Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 186 • 24 de setembre de 2022

Marta Momblant, premi Guillem Nicolau 2022

// Redacció

La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó ha fet pública aquest dijous la decisió del Premi Guillem Nicolau 2022, que ha recaigut a l’escriptora Marta Momblant Ribas, barcelonina amb arrels a Beseit. L’objectiu d’aquest guardó, dotat amb 3.000 euros, és reconèixer la tasca literària feta en català d’Aragó.

El jurat —compost pel cap de Servei de Política Lingüística, Francho Beltrán, com a president; Lluís Rajadell Andrés (guanyador de l’edició de l’any 2021), Carmen Mesalles Rue i Lourdes Ibarz Llop, com a vocals; i l’assessor docent Carlos Costa Sorolla, com a secretari—, va decidir, per unanimitat, atorgar el guardó a l’obra titulada Dona Lletra Aigua que, oberta la plica, va resultar ser original de na Marta Momblant.

Llegir-ne més.

El Matarranya Íntim a Calaceit

// Carles Sancho Meix

El Matarranya Íntim 2022 va tindre lloc a Calaceit durant el primer cap de setmana de setembre —del 2 al 4. Esta novena edició va ser un èxit artístic i de públic i va acollir a més de 1.500 espectadors que superaven les previsions més optimistes dels organitzadors. Calaceit, capital cultural de la comarca del Matarranya, va convertir-se durant tres dies en una població plena de vida cultural, els carrers i places plens de visitants que anaven llegint el programa de mà atrafegats buscant els llocs on es feien els espectacles i, a la vegada, quedaven impressionats de l’arquitectura monumental de la població. Els participants al festival que volien saber més de Calaceit van tindre l’oportunitat de fer a una visita guiada i gratuïta pel nucli urbà dissabte al matí.  Fins i tot l’organització de la convocatòria va haver d’ampliar les sessions programades i l’aforament per la insistència del públic de poder veure les diverses experiències escèniques que oferia el festival.

Llegir-ne més.

Tant’ amare, habib, tant’ amare

// Patrici Barquín

Poc desprès de l’estrena de la cinta de Superman, va haver-hi una mena de «proto fake news», que afirmava que un xiquet, imbuït per la fantasia de la cinta, s’havia lligat un llençol a l’esquena i havia saltat per la finestra d’un gratacels, perquè pensava que podia volar. Lo mateix expliquen de l’estrena de Spiderman i un xiquet que va aboconar-se per la finestra, convençut de que s’enganxaria per la paret i treparia amunt i avall, tal com feia lo superheroi (encara sort que prèviament no havia fet que li piqués una aranya radioactiva). Espero que no fos lo mateix xiquet que en veure pel·lícules violentes o de tant jugar al Call of Duty o al GTA o a qualsevol altre videojoc, va acabar amb un kalashnikov disparant, a tort i a dret, a mestra.

Llegir-ne més.

Estius familiars*

// María Dolores Gimeno

En aquells temps d’economia de subsistència i una mica més, moltes famílies urbanes solien passar l’estiu a les viles. Temps de nuclis familiars més extensos i de descansos allargats, perquè ja del mes de juliol, los iaios o els sogres, la mare i els fills-nets, tots s’instal·laven un parell de mesos a la casa que encara tenien a la vila d’origen, d’a on havien emigrat per guanyar-se millor la vida. Imperava la divisió de treballs o funcions, ja que la majoria de les dones es dedicaven a «sus labores», és a dir, a les tasques domèstiques, tal com ho registrava el DNI. I els pares de família es quedaven treballant a la ciudat, de Rodríguez, i només venien los caps de setmana o la quinzena rasa de les vacacions oficials.

Llegir-ne més.

Adages i refranys antics*

// Tomàs Bosque

Tal i com estan escrits a un llibret de 1736:

Al home que de tu fia, fia dell, ques cortesia

Amistat per interés, no dura perque no ho es.

Ab lo qui beu masa vi, negocia en ell dematì.

A ningù demanaràs los diners que guardaràs.

A carn dura, dent agùda.

Allo quet importa à tu no ho deixes fer à ningù.

Llegir-ne més.

Herois d’anar per casa*

// Luismi Agud Sorli

Los poemes èpics grecs i romans tenien com a tema central la figura de l’heroi: una persona semi divina, de semblança forta i musculosa, que actue de cara a l’adversitat emprant la violència quan és necessari, buscant sempre fer el bé per a la humanitat. Ve a ser com un robot programat per complir un objectiu, i que remou cel i terra per conquerir Troia, trobar el velló d’or o arribar a Ítaca.

Llegir-ne més.

Inflació*

// José Miguel Gràcia

No s’entén per què la UE no va començar a prendre mesures contra la inflació als primers símptomes. D’això ja fa força temps. Tal vegada, tant el Banc Central Europeu com la Unió Europea, obnubilats pel creixement econòmic i pel record de la seva mala praxis en l’anterior crisi del 2008, van menysprear les fatals conseqüències de la inflació que ha arribat gairebé als dos dígits en general a la UE. Ara som on som i s’imposa el realisme, massa tard, esclar. La lluita contra els augments de preus serà dura, molt dura. Cada dia que passa sense prendre mesures dràstiques, farà més difícil i dolorós el control dels preus desbocats.

Llegir-ne més.

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 185 • 9 de setembre de 2022

Ja és en línia el portal web de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua

// Redacció

Des de l’1 de setembre passat, els ciutadans interessats poden navegar pel portal d’internet de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, la institució científica oficial en l’àmbit de les llengües pròpies d’Aragó. El portal està disponible a la URL https://academiaaragonesadelalengua.org. S’hi pot trobar informació bàsica sobre la institució i sobre els acadèmics i acadèmiques que la componen. També se’n descriuen els òrgans de govern i grups de treball, els acords presos pel Ple, les memòries anuals, així com un formulari electrònic de contacte. A mesura que avancin els treballs de l’Acadèmia, el portal contindrà també els documents normatius aprovats i les publicacions de la mateixa. El portal té, a més, dos apartats específics on es descriurà el funcionament i les activitats de l’Instituto de l’Aragonés i l’Institut Aragonès del Català.

Llegir-ne més.

Presentació del CatAragonario

// Redacció

Divendres 2 de setembre, a la Sala de Premsa del Paranimf de la Universitat de Saragossa, el director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, José Ignacio López Susín, i el director de la càtedra Johan Ferrández d’Heredia (Govern d’Aragó – Universitat de Saragossa), José Domingo Dueñas, van presentar el CatAragonario, una nova eina digital per a aprofundir en el coneixement del català d’Aragó. En la roda de premsa hi van participar també el director de l’Instituto de Estudios Turolenses de la DPT, Nacho Escuín, i el director del projecte, Javier Giralt.

Llegir-ne més.

Per què «Ucraïna» si sempre s’ha dit «Ucrània»? (i II)*

// Natxo Sorolla

Alguns parlen de «guerra» entre Rússia i Ucraïna. Altres destaquen que l’entrada de tropes no és més que una «invasió» russa. I altres apunten que és una «resposta» a l’agressió d’Estats Units i l’OTAN trencant lo pacte tàcit de no ampliació a l’òrbita ex-soviètica. L’ús del llenguatge és molt transcendent. Evidentment, lo conflicte té moltes interpretacions, i també n’hi ha de materials: geoestratègia, control dels gas, nous candidats a controlar el món, i vells que mossegaran mentre perden.

Llegir-ne més.

Oligarques d’ací*

// Antoni Bengochea
És un tema del que sé molt poc perquè estic molt poc informat, ja que els mitjans de comunicació no informen d’aquest tema, però dins del poc que sé, sé que són precisament els oligarques els que s’ocupen que els mitjans de comunicació no ens informin. Gràcies a la invasió russa d’Ucraïna, ara es parla d’oligarques, referint-se a Rússia òbviament, però oligarques també n’hi ha d’ucraïnesos, i, per suposat, d’espanyols. Si els oligarques russos donen suport al putinisme, també són els espanyols els que donen suport i imposen les normes de la democràcia liberal hispànica, a la que li senyalen les coordenades i li marquen els límits.

Llegir-ne més.