Cap. 27 – Pilar Palomero (Valderrobres y las masías del Matarraña) – 14/10/2021 21:43
Resumen del vídeo Pilar Palomero en el Matarraña. Valderrobres, lugar donde la directora de cine rodó su primer cortometraje y las masías del Matarraña, protagonistas del episodio. Vídeo
Source: Entre Oliveras/Entre Oliveres | Lo Finestró
Signa aquesta crònica “l’oncle Jupiari”. És un seudònim, esclar. Qui era realmante “l’oncle Jupiari”?
Al llibre Fets i temps de la Codonyera es diu sobre el poema “l’oncle Jupiari”. “És un poema llarg, obert i a voltes tendre, esbojarrat i estrafolari com l’oncle Jupiari. Ell va viure a la Codonyera entre el segle dinou i principis del vint, i el que va fer, el que conten que va fer i el que s’endevina que va fer, jo ho intento expressar amb la llibertat que em dóna la forma i llenguatge que he triat. Les contalles o històries del Jupiari, precedides per una espiga de blat, són retalls de la vida d’aquest homenot que s’han quedat pels aires de la Codonyera, i jo les he recollit conformant un collage poètic.”
Segons l’opinió de l’Hèctor Moret, el nom Jupiari pot ser una contracció dels noms catalans Joan i Pere.
Exemples dels versets del llibre esmentat:
…“A les nits d’agost
i a les nits d’hinviarn,
de l’oncle Jupiari
sempre se parlai.
Quan va nàixer est home…
home farrucot,
i de borrumbà
molt treballador.
Allunat, carnuç,
de minjar afanós,
vedent carn i vi,
se l’anai lo cos.
Conten ocurràncies
d’est home especial,
mal jànit i andròmines;
mai se va queixar.
Si va revellir
o va viure poc,
ere conegut
per tot lo contorn
…
Moliner del Molí Fiarro,
l’oncle Jupiari un any ere
i alimantai a la mola
del frut de les oliveres.
…
Los dits del piau esclafats
i este homenot com si res,
només va dir molt graciós:
–Massa n’has fet cavallet.
…
Tot lo lloc ple de fogueres
per carreres i cantons
i una oloreta molt bona
de mançanes i codonys.
…
Acalorats com estaven,
s’escridaçaven
–Més lloco que un candil!
–Bavós i cuçot!
–Çoquet, tasquirot!
–Baldragues, çaboc!
–Lloquenc i virot!
–Maltreballa i goç!
–Barçabuc!
I coses més gordes
que repetir no puc.
…
–Adéu, Josefa, Pepeta!
perdó per tot, jo me’n vaig,
si algun dia mos vedem
ja serà a l’etenidat. …“
I ara a gaudir de la crònica “Entre oliveres”:
Inspirant-se, potser, en aquella abarrocada prosa apòcrifa d’en Beturián Buisán de Mur, de quan a la Torrocella parlaven aragonès: A Bal d’Albalat empizipia en tierras altas d’o lugar d’a Codoñera, que bi son muy bien aprobeitadas en bancals e paratas d’olibar. Cuan a bal se fa planeta entra en o lugar d’a Torroziella. Astibaxo predominan tamién os olibars, de tal manera que dende o tozal de Santa Barbera d’a Codoñera a ambiesta d’a Bal ye como un ibón archentato que l’aire pentina, doncs sí, inspirant-s’hi, me penso, músics, cantants, recitadors codonyerencs i torrocellans, mos van dur –érem un públic de més de tres-centes persones- al bell mig de les oliveres –belles i velles- de les partides torrocellanes del Rodigacho i la Peña Matosas, penya des d’on els nostres ancestres caçadors de fa uns set mil anys mos contemplaven, tal com va recordar-nos Joaquín Lorenzo, presentador de l’acte. Era lo dissabte 25 de setembre d’enguany. La terra encara era una mica humida de la saguera ploguda però hi vam poder seure bé a les cadires que quasi tothom havia portat. La tronada que amenaçava, finalment no va aplegar.
L’acte era organitzat pels grups musicals La Chanera Folk, format per gent codonyerenca i torrocellana –Luis Antonio Alquézar, Elsa Celma, Germán Celma, José Antonio Celma, José Ramón Escuín, Conrado Escuín, Adrián Lorenzo, Joaquín Lorenzo, David Omedes i Luis Quílez- i l’Asociación el Patio de Atrás amb presència de María Lorenzo i Francho Sarrablo. A títol individual hi participaren els joters Verònica Celma, Alba Lorenzo, José Tomás Lorenzo i Ignació Pellicer, així com el cantautor Tomàs Bosque i els rapsodes José Ramón Molins i Natàlia Zapater. Al programa s’anunciava també la presència del poeta i rapsoda Josep Miquel Gràcia i del prosista Ramon Mur, que no hi van poder assistir. Els seus textos van ser oferts per altres participants. Com correspon a una vall bilingüe com la del Mesquí -Bellmunt, la Torre de Vilella i la Codonyera, de la part alta de la vall, són de llengua catalana, i la Torrocella i Castellseràs, a la vall baixa, són de llengua castellana- hi hagué cançons i poesies en castellà i en català. Patrocinaven l’Ajuntament de la Torrocella, la Cooperativa del Mesquí i la Caixa Rural de Terol.
Natres erem al mig del camp, envoltats realment de bancalades d’oliveres, i tenint davant un escenari esplendorós al bancal de més amunt, amb els músics de la Chanera emmarcats per dues oliveres centenàries i amb les llargues escaleres a punt per a començar la collida. Per a calentar motors els de la Chanera van interpretar el Pericón de la Torrocella -per cert que això de calentar motors jo no ho havia sentit mai de quan corria per ací, ara fa una muntonà d’anys, que de motors me penso que no en teníem ni pocs ni gaires. I tot seguit los presentadors, Joaquín Lorenzo i María Lorenzo, mos van anunciar els bons espectacles que ens esperaven, centrats exclusivament i imperativa en el conreu de l’olivera.
Va trencar el foc en José Tomàs Lorenzo que mentre pujava per l’escalera anava clavant ganxais i cantant en el seu bon català codonyerenc dues folies d’en Josep Miquel Gràcia. En José Ramón Molins va recitar versos dels seus nous poemaris, i alternant jotes de n’Alba Lorenzo, Ignacio Pellicer i Verónica Celma amb poesies de Josep Miquel Gràcia i en José Ramón Molins mateix, vam aplegar a La brechtiana de l’oli d’en Tomàs Bosque recitada per Natàlia Zapater. Aleshores van donar pas a cançons i músiques instrumentals per part d’en Tomàs Bosque, María Lorenzo i Francho Sarrablo –i que bé que ho feien tots! En Tomàs Bosque va cantar-nos una nova cançó seua composta expressament per a Entre Oliveras/Entre Oliveres, i seguiren les veus de María Lorenzo i Francho Sarrablo, ella al violoncel i ell a la guitarra, sobre lletres d’en José Antonio Labordeta, Joaquin Carbonell i Maria del Mar Bonet, d’aqueixa saguera en català. Es llegiren textos d’en Ramon Mur on l’assagista recordava en Juan Pío Membrado, el seu avantpassat regeneracionista, sí, aquell que en Juan Moneva anomena Joan en la correspondència que van mantenir. Tots els textos, cançons, poesies i proses, van girar a l’entorn de l’olivera, no ho oblideu. Després d’una brevíssima pausa van entrar a escena la Chanera Folk amb los Celma- lo pare José Antonio, i els fills: Elsa i Germán- amb algunes lletres en castellà i català. L’acte es va cloure amb unes paraules d’en Tomàs Bosque i la presència a escena de tots els participants cantant en homenatge a en Joaquín Carbonell, traspassat no fa gaire.
Ja he passat un corriau als de la Chanera i el Patio de Atràs perquè m’avíson al mòbil quan tórnon a actuar.
L’oncle Jupiari
#Bomberscat seguim a #Nonasp, al simulacre amb el @mitecogob i @IIFFAragon, emmarcat dins del #ProgramaNacIIFF. L'objectiu és millorar la coordinació entre els dispositius que participen en l'extinció dels incendis forestals #EjercicioConjuntoIIFF 🔥 #EBRO @interiorcat @GobAragon pic.twitter.com/F2mnsBSZXI
— Bombers (@bomberscat) September 29, 2021
El Puesto de Mando Avanzado (#PMA) de @112Aragon está en #Nonaspe en el #EjercicioConjuntoIIFF #EBRO, un simulacro de incendio forestal promovido por @mitecogob en el que participan el operativo de Prevención y Extinción de Incendios Forestales de Aragón y Bomberos de Cataluña. https://t.co/zoei6lIXi4 pic.twitter.com/EescYpdyRK
— 112 Aragón (@112Aragon) September 29, 2021
El #CCB de #bomberscat ja està a punt per al #simulacre de demà a #Nonasp Coordinats amb @mitecogob @IIFFAragon farem un exercici conjunt #EjercicioConjuntoIIFF 🔥 #EBRO en el marc del #ProgramaNacIIFF @Interior @GobAragon pic.twitter.com/SZF7RhVpwR
— Bombers (@bomberscat) September 28, 2021
L'humanista aragonés instal·lat a València Bernardino Gómez Miedes publicà una història de Jaume I en 1584. En ella explica una cosa que personalment no havia vist fins ara: que en 1261, quan ordenà traduir els Furs de València a la seua llengua materna "Catalana o Limosina"…👇 pic.twitter.com/xDqCIsiidW
— Vicent Baydal (@vicentbaydal) September 23, 2021
Els aragonesos (inicialment els principals protagonistes de la conquesta valenciana) “se tuvieron por muy agraviados”, ja que els volien en llengua llatina (com s’havien escrit originalment en 1238) “o a lo menos la Aragonesa”.
Agost de 1516.
Un pastor mort al Port de #Tortosa. Quatre individus relacionats amb l'assassinat que han fugit. I un seguit de testimonis que demostren les relacions humanes seculars de les #Terresdecruïlla
Un enfilall 🧵 per a contar-vos esta trista història. pic.twitter.com/XbaE528ER2
— Agustí Campos (@agusti_campos) September 22, 2021
Source: COMUNICAT DEL MOVIMENT FRANJOLÍ SOBRE LA PNL CONTRA EL CATALÀ A LA FRANJA – Moviment Franjolí
Ahir per la tarda es va presentar a debat i votació una Proposició no de llei (en endavant PNL) en contra de la llengua pròpia de la Franja de Ponent, el català i de la llengüa autòctona de les valls entre Ansó i l’Èsera, l’aragonès, presentada pel grup parlamentari VOX a les Corts d’Aragó.
Aquesta PNL va ser de votada per separat i va quedar fora finalment el primer i tercer punt d’aquesta, relacionada sobre la destitució del Director General de Política Lingüística i l’aragonès. En canvi es va aprovar gràcies als vots del Partit Popular d’Aragó, Ciutadans, el Partit Aragonès i VOX, els punts 2 i 4 d’aquesta PNL on es diu el següent ” Suprimir el Institut Aragonès del Català, dado que no recoge la protección de las lenguas y modalidades lingüísticas de la zona oriental de Aragón, y, por tanto, es contrario al respeto, a la convivencia y el entendimiento recogido en el artículo séptimo del Estatuto de Autonomía de Aragón.” i es demana “Anular los nombramientos de los 15 miembros de la Academia Aragonesa de la Lengua, en tanto que la misma no responde a los principios reales de conservación del patrimonio material e inmaterial lingüístico aragonés”.
Des del Moviment Franjolí ens mostrem contraris a aquesta PNL, perquè es contrari a la unitat de la llengua pròpia dels territoris de parla catalana i als ciutadans de la Franja de Ponent. Es certifica que els franjolins som ciutadans de tercera a la Comunitat Autònoma d’Aragó i que es segueix donant suport des de les institucions al discurs secessionista de les plataformes no representatives de la amplíssima majoria que considera que la seva llengua es el català a la Franja de Ponent.
Cal dir també que una Proposició no de Llei només insta a les administracions o a un representant polític, no obliga a desmantellar cap institució ni destitueix a ningú, només es una postura que mostra el ple de les Corts o una comissió d’aquesta. Però certifica el menyspreu a la llengua catalana de la Franja de Ponent que portem parlant des de fa mes de 900 anys.
Aquest any hem vist com la Corporació Aragonesa de Ràdio i Televisió donàvem suport als secessionistes lingüístics i, alguns ajuntaments i el Consell Comarcal del Baix Aragó estàvem comprant la versió dels secessionistes de manera indirecta i directa, provocant la confusió i el menyspreu cap a la unitat de la llengua catalana.
Per això, demanem a les institucions aragoneses que deixin aquests postulats que no representa a la majoria dels franjolins i que comencin a fer la seva feina, que es defensar les llengües pròpies d’Aragó, tal i com diu la Llei Orgànica 5/2007, de 20 d’abril, de reforma de l’Estatut d’Autonomia d’Aragó, la Llei 3/1999, de 10 de març, del Patrimoni Cultural Aragonès i la Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó.
Demanem la unitat d’acció de tots els col·lectius i associacions culturals de la Franja de Ponent i de tota la Catalofònia en contra dels que volen imposar una manera de pensar i entendre la nostra llengua com “Xapurriau”, “Aragonès Oriental” o “LAPAO”.
A la Franja, ara més que mai, PARLEM CATALÀ!
#AlaFranjaEnCatalà #FemFranja
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.