències, és esperpèntic que el Pico l’Ibón (mot d’origen aragonès que significa “llac pirenaic” i que, curiosament, també existeix en castellà i és al DRAE), hagi estat substituït per Pico Olibón, sense que cap expert pugui apreciar per al canvi cap altre criteri que no sigui la gosadia dels que així ho han decidit.
El Govern d’Aragó ha ideat un nomenclàtor nou farcit d’errors grollers
No sembla, doncs, que aquests senyors tinguin gaire interès a fer res de bo amb les llengües ni tampoc a assessorar-se, a estudiar la qüestió a fons o a cultivar la sensibilitat envers les llengües minoritàries llegint, per exemple, El Danubi, aquest clàssic de Claudio Magris teixit d’art i de vida que ens ajuda a entendre fins a quin punt pobles diferents poden ser un de sol en la diversitat de les llengües.
En definitiva, només queda assenyalar una nova extravagància neocolonialista a la moda de Trump, que recentment ha decidit esborrar del mapa el golf de Mèxic, nomenclatura que ha durat almenys sis segles, i denominar-lo golf d’Amèrica, tot per deixar Mèxic sense el golf que porta el seu nom perquè és propi de les actituds imperialistes deixar els subordinats sense la poqueta cosa que els queda.
Source: Bases 12è concurs Javier Tomeo – Temps de Franja
// Redacció
XII CERTAMEN DE MICRORELATS JAVIER TOMEO DE TEMÀTICA SOCIAL. 2025-2026
OBJECTIU DE LA CONVOCATÒRIA:
Com a tribut a l’escriptor aragonès Javier Tomeo (1932-2013) i amb la finalitat de promoure la creativitat literària i abordar la reflexió sobre el compromís de la literatura amb la realitat social, l’Asociación Literaria y Artística Poiesis i la revista Compromiso y Cultura, d’Alcanyís, convoquen el XII Certamen de Microrelats Javier Tomeo de Temàtica Social que es regirà per les següents
BASES:
1ª El tema dels microrelats és lliure si bé han de tenir un contingut social, amb una extensió màxima de 200 paraules, títol inclòs. Les obres hauran de ser originals dels autors i no haver estat publicades anteriorment ni guardonades en altres certàmens, concursos o premis.
2a La recepció dels treballs començarà l’1 d’agost de 2025 i finalitzarà el 31 de març de 2026. Es podrà enviar un relat cada mes natural, amb un número màxim de quatre en tot el Certamen. Si un mes s’enviessin més d’un es considerarà només el primer rebut.
3a La selecció dels relats finalistes s’anirà fent cada mes d’entre els rebuts i s’aniran publicant mensualment en la revista Compromiso y Cultura en els seus números mensuals d’octubre a juny. Cada autor pot arribar a tenir quatre relats finalistes publicats. A cada autor finalista se li demanarà una fotografia per a acompanyar la publicació del seu relat en la revista, sent necessari el seu enviament.
Al final del Certamen els relats guardonats amb premi o accèsit s’editaran en una publicació independent.
4a S’estableixen cinc categories:
- General: autors nascuts en 2007 o anys anteriors. En llengua castellana.
- Juvenil: autors nascuts entre 2008 i 2011. En llengua castellana.
- Infantil: autors nascuts entre 2012 i 2019. En llengua castellana.
- Comarcal-castellà: autors nascuts en 2011 o anys anteriors residents o nascuts, independentment del seu lloc de residència actual, en el Baix Aragó Històric. En llengua castellana.
S’entendrà com a Baix Aragó Històric les comarques administratives Bajo Aragón, Matarraña/Matarranya, Maestrazgo, Bajo Aragón-Caspe/Baix Aragó-Casp, Andorra-Sierra d’Arcs, Bajo Martín i Cuencas Mineras.
- Català: autors nascuts en 2011 o anys anteriors residents o nascuts, independentment del seu lloc de residència actual, en el Baix Aragó Històric o en la resta de comarques catalanoparlants d’Aragó: Baix Cinca, La Llitera i la Ribagorça. En llengua catalana.
A més, amb la finalitat de destacar les estretes relacions del Baix Aragó Històric amb les seves comarques catalanes i valencianes veïnes i la unitat lingüística de la llengua catalana de tots dos territoris, aquesta categoria està també oberta a autors residents o nascuts, independentment del seu lloc de residència actual, a la comarques administratives Els Ports, Alt Maestrat i Baix Maestrat, del País Valencià i Terra Alta, Baix Ebre i Montsià, de Catalunya. Per a la gestió d’aquesta categoria es comptarà amb la col·laboració de l’Associació Cultural del Matarranya, ASCUMA.
5a Els microrelats s’enviaran exclusivament per correu electrònic a les següents adreces segons la categoria:
General: tomeogeneral@gmail.com Juvenil: tomeojuvenil@gmail.com Infantil: tomeoinfantil@gmail.com Català: tomeocatala@gmail.com
No serà necessari enviar treballs per a la categoria Comarcal-castellà, ja que els microrelats seleccionats en les categories General i Juvenil d’autors residents o nascuts, independentment del seu lloc de residència actual, en el Baix Aragó Històric optaran directament a ser guardonats en aquesta categoria, si bé només ho podran ser en una de les tres.
6a Els microrelats i les dades de l’autor no s’enviaran en fitxers adjunts sinó escrits directament en el cos del correu, Haurà d’enviar-se el microrelat i el seu títol, nom i cognoms de l’autor, adreça electrònica, població de residència, codi postal, província, país i telèfon mòbil de contacte, així com el nom de la persona responsable en el cas d’autors menors d’edat.
S’haurà d’adjuntar còpia del DNI o equivalent de l’autor en els següents casos: en les categories Infantil i Juvenil per a acreditar l’edat; en la categoria Català per a acreditar el lloc de residència o naixement i en les categories General i Juvenil per a acreditar el lloc de residència o naixement per a poder ser considerat també en la categoria Comarcal-castellà. Si la població de residència actual no es pogués acreditar pel DNI o equivalent es podrà adjuntar un altre document en el qual es reflecteixi. En tots els casos es podran ocultar els camps que no siguin rellevants per al Certamen.
7a Es valorarà la creativitat, l’originalitat, la qualitat literària i el contingut social del relat ajustat al qual s’estableix en l’Objectiu d’aquesta convocatòria. Els organitzadors del Certamen es reserven el dret a rebutjar aquells textos que atemptin contra la protecció de la infància, la intimitat i l’honor de tercers o indueixin, incitin o promoguin qualsevol mena d’actuació delictiva, denigratòria o violenta en qualsevol de les seves formes. També seran rebutjades les obres que no presentin la deguda correcció lingüística.
8a El Jurat seleccionarà d’entre els relats finalistes un guanyador del Certamen per cada categoria els premis de la qual seran:
- General: 200 euros en metàl·lic i diploma.
- Juvenil: 100 euros en metàl·lic i diploma.
- Infantil: 100 euros en metàl·lic i diploma.
- Comarcal-castellà: 100 euros en metàl·lic i diploma.
- Català: 100 euros en metàl·lic i diploma.
El Jurat podrà establir en cada categoria els accèssits que consideri oportuns amb la finalitat de valorar la qualitat de la resta de treballs. Els accèssits tindran diploma però no dotació econòmica.
Un autor només podrà ser premiat o ser accèssit en una categoria i només per un conte. En funció de la qualitat dels treballs presentats alguna categoria podrà declarar-se deserta.
9a El Jurat estarà compost per persones degudament qualificades en l’àmbit literari designades pels convocants del Certamen. La decisió del Jurat serà inapel·lable i es farà públic en els primers dies de juny de 2026 a través de les xarxes socials de Poiesis i de Compromiso y Cultura i comunicat individualment per correu electrònic als autors guardonats.
10a El lliurament dels premis tindrà lloc a Alcanyís en un acte públic el juny de 2026 el lloc i la data del qual s’anunciarà oportunament pels mateixos mitjans.
11a Els relats presentats són propietat dels seus autors i poden disposar d’ells com vulguin, els organitzadors únicament podran publicar els finalistes mensualment en la revista Compromiso y Cultura al llarg del Certamen i els premis i accèssits finals en el suport o suports que es considerin oportuns tant al final del Certamen com posteriorment.
12a La participació en aquest Certamen implica l’íntegra acceptació de les presents Bases. El Jurat es reserva la resolució de qualsevol dubte d’interpretació d’aquestes. Alcanyís -Terol- Espanya, 1 d’agost de 2025
Source: Conveni entre l’AAL i la Universitat de Saragossa – Temps de Franja
// Redacció
El president de l’Academia Aragonesa de la Lengua, Javier Giralt i la rectora de la Universitat de Saragossa, Rosa Bolea, han signat aquest dimecres a la sala Amar i Borbón del Paranimf un conveni de col·laboració entre les dues entitats.
L’objectiu d’aquesta aliança és la col·laboració per fomentar l’ús, la protecció i la promoció de les llengües pròpies d’Aragó (aragonès i català). Per això, les dues institucions acadèmiques realitzaran juntament activitats de caràcter cultural, educatiu, editorial i científic i tindran accés recíproc als fons bibliogràfics i documentals per al seu ús en la creació de corpora i en el desenvolupament de tecnologies de processament del llenguatge natural.
A més, l’Academia Aragonesa de la Lengua assessorarà la Universitat de Saragossa en temes relacionats amb l’ús correcte de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies i amb la promoció social, així com en la revisió i la traducció d’aquells textos que les dues parts consideren d’interès. Quan la Universitat de Saragossa empre les llengües pròpies d’Aragó, seguirà la norma lingüística establerta per l’Acadèmia, complint així amb el que indica la Llei 3/2013 de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i les modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó.
Fotografies de l’acte de signatura del conveni, amb presència de la rectora de la Universitat de Saragossa, Rosa Bolea, i del vicerector de Planificació i Desenvolupament Estratègic, José Ramón Beltrán. Per part de l’Acadèmia hi van ser presents el president, Javier Giralt, i l’acadèmica Mª Luisa Arnal.
En molts punts de la Fraga vella és fàcil detectar la proliferació de pisos pastera, que s’han estès cap a les Afores
Als baixos de cada casa del carrer Major, fins a finals dels setanta, hi havia un comerç; ara no en queda gairebé cap
Embotir-se amb un utilitari pels laberíntics carrers de la Fraga dels jaios i dels verjaios li va suposar a Teresa, veïna de Benavarri, maniobrar a tort i a dret, suar la cansalada, unes quantes rascades en el vehicle i un fotimer de renecs. Tant és així, que no em va dirigir la paraula durant una temporada. Sigue per un malentès, per desconeixement, per una imprudència… la fadrina ribagorçana se les va veure de tots els colors transitant per Sta. Lecina, St. Roc, Jesús, Tossal, St. Pau, entre altres carrers secundaris, fins a desembocar a la replaceta del Carbó. Martina i Jordi, que tenen el garatge en un carrer de la vora, el de St. Miquel, no sempre podien entrar i treure el cotxe si algú altre aparcava a prop (els tres contenidors d’escombraries tampoc ho facilitaven). I quan trucaven als guàrdies urbans de cara a retirar l’automòbil obstructiu, la resposta era que la grua no estava preparada per a moure’s en els intestins de la ciutat. El matrimoni esmentat va aconseguir finalment que la Casa de la Vila col·loqués un disc prohibint l’estacionament en aquesta mena de cul-de-sac: “La majoria de carrers de Dins de Fraga són de doble sentit. I, en canvi, hi ha carrers de les Afores, amb força més amplitud, d’un sol sentit.” Continuar llegint… Eixorejar (dins de) Fraga | Quim Gibert | Fraga | Societat | El Punt Avui
Source: Sixena | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel)
Quan escric aquestes línies no sabem del rumb que prendran les pintures de la Sala Capitular de Sixena. Unes restes salvades i ara col·locades en els arcs de la reproducció de la Sala al Museu Nacional de Catalunya (MNAC). No cal dir que el tema ha estat i està judicialitzat i polititzat: mala peça en el teler de l’art. En tan poc espai només vull fer unes petites consideracions: el març del 1936 Josep Gudiol va fotografiar totes les pintures de la Sala Capitular. El 8 d’agost del mateix any el monestir va ser saquejat i incendiat. El “bellíssim enteixinat” del sostre de la Sala Capitular “era una capa de cendres” i les pintures que no van caure grises i negres i socarrimades. Josep Gudiol va visitar el monestir –val a dir que fins l’any 1995 Vilanova de Sixena pertanyia al bisbat de Lleida– i el mes de setembre, ell mateix i un parell de tècnics, amb l’ajuda de gent de la vila, van arrencar el frescos que restaven, mitjançant la tècnica de l’strappo. Es tractava de salvar les rests. Els rotlles els van portar a la Casa Amatller de Barcelona on van ser restaurats en una primera intervenció que va pagar l’Ajuntament de Barcelona. El 1940 van ingressar al Museu d’Art de Catalunya (MAC) (Montjuïc) en qualitat de depòsit. En 1944 van començar a muntar-se en estructures de fusta. Al juliol de 1961 es va posar en valor la Sala Capitular per l’exposició internacional del Consell d’Europa sota els auspicis del Govern Español. Al MNAC romanen fins avui. Al 1957 la Sala seguia en ruïnes i sense sostre, quan un equip tècnic del MAC va descobrir sota la cals els fragments del tester sud i els van traslladar al MNAC. La primera reconstrucció de la Sala Capitular –que no contemplava el retorn de les pintures– no arribaria fins 1988-1991, obtenint el premi “Hispania Nostra”. La primera demanda de reclamació de les pintures murals no va arribar fins al 18 de febrer del 2014. I el 2018 es va presentar l’última transformació de la Sala Capitular. El 28 de maig passat el Tribunal Suprem ratificà el retorn de les pintures a Sixena. Prevaldrà el sentit comú, les opinions dels tècnics, l’art o les sentències judicials? Pobres pintures de la Sala Capitular! Què sap la justícia d’art, de física i de química? I si les pintures estiguessin al Museo del Prado… .
José Miguel Gràcia