Skip to content

Archive

Category: Matarranya

*Alcalde d’Aiguaviva de Bergantes i portaveu de GANAR a la Comarca del Bajo Aragón.

// Aitor Clemente*

Últimament, la depuració d’aigües residuals és un tema candent a Aragó, especialment per la implantació del polèmic impost de Contaminació de les Aigües (conegut com ICA) i per la no construcció de les infraestructures pendents en esta matèria. Més d’una dècada dispués de la firma dels convenis pels quals l’Institut Aragonès de l’Aigua (IAA) havia d’encarregar-se de la construcció dels equipaments necessaris en matèria de depuració, los nostres llocs han de seguir abocant les seues aigües brutes i a més, per acabar-lo d’adobar, l’any passat vam ser sancionats per este motiu.

Al llarg de tot este temps s’han succeït multitud de despropòsits derivats de la pròpia concepció del Pla Aragonès de Depuració i Sanejament (PASD) i la seua gestió posterior, com un sobredimensionament intencionat de les infraestructures, operacions de privatització a través de concessions a empreses que han disparat el cost del servei en tota la Comunidat i la imposició de successius gravàmens a la ciudadania com l’anterior Cànon de Sanejament o l’actual ICA, los quals, com impostos ambientals són legítims i pot ser necessaris, però en unes formes totalment injustes. Continuar llegint… La depuració d’aigües a Aragó: una cadena de despropòsits » Temps de Franja

 

Ajuntament de Calaceit

Dissabte 10 de març de 2018, al teatre La Germandat de Calaceit

Primer acte de la commemoració el centenari de les excavacions arqueològiques al Matarranya

PRIMERA PART

19.00 h Benvinguda de Josep Maria Salsench Mestre, alcalde de Calaceit

Presentació de l’acte per part de Joaquim R. Montclús Esteban,
president de l’Associació Cultural del Matarranya

Lectura del conveni de col·laboració entre l’Institut d’Estudis Catalans (IEC)
i l’Associació Cultural del Matarranya

Intervenció de Joandomènec Ros i Aragonès, president de l’IEC

SEGONA PART

Presentació del llibre de Rafel Jornet Niella : «El jaciment ibèric de Sant Antoni de Calaceit i el poblament ibèric de les comarques del Matarranya i la Terra Alta»

Hi intervindran:

  • José Manuel Anguera Niella, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Calaceit
  • Núria Molist Capella, conservadora del Museu d’Arqueologia de Catalunya
  • Joan Sanmartí Grego, Catedràtic d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona i membre numerari de l’IEC
  • Rafel Jornet Niella, professor d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona i autor del llibre

Cloenda a càrrec de l’alcalde de Calaceit

Actuació musical de YaBabé

En acabar, s’obsequiarà els assistents amb un aperitiu i vi d’honor.

Amb la col·laboració de:

Source: Se esperan nevadas en Matarraña y Maestrazgo | lacomarca.tv

Se esperan nevadas en Matarraña y Maestrazgo

Pronóstico del tiempo para las próximas horas. Javier de Luna desde Valderrobres nos anuncia riesgo de nevadas en el Matarraña y Maestrazgo.

MAGAZIN 3 de març de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:55- 12:30.- Àgora:”L’esport i tot allò que l’envolta” . Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Escrits de Pepe Bada: “El diálogo es el camino”
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén; també hi serà l’entrenador Richi i un jugador.
Avui, partidàs: Mediterráneo Innova Favara Futbol Sala contra Gelsa.
13:10- 13:25.- Rubén Martín, chef favarol al restaurant de Movera “Casa y Tinelo”.
13:25- 13: 40.- Activitat agrària. Alberto Balaguer
13:40- 14.- Entrevista als… QUINTOS 2018 (Eva, Liena, Jesús, Irene, Laura, Jorge, Amaia, Mario, Héctor, Iván, Gala)
Participants: Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Pepe Bada, Rubén Martín, Alberto Balaguer i Elías Satué.

Source: Caspe celebra la conmemoración de los 125 años del ferrocarril a Fayón – La Comarca

És temps de banderes. Vaig per Alcanyís i n’hi ha unes quantes, Saragossa n’és ple, i quan vaig cap a llevant, molts pobles de Catalunya en llueixen en rotondes i balcons.

La bandera és un símbol que aixopluga un col·lectiu de persones unides per una qüestió legal, de sentiments, per interessos, per territori… o per tot plegat alhora.

Per entendre aquest esclat banderer, he volgut fer una mica de memòria sobre la història de l’Espanya que jo he viscut; un resum fruit de la meua experiència personal i sense cap pretensió d’objectivitat ni, déu me’n guard, d’exactitud.

Un cop mort el dictador, els agents polítics van acordar mantenir la mateixa bandera del règim anterior, substituint l’escut de l’àliga de sant Joan pel constitucional actualment vigent. Els partits d’esquerra, doncs, van renunciar a la tricolor de la República, el darrer període democràtic que havíem gaudit els espanyols. Això va fer que, durant dècades, algunes persones de sensibilitat progressista no acabessin de sentir-se còmodes amb la “rojiguada”. D’altra banda, amb l’adveniment de les autonomies, van florir tot de banderes territorials, algunes d’històriques i d’altres de nova factura. (Una bona època per als estudis de disseny.) Van ser uns anys —massa pocs— on pareixia que els espanyols assumíem la pluralitat de manera entusiasta. En recitals i actes públics era normal veure-hi onejar fraternalment les banderes dels pobles d’Espanya, i les llengües no castellanes se celebraven amb alegria.

Amb els 80, la “movida” madrilenya va aparcar la reivindicació per centrar-se en la diversió. Al mateix temps, el 23 de febrer del 81 queia sobre nosaltres el cop d’en Tejero. Vam quedar advertits que tanta diversitat podia emprenyar els que manaven de veres, per això a les Corts van fer un ‘oído cocina’ i, en setze mesos, aprovaven la llei del cafè per a tothom, altrament dita LOAPA, que posà fil a l’agulla per acabar amb tanta disbauxa plural. Poc després aconseguíem ser admesos al club de la Comunitat Econòmica Europea i els diners van començar a ploure’ns. Una altra bandera, color de nit amb estels fent rotllana, que ens aixoplugava. Ja érem rics.

Amb el temps, van evaporar-se el colorisme de la ‘movida’ i les llonganisses que ens arribaven d’Europa per a lligar els gossos. L’eufòria de la diversitat també va fer-se fum i va renéixer —si és que mai havia marxat— el desig atàvic d’uniformitat que tantes «alegries» ens havia donat a les cultures perifèriques. Sabia greu que les llengües pròpies haguessin començat a recuperar els espais de prestigi d’on n’havien estat expulsades feia segles. Van sorgir campanyes i manifestos contra les legislacions favorables als idiomes no castellans, especialment contra la immersió lingüística. Gran part dels votants va tornar a creure que la diversitat era un atac a “lo común”, en comptes de considerar-la un patrimoni digne de ser assumit, estimat i defensat.

I així hem arribat fins aquí, enarborant banderes els uns contra els altres. Al final només ens uniran de grat els banderins de les garlandes de la festa major.

(Alcanyís, desembre de 2017-gener de 2018). Publicat a El Salto Aragón, n.10, febrer de 2018

Source: Una història de banderes | L’esmolet

Source: La estructura del viaducto San Bernardo de la N-232, se desplaza 9 centímetros – La Comarca

Source: El català sense paraigua

El català sense paraigua

Ricard Ustrell viatja fins la franja d’Aragó i la Catalunya Nord per comprovar l’estat de salut del català, quan no té el paraigua de la immersió lingüística. Parlem amb professors de català, directores d’institut i escriptors locals, com el Josep Anton Chauvell o el Josep-Lluís Lluís.

Source: El Matarraña pierde al único pediatra que atendía en Valderrobres y Calaceite – La Comarca

Source: Preocupación en el Matarraña ante la nueva normativa de casas rurales – La Comarca

Source: El Matarraña celebra el Día Internacional de la Lengua Materna – La Comarca

Los oficios, juegos y costumbres de antaño y la figura de Desideri Lombarte fueron los temas elegidos este año

Los jubilados del territorio volvieron a clase. El IES Matarraña de Valderrobres celebró el día Internacional de la Lengua Materna con “Iaios al Insti”, un programa de actividades en el que varios miembros de la Federación Comarcal de Jubilados del Matarraña, Fecojudema, hicieron de ponentes, utilizando el catalán, para explicar a los alumnos de 1º, 2º y 3º de ESO cómo se vivía antes. De este modo ponentes y alumnos fueron los protagonistas de una nueva experiencia intergeneracional impulsada por el área de Catalán del Instituto valderrobrense y que contó con la colaboración de los Departamentos de Patrimonio y Cultura de la Comarca del Matarraña.

Tres fueron las temáticas de las charlas: Cómo se jugaba antes, cómo se llenaba la despensa en los hogares del Matarraña hace más de cinco décadas y una tercera charla sobre los trabajos y oficios perdidos. Durante los talleres los ponentes fueron utilizando muchas de las palabras que, bien sea por la castellanización o por tratarse de oficios ya perdidos, han caído en desuso entre la gente joven en los últimos años. “Pensamos que la mejor manera que tienen nuestros alumnos de que no se pierdan las palabras de catalán que aquí siempre se han utilizado es que escuchen y aprendan de los más mayores”, explicó Pepa Nogués, profesora de catalán del IES Matarraña.

Al final de cada actividad los alumnos rellenaron una ficha con la palabra que más les sorprendió. “Estamos muy contentos de esta nueva experiencia con los más jóvenes y sobre todo de que vean cómo se vivía antes y que conozcan muchas palabras y expresiones que ya no se escuchan por la calle”, explicó José Lombarte, presidente de Fecojudema.

Ya por la tarde fue el turno de los más pequeños con varios talleres infantiles en la Biblioteca Municipal de la capital del Matarraña en los que la figura central fue el escritor peñarrogino Desideri Lombate. Además hubo cuentacuentos y la actuación musical del grupo Yababé.

MAGAZIN 24 de febrer de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana. (A les 11:20, Mari Carmen Albiac, presidenta de Sarabastall, ens informarà sobre la “20 ena Cursa contra la Fam”.)
11:55- 12:30.- Àgora :”L’esperança i la desesperança davant d’aquesta vida i davant de l’altra”. Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Actualitat cunícola. Michel Campanales
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª “Lo Gravat”
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40- 14.- Entrevista a… Isabel Martínez, portantveu de la Plataforma de defensa dels serveis públics del Baix Aragó. Tema: Hospital d’Alcanyís
Participants: Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Josep Mª Ráfales, Michel Campanales, Néstor Fontoba, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja