Skip to content

Archive

Category: Franja

Des dels spaghetti western fins a la recentment premiada Alcarràs, els paisatges de la nostra comarca han estat l’immillorable decorat natural per a les històries que han volgut explicar cineastes d’ahir i d’avui. Per això, enguany, amb una mica de retard respecte a la data habitual, l’IEBC-IEA ha volgut dedicar la jornada del Cinga Fòrum al tema «Baix Cinca, terra de pel·lícula».
La jornada, que es desenvoluparà el proper dissabte 19 de novembre, tindrà dues parts: una, matinal, amb dues conferències que tindran lloc en la seu de la Comarca del Baix Cinca a Fraga; i una altra, de tarda, amb la projecció de la pel·lícula Alcarràs seguida d’un cinefòrum en la sala d’actes del Palau Montcada de Fraga.
Les conferències del matí aniran a càrrec del realitzador Diego Tejera, que tractarà sobre el rodatge d’spaghetti western a la comarca, i del professor Òscar Labat, que versarà sobre aspectes tècnics del cinema il·lustrats amb pel·lícules rodades a la zona. El cinefòrum serà moderat pel bloguer Macià Pelegrí i comptarà amb la presència de Carlos Cabós, actor fragatí amb un paper destacat en la pel·lícula.
Tota la jornada –tret de la pel·lícula–, serà retransmesa en streaming a través de la nostra pàgina de Facebook, com hem vingut fent en les darreres edicions. Els actes són oberts al públic en general, tot i que recomanem reservar plaça per assistir a la projecció de la pel·lícula escrivint-nos a iebc.iea (arrova) gmail.com; en tot cas es donarà entrada prioritària als socis de l’IEBC.
En l’organització de la jornada col·laboren la Comarca del Baix Cinca, l’Ajuntament de Fraga i l’associació Amics del cine.

Programa del CINGAFÒRUM 2022
10:00 Benvinguda
10:15 El western a la comarca del Baix Cinca, a càrrec de Diego Tejera
11:15 Piscolabis
11:45 El cinema a la comarca del Baix Cinca: aspectes tècnics, a càrrec d’Òscar Labat
***
16:00 Projecció i cine fòrum sobre la pel·lícula Alcarràs, conduït per Macià Pelegrí i amb la presència de Carlos Cabós, un dels actors protagonistes

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA

Source: De Valdealgorfa a Tortosa en bicicleta para reivindicar el orgullo rural

Source: El joc brut de Forestalia per a instal·lar una línia de molt alta tensió als Ports – directa.cat

Source: FERNANDO RAMALLO PUBLICA UN ANÁLISIS DEL CUMPLIMIENTO DE LA CARTA EUROPEA DE LAS LENGUAS – Lenguas de Aragón

Source: El Gobierno central frena el avance de la A-68 con partidas ínfimas con las que no se cumplirán plazos

Source: CHA denuncia la ralentización de la autovía de Castellón y presentará una enmienda a los PGE de 2023

Source: Junqueras (ERC) sostiene que a Aragón “le conviene que a Cataluña le vaya muy bien” y viceversa

Junqueras (ERC) sostiene que a Aragón “le conviene que a Cataluña le vaya muy bien” y viceversa El presidente de ERC, Oriol Junqueras, interviene en el ciclo ‘Aragón-Cataluña: relaciones históricas’, del Foro ADEA, organizado por la Asociación de Directivos y Ejecutivos de Aragón. El presidente de ERC, Oriol Junqueras, interviene en el ciclo ‘Aragón-Cataluña: relaciones históricas’, del Foro ADEA, organizado por la Asociación de Directivos y Ejecutivos de Aragón. – EUROPA PRESS AUDIO …

Leer más: https://www.europapress.es/aragon/noticia-junqueras-erc-sostiene-aragon-le-conviene-cataluna-le-vaya-muy-bien-viceversa-20221006151632.html

Source: Más de 350 senderistas simbolizan en el Tossal del Rei la hermandad entre Aragón, Cataluña y Comunidad Valenciana

Poster presentación Nuevas voces de Aragón

Programa del MAGAZIN del dissabte 1 d’octubre de 2022.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263—616 094 447. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
11:55- 12:30.- Àgora: “Parlem d’impostos”, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Eduardo Satué, Luis Valén, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Cuina del xef favarol als restaurants saragossans “La Flor de Lis”” i Tajo Bajo“, Rubén Martín.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín , Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- El cine. Lifo Ros
13:25-13:40.-Nova secció: “Retalls d’història”. Paco Doménech, historiador.
13:40-14.- Entrevista a Pilar Cervera Domínguez, presidenta de la Asociación “Paso a Paso”, cuyo objetivo es la Salud Mental en Aragón y la prevención del suicidio.
Participants: Yolanda Abad, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Luis Valén, Rubén Martín, Néstor Fontoba, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Natxo Sorolla, Paco Doménech, Pilar Cervera Domínguez, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: Les notícies de Temps de Franja 186

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 186 • 24 de setembre de 2022

Marta Momblant, premi Guillem Nicolau 2022

// Redacció

 

La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó ha fet pública aquest dijous la decisió del Premi Guillem Nicolau 2022, que ha recaigut a l’escriptora Marta Momblant Ribas, barcelonina amb arrels a Beseit. L’objectiu d’aquest guardó, dotat amb 3.000 euros, és reconèixer la tasca literària feta en català d’Aragó.

 

El jurat —compost pel cap de Servei de Política Lingüística, Francho Beltrán, com a president; Lluís Rajadell Andrés (guanyador de l’edició de l’any 2021), Carmen Mesalles Rue i Lourdes Ibarz Llop, com a vocals; i l’assessor docent Carlos Costa Sorolla, com a secretari—, va decidir, per unanimitat, atorgar el guardó a l’obra titulada Dona Lletra Aigua que, oberta la plica, va resultar ser original de na Marta Momblant.

 

Llegir-ne més.

El Matarranya Íntim a Calaceit

// Carles Sancho Meix

 

El Matarranya Íntim 2022 va tindre lloc a Calaceit durant el primer cap de setmana de setembre —del 2 al 4. Esta novena edició va ser un èxit artístic i de públic i va acollir a més de 1.500 espectadors que superaven les previsions més optimistes dels organitzadors. Calaceit, capital cultural de la comarca del Matarranya, va convertir-se durant tres dies en una població plena de vida cultural, els carrers i places plens de visitants que anaven llegint el programa de mà atrafegats buscant els llocs on es feien els espectacles i, a la vegada, quedaven impressionats de l’arquitectura monumental de la població. Els participants al festival que volien saber més de Calaceit van tindre l’oportunitat de fer a una visita guiada i gratuïta pel nucli urbà dissabte al matí.  Fins i tot l’organització de la convocatòria va haver d’ampliar les sessions programades i l’aforament per la insistència del públic de poder veure les diverses experiències escèniques que oferia el festival.

 

Llegir-ne més.

Tant’ amare, habib, tant’ amare

// Patrici Barquín

 

Poc desprès de l’estrena de la cinta de Superman, va haver-hi una mena de «proto fake news», que afirmava que un xiquet, imbuït per la fantasia de la cinta, s’havia lligat un llençol a l’esquena i havia saltat per la finestra d’un gratacels, perquè pensava que podia volar. Lo mateix expliquen de l’estrena de Spiderman i un xiquet que va aboconar-se per la finestra, convençut de que s’enganxaria per la paret i treparia amunt i avall, tal com feia lo superheroi (encara sort que prèviament no havia fet que li piqués una aranya radioactiva). Espero que no fos lo mateix xiquet que en veure pel·lícules violentes o de tant jugar al Call of Duty o al GTA o a qualsevol altre videojoc, va acabar amb un kalashnikov disparant, a tort i a dret, a mestra.

 

Llegir-ne més.

Estius familiars*

// María Dolores Gimeno

En aquells temps d’economia de subsistència i una mica més, moltes famílies urbanes solien passar l’estiu a les viles. Temps de nuclis familiars més extensos i de descansos allargats, perquè ja del mes de juliol, los iaios o els sogres, la mare i els fills-nets, tots s’instal·laven un parell de mesos a la casa que encara tenien a la vila d’origen, d’a on havien emigrat per guanyar-se millor la vida. Imperava la divisió de treballs o funcions, ja que la majoria de les dones es dedicaven a «sus labores», és a dir, a les tasques domèstiques, tal com ho registrava el DNI. I els pares de família es quedaven treballant a la ciudat, de Rodríguez, i només venien los caps de setmana o la quinzena rasa de les vacacions oficials.

Llegir-ne més.

Adages i refranys antics*

// Tomàs Bosque

 

Tal i com estan escrits a un llibret de 1736:

 

Al home que de tu fia, fia dell, ques cortesia

 

Amistat per interés, no dura perque no ho es.

 

Ab lo qui beu masa vi, negocia en ell dematì.

 

A ningù demanaràs los diners que guardaràs.

 

A carn dura, dent agùda.

 

Allo quet importa à tu no ho deixes fer à ningù.

 

Llegir-ne més.

Herois d’anar per casa*

// Luismi Agud Sorli

 

Los poemes èpics grecs i romans tenien com a tema central la figura de l’heroi: una persona semi divina, de semblança forta i musculosa, que actue de cara a l’adversitat emprant la violència quan és necessari, buscant sempre fer el bé per a la humanitat. Ve a ser com un robot programat per complir un objectiu, i que remou cel i terra per conquerir Troia, trobar el velló d’or o arribar a Ítaca.

 

Llegir-ne més.

Inflació*

// José Miguel Gràcia

No s’entén per què la UE no va començar a prendre mesures contra la inflació als primers símptomes. D’això ja fa força temps. Tal vegada, tant el Banc Central Europeu com la Unió Europea, obnubilats pel creixement econòmic i pel record de la seva mala praxis en l’anterior crisi del 2008, van menysprear les fatals conseqüències de la inflació que ha arribat gairebé als dos dígits en general a la UE. Ara som on som i s’imposa el realisme, massa tard, esclar. La lluita contra els augments de preus serà dura, molt dura. Cada dia que passa sense prendre mesures dràstiques, farà més difícil i dolorós el control dels preus desbocats.

Llegir-ne més.

Source: ARAGÓN TV Y ARAGÓN RADIO EN EL «DÍA EUROPEO DE LAS LENGUAS 2022» – Lenguas de Aragón

Source: Vozes en o Zierzo – 25/09/2022 09:46 – Voces en el Cierzo – Voces en el Cierzo

Vozes en o Zierzo – 25/09/2022 09:46

Resumen del vídeoDocumental que realiza un recorrido por la historia de dos de esas lenguas, el aragonés y el catalán de Aragón, a través de los más de mil años que han pasado desde los primeros testimonios escritos aparecidos siglo X, hasta nuestros días, tiempo en el que se han alternado momentos más y menos favorables para ellas. En Aragón se hablan hoy tres lenguas propias: el castellano, lengua oficial, empleada por la totalidadad de la población autóctona; el aragonés, que utilizan unas 25.000 personas, conservado en el norte y el catalán, hablado desde la Ribagorza hasta el Matarraña por 55.500 aragoneses, según datos del Instituto Nacional de Estadística.

Source: DIYA EUROPEO D’AS LUENGAS 2022 / DIA EUROPEU DE LES LLENGÜES 2022 / DÍA EUROPEO DE LAS LENGUAS 2022 – Lenguas de Aragón

El 26 de septiembre se celebra el Día Europeo de las Lenguas, instituido por el Consejo de Europa.

La radio y la televisión públicas de Aragón, así como la plataforma Aragón Cultura, se sumarán a esta celebración, emitiendo el documental Aragonés y catalán, nuestras lenguas, de Vicky Calavia, el próximo domingo, 25 de septiembre, a las 10:00, que se podrá visualizar también en la plataforma «A la carta» hasta el 25 de octubre.

Asimismo, desde el día 22 hasta el 27 emitirán un spot publicitario en el que han participado Marisol Aznar, Thaïs Villas y Jorge Pueyo.

Tanto Aragón Radio como la plataforma Aragón Cultura tendrán una programación especial en la que, entre otros contenidos, podrán verse y oírse los video-poemas de escritoras en aragonés y catalán de Aragón, que forman parte de la exposición Vozes en o zierzo/Veus en el cerç/ Voces en el cierzo, que se inaugurará el día 4 de octubre en el Paraninfo de la Universidad de Zaragoza.

Source: Les notícies de Temps de Franja 185

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 185 • 9 de setembre de 2022

Ja és en línia el portal web de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua

// Redacció

 

Des de l’1 de setembre passat, els ciutadans interessats poden navegar pel portal d’internet de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, la institució científica oficial en l’àmbit de les llengües pròpies d’Aragó. El portal està disponible a la URL https://academiaaragonesadelalengua.org. S’hi pot trobar informació bàsica sobre la institució i sobre els acadèmics i acadèmiques que la componen. També se’n descriuen els òrgans de govern i grups de treball, els acords presos pel Ple, les memòries anuals, així com un formulari electrònic de contacte. A mesura que avancin els treballs de l’Acadèmia, el portal contindrà també els documents normatius aprovats i les publicacions de la mateixa. El portal té, a més, dos apartats específics on es descriurà el funcionament i les activitats de l’Instituto de l’Aragonés i l’Institut Aragonès del Català.

 

Llegir-ne més.

Presentació del CatAragonario

// Redacció

 

Divendres 2 de setembre, a la Sala de Premsa del Paranimf de la Universitat de Saragossa, el director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, José Ignacio López Susín, i el director de la càtedra Johan Ferrández d’Heredia (Govern d’Aragó – Universitat de Saragossa), José Domingo Dueñas, van presentar el CatAragonario, una nova eina digital per a aprofundir en el coneixement del català d’Aragó. En la roda de premsa hi van participar també el director de l’Instituto de Estudios Turolenses de la DPT, Nacho Escuín, i el director del projecte, Javier Giralt.

 

Llegir-ne més.

Per què «Ucraïna» si sempre s’ha dit «Ucrània»? (i II)*

// Natxo Sorolla

 

Alguns parlen de «guerra» entre Rússia i Ucraïna. Altres destaquen que l’entrada de tropes no és més que una «invasió» russa. I altres apunten que és una «resposta» a l’agressió d’Estats Units i l’OTAN trencant lo pacte tàcit de no ampliació a l’òrbita ex-soviètica. L’ús del llenguatge és molt transcendent. Evidentment, lo conflicte té moltes interpretacions, i també n’hi ha de materials: geoestratègia, control dels gas, nous candidats a controlar el món, i vells que mossegaran mentre perden.

 

Llegir-ne més.

Oligarques d’ací*

// Antoni Bengochea
És un tema del que sé molt poc perquè estic molt poc informat, ja que els mitjans de comunicació no informen d’aquest tema, però dins del poc que sé, sé que són precisament els oligarques els que s’ocupen que els mitjans de comunicació no ens informin. Gràcies a la invasió russa d’Ucraïna, ara es parla d’oligarques, referint-se a Rússia òbviament, però oligarques també n’hi ha d’ucraïnesos, i, per suposat, d’espanyols. Si els oligarques russos donen suport al putinisme, també són els espanyols els que donen suport i imposen les normes de la democràcia liberal hispànica, a la que li senyalen les coordenades i li marquen els límits.

Llegir-ne més.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja