El pasado 28 de febrero se celebró en el CEIP Fraga 3, Mª Moliner de Fraga, el XXVIII Seminario autonómico para profesores de lengua catalana de los niveles impartidos de infantil, primaria, secundaria y bachillerato de la Comunidad Autónoma de Aragón. Se inició el acto con una ponencia sobre la “Nueva Gramàtica Catalana” de Vicent Pitarch i Almela, profesor de la UniversitatJaume I de Castellón.
Seguidamente se debatió sobre las actividades “Camins de la Memòria” en Homenaje a Josep Galán y la publicación “Temps d´Escola”. Sesión muy concurrida con un aforo aproximado de cincuenta personas, entre los asistentes destacamos la presencia de Ramón Sistac de la Universidad de Lleida, de Maite Moret y Javier Giralt de la Universidad de Zaragoza, así como el editor de “Temps d´Escola” Carles Terès y el Presidente de IEBC.
Per a trencar fronteres i buscar espais de col·laboració i entesa, des de les perifèries de les diferents comunitats autonòmiques, s’han creat entitats per fer-se més visibles i per sumar esforços per competir en una societat cada vegada més globalitzada. En el nostre territori, des de fa temps, s’ha vist esta possibilitat per desenvolupar-se i vol aprofitar l’alternativa per identificar-se, per mostrar-se més autèntic. I és en la perifèria del triangle constituït per Aragó, Catalunya i País Valencià on s’ha vist la possibilitat per actuar. Territoris que durant l’Edat Mitjana estaven units sota un sol monarca i formaven part de la Corona d’Aragó. D’esta confluència d’interessos va constituir-se la denominada Ruta dels Tres Reis formada per les ciutats d’Alcanyís, Tortosa i Morella, centres d’influència d’àrees territorials àmplies, una entitat principalment amb l’objectiu d’oferir al visitant una bona oferta turística. Una altra realitat de cooperació que va iniciar-se el 2006 va ser la Mancomunitat de la Taula de la Sénia, formada per poblacions que pertanyen a les comarques valencianes del Baix Maestrat i Els Ports, l’aragonesa del Matarranya i la catalana del Montsià. I, finalment, parlarem del projecte ‘3 Territoris: una mateixa terra’, no constituït per comarques: Matarranya, Terra Alta i Els Ports. Una entitat últimament amb molt protagonisme. La setmana passada van presentar la nova web i el nou projecte de crear un recorregut senderístic que passo per les tres comarques. Des que es va formar l’agrupació s’ha implicat en diferents projectes: ha publicat una revista ‘Què fem?’, ha editat diversos fullets de promoció turística, ha potenciat la Via Verda i els camins del Matarranya i de l’Algars… I és que les tres comarques comparteixen el caràcter rural de les seues viles, l’espai natural dels Ports de Beseit, uns pobles de gran riquesa monumental, paisatgística i gastronòmic, un gran potencial turístic i compartixen una mateixa llengua.
Recentment he penjat al meu blog el treball Recull de vistes generals de la Sala Capitular de Sixena i uns comentaris. “Es tracta d’un recull d’imatges generals –totes les que hem pogut aconseguir– de la Sala Capitular de Sixena, ordenades cronològicament amb uns comentaris, sorgits de l’observació de les il·lustracions, els quals fan referència a l’estat general de conservació de l’estança, als canvis que s’han anat produint al pas del temps i a algun altre detall que hem considerat d’interès, il·lustratiu o simplement anecdòtic.”
El interessats podeu entrar aquí a la pestanya “Sixena” i després a “Recull de vistes generals de la Sala Capitular de Sixena pdf”.
Tot i que estave prohibit, quan vaig fer el servici militar bona part de la soldadesca es movie pel país fent autoestop. I és que en aquella època els conductors s’aturaven més confiadament. Sobre tot quan es tractave d’un soldat.
Serien les deu de la nit del 17 d’agost de 1973, festa dels Mossos a Mont-roig, quan Luis Cros, lo meu estimat amic, i jo, vestits d’uniforme, mos despedíem a les Ventes de la Maite, la seua nóvia, i de la Pili de Vicent d’Icart, la meua balladora d’aquelles festes, i també de les posteriors fins al dia d’avui.
Els dos havíem d’estar als nostres destins al toc de diana. De seguida va passar un vehicle que mos va dur a Alcanyís. I allí mos vam separar, ell cap a Saragossa i jo cap a Lleida. Sol com un mussol, vaig baixar a la carretera de Casp. I al cap d’uns minuts va parar un cotxe de línies esportives. El conductor va resultar ser una persona molt cordial que devie rondar la quorantena. Li vaig explicar que venia de Mont-roig i que havia d’estar a Lleida a punta de dia. I ell em va respondre que anave de festa i que em podie dur fins a Casp.
Pel camí vam conversar animadament. I amb aquell bon home i les seues amistats caspolines vam allargar despreocupadament la festa, fins que, en un determinat moment vaig consultar el relonge. Al vore l’hora que ere vaig quedar molt sorprès i vaig reflexionar en veu alta que s’havie fet molt tard i que em temia que difícilment podria arribar a temps al quarter. Lo del cotxe esportiu no va perdre en cap moment lo somriure. Simplement, en vista del meu nyiguit, va pujar al vehicle, el va engegar i em va dir: “monta”.
A pesar de les contínues bromes sobre si arribaríem o no a temps, el viatge fins a Lleida va anar prou bé. I és que aquella persona em va dur fins a la mateixa porta del quarter de Gardeny. I allí em va dixar, entre atropellades paraules d’agraïment per part meua, en el precís instant que el corneta iniciave un destemplat toc de diana.
El proper dia 21 de febrer es celebra arreu del món el Dia de la Llengua Materna, jornada instituïda y apadrinada per la UNESCO.
El Govern d’Aragó, en col·laboració amb la Universitat de Saragossa, ha organitzat per aquest mateix dia una acte oficial a una de les sales de l’edifici Paranimf en el que es retrà homenatge a les dues llengües pròpies d’Aragó i que no tenen el reconeixement d’oficials: l’aragonès i el català.
L’acte, que serà presentat i conduït per la professora mequinensana de la Universitat de Saragossa Maite Moret, començarà a les 18,00 hores del proper dimarts, 21 de febrer, i comptarà amb la presència, a la taula, de la Consellera d’Educació del govern d’Aragó, Maite Pérez, i del Rector de la Universitat de Saragossa, José Antonio Mayoral.
En el transcurs de la sessió, que durarà una hora aproximadament, es projectarà un vídeo institucional del Dia Internacional de la Llengua Materna “UNESCO 2017” amb un missatge de la presidenta d’aquesta institució, Irina Bokova.
A més de les intervencions de la Consellera d’Ensenyament i del Rector, les llengües minoritzades d’Aragó tindran presència dins de l’acte a través del Duo Recapte (Antoni Bengochea i Màrio Sasot) que interpretaran tres temes en català del seu repertori, i mitjançant la projecció del vídeo en aragonès ribagorçà Cosetas de adentro, que serà presentat per la seua directora, Lola Gràcia Sendra.
En molts llocs comparen la comarca del Matarranya amb “La Toscana” italiana o amb “La Provença” francesa. Aquí no parlen ni italià ni francès, aquí parlen com diuen ells el barrejat, a cavall de d’Aragó, el País valencià i Catalunya no podia ser d’una altra manera.
Us proposem una ruta per quatre dels pobles més representatius de la comarca: Beseit, Val-de-Roures, la Freixneda i Calaceit. Tots ells reconeguts com alguns dels pobles més bonics d’Espanya, la veritat és que no els falta raó.
Beseit
Municipi aproximadament de 650 habitants situat a la comarca del Matarranya pertanyent a Aragó. Aquesta vila és un racó amb una gran riquesa arquitectònica, el casc urbà està declarat “Bé d´Interès Cultural” i es troba envoltat d´un paisatge natural espectacular que ressegueix el riu Matarranya i s´endinsa al Parc Natural dels Ports. En el terme neixen tres dels rius més importants de la zona,i es troba una “Zona d´especial protecció de les aus” amb diversos senders i rutes per gaudir d´aquest entorn.
Història Beseit està situat on al s. VIII els àrabs van crear dos nuclis de població, Abu Zeit i Zeit. Al s. VIII, llavors passar a mans dels templaris, qui van deixar força empremta en l´arquitectura del municipi. Al s. XVII Beseit va arribar a tenir 9 molins de paper. Donat la seva posició geogràfica va patir coma escenaris de les diferents guerres. Arribada la Guerra Civil fortes van ser les destrosses i van caure moltes edificacions. Arribats temps més tranquils el poble prosperar, i la indústria de paper va ser un puntal en la seva economia.
Val-de Roures
És el conjunt monumental més important i impressionant de tot aquest territori de l’Ebre, reunit a un costat del riu Matarranya. Entrant pel Pont de pedra gòtic i la Torre-portal de Sant Roc, l’Ajuntament manierista, la plaça amb palaus varis i tot el nucli històric coronat per l’Església gòtica de Santa Maria la Major i el Castell-Palau.
Fou senyoriu de la Mitra de Saragossa i està declarat Conjunt d’Interès Cultural.
La Freixneda
Declarat Conjunt Històric Artístic, com els de Vall-de-roures, Calaceit i Ràfels, fa d’aquesta població una visita obligada. Destaca la part alta de la vila, amb l’Església de Santa Maria la Major i les restes del castell Calatrau així com un conjunt de cases en ruïnes que recorden el pas de la guerra. A la part baixa destaquen els seus carrers i façanes bellíssimament restaurades, la plaça de l’Ajuntament, amb la Casa Consistorial, i l’antic portal (Arc de Xifré).
Calaceit
Declarat Conjunt Històric Artístic, és un dels més complexes i interessants del Matarranya. El configuren tot un seguit de palaus i edificis públics, articulats al voltant de la plaça Major i l’Església parroquial, entre carrers i porxos. Destaca la Casa de la Vila, la Capella de la Mare de Déu del Pla, la Casa de la Justícia, l’Església Parroquial de l’Assumpció, la Capella de la Mare de Déu del Pilar i Portal de Maella, el Museu Joan Cabré, l’antic Portal d’Horta i el Portalet de Sant Antoni. A les construccions predomina la pedra i el ferro forjat en les arcades, portes, finestres i balconades.
El dissabte 18/2/17, el Conseller Vila inaugurarà a Arnes La Ruta de les Bruixes, un itinerari literari que recorre diferents carrers del poble i basada en la novel·la del mateix nom de David Martí. La visita continuarà a la Llibreria Serret de Vall-de Roures , llibreria integrada a la xarxa de llibreries acreditades per la Generalitat de Catalunya.
