La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: MatarranyaSource: El bé | L’esmolet
Estic immers en la lectura de Vida i destí, de Vasili Grossman, una obra monumental en tots els aspectes. Avanço lentament perquè disposo de poc temps de qualitat per a esmerçar-hi l’atenció que mereix, ja que a cada paràgraf hi ha motiu per a la reflexió.
Grossman se m’apareix lúcid i precís en les seues definicions del feixisme, de la llibertat o del fanatisme. Afirma que l’assoliment del bé és l’objectiu últim de la humanitat. Un concepte tan ampli, però, li suscita moltes preguntes: «Existeix un bé aplicable a tots els éssers, a totes les tribus, a totes les circumstàncies? O potser el meu bé és el mal per a tu i el bé del meu poble, el mal per al teu?». També hi ha l’evolució del concepte ‘bé’ al llarg de la història, atès que coses que abans eren vicis, ara són virtuts i viceversa. En els seus inicis, les religions i els sistemes polítics tenien el bé com a finalitat, però han acabat produint grans mals en milions de persones. I és que Grossman va viure la Revolució Russa, l’evolució del règim comunista, la Segona Guerra Mundial i els grans moviments de masses del segle XX.
Vasily Gorssman al front
Vida i destí no es va poder publicar fins el 1980, a Suïssa (feia vint anys de la mort de l’autor), després d’haver eixit clandestinament de la Unió Soviètica en forma de microfilm. M’esgarrifa pensar què hauria significat per a la literatura i el pensament la pèrdua d’aquesta obra.
Els meus avis, coetanis de Grossman, van viure el flagell de dues dictadures i l’ensorrament del somni democràtic de la República. Els pares van patir els anys de plom del franquisme fins ben entrada la trentena. Quan per fi va morir el dictador, la meua generació eixia de la infantesa… Ara, tinc la sensació que rebroten comportaments que creia superats pel progrés moral de la humanitat. Torna la intolerància contra col·lectius de persones, s’apliquen les lleis per a retallar la llibertat d’expressió… Em fa por que les meues filles no acabin vivint en un món pitjor que el d’avui. Diuen que la humanitat fa dues passes endavant i una enrere. Em temo que ara estem en retrocés. Només espero que la passa no sigui massa llarga.
La Comarca, columna «Viles i gents», 23 de març de 2018
MAGAZIN 24 de març de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:55- 12:30.- Àgora:”Un lloc anomenat Terra” Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª “Lo Gravat”
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40- 14.- Entrevista a Ana Bayo , profesora caspolina, es la coordinadora de la UFI (Unidad de Formación e Innovación) de nuestra comarca (más Sástago, Escatrón y Mequinenza), depende del CIFE (Centro innovación y Formación Educativa) de Zaragoza; su labor está orientada a toda la comunidad educativa.
Participants: Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Alberto Balaguer, Josep Mª Ráfales, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.
Source: DE MICA EN MICA: Del Matarranya a Montserrat – Lo Reguer
Al programa d’aquesta setmana retorna en Cesc amb la política catalana. L’Albae ens parlarà del Cavall Bernatmontserratí. La Jorja ens porta al poeta català Narcís Comadira. I com sempre en Marcel ens descobrirà un grup dels Països Catalans, aquest cop Los Draps des del Matarranya.
Aste honetako saioan Cesc bueltan izango dugu Kataluniatik egingo digun egoera politikoaren kronikarekin. Albae Montserrateko Cavall Bernat haitzari buruz mintzatuko zaigu eta Marcelek, ohi bezala, herrialde katalanetako musika talde bat ekarriko digu, oraingoan Matarranyako Los Draps.
Reproductor de audio
Original a Bilbo Hiria.
Source: Moretto chanel: Temps de youtube
Vivim als temps de Youtube, facebook, twiter, entre tans d´altres, vivim al segle de les reds socials y hem canviat absolutament la forma que tenin de comunicarmos. Natres los fills de la EGB, hem sigut los que hem experimentat de primera mà este canvi brutal al mòn de les tecnologies. Encara recordo quan vaig tindre el meu primer telefon móvil, va coincidir en los meus 18 anys. Vaig marxar de casa a treballar fora del poble i més tard a estudiar a la universitat. Ere una forma increible de poder estar comunicat en tot allò que deixava atras, llavors encara no tenía internet, pero a la universitat ja hi havien pcs on poderse conectar. Eren los temps de Terra y dels CDs, mare meua com pasen los anys.
De menuts ja hi havien walkie talkies, que funcionaven realment mal, llavors ens pensavem que alló ere el “no va a más”. Quins temps aquells de tardes de Musculman y bola de Drac, quan després de les noticies del cap de setmana ficaven dibuixos a la tele. No com ara que hi ha dibuixos tot lo día a canals monotemátics per als més menuts. Y quan no están embobats a la tele, agafen lo móvil s´enganxen al youtube i a les apps com si no hi hagues res més.
Es normal, si als grans mos fa gracia als sagals encara més, com a essers humans vivim les corrents de cada temps. Ara anem camí cap a la robótica, drons, videovigilància, estem a la era del gran germà, tot allò que fem es controlat, saben a cada moment el que busquem, lo que volem comprar, fins i tot quan mo la casquem… com die un home del APM: “el ordenador lo sabe todo”.
Aquesta setmana ha mort Stephen Hawking, un home realment brillant, qui abans de morir ja va dir que no tenie massa clar el futur de la terra i de la humanitat. Jo coincidixco en ell, no ho tinc gens clar.
Potser arribo el día en que ens alliberem de tot açó, o que finalment el robots s´apoderon del mòn. Vivim a merced del gran capital, uns viuen molt bé i uns altres realment mal. Ja ningú mate per a menjar, si algú mate és únicament per vici, pa lo demés están los supermercats.
Elaborem els productes per a que no pareguen que venen del món animal, ho carreguem tot de conservants, aditius i atres venenos que només mos fan mal.
Ja ningún caçe esquirols, ni tampoc merles, ni conills, ni llebres, i ja ni tampoc dixen matar lo gorrino pals nadals. Tot té que pasar per sanitat. Carreguem la compra semanals de plàstics i etiquetes, fins a quin punt hem arribat. Només fem que produir merda, desperdician menjar, alguns pasen gana a rreu del món i natres ens creiem privilegiats, sense adonarnos que anem camí a la tercer esclavitut mundial.
De menuts ja hi havien walkie talkies, que funcionaven realment mal, llavors ens pensavem que alló ere el “no va a más”. Quins temps aquells de tardes de Musculman y bola de Drac, quan després de les noticies del cap de setmana ficaven dibuixos a la tele. No com ara que hi ha dibuixos tot lo día a canals monotemátics per als més menuts. Y quan no están embobats a la tele, agafen lo móvil s´enganxen al youtube i a les apps com si no hi hagues res més.
Es normal, si als grans mos fa gracia als sagals encara més, com a essers humans vivim les corrents de cada temps. Ara anem camí cap a la robótica, drons, videovigilància, estem a la era del gran germà, tot allò que fem es controlat, saben a cada moment el que busquem, lo que volem comprar, fins i tot quan mo la casquem… com die un home del APM: “el ordenador lo sabe todo”.
Aquesta setmana ha mort Stephen Hawking, un home realment brillant, qui abans de morir ja va dir que no tenie massa clar el futur de la terra i de la humanitat. Jo coincidixco en ell, no ho tinc gens clar.
Potser arribo el día en que ens alliberem de tot açó, o que finalment el robots s´apoderon del mòn. Vivim a merced del gran capital, uns viuen molt bé i uns altres realment mal. Ja ningú mate per a menjar, si algú mate és únicament per vici, pa lo demés están los supermercats.
Elaborem els productes per a que no pareguen que venen del món animal, ho carreguem tot de conservants, aditius i atres venenos que només mos fan mal.
Ja ningún caçe esquirols, ni tampoc merles, ni conills, ni llebres, i ja ni tampoc dixen matar lo gorrino pals nadals. Tot té que pasar per sanitat. Carreguem la compra semanals de plàstics i etiquetes, fins a quin punt hem arribat. Només fem que produir merda, desperdician menjar, alguns pasen gana a rreu del món i natres ens creiem privilegiats, sense adonarnos que anem camí a la tercer esclavitut mundial.
Font original: Los Amics del Chapurriau y el franquismo | Lo Cacao de la FACAO
Una nueva asociación cultural “Amics del Chapurriau” ha anunciado su presentación. En la actividad central se celebrará el primer premio “Roberto G. Bayod”, que lleva el nombre de un representante del franquismo más radical, “amigo entrañable” de Blas Piñar (Fuerza Nueva) y opuesto a la promulgación de la Constitución española por su «carácter ateo». Los premios son concedidos por FACAO, entidad con un largo historial de convivencia con ultraderechistas.
Además, el premio recae en Luís Arrufat “Agüelo Sebeta”, que en el grupo público de Facebook “Yo parlo chapurriau” ha mostrado afinidad con mensajes como “El cara al sol es un himne patriòtic molt bonic”, en referencia al himno falangista. 
También Ramón Guimerá, encargado de la página de Facebook de “Amics del Chapurriau”, ha mostrado públicamente su agradecimiento a La Falange por su apoyo al Chapurriau
MAGAZIN 17 de març de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:55- 12:30.- Àgora:”Les tevés vacacions ideals; on t’escaparies?” Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Chef favarol del restaurant “Casa y Tinelo”, Rubén Martín
12:40- 12:55.- Cunicultura. Michel Campanales
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Laura Gandul, dietista- nutricionista, avui ens parlarà del “ Pa”
13:25- 13: 40.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba
13:40- 14.- Entrevista al president de la Confreria “La sangre de Cristo” de Favara, Miguel Antolín i Raquel Mestre membre de la confreria. Avui, es celebra a Favara, la XXena Trobada de Bombos, Tambors i Cornetes, del Baix Aragó Saragossà.
Participants: Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Michel Campanales, Laura Gandul, Néstor Fontoba, Marcos Calleja i Elías Satué.
Source: Calaceite arranca el año del centenario de las excavaciones arqueológicas – La Comarca
Montclús (ASCUMA), Joan Sanmartí (catedrático), Salsench (alcalde de Calaceite), Ros (IEC), Molist (Museo Arqueología de Barcelona), Jornet (autor) y Carles Luz (alcalde de Gandesa).
Un nuevo estudio pone de actualidad el yacimiento que comenzó a investigar Juan Cabré a comienzos del siglo XX
Los hallazgos arqueológicos de la zona del Matarraña cumplen cien años, aniversario cuya conmemoración comenzó este sábado. Calaceite, como capital cultural de la comarca, acogió en el teatro de La Germandat el primero de los eventos previstos de una programación que se alargará todo el año.
Aunque todavía están por perfilar y concretar habrá más jornadas, al igual que ya ha habido en meses anteriores con la Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) que impulsó charlas y conferencias centradas en este aspecto.
Como se recordó, fue en 1903, hace más de cien años, cuando Juan Cabré (Calaceite, 1882 – Madrid, 1947) comenzó a excavar yacimientos como el de San Antonio. Le tomó el relevo el profesor Pere Bosch Gimpera (Barcelona, 1891- México D.F, 1974) que, con su equipo del Institut d’Estudis Catalans, le dedicaron varias campañas a excavar este y otros poblados.
“Este centenario podíamos conmemorarlo entre 2014 y 2023 y se ha creído conveniente que fuera en este”, dijo el presidente de ASCUMA, Joaquim Montclús que destacó la importancia del acto del sábado y por un doble motivo: por la presentación del libro sobre el yacimiento y por la firma de un convenio de colaboración entre ASCUMA y el Institut d’Estudis Catalans (IEC).
Así pues, organizado por la Associació Cultural del Matarranya y por el Ayuntamiento de Calaceite, y en colaboración con el IEC y la Universidad de Barcelona, se presentó ‘El Yacimiento Ibérico de Sant Antoni de Calaceite y el poblamiento ibérico de las comarcas del Matarraña y la Terra Alta’. Su autor es el arqueólogo y profesor de la Universidad de Barcelona, Rafael Jornet, natural de Gandesa con ascendencia de Calaceite.
Conocedor desde niño de este enclave que comenzó a excavar Cabré, Jornet decidió centrar su tesis en él y asumió el reto de enfrentarse a un lugar que sus más de cien años han hecho que quede escasa documentación por lo que requería de mucha profundización.
“Me pareció importante sacarlo del olvido porque aunque hay síntesis de la zona y muy buenas siempre se había pasado de forma sucinta por Sant Antoni por esta complejidad”. Jornet ha tratado de recopilar todo lo que hay en el yacimiento para ponerlo a disposición del investigador.
Cabe destacar que este nuevo estudio ya se presentó en diciembre en el Museo Arqueológico de Barcelona. “Yo lo calificaría de obra maestra porque así se puso de manifiesto en el acto donde se explicó que muchos investigadores en Europa se han interesado”, valoró el alcalde de Calaceite, José Mª Salsench, quien destacó el valor añadido que la publicación da a la localidad a nivel de difusión.
Convenio de colaboración
Como preámbulo a la presentación del libro, se hizo efectiva la firma del convenio de colaboración entre el IEC y ASCUMA. Se pretende facilitar el intercambio en investigación aprovechando las sinergias de cada territorio entre yacimientos y profesores.
El acto contó también con la presencia de Núria Molist, conservadora del Museo de Arqueología de Cataluña; de Joandomènec Ros, presidente del IEC; y del catedrático Joan Sanmartí, que dirigió la tesis de Jornet.
No pudo estar el concejal de Cultura de Calaceite ni la familia de Cabré. Tampoco la consejera de Educación y Cultura de la DGA, que disculpó su ausencia por problemas de agenda a través de un escrito. Acudió el alcalde de Gandesa, Carles Luz, al que se invitó a estar en la mesa, así como ediles de otras localidades que siguieron el acto.
Source: Aguaviva, 80 años del bombardeo – La Comarca
En la mañana del 13 de marzo de 1938, más de setenta bombas cayeron sobre Aguaviva
Sucedió a las 10.28 y desde 4.700 metros de altura, la aviación italiana a las órdenes del bando sublevado soltó 72 bombas de 50 kilos sobre Aguaviva.
Así lo relata el Ayuntamiento en la mención que realizó sobre el acontecimiento en sus redes sociales. “Nos gustaría organizar algún tipo de jornada o actividades más adelante”, dijo el alcalde, Aitor Clemente.
Según recuerdan, fue la formación de bombarderos que había despegado desde Logroño la que fotografió el pueblo antes y después de la masacre. Las fotografías fueron rescatadas por los alcorisanos David Alloza, Roberto Alquézar y Pedro Mata del archivo del ejército del aire italiano en Roma, dónde habían estado guardadas durante más de setenta años.
“Estas fotos las recuperaron para una exposición que se realizó en Alcorisa y las teníamos guardadas y ahora, sobre todo, con el movimiento que ha habido con la conmemoración del bombardeo de Alcañiz quisimos recordarlo al menos en redes sociales y pensando en trabajar en alguna acción de divulgación”, añadió Clemente.
Source: Pel temps de la verema | Viles i Gents
(Publicat a La Comarca el 9 de març del 2018)
Ere pel temps de la verema, cap a l’octubre, i cada any es repetie el mateix. Matinàvem per estar al peu de la tira de vinya a punta de dia. Eixíem de casa quan encara ere de nit, i ben de nit.
Tota la família. Iaios, pares i fills. També algun amic que ens ajudave o que intercanviave ajuts per a veremar en acabat les seues finques. Gent des de seixanta anys fins a xiquets d’escola. Passàvem tot el dia veremant, ajupits al voltant del ceps. Només una parada per dinar amb quatre mossos. Mon pare se n’encarregave, al tardet, de portar el raïm amb el tractor a la bodega cooperativa, als afores del poble. Havie de fer coa, una coa ben llarga de vegades, per graduar el sucre del raïm i buidar-lo. La família, com no podie tornar cap a casa amb el remolc carregat de verema, deixave el tall més tard, a postes de sol, amb algun cotxe i, de vegades, a peu. Arribàvem a casa amb els primers estrels al cel.
Ja voltant la mitjanit, tots ens gitàvem cansats, amb la renyonada dolorida i el cos i el cap ensopits. Però algú seguie despert encara una bona estona més. A la cuina es sentie trastejar fins la matinada. Les llums de tota la casa estaven apagades, menys al foc, on ma mare seguie treballant per preparar el dinar del sondemà. Mentre la resta de la família dormie, ella seguie treballant. Cansada i sola trafegave entre paelles i cassoles. I en ser demà, de matinada, una altra vegada al tall. I així una setmana i una altra. Però no va poder cotitzar per rebre una pensió de jubilació. L’Administració no li ho va permetre. No treballave prou per a tindre’n dret.
I el dia 8 de març les dones van parar per reivindicar igualtat. Fartes.
Lluís Rajadell
Source: Emilio Gastón (in memoriam) | Viles i Gents
(Publicada a La Comarca el 3 de març del 2018)
Emilio Gastón, primer Justícia d’Aragó de la Democràcia (1987- 1993) es va morir el passat 22 de gener quan tenia 83 anys. La gent de la Franja hem perdut un bon amic, perquè des del primer dia al càrrec, pel que va ser elegit per les seves conviccions d’aragonesista i demòcrata, sempre va ser al costat dels que defensem la nostra terra i les condicions particulars del nostre caràcter i cultura. El Justícia Gastón, respecte a la nostra condició d’aragonesos de llengua catalana feie natural lo que per molts altres polítics i funcionaris d’aquell moment i d’ara, segueix sent un problema que no volen entendre ni resoldre. Tan natural, que se li podie escriure una carta en català i ell te la contestava. Perquè Emilio tenia molt clar que les llengües més antigues d’Aragó, són un bé cultural d’incalculable valor que s’ha de preservar, com a poc perquè les generacions futures sàpiguen d’on venim i quines són les nostres arrels i la nostra història.
La figura del Justícia es va crear al segle XII en plena Reconquesta, en la missió de moderar en els conflictes entre el Rei i la Noblesa; presidir les Corts d’Aragó en absència del Rei; protegir els drets individuals i col·lectius dels ciutadans enfront de les actuacions irregulars del poder… I en l’època actual, defensar l’Estatut d’Autonomia, tutelar l’ordenament jurídic aragonès i supervisar l’activitat de l’Administració.
El 1711, com a conseqüència de la Guerra de Successió que va entronitzar els Borbons a la monarquia espanyola, es va suprimir la institució del Justícia, i no es va tornar a recuperar fins al 1982, quan els aragonesos hem tornat a tindre institucions pròpies. L’episodi més destacat i dolorós en tota la història del Justícia es va produir al desembre de 1591 quan Juan de Lanuza el Mozo, Justícia d’Aragó, va ser decapitat per defensar els Furs i oposar-se a la invasió del Regne d’Aragó per l’exèrcit estranger de Felip II. Més avant li dedicarem una columna al nostre heroi Juan de Lanuza.
Tomàs Bosque