Skip to content

Archive

Category: Franja

Source: El COE descarta definitivament la candidatura dels Jocs d’Hivern del 2030

El seu president, Alejandro Blanco, ho farà oficial aquest dimarts

Les conselleres Vilagra i Alsina presenten la logistica de la consulta dels Jocs d Hivern, Palau de la Generalitat, Barcelona.

Barcelona / MadridLa candidatura conjunta de Catalunya i Aragó per als Jocs Olímpics d’Hivern del 2030 ha descarrilat de forma definitiva. El Comitè Olímpic Espanyol (COE) té previst fer l’anunci oficial en les pròximes hores, després d’haver-ho comunicat ja oficialment a les autoritats polítiques. Tal com va avançar l’ARA fa un setmana , el projecte estava contra les cordes i no s’acceptaria, almenys ara, una candidatura exclusivament catalana malgrat que des del COE es té clar qui és el responsable d’aquest fracàs: el president de l’Aragó, Javier Lambán, al qual acusen d’haver boicotejat la candidatura per “anticatalanisme” i “interessos electorals”. Tot i això, mantenen l’esperança que la feina feta fins avui serveixi per presentar una altra candidatura per al 2034 que, aquest cop sí, sigui guanyadora. Aquest proper dimarts des de Madrid el president del COE, Alejandro Blanco, donarà els detalls públicament del fracàs de la candidatura en una roda de premsa. El mateix Blanco s’ha desplaçat aquest dilluns a Barcelona on ha explicat la decisió a la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà.

El malestar amb Lambán de tots els agents implicats en la candidatura és monumental, ja que els tècnics designats per l’Aragó van ser els que, a la reunió celebrada el 21 de desembre del 2021, van fer la proposta de repartiment de les proves entre els dos territoris, i va ser precisament Catalunya qui hi va votar en contra. La proposta es va aprovar i la Generalitat va dir que tot i el seu vot negatiu a partir d’aquell moment defensaria la candidatura. Tot i això, després Lambán va canviar d’opinió i es va negar a secundar l’acord i va reclamar canvis per augmentar el pes de l’Aragó en les proves. Des del COE, però, es considera que la decisió del president aragonès era de caràcter polític i que no hauria servit de res fer concessions. “Si li haguéssim donat un descens d’esquí després hauria volgut una altra cosa. Ell mateix ha reconegut que no volia fer una candidatura juntament amb els catalans, aquest és l’únic motiu”, afirmen. “A més, ja tenia proves en les tres valls, que era el que volia en un principi”, conclouen.

Des de l’ens que presideix Alejandro Blanco són optimistes de cara al 2034 perquè consideren que Catalunya ha deixat una molt bona imatge al Comitè Olímpic Internacional (COI) i obren la porta que aquesta candidatura sigui pilotada bàsicament per la Generalitat, amb vies per explorar possibles col·laboracions fins i tot amb Andorra. També destaquen que la decisió sobre aquests jocs encara la prendrà l’equip actual que hi ha al COI, que ja veia amb bons ulls la del 2030. Per al que sí que no veuen marge és per presentar una candidatura només catalana per al 2030, ja que això significa canviar el projecte i assumir que l’altre ha fracassat, i en aquestes condicions és impossible que el COI hi doni el vistiplau.

Postura de Sánchez i Iceta

La candidatura olímpica que s’ha treballat els últims mesos es veia des del COE com un projecte “tècnicament millorable” en relació a altres propostes interessades en acollir els jocs del 2030, però imbatible pel que fa a la regeneració del territori i a la “política esportiva d’acostament” a Catalunya que es vol instaurar des de l’Estat. Els impulsors responsabilitzen el socialista Lambán de la renúncia que està a punt de fer-se oficial, alhora que es mostren comprensius amb la posició de Pedro Sánchez i el ministre d’Esports, Miquel Iceta, que no han intervingut perquè des d’un primer moment van deixar la negociació en mans del COE. Sí que lamenten que ni el territori més afectat, Osca, ni els sectors econòmics de la comunitat i també polítics, en referència al PP aragonès, no hagin tingut prou força per fer rectificar Lambán. La Diputació d’Osca fins i tot va proposar al COE deixar de banda el govern autonòmic en la negociació, cosa que era inviable.

La candidatura amb Aragó pel 2030 ha quedat “descartada” definitivament, segons ha confirmat Vilagrà en un acte sobre esport femení que al que ha compartit amb Blanco a Barcelona. Malgrat el naufragi del projecte compartit, la consellera ha assegurat que la Generalitat presentarà en els “propers dies” una proposta de candidatura en solitari i, segons ella, ha vist “predisposició” del COE en estudiar-la. Vilagrà també ha atribuït el fracàs de la candidatura conjunta al fet que el govern aragonès l’hagi “torpedinat” amb criteris “no esportius” i ha lamentat el silenci del govern espanyol.

ERC i Junts assenyalen el govern espanyol

Constatat el fracàs de la candidatura olímpica, ara arribarà la batalla pel relat de qui carrega les culpes. ERC i Junts han sigut els primers a obrir foc aquest dilluns assenyalant el govern espanyol. La secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta, ha acusat especialment el ministre Miquel Iceta d’haver cedit al “xantatge” de Lambán per evitar enfrontar-se als barons territorials socialistes, informa Quim Bertomeu. Pel portaveu de Junts, Josep Rius, la retirada de la candidatura s’ha produït per criteris polítics i no esportius: “Espanya ha decidit anul·lar els Jocs abans que fossin exclusivament catalans”.

El naufragi del projecte olímpic també afecta de ple el PSC, que s’havia mostrat partidari dels Jocs. El líder dels socialistes a l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, no ha volgut polemitzar al·legant que la decisió encara no s’ha comunicat oficialment. Així, ha evitat pronunciar-se sobre Lambán i ha destacat la “feina extraordinària” del COE.

Source: El fracàs cantat dels jocs serà el fracàs del govern de Catalunya

Source: Illa es reuneix amb Lambán a Saragossa pels Jocs d’Hivern | NacióDigital

Source: Las obras de la N-232 en Morella se abrirán al tráfico a finales de julio

Source: Acaba sense acord la nova reunió entre Catalunya i l’Aragó pels jocs olímpics

// Carles Terès

Dissabte passat, vaig tenir la fortuna de ser convidat a la jornada «Lletres que són ponts», organitzada pel Grup d’Investigació Coses del Poble de Mequinensa. Es tractava d’una mena de marató de presentacions d’obres d’autores i autors de banda i banda dels rius que, en comptes de separar-nos, mos uneixen. Mos uneixen perquè a ambdues ribes fem servir les mateixes paraules, i estes paraules les escrivim amb lletres de les bones, malgrat la fal·lera mostrada al llarg dels segles per dificultar-nos-ho: ja se sap que «para escribir, ya está el castellano» (o, com es veu a la ja famosa foto de la pancarta dels nefastos ‘Fets de la Codonyera’: «Chapurriau parlat, no escrit»). Aquesta dificultat no es limita a la nostra banda del riu. Com ens recordava l’escriptora vallenca Margarida Aritzeta, els catalans nascuts abans de la mort del dictador, tampoc no van ser alfabetitzats en la llengua pròpia.

Però anem a les coses positives, perquè el que no han fet les nostres administracions (o ho han fet amb mooolta timidesa), ho fan les persones que s’estimen la cultura pròpia, com lo Grup d’Investigació Coses del Poble. Perquè, entre les “coses” del Poble hi ha la llengua, que ha excel·lit en la seua forma escrita en les mans del mequinensà Jesús Moncada.

La jornada estava plantejada de manera molt evocadora, atès que s’havia dividit en els ponts metafòrics que ens uneixen: Ponts de Fraga i de Segre, Pont d’Indívil i Pont d’Arnes.

Foto de família de participants i organitzadors. / Coses del Poble

Així, poc abans de les onze, a l’Espai Jove de la vila, la presidenta de Coses del Poble Lourdes Ibarz va donar la benvinguda a tots els assistents, amb un breu parlament on va fer un elogi encès del nostre idioma. Amb en Cinto Bonales de mestre de cerimònies, va obrir el foc Ramon Sistac, que va presentar l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, amb una carta tramesa directament a l’auditori pel mestre Pompeu Fabra inclosa. Tot seguit, el sociolingüista pena-rogí Natxo Sorolla, ens il·lustrà amb una didàctica ponència de la situació i perspectives del català a Aragó. Les xifres i gràfics no convidaven a l’optimisme, però tot i això encara s’hi podien trobar petits brots que permeten l’esperança.

Ramon Sistac, membre de l’AAL, llegeix la carta d’en Pompeu Fabra als assistents. / Carles Terès
Natxo Sorolla en dos moments de la seua exposició. / C. T.

Després ja va començar la marató de presentacions pròpiament dita, amb autors, com he dit abans, de les dos ribes dels rius que mos uneixen. La sessió Ponts de Fraga i de Segre la va encetar la saidinenca Mercè Ibarz, que va parlar del seu llibre Tríptic de la Terra, que aplega les obres La terra retirada, La palmera de blat i Labor inacabada, on exposa la seua visió i experiències dels canvis que s’han produït a Saidí i el seu entorn rural. A continuació Ferran Sàez Mateu llegí un deliciós fragment del llibre de memòries que aviat veurà la llum. Finalment, la novel·lista Margarida Aritzeta ens posà la mel als llavis amb els detalls del seu llibre Encara hi ha flors.

Cinto Bonales, Mercè Ibarz, Ferran Sàez i Margarida Aritzeta. / C. T.

Després de dinar, els ponents i acompanyants vam poder gaudir d’una ruta fluvial Ebre avall per conèixer, de la mà dels textos de Moncada i les explicacions de l’historiador Cinto Bonales, les vicissituds de les mines i els mequinensans que hi treballaven.

Ruta fluvial pels paisatges moncadians. / C. T.

A les sis en punt de la vesprada, ens vam acomodar a la seu del Centre d’Estudis Jesús Moncada, en un ambient fresc i cordial. Com a la sessió matinal, es van omplir totes les cadires. Les arquitectes del Pont d’Indívil, Anna Sàez i Teresa Ivars, van fer llurs presentacions. La periodista Anna Sàez ens va parlar del recull d’articles Batre records, triats curosament entre els centenars de columnes «El retrovisor» que ha publicat al diari Segre, per tal que tinguin una continuïtat temàtica. Seguidament, la historiadora Teresa Ibars va endinsar-nos en la geografia dels records que és el seu Atles de l’oblit. Les dues autores ens van llegir fragments de llurs llibres i van conversar animadament amb els assistents.

Anna Sàez i Teresa Ibars. / C. T.
Bonales amb la tresena de «Guillems Nicolaus»: Rajadell, Llop i Terès. / Natxo Sorolla

Després va tocar-nos el torn als del sud, habitants del Pont d’Arnes que travessa l’Algars. Va començar l’escriptora i mestra nonaspina Merxe Llop, que ens va descriure la gènesi de la novel·la Sílverti, mereixedora del premi Guillem Nicolau l’any 2020. Lluís Rajadell, periodista de Vall-de-roures, ens va parlar dels ingredients dels contes que componen el magnífic Terra agra, darrer guanyador del mateix premi (2021). Ambdós autors matarranyencs van regalar al públic uns fragments de llurs obres. I finalment, un servidor va poder parlar, deu anys després, de la peripècia de Mossèn Magí i tota la petita tropa que encara viu entre les pàgines de Licantropia, premiat també amb el Guillem Nicolau l’any 2011.

Marc Biosca i Hèctor Moret. / C. T.

Va cloure l’extensa i fructífera jornada Marc Biosca qui, en conversa amb Hèctor Moret, va desgranar alguns dels episodis de l’itinerari vital i literari d’en Jesús Moncada, inclosos en la seua monografia Jesús Moncada, mosaic de vida. Un colofó imprescindible al poble d’un dels millors escriptors aragonesos que es va expressar, com no podia ser d’altra manera, en la seua llengua catalana. I així la va fer encara més gran.

Part dels columnistes i col·laboradors de ‘Temps de Franja’ (P. Barquín, N. Sorolla, Ll. Rajadell, H. Moret, M. Llop, R. Sistac i C. Terès). / Marina Barrafon

De tornada cap al sud, enmig de la nit solitària de la N-211, no vaig poder evitar de sentir-me optimista. Els ponts que basteixen les nostres paraules, parlades i escrites, es mantenien sòlids, no només a banda i banda de les fronteres artificials, sinó també entre el passat i el futur.

Source: Crònica de la jornada ‘Lletres que són ponts’ a Mequinensa » Temps de Franja

Source: El Pirineo rechaza la opción del COE de una candidatura en solitario: “Sería un error, no puede rendirse”

Programa del MAGAZIN del dissabte 28 de maig de 2022.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- Zona Trail-Running. Simeón Vicente
11:55- 12:30.- Àgora: “Perdono, però no oblido?”. Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Eduardo Satué, Luis Valén, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
12:40- 12:55.- Coneguem millor la nostra llengua. Roberto Albiac.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- La publicidad habla hasta de helados proteicos…, ¿todo es proteico? Laura Gandul, dietista-nutricionista.
13:25-13:40.- “En la mesa de los idiotas”(continuación). Vicente Roc.
13:40-14.- Creación en la Comarca del Baix Aragó- Casp de un servicio de urgencias sociales, 24 horas, 365 días al año. Ana María Jarque Garcés, consejera de Bienestar Social.
Participants: Simeón Vicente, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Luis Valén, Yolanda Abad, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Laura Gandul, Roberto Albiac, Vicente Roc, Marcos Calleja i Elías Satué.

modernament

Source: Cahuilla | Lo Finestró

Cahuilla

(Article publicat al Diario de Teruel)

Totes les nacions  que tenen prou poder per a practicar el lingüicidi –l’anglesa, castellana, grega, russa, xinesa, … –, de fa segles el practiquen amb entusiasme i efectivitat. La nostra mateixa Monarquia disposava en el passat d’immensos camps de pràctiques lingüicides, perquè en els seus dominis no es ponia el sol, i ara li’n queden prou trossos a la Península i a les Illes Adjacents de  Llevant. Passa, tanmateix, que com més va més investigadors hi ha que descriuen amb moltíssim detall les llengües víctimes de lingüicidi, fent que d’aqueixa manera siguin sempre recuperables, que una llengua mai no mor, si està ben documentada, com és ben sabut, o ho hauria de ser. És el cas del cahuilla, llengua uto-asteca del sud-est de la Califòrnia americana, sotmesa primer al castellà i modernament a l’anglès. Els esforços combinats d’aquestes dues nacions lingüicides han aconseguit que en no gaire més de cent anys el cahuilla hage passat d’uns 3.000 parlants a 6 a l’actual mil·lenni. Els meus primers contactes amb el cahuilla es produïren quan el 1961 vaig participar en un seminari  del professor Hans Jakob Seiler a Colònia on transcrivíem gravacions fetes per ell de parlants cahuilla, entre les quals n’hi havia de la darrera monoglota, anciana que passava del cent anys. A la memòria em resta encara la frase cahuilla ‘mnyeko penai –em transcric ara com puc– i els préstecs del castellà motxatxo i besserro que en el seu cahuilla deia l’anciana, així com l’esvaïda olor d’un pastís de la cuina cahuilla ofert pels informants al professor. Nou anys més tard en Seiler publicaria Cahuilla Texts with an Introduction, i seguirien els seus Cahuilla Grammar (1977) i Cahuilla Dictionary (1979). I és així com ara el cahuilla és una llengua ben documentada i recuperable en tot moment, mentre que el guanxe de les Canàries, que encara al segle XVI era parlat i entès per la població en general, ara és ben desconegut i del tot irrecuperable, i el mateix ha passat amb el tasmanià que a principis del segle XIX tothom parlava i en poc menys de cinquanta anys va desaparèixer.

Artur Quintana

Source: Destrucció d’un jaciment ibèric a Albelda i descoordinació institucional » Temps de Franja

Source: Juegos de Invierno 2030: El COE ya trabaja en una candidatura sin el gobierno de Aragón | Deportes | EL PAÍS

Source: Fuga d’empreses de Lleida cap a la Franja

Source: Quan la transició energètica de Catalunya es decideix a Madrid i es fa a l’Aragó

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja