La Franja

50 localitats aragoneses acullen un total de 145 esdeveniments al voltant d’aquest dia, instituït per la Conferència General de la UNESCO

// Redacció

Amb el títol Veus en o zierzo/Veus al cerç/Veus al cerç. Aragonès i català, les nostres llengües, el Govern d’Aragó —a través de la Direcció General de Política Lingüística— estrena un documental que aprofundeix les arrels lingüístiques de la Comunitat Autònoma. El treball, que ha estat dirigit per la realitzadora Vicky Calavia, té una durada de 72 minuts i fa un recorregut per la història de les llengües a Aragó des de la romanització fins a l’actualitat des de perspectives tan diverses com la literatura, la cultura, la sociologia, l’ensenyament o la protecció legal.

A Aragó es parlen avui tres llengües pròpies: el castellà, llengua oficial, emprada pel 100% de la població autòctona; l’aragonès, que utilitzen unes 25.000 persones, conservat al nord i el català, parlat des de la Ribagorça fins al Matarranya per 55.500 aragonesos, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística.

A l’Edat Mitjana, l’expansió lligada al fenomen repoblador va donar pas a una esplendor durant el segle XIV, que es va començar a truncar el 1412, quan el Compromís de Casp i l’arribada de la dinastia Trastámara va suposar la introducció del castellà a la cancelleria i l’alta cultura i la reculada de l’aragonès que, no obstant, es va mantenir viu a les classes populars.

La derogació dels Furs d’Aragó (1707) i les polítiques de castellanització de Felip V van provocar que les llengües del regne entressin als anomenats «segles foscos». Tot i això, entre aquests segles XVII i XIX apareixen els primers treballs lexicogràfics amb noms com Lorenzo Palmireno, Jerónimo Blancas, Siesso de Bolea, Mariano Peralta, Jerónimo Borao, Joaquín Costa, Saroïhandy, Milà i Fontanals, Domingo Miral, Rafael Gastón, Vicente Ferraz o Benito Coll.

Ja al segle XX, el romanticisme va atreure romanistes estrangers com Umprhey, Schmitt, Kuhn, Rohlfs, Krüger, Wilmes i Bergman o Elcock, que van sumar els seus esforços a la tasca de Navarro Tomás, Juan Moneva, Casacuberta, Coromines o Antoni Griera. Tot i això, la Guerra civil i la dictadura van tallar la trajectòria investigadora que tot just va continuar en universitats europees (Thompson, Mott…) i la tasca de la Institució “Fernando el Católico” o de l’Instituto de Estudios Pirenaicos, amb filòlegs i lingüistes com Alvar, Bona, González Guzmán, Arnal Cavero o Ballarín Cornel.

La dècada de 1970 és la del ressorgiment per a l’aragonès i el català d’Aragó, que s’ha traduït en una multiplicació de les publicacions en què destaquen els noms d’Ánchel Conte, Francho Nagore, Luzía Dueso o Eduardo Vicente de Vera a l’aragonès i Jesús Moncada, Teresa Jassà, Desideri Lombarte o Josep Antoni Chauvell al català, premis, estudi i difusió d’aquestes dues llengües, ensenyades als centres educatius i protegides per la Constitució espanyola, la Carta Europea de les Llengües, l’Estatut d’Autonomia i la Llei de llengües d’Aragó, que preveuen el dret a la seva promoció i ús davant l’Administració,

En els darrers anys, l’esforç invertit per entitats sense ànim de lucre, ajuntaments, comarques, entitats socials, empreses i pel Govern d’Aragó, s’ha traduït una consideració social millor i una difusió més gran de les nostres llengües pròpies.

Tot plegat s’ha plasmat en un documental dirigit per Vicky Calavia, amb guió d’Iris Campos, Maite Moret i Javier Giralt i que ha comptat amb la participació d’alguns dels estudiosos més prestigiosos de l’aragonès i el català d’Aragó. Amb una durada de 72 minuts, la música ha anat a càrrec de Joaquín Pardinilla, la capçalera i animacions són de Sergio Duce sobre el grafisme del projecte Veus en o zierzo/veus al cerç/veus al cierzo realitzat per Ana Bendicho de Novo Disseny, la locució ha anat a càrrec d’Eva Magaña i l’edició d’Álvaro Mazarrasa.

Activitats programes per al Dia de la Llengua Materna

Aragó celebra avui el Dia de la Llengua Materna —una jornada instituïda per la Conferència General de la UNESCO el 1999, que busca promoure el multilingüisme i la diversitat cultural— amb prop de 145 activitats programades a 50 localitats en col·laboració amb 71 entitats. En aquesta ocasió, el lema sobre el qual gira la celebració és ‘L’ús de la tecnologia per a l’aprenentatge multilingüe: desafiaments i oportunitats’, amb l’objectiu de centrar el debat al voltant del paper potencial de la tecnologia per avançar a l’educació multilingüe i donar suport al desenvolupament d’un ensenyament i un aprenentatge de qualitat per a tothom.

Amb motiu d’aquesta efemèride, el Departament d’Educació, Cultura i Esport a través de la Direcció General de Política Lingüística ha tornat a organitzar un ampli programa cultural que s’estendrà al llarg dels mesos de febrer, març i abril.

El catàleg d’actes previstos —en què s’han incrementat les activitats virtuals— inclou mostres de teatre infantil, conferències, taules rodones, tallers, presentació de llibres, tertúlies, còmics, conta-contes, concerts, concursos de fotografia, sessions de cinema, guies de lectura, jornades de poesia i documentals web, entre d’altres.

La UNESCO destaca la importància de les llengües maternes i locals com a mitjans per salvaguardar i compartir les cultures i les savieses que enclouen. Finalment, la UNESCO vol posar en relleu que l’ús de les llengües maternes en un marc plurilingüe és un component essencial de l’educació de qualitat, que és la base per empoderar les dones i els homes i les seves societats i per construir un futur més just i sostenible per a tothom.