La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: FranjaSource: Activitats al voltant del Dia de la Llengua Materna a Aragó » Temps de Franja
50 localitats aragoneses acullen un total de 145 esdeveniments al voltant d’aquest dia, instituït per la Conferència General de la UNESCO
// Redacció
Amb el títol Veus en o zierzo/Veus al cerç/Veus al cerç. Aragonès i català, les nostres llengües, el Govern d’Aragó —a través de la Direcció General de Política Lingüística— estrena un documental que aprofundeix les arrels lingüístiques de la Comunitat Autònoma. El treball, que ha estat dirigit per la realitzadora Vicky Calavia, té una durada de 72 minuts i fa un recorregut per la història de les llengües a Aragó des de la romanització fins a l’actualitat des de perspectives tan diverses com la literatura, la cultura, la sociologia, l’ensenyament o la protecció legal.
A Aragó es parlen avui tres llengües pròpies: el castellà, llengua oficial, emprada pel 100% de la població autòctona; l’aragonès, que utilitzen unes 25.000 persones, conservat al nord i el català, parlat des de la Ribagorça fins al Matarranya per 55.500 aragonesos, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística.
A l’Edat Mitjana, l’expansió lligada al fenomen repoblador va donar pas a una esplendor durant el segle XIV, que es va començar a truncar el 1412, quan el Compromís de Casp i l’arribada de la dinastia Trastámara va suposar la introducció del castellà a la cancelleria i l’alta cultura i la reculada de l’aragonès que, no obstant, es va mantenir viu a les classes populars.
La derogació dels Furs d’Aragó (1707) i les polítiques de castellanització de Felip V van provocar que les llengües del regne entressin als anomenats «segles foscos». Tot i això, entre aquests segles XVII i XIX apareixen els primers treballs lexicogràfics amb noms com Lorenzo Palmireno, Jerónimo Blancas, Siesso de Bolea, Mariano Peralta, Jerónimo Borao, Joaquín Costa, Saroïhandy, Milà i Fontanals, Domingo Miral, Rafael Gastón, Vicente Ferraz o Benito Coll.
Ja al segle XX, el romanticisme va atreure romanistes estrangers com Umprhey, Schmitt, Kuhn, Rohlfs, Krüger, Wilmes i Bergman o Elcock, que van sumar els seus esforços a la tasca de Navarro Tomás, Juan Moneva, Casacuberta, Coromines o Antoni Griera. Tot i això, la Guerra civil i la dictadura van tallar la trajectòria investigadora que tot just va continuar en universitats europees (Thompson, Mott…) i la tasca de la Institució “Fernando el Católico” o de l’Instituto de Estudios Pirenaicos, amb filòlegs i lingüistes com Alvar, Bona, González Guzmán, Arnal Cavero o Ballarín Cornel.
La dècada de 1970 és la del ressorgiment per a l’aragonès i el català d’Aragó, que s’ha traduït en una multiplicació de les publicacions en què destaquen els noms d’Ánchel Conte, Francho Nagore, Luzía Dueso o Eduardo Vicente de Vera a l’aragonès i Jesús Moncada, Teresa Jassà, Desideri Lombarte o Josep Antoni Chauvell al català, premis, estudi i difusió d’aquestes dues llengües, ensenyades als centres educatius i protegides per la Constitució espanyola, la Carta Europea de les Llengües, l’Estatut d’Autonomia i la Llei de llengües d’Aragó, que preveuen el dret a la seva promoció i ús davant l’Administració,
En els darrers anys, l’esforç invertit per entitats sense ànim de lucre, ajuntaments, comarques, entitats socials, empreses i pel Govern d’Aragó, s’ha traduït una consideració social millor i una difusió més gran de les nostres llengües pròpies.
Tot plegat s’ha plasmat en un documental dirigit per Vicky Calavia, amb guió d’Iris Campos, Maite Moret i Javier Giralt i que ha comptat amb la participació d’alguns dels estudiosos més prestigiosos de l’aragonès i el català d’Aragó. Amb una durada de 72 minuts, la música ha anat a càrrec de Joaquín Pardinilla, la capçalera i animacions són de Sergio Duce sobre el grafisme del projecte Veus en o zierzo/veus al cerç/veus al cierzo realitzat per Ana Bendicho de Novo Disseny, la locució ha anat a càrrec d’Eva Magaña i l’edició d’Álvaro Mazarrasa.
Activitats programes per al Dia de la Llengua Materna
Aragó celebra avui el Dia de la Llengua Materna —una jornada instituïda per la Conferència General de la UNESCO el 1999, que busca promoure el multilingüisme i la diversitat cultural— amb prop de 145 activitats programades a 50 localitats en col·laboració amb 71 entitats. En aquesta ocasió, el lema sobre el qual gira la celebració és ‘L’ús de la tecnologia per a l’aprenentatge multilingüe: desafiaments i oportunitats’, amb l’objectiu de centrar el debat al voltant del paper potencial de la tecnologia per avançar a l’educació multilingüe i donar suport al desenvolupament d’un ensenyament i un aprenentatge de qualitat per a tothom.
Amb motiu d’aquesta efemèride, el Departament d’Educació, Cultura i Esport a través de la Direcció General de Política Lingüística ha tornat a organitzar un ampli programa cultural que s’estendrà al llarg dels mesos de febrer, març i abril.
El catàleg d’actes previstos —en què s’han incrementat les activitats virtuals— inclou mostres de teatre infantil, conferències, taules rodones, tallers, presentació de llibres, tertúlies, còmics, conta-contes, concerts, concursos de fotografia, sessions de cinema, guies de lectura, jornades de poesia i documentals web, entre d’altres.
La UNESCO destaca la importància de les llengües maternes i locals com a mitjans per salvaguardar i compartir les cultures i les savieses que enclouen. Finalment, la UNESCO vol posar en relleu que l’ús de les llengües maternes en un marc plurilingüe és un component essencial de l’educació de qualitat, que és la base per empoderar les dones i els homes i les seves societats i per construir un futur més just i sostenible per a tothom.
Source: La diplomàcia del president Lambán | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel)
El dilluns 7 de febrer el Sr. Lambán es va reunir a Pignatelli, seu de la Presidència, amb la organització, associació, espai, partit polític o el que sigui, Societat Civil Catalana (SCC). No cal dir que en democràcia cadascú es pot reunir amb qui vulgui a nivell individual i privat. Ara bé, quan s’hi ostenta un càrrec públic d’alt nivell, la responsabilitat pròpia i el càrrec imposen certes restriccions. Què en sap el Sr. Lambán de la ideologia política dels representants i fundadors de SCC que no té cap representació al Parlament de Catalunya? M’atreveixo a dir que la coneix prou bé i que es va reunir amb ells, per això. Tot està publicat i només cal una passejada per internet per conèixer que sota la defensa del “constitucionalisme”, s’amaga un ideologia dretana i en alguns components de SCC ultradretana. Amb aquesta mena de reunions no col·labora ni gens ni mica el Sr. Lambán a millorar les relacions d’Aragó amb Catalunya, tot el contrari. I si el Sr. Lambán és el que desitja…? No fa massa dies en va fer una altra. S’havia fixat una reunió de presidents i acompanyants d’Aragó i Catalunya per tractar el tema dels Jocs d’hivern dels Pirineus de l’any 2030. No m’interessa el motiu real de la reunió, però sí la plantada que va fer al president de Catalunya al·legant que no arribarien a cap acord o resultat. Això per a mi és una manca d’educació o excés de supèrbia. Si el Sr. Lambán vol que els jocs s’organitzin al 50 per cent entre Aragó i Catalunya, o com vulgui, que s’ho hagués plantejat cara a cara en la reunió i hagués escoltat les raons dels Sr. Aragonès si vol un altre tipus d’organització o col·laboració. Les reunions no són per garantir acords. El que més em dol, però, és la tendència del Sr. Lambán a fer declaracions crítiques contra institucions catalanes, partits polítics o Catalunya en general. Sota la capa del nacionalisme espanyol –sempre el bo– contra el nacionalisme català –sempre el dolent. Sempre “fent amics catalans”. Una “bona diplomàcia amb els veïns”… . Amb tot això en què surten guanyant els aragonesos?
José Miguel Gràcia
PRESENTACIÓN DEL MANUAL DE BUENAS PRÁCTICAS SOBRE LENGUAS PROPIAS DE ARAGÓN – Lenguas de Aragón
febr. 14Source: PRESENTACIÓN DEL MANUAL DE BUENAS PRÁCTICAS SOBRE LENGUAS PROPIAS DE ARAGÓN – Lenguas de Aragón
El próximo jueves, 17 de febrero, a las 18:30 horas, se procederá a la presentación del Manual de buenas prácticas sobre Lenguas Propias de Aragón.
La Biblioteca de Aragón (Doctor Cerrada, 22, Zaragoza) será el lugar escogido y en el acto estarán presentes José Ignacio López Susín, director general de Política Lingüística; Francho Beltrán, jefe de servicio de Política Lingüística; Pablo Lázaro, periodista; Iris Campos, docente e investigadora de la Universidad de Zaragoza, Fernando García, docente e investigador de la Universidad de Zaragoza; y Francho Marcén, asesor técnico de Política Lingüística.
DESCARGUE EL MANUAL DE BUENAS PRÁCTICAS SOBRE LENGUAS PROPIAS DE ARAGÓN, AQUÍ:
CONSULTE EL CARTEL DEL EVENTO, AQUÍ:
Con @Societatcc @fsancos y @felipefaci. Les manifiesto mi respeto, afecto y solidaridad con la Cataluña constitucional que ellos representan y acordamos colaborar en su proyecto “Mapa digital de historia en común”, desde ideas similares que está impulsando el @GobAragon pic.twitter.com/RlMFknGzBN
— Javier Lambán (@JLambanM) February 7, 2022
De Fórnoles a La Portellada – 04/01/2022 21:38
Em presento amb aquesta ilustració de la realitat franjolina. pic.twitter.com/lmgV1TYuoa
— Mems Franjolins (@franjoliP) December 30, 2021
Source: La trinitat espanyola de les llengües resistents | Xarxes socials i llengües
Publicat a Viles i gents, de La Comarca, el 24/12/2021
Natxo Sorolla
Lo món de les llengües i els països està ple de contradiccions. O com a mínim, pareixen contradictòries: – Quina és la llengua més parlada a la Unió Europea? + L’anglès. – Fins i tot havent marxat los del Regne Unit? + Sí! – Però… + Sí, sí, és la més parlada, i continuarà sent la llengua de treball de facto a la UE. – Hòsticaneta, això no lligue, no? + No és només això, si no que només queden dos Estats a la UE a on l’anglès sigue també oficial, Irlanda i Malta, i a cap dels dos ni és autòctona, ni la van proposar com a oficial de la Unió Europea, perquè van proposar el gaèlic, i el maltès, respectivament. – Quin panorama. + Ni que ho digues.
Però a pesar de l’aparent contradicció, segur que la majoria de la gent trobe raonable que l’anglès continuo sent la llengua de treball de la UE després del Brexit. De fet, és la llengua franca de les relacions internacionals. I no els és difícil entendre per què és així: Estats Units, l’excolònia britànica, continue dominant lo món en tots los aspectes. I el poder ho explique quasi tot.
Però anant a les llengües més menudetes, que es resistixen a desaparèixer entre tantes llengües de poder, d’Estat, de l’administració, etc. hi ha una cosa ben curiosa. Sabeu quines són les llengües europees no oficials a la Unió Europea que tenen més parlants? A banda del rus, per la seua influència als països de l’Est, les més parlades són la santíssim a trinitat: la nostra del Matarranya, lo gallec i l’euskera. Havent passat dictadures, persecucions, prohibicions, i en lo nostre cas, inclús negant-los la dignitat de ser llengua. Lo castellà, llengua d’Estat, la parlen lo 15,1% dels europeus (5a posició), però el català el saben parlar el 2% dels europeus (15a), lo gallec, lo 0,6% i el basc, lo 0,3%. I per darrere, ja a una distància considerable, estan altres llengües també minoritzades, com lo gal·lès i el gaèlic escocès, però també altres llengües oficials de la UE, com l’estonià, el gaèlic irlandès o el maltès [Eurobarometer, 2012].
La pregunta que qualsevol impertinent considerarie pertinent és: per què nassos continuen encara mostrant vitalitat lo català, lo gallec i l’euskera, a estes altures de la història? Com és que no han corregut lo mateix camí que, per posar l’exemple més pròxim, va seguir l’occità a tot lo sud de França? L’occità, que tanta simpatia explosiva ha provocat per aquí com a «llemosí», se va parlar històricament entre la Vall d’Aran, l’Atlàntic i els Alps. I ara, ni ix als llistats. Però, com en lo cas de l’anglès a la Unió Europea, hi ha raons que expliquen per què les tres llengües minoritzades més parlades a Europa són espanyoles.
La primera raó és la més històrica: aquí ningú mai ha arribat a considerar ni el català ni el gallec com dialectes de l’«espanyol». La construcció nacional de l’Estat ni es va plantejar integrar les altres llengües com a “dialectes”, que és lo que va passar a Itàlia, integrant en una llengua única des del napolità al sicilià, o Alemanya, en lo bavarès.
La segona raó de pes és que la modernització va arribar molt més tard que als països del nord. L’alfabetització universal, l’emigració a les ciutats, la industrialització de l’agricultura, los treballs assalariats, la televisió a casa, o tantes altres ferramentes modernes que ajuden a reduir la diversitat lingüística, aquí van escomençar a operar tard. Per tant, l’Estat franquista, per més que tenie moltes ganes que tots fórem «unos», no tenie la manera de fer-ho. A diferència del Regne Unit, a on van ser ferramentes molt útils per a substituir el gal·lès o el gaèlic.
I la tercera i última raó és que aquí el patriotisme ha anat lligat sovint en processos no democràtics, principalment lo franquisme. Per contra, a França, lo francès és la base d’una suposada república d’iguals, un símbol contra el nazisme, etc. I evidentment, és més atractiva una llengua d’Estat democràtic que no una d’imposada pel feixisme.
Tres raons que poden explicar per què la trinitat de llengües resistents està a Espanya.
FELICITACIÓ DE NADAL DES DE L’ASSIGNATURA DE CATALÀ DE LES ESCOLES D’ARAGÓ – Lenguas de Aragón
des. 24Source: FELICITACIÓ DE NADAL DES DE L’ASSIGNATURA DE CATALÀ DE LES ESCOLES D’ARAGÓ – Lenguas de Aragón
L’alumnat i el professorat de l’assignatura de català dels centres educatius d’Aragó han fet un vídeo per felicitar els Nadals i desitjar un Feliç Any Nou 2022 amb un passeig pels seus campanars.
Fa goig el patrimoni monumental dels pobles de la Franja d’Aragó amb esglésies gòtiques, renaixentistes, barroques i modernes, moltes de les quals han estat declarades Bé d’Interès Cultural. Al final hi ha una sorpresa: una mostra de toc de campanes dels mestres campaners de La Portellada (El Matarranya) que van fer al setembre del 2021.
El vídeo ha estat realitzat de forma col·laborativa pel Seminari Autonòmic de Professors/es de Català d’Aragó i continua la sèrie de felicitacions nadalenques que van iniciar l’any passat amb un vídeo amb els arbres de Nadal dels pobles.
Per a vore la felicitació feu click aquí: Bon Nadal i Feliç Any Nou 2022