Skip to content

Archive

Category: Franja

Source: El Suprem dóna la raó al govern d’Aragó i les 96 obres de Sixena no tornaran a Catalunya

Source: Un banc per a una comarca

Lo primer pi de Nadal se va ficar al Portal a principis de la dècada de 1970, quan van començar a aparèixer pel poble los primers tractors i “remolques”

Coses de Nadal

Share to WhatsApp

Lo primer pi de Nadal se va ficar al Portal a principis de la dècada de 1970, quan van començar a aparèixer pel poble los primers tractors i «remolques» (l’animal no podie arrossegar tant pes). Eren los quintos de l’any los qui se’n encarregaven. S’ataüllaven lo pi, un de ben «majo», i el dia decidit l’anaven a buscar. Enculaven lo «remolque» al pi, en la portera de radere treta, per tal de que la copa del pi i bona part del tronc, al talla’l, caigués a dins.
Quan arribaven al Portal la operació ere a la inversa. S’enculave el «remolque» mirant de que el tronc que sobreixie quedés just davant del forat i en sogues s’estirave per adreçâ’l. Al mig de la plaça hi havie un petit pou, que durant l’any estave tapat en una arqueta, i ere allí on se ficave. Una volta clavat, s’ajustave en unes falques de fusta que se picaven en un mall per tal de que quedés ben fixat.

L’any 1990, l’Ajuntament va fer tres estructures metàl·liques que anaven al Portal, a la Fonteta i a Santa Llúcia. Així, ja no calie tallar un pi sencer (i alguna pinyera i tot!) cada any, sol eren necessàries les ‘rames’ per omplir los braços de les estructures. No obstant, lo del Portal se va reservar pals quintos, que el van seguir tallant uns pocs anys més. Variant d’un a tres lo número d’arbres que es ficaven, es com s’ha seguit fent durant los últims 29 anys.

Enguany la sorpresa va ser majúscula. Un bon dia va aparèixer un súper arbre (artificial) de Nadal al Portal per substituir al vell. Los canvis, a bé o a mal, no estan exempts de polèmiques, i este no ha sét una excepció. Pel poble s’ha parlat de la estètica de l’arbre, del «gasto» total que s’ha fet en la decoració (això és important!) i de si es ètic haver-lo fet en un any que ha sét i està sent tant dur per molta gent. Que cada un traigo les seues conclusions. Bon Nadal i esperam que millor any nou!

Estela Rius – Viles i Gents

 

Source: Coses de Nadal

Source: Veus

El Consejo de Gobierno ha aprobado también las modificaciones en el Nomenclátor Geográfico de Aragón que había trasladado la Comisión Asesora de Toponimia de Aragón al Consejo de Cartografía. Se refiere a topónimos de Cretas/Queretes, la comarca de Cinco Villas, Longás/Longars, Valdeltormo/La Vall del Tormo, Fonz y Mequinenza/Mequinensa. Las modificaciones son de uso obligado en la cartografía oficial que elabora o informa el Instituto Geográfico de Aragón y el resto de las administraciones de la Comunidad Autónoma. El listado de modificaciones se publicará en el BOA en los próximos días.

Becas de formación en el IGEAR

Se ha acordado el gasto para la provisión de tres becas de formación, con un importe total de 36.000 euros, con una duración de un año y que desarrollarán las labores en el Instituto Geográfico de Aragón (IGEAR).

Més informació

El dijous 17 de desembre el president d’Aragó Javier Lambán anunciava entre fotos de protocol i visita a el rei “Felip VI” inclosa, la signatura de la col·laboració amb la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, amb el seu director Santiago Muñoz Machado, i de l’protocol d’ingrés a la Fundació Pro RAE. Acte en què el president d’Aragó enaltia entre lloances l’única llengua que des del seu punt de vista és “un patrimoni de valor incalculable, i que ens correspon tenir cura a tots els poders públics inclosa Aragó”, el castellà.

En posteriors declaracions i twits va continuar amb les lloances i afalacs a la llengua introduïda des de Castella, amb frases com “és motor de prestigi d’Espanya a tot el món, és qüestió d’Estat i ens concerneix a tots”. Evitant en tot moment nomenar les dues llengües pròpies d’Aragó, aragonès i català.

La notícia no ens agafa per sorpresa, però ens agradaria tornar a fer un altre exercici de recerca pressupostària. Amb quants euros de la seva atapeïda finançament col·labora el Govern d’Aragó en aquesta Fundació?

Des de “Esfendemos as luengas” hem incidit moltes vegades en la reduïda finançament disponible per a les llengües pròpies d’Aragó. Precisament l’any passat la DGPL anunciava que la inversió en 2019 havia estat de només 20 cèntims per aragonesa.

Des d’aquestes mateixes línies ja havíem denunciat diverses vegades el finançament encoberta de la RAE i Institut Cervantes a través de les institucions aragoneses, a més de la inversió directa que s’obté dels pressupostos generals de l’Estat. Ajuntament de Saragossa, DGA i Corts d’Aragó són patrocinadors, i la Conselleria de Turisme intervé en la promoció de l’castellà juntament amb l’Institut Cervantes.

Així i tot, el pressupost per a una llengua tan llorejada com el castellà i amb tants actes protocol·laris, sembla que no n’hi ha prou amb tant patrocinador. A l’octubre ens assabentàvem que Institut Cervantes augmentaria el seu pressupost en 40,3%, fins als 174 milions d’euros, gràcies al fet que els pressupostos generals de l’Estat s’incrementarien en 2021 la seva dotació en 50 milions d’euros nets. Tota aquesta inversió es anyadiría a les comptes sanejats de la RAE, que el govern de Sánchez es va encarregar de fer visible després de la seva visita a l’abril de 2019, per escenificar el “rescat” del seu Govern amb cinc milions d’euros.


Esfendemos as Luengas

Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com
Twitter: @esfende_las
Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas

Source: Tancar-nos dues setmanes | Lo Finestró

Source: AGORA POR L’ARAGONES – Aplicacions a Google Play

Agora x l’aragonés ye una iniziativa promovida por o Departamento d’Educazión, Cultura y Esporte d’o Gubierno d’Aragón, en o que i partizipan asoziazions, interpresas, comerzians, profesionals, particulars y instituzions.
En os zaguers años, l’emplego de l’aragonés ha creixiu en muitos ambitos d’a soziedat. instituzions, interpresas y particulars se i han embrecau cada vegada más en a suya promozión y espardidura. Manimenos, ye plegau o momentode fer un trango dillá y fer plegar l’aragonés, una luenga con denominazión d’orichen, en toz os rincons d’Aragón.
«Agora x l’aragonés» trata de potenziar l’uso d’a nuestra luenga y espardir-ne a suya riqueza lingüística. Ta ixo, Agora busca creyar un ret de colaboradors, que partizipen en ista difusión y se i embrequen, por a supervivenzia d’a luenga aragonesa.

El Gobierno de Aragón impulsa una aplicación para difundir la riqueza lingüística del aragonés

Desde la Dirección General de Política Lingüística se han desarrollado otras dos iniciativas para promover el uso de las lenguas propias de Aragón

Source: La Constitució del 78 i l’Espanya d’avui | Lo Finestró

Source: Llengües d’Aragó: pressupost participatiu » Temps de Franja

// Redacció

Pròximament s’aprovarà el pressupost de la Comunitat Autònoma per a 2021. Ens agradaria poder compartir amb vosaltres l’esforç i el treball per l’aragonès i el català d’Aragó i en aquest sentit destinar una part dels recursos a aquelles accions que sigui possible dur a terme, tant per la situació sanitària com pressupostària, i que us interessin especialment, fent en la mesura que sigui possible un pressupost participatiu.

Si la idea us sembla interessant us demanarem que ens feu arribar abans del 15 de desembre, en el formulari enllaçat a sota, les dos accions que considereu prioritàries. Tractarem de destinar recursos a aquelles que encaixin en les nostres possibilitats pressupostàries, que administrativament es puguin tramitar i que hagin estat més proposades.

Formulari:

Llengües d’Aragó: Pressupost participatiu

Source: Centenari de Joan Bodon | Lo Finestró

Source: La soledat dels museus | Lo Finestró

La Franja