Skip to content

Archive

Category: Matarranya

Source: Peñarroya clausura un foro de encuentro sobre el futuro del sector porcino – La Comarca

foto de Animació Oci.

Source: Mercado Bosque Fantasía 2018 Torre de Arcas

Catalán:

El Mercat Bosc Fantasia 2018 és un dels mercats únics a Espanya i Europa per les característiques Ple de Fades, follets, gnoms, elfs, etc .., 13, 14 i 15 de juliol. El mercat cobreix tot el municipi de Torre d’Arques (Terol). Ple de Fantasia, Diversió i Il·lusió, durant tres magnífics dies amb diverses activitats programades, incloent terreny d’acampada lliure, pàrquing gratuït per a més de 2.000 visitants, llocs de venda artesanals i d’alimentació a part d’atraccions de fira, sortejos, exposició d’un mini poblat d’éssers màgics, tallers, pinta cares i molt més on els més petits i els més grans podran gaudir d’un cap de setmana únic.

MAGAZIN 7 d’abril de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:55- 12:30.- Àgora:”Presó permanent revisable?” Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Escrits del filòsof favarol, Pepe Bada.
12:40- 12:55.- Entrevista a l’escriptor falsetà Fede Cortés. Ha presentat la novela “Ausetans i extraterrestres”.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp, Mario Rius.
13:25- 13: 40.- El sociòleg Natxo Sorolla.
13:40- 14.- Entrevista a Mª José Meda, cocinera en el restaurante “El Batán” de Tramacastilla (Teruel), un pueblo de un centenar de habitantes, único de la provincia, con una estrella Michelin desde 2013.
Participants: Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Pepe Bada, Mario Rius, Natxo Sorolla, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: · CREADES NOU PLACES DE DOCENTS DE LLENGUA CATALANA – Lenguas de Aragón

Al llarg d’aquesta legislatura (cursos 2016/17 i 2017/18), a fi de millorar les condicions de treball dels qui exerceixen aquesta funció, s’han creat 9 places de docents de llengua catalana en les plantilles orgàniques del Departament d’Educació, Cultura i Esport del Govern d’Aragó, segons pot observar-se en el següent quadre
LOCALITAT
CENTRE
Nº PLACES
ORDRE
BOA
Benavarri
CRA Ribagorza Oriental
1
ORDEN ECD/416/2018, de 2 de marzo
9 marzo 2018
Fraga
CEIP María Moliner
1
ORDEN ECD/239/2017, de 21 de febrero
10 marzo 2017
CEIP Miguel Servet
2
ORDEN ECD/156/ de 29 de febrero
11 marzo 2016
IES Bajo Cinca
1
ORDEN ECD/240/2017, de 21 de febrero
10 marzo 2017
IES Ramón J. Sender
1
ORDEN ECD/417/2018, de 2 de marzo
9 marzo 2018
Tamarit de Llitera
CEIP San Miguel
1
ORDEN ECD/156/ de 29 de febrero
11 marzo 2016
Maella
IES de Maella
1
ORDEN ECD/155/ de 29 de febrero
11 marzo 2016
Mequinensa
SIES Bajo Cinca
1
ORDEN ECD/155/ de 29 de febrero
11 marzo 2016

 

Source: El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya – Javier Giralt i Maria Teresa Moret – Prensas de la Universidad de Zaragoza – Racó Català

Foto
Títol: El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya
Autor: Javier Giralt i Maria Teresa Moret
Editorial: Prensas de la Universidad de Zaragoza
Col·lecció: Estudios
Pàgines: 380
ISBN: 978-8417358242

Source: Arranca con “éxito” la XX Feria de Antigüedades de la Fresneda – La Comarca

Source: La vida vuelve a «florecer» en las calles belmontinas – La Comarca

Source: Miles de visitantes pasearon por la Feria de Antigüedades de la Fresneda – La Comarca

Source: Moretto chanel: Temps de gribes i merles

Avui he estat en mon iaio per la finca dels ombrions. Mon iaio va naixer a la vila de la surullera fa 87 anys. En tan sols 5 anys va ser testimoni de la maleïda guerra civil que va assolar este país. Jo tinc una filla de la mateixa edad en estos moments. Imagino a mon iaio en aquells temps patin les misseries d´una guerra que no va buscar, que se va trobar com tans d´altres, i a la que va tindre la sort de sobreviure. Havent tingut la sort de sobreviure, va quedar marcat, com qualsevol xiquet que patixque les consecuències del pitjor de tots los mals, l´extermini entre essers húmans per no tindre els mateixos ideals, per partidismes polítiques i per interesos económics.
Van ser temps difícils aquells anys, i els que van vindre detrás. No hi ha res pitjor que patir gana i en aquells temps sen va patir molta. De totes maneres que parla de açó no té ni cap ni peus, perque no parlo desde l´experiència, seríe millor que ho contare ell, només vull fer menció per a contextualitzar lo blog que avui se m´ha ocurrit escriure.
Están a la finca (que ere la primera volta a la vida que la vea) hem estat parlan de moltes coses, mentres fea un cop d´ull observan lo que em voltae, un portell s ´havie tornat a fer allí on fa anys que ja va caure, pero la part de pedra que es conservave, m ha dixat ben parat de lo bé que la treballaven, la finca tota herma com podreu compendre, creixen los pins per tot arreu, doncs clar, depues de més de 20 anys sense llaurala com compendreu tot es pert, la naturaleza tard o pronte torne apoderarse quan l ´home dixe de ficar la má. Hi havie una caseta al monte ara assolada, on m´agüelo me contave la de voltes que allí va fer la migdia, que eixa caseta la van alsar los iaios d´ell, los meus bisagüelos ja feen allí la migdia, cuinaven pataques al topí i menjaven conill escabechat.
Caçaven gribes i merles en un métode que avui m´ha vullgut amostrar, estes coses ni a l´escola ni a l´institut, mos van voler amostrar mai. Tampoc ganadería ni a fer l hort, només histories que de poc mos serviran.
La finca no es que sigue molt gran, ni de bon accés, per a l´agricultura actual totalment desaconsellà, pero en aquells temps, ere part del sustent de la casa. Si tinguerem que mantindremos ara d ´ella, encara no sé per a on ni com emprendreu. Suposo que mos tocaríe espabilar, pero vamos que la portariem clara.
De poc val parar rateres si ja no hi han gribes ni merles que poder caçar, ni conills de monte, ni machos ni burros en los que poder treballar. Afortunadament, la vida continue per avant, i no mos encantem, que si nem per atrás, les pasarem una mica putes, fins a que mos acostumen a viure com abans.

Matarranya, 29 de març de 2018 Ja està distribuint un nou número, l’edició corresponent a la primavera de 2018, de la publicació “Qué hacer: Matarraña · Morella y Els Ports · Terra Alta”. Una publicació impulsada per Comunicacions dels Ports i Masmut Produccions que té per objectiu la promoció territorial d’aquestes comarques situades a la confluència d’Aragó, Catalunya i la Comunitat Valenciana. L’edició […]

Source: El Matarranya es promociona a la costa amb un nou número del ‘Qué hacer’ – Ràdio Matarranya

Vall-de-roures – 28 de març de 2018 L’acte de presentació va reunir més de 100 persones i diversos representants polítics  La casa de la cultura de Vall-de-roures va acollir el passat dissabte 25 la presentació de la nova Associació Cultural Amics del Chapurriau. Una agrupació que naix amb l’objectiu “de defensar i promocionar el ‘chapurriau‘, una […]

Source: L’Associació Cultural Amics del Chapurriau es presente a Vall-de-roures – Ràdio Matarranya

Source: Aguaviva reúne a más de 150 tamborileros en el XIIº Encuentro de Tambores, Bombos y Cornetas

Source: La feria del vino y el mercado medieval, excelente maridaje en Cretas – La Comarca

Source: “Vall-de-roures”, de tota la vida | Xarxes socials i llengües

(Publicat a la columna Viles i gents, de La Comarca, 30/3//2018).

Natxo Sorolla

det1927Per als noms de pobles (topònims) sóc bastant tolerant. Escric lo nom del meu poble en la grafia històrica “Pena-roja”, parlant uso lo topònim castellanitzat “Penyaroja”, i séntigo simpatia quan alguns al Baix Matarranya li diuen “Penyarròia” en una ò com una casa. A tot lo Matarranya se combinen topònims tradicionals i topònims en castellà, i uns respecten les tries dels altres. Però hi ha un corrent que no tolere lo nostre topònim històric Vall-de-roures. L’argument és senzill, i fals: «mai s’ha dit Valderrobres». Encara que entre la gent gran encara és fàcil sentir “Valldarrores”. Però l’argument se repeteix periòdicament.

Estos dies ha vist la llum una perla, editada per Prensas de la Universidad de Zaragoza: «”Sie manifesta cosa a tots hòmens”. El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol)», elaborat pels professors Javier Giralt i Mª Teresa Moret (Unizar). Han editat 50 pergamins notarials que es van escriure entre 1305 i 1392 al Matarranya, a on s’observe que tenim una tradició escrita antiga en la nostra llengua. De fet, ere la llengua normal de l’administració, a diferència de l’actualitat. Però tornant al tema: als textos històrics apareix 9 vegades lo topònim «Vall-de-roures», 11 vegades «Val-de-roures», i no apareix cap vegada «Valderrobres». Expliquen que el so “ll” se solie representar tant per dos «ll» com per una sola «l», seguint la tradició llatina (pàgines 149-151). Per això combinen tant «Vall» com «Val».

Com a exemple, l’any 1359 escriu lo notari Sanxo Cervelló «Sie a tots manifesta cosa com yo en Roy Péreç de Baçtan, escuder et batle en Vall-de-roures et en la tinença». Entenc que algú actualment se séntigue més còmode en la denominació castellanitzada. Però no entenc que algú no tolero la denominació històrica del seu poble, o encara més, la considero forastera. Tota la vida van escriure Vall-de-roures. És la nostra tradició local. Perquè els pergamins, allà a on no es van cremar, continuen conservant la memòria de «tota la vida».

La Franja