II Jornada d’agermanament del professorat de llengües pròpies d’aragó: Aragonès i Català. Vall de Roures, 24 de març de 2023
El passat divendres 24 de març, per segon any consecutiu, docents d’aragonès i català d’Aragó tornàrem a formar-nos en un ambient distès, participàrem en tallers creatius i compartírem bones practiques educatives.
Aquesta II Jornada d’agermanament dels seminaris de formació d’aragonès i català, que va tenir lloc a l’IES Matarraña de Vall-de-roures, fou organitzada pels Centres del Professorat de Montsó, Osa i Alcorisa, dependents de la Direcció General d’Innovació i Formació Professional, i va comptar amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística.
La directora de l’IES Matarraña, Begoña Domínguez, i el president de la comarca del Matarranya/Matarraña, Isel Monclús, donaren la benvinguda als i les assistents i, tot seguit, els directors generals Antonio Martínez Ramos, DG d’Innovació i Formació Professional, i José Ignacio López Susín, DG de Política Lingüística, inauguraren la II Jornada d’agermanament.
Seguidament, l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua presentà els seus avanços durant aquest primer any de vida. Per part de l‘Institut de l’Aragonès, vam comptar amb l’acadèmic Juan Pablo Martínez, mentre que, per part de l’Institut Aragonès del Català, intervingué l’acadèmica Merxe Llop. Ambdos respongueren a les inquietuds plantejades per les i els docents allí presents.
Durant la pausa per al cafè, magníficament preparat i servit per l’alumnat d’Hosteleria de l’institut, vam poder barrejar-nos per tal de conèixer-nos millor i intercanviar vivències. En aquest moment, el grup de treball Sant Jordi, del Seminari de català, entregà els punts de llibre que havien dissenyat per a l’ocasió.
Entre les 11:30 i les 13:00h., ens vam tornar a dividir en grups compostos per docents d’ambdues llengües i participàrem en les següents activitats:
Seguidament, entre les 13:05 i les 14:50 h, presentàrem les nostres experiències de bones pràctiques:
Després de la clausura oficial, vam poder compartir un dinar de germanor a Vall de Roures i les persones que es quedaren a la zona van poder gaudir, juntament amb les seues famílies, de diverses activitats d’oci per la preciosa comarca del Matarraña/Matarranya.
Aragón ye trilingüe / Aragó és trilingüe / Aragón es trilingüe
La película de Miguel Santesmases, que se grabará en Belmonte, estará protagonizada por Aitana Sánchez-Gijón y Pere Arquillué. Ocho actores serán bajoaragoneses
Source: ‘Tierra Baja’ se rodará en junio con 700.000 euros de presupuesto
Source: Verba volant, scripta manent. I esprais ignoren. | Viles i Gents

Natxo Sorolla
(Publicat a La Comarca, 24/3/2023)
Los Monty Python satiritzaven ja fa quasi mig segle quan Brian intente entrar al Front Popular de Judea, i les batalles entre capelletes jueves los fan oblidar quin és l’enemic comú. Però l’enemic no és estratègicament molt millor, perquè quan finalment fa una pintada contra els romans, un centurió el castigue a copiar-ho cent vegades a la mateixa paret per haver-ho pintat mal. Allò que es vol amagar acabe multiplicant la seua difusió. Efecte Streisand, en diríem ara.
«Tachan los nombres de los pueblos en catalán de las señales entre Torrevelilla y La Cañada de Verich», «Las señales recuperan los nombres en catalán». I aixina poden continuar les batalletes. A algú li molestave anar per una carretera nova i que li indicon, com a segona opció, que pot anar a «Bellmunt de Mesquí» i a «La Canyada de Beric». Los noms oficials per la Llei de comarcalització de 2002. I en 5€ es va convertir en artista urbà. Com no va tocar el nom castellanitzat dels pobles, no és clar si li molestave la grafia de Bellmunt, o simplement li molestave que no diguem Belmonte només. ¡Cojones!Sí que és bastant clar que és favorable a l’afegitó modern de «San José» (1980).
Però és que per més que vulgam ocultar noms de poble com Bellmunt, scripta manent. Javier Giralt, investigador de la Universitat de Saragossa, recupere escrits històrics a on la Bertolina de Fondespatla, dona de Guiamó Ferrer, fee un afegitó al seu testament l’any 1412, per a indicar que a la neta, «na Bertholomeua […] muller d’en Ramon Servera de Bellmunt», li donave una pallissa vella roja. Atenció, la neta es va casar a «Bellmunt», i el notari donave fe de l’herència en català. Dos fets que alguns artistes encara no poden admetre el segle XXI.
I mentres lo Front Popular de Judea i el Front Judaic Popular discutim sobre estes coses, ningú s’està preocupant per quants xiquets de Bellmunt, de la Canyada, o de la Ginebrosa saben parlar la nostra llengua. I la pregunta, en totes les seues ramificacions, no és innocent. Com dirie aquell, hi ha gent a qui no li agrade que s’escrigue en català. Es la mateixa que no li agrade que s’escrigue. Scripta manent. I esprais ignoren.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.