Skip to content

Archive

Category: Matarranya

Torredarques, 5 de març de 2018 El circuit firal del Matarranya s’ampliarà este estiu amb una nova cita que tindrà lloc a Torredarques i que estarà dedicada a la fantasia. L’ajuntament està molt il·lusionat amb esta iniciativa que pretén ser pionera a Europa i tindrà com a senyal d’identitat que l’activitat serà cent per cent […]

Source: Este estiu la Fira de la Fantasia s’unirà al circuit del Matarranya – Ràdio Matarranya

Source: La Casa Consistorial de Calaceite será accesible a partir de abril – La Comarca

Source: Reconocen la calidad de la Judía de Beceite, a punto de desaparecer – La Comarca

Source: El grupo Arcoiris creará en el Matarraña cien puestos de trabajo en los próximos tres años | Noticias de Teruel en Heraldo.es

Source: El Dia Internacionl de la Llengua Materna al Matarranya | Lo Finestró

Per a celebrar el Dia Internacional de la Llengua Materna, el 21 de febrer, el Govern d’Aragó, a través de la Direcció de Política Lingüística, ha publicat un ampli i variat programa d’actes per a divulgar i promocionar les dos llengües minoritàries aragoneses: el català i l’aragonès. Una convocatòria instituïda per la Conferència General de la UNESCO en 1999 i que busca promoure el multilingüisme i la diversitat cultural que és una part molt important del nostre irrenunciable patrimoni immaterial.
De les 122 activitats programades enguany, 83 es fan en aragonès i 39 encatalà. D’estes últimes 16 tenen lloc a la comarca del Matarranya. Resultaben estrany l’escassa presència de convocatòries en català al nord de la Franja: a la Ribagorça i també a la Llitera. I més sorprenent que a les 7 viles del Baix Aragó catalanoparlant no hi hague programat ni un sol acte per a commemorar el Dia Internacional de la Llengua Materna en la nostra llengua. Precisament en un territori on s’està produint una ràpida substitució lingüística a favor del castellà per la falta de promoció de la llengua pròpiadel territori.
Les activitats programades enguany a la comarca del Matarranya estan organitzades per diferents entitats i col·lectius. Als CRAs Algars, Matarranya i la Freixneda i a l’IES Matarraña i a la Biblioteca de Vall-de-roures. Clarió, l’Associació de Mares i Pares en defensa del català, ha organitzat amb altres entitats dos jornades plenes d’actes. Una a Vall-de-roures i una altra a Queretes, on es presentarà el CD del grup “Ya babé” ‘Cantant Desideri’ i on haurà una actuació de la formació musical entre altres activitats. Dins d’esta convocatòria també hi tenim una iniciativa que ha sorgit a l’IES Matarraña de Vall-de-roures: ‘Iaios a l’Insti’, jornada de llengua i memòria oral. La gent gran anirà al centre de secundària per a compartir amb els alumnes les receptes de cuina tradicional i els jocs populars. D’esta trobada intergeneracional es farà un programa de ràdio on es parlarà i es valorarà la iniciativa… I molts més actes programats que podeu consultar a http://www.lenguasdearagón.org

Carles Sancho

*Alcalde d’Aiguaviva de Bergantes i portaveu de GANAR a la Comarca del Bajo Aragón.

// Aitor Clemente*

Últimament, la depuració d’aigües residuals és un tema candent a Aragó, especialment per la implantació del polèmic impost de Contaminació de les Aigües (conegut com ICA) i per la no construcció de les infraestructures pendents en esta matèria. Més d’una dècada dispués de la firma dels convenis pels quals l’Institut Aragonès de l’Aigua (IAA) havia d’encarregar-se de la construcció dels equipaments necessaris en matèria de depuració, los nostres llocs han de seguir abocant les seues aigües brutes i a més, per acabar-lo d’adobar, l’any passat vam ser sancionats per este motiu.

Al llarg de tot este temps s’han succeït multitud de despropòsits derivats de la pròpia concepció del Pla Aragonès de Depuració i Sanejament (PASD) i la seua gestió posterior, com un sobredimensionament intencionat de les infraestructures, operacions de privatització a través de concessions a empreses que han disparat el cost del servei en tota la Comunidat i la imposició de successius gravàmens a la ciudadania com l’anterior Cànon de Sanejament o l’actual ICA, los quals, com impostos ambientals són legítims i pot ser necessaris, però en unes formes totalment injustes. Continuar llegint… La depuració d’aigües a Aragó: una cadena de despropòsits » Temps de Franja

 

Ajuntament de Calaceit

Dissabte 10 de març de 2018, al teatre La Germandat de Calaceit

Primer acte de la commemoració el centenari de les excavacions arqueològiques al Matarranya

PRIMERA PART

19.00 h Benvinguda de Josep Maria Salsench Mestre, alcalde de Calaceit

Presentació de l’acte per part de Joaquim R. Montclús Esteban,
president de l’Associació Cultural del Matarranya

Lectura del conveni de col·laboració entre l’Institut d’Estudis Catalans (IEC)
i l’Associació Cultural del Matarranya

Intervenció de Joandomènec Ros i Aragonès, president de l’IEC

SEGONA PART

Presentació del llibre de Rafel Jornet Niella : «El jaciment ibèric de Sant Antoni de Calaceit i el poblament ibèric de les comarques del Matarranya i la Terra Alta»

Hi intervindran:

  • José Manuel Anguera Niella, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Calaceit
  • Núria Molist Capella, conservadora del Museu d’Arqueologia de Catalunya
  • Joan Sanmartí Grego, Catedràtic d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona i membre numerari de l’IEC
  • Rafel Jornet Niella, professor d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona i autor del llibre

Cloenda a càrrec de l’alcalde de Calaceit

Actuació musical de YaBabé

En acabar, s’obsequiarà els assistents amb un aperitiu i vi d’honor.

Amb la col·laboració de:

Source: Se esperan nevadas en Matarraña y Maestrazgo | lacomarca.tv

Se esperan nevadas en Matarraña y Maestrazgo

Pronóstico del tiempo para las próximas horas. Javier de Luna desde Valderrobres nos anuncia riesgo de nevadas en el Matarraña y Maestrazgo.

MAGAZIN 3 de març de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:55- 12:30.- Àgora:”L’esport i tot allò que l’envolta” . Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Escrits de Pepe Bada: “El diálogo es el camino”
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén; també hi serà l’entrenador Richi i un jugador.
Avui, partidàs: Mediterráneo Innova Favara Futbol Sala contra Gelsa.
13:10- 13:25.- Rubén Martín, chef favarol al restaurant de Movera “Casa y Tinelo”.
13:25- 13: 40.- Activitat agrària. Alberto Balaguer
13:40- 14.- Entrevista als… QUINTOS 2018 (Eva, Liena, Jesús, Irene, Laura, Jorge, Amaia, Mario, Héctor, Iván, Gala)
Participants: Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Pepe Bada, Rubén Martín, Alberto Balaguer i Elías Satué.

Source: Caspe celebra la conmemoración de los 125 años del ferrocarril a Fayón – La Comarca

És temps de banderes. Vaig per Alcanyís i n’hi ha unes quantes, Saragossa n’és ple, i quan vaig cap a llevant, molts pobles de Catalunya en llueixen en rotondes i balcons.

La bandera és un símbol que aixopluga un col·lectiu de persones unides per una qüestió legal, de sentiments, per interessos, per territori… o per tot plegat alhora.

Per entendre aquest esclat banderer, he volgut fer una mica de memòria sobre la història de l’Espanya que jo he viscut; un resum fruit de la meua experiència personal i sense cap pretensió d’objectivitat ni, déu me’n guard, d’exactitud.

Un cop mort el dictador, els agents polítics van acordar mantenir la mateixa bandera del règim anterior, substituint l’escut de l’àliga de sant Joan pel constitucional actualment vigent. Els partits d’esquerra, doncs, van renunciar a la tricolor de la República, el darrer període democràtic que havíem gaudit els espanyols. Això va fer que, durant dècades, algunes persones de sensibilitat progressista no acabessin de sentir-se còmodes amb la “rojiguada”. D’altra banda, amb l’adveniment de les autonomies, van florir tot de banderes territorials, algunes d’històriques i d’altres de nova factura. (Una bona època per als estudis de disseny.) Van ser uns anys —massa pocs— on pareixia que els espanyols assumíem la pluralitat de manera entusiasta. En recitals i actes públics era normal veure-hi onejar fraternalment les banderes dels pobles d’Espanya, i les llengües no castellanes se celebraven amb alegria.

Amb els 80, la “movida” madrilenya va aparcar la reivindicació per centrar-se en la diversió. Al mateix temps, el 23 de febrer del 81 queia sobre nosaltres el cop d’en Tejero. Vam quedar advertits que tanta diversitat podia emprenyar els que manaven de veres, per això a les Corts van fer un ‘oído cocina’ i, en setze mesos, aprovaven la llei del cafè per a tothom, altrament dita LOAPA, que posà fil a l’agulla per acabar amb tanta disbauxa plural. Poc després aconseguíem ser admesos al club de la Comunitat Econòmica Europea i els diners van començar a ploure’ns. Una altra bandera, color de nit amb estels fent rotllana, que ens aixoplugava. Ja érem rics.

Amb el temps, van evaporar-se el colorisme de la ‘movida’ i les llonganisses que ens arribaven d’Europa per a lligar els gossos. L’eufòria de la diversitat també va fer-se fum i va renéixer —si és que mai havia marxat— el desig atàvic d’uniformitat que tantes «alegries» ens havia donat a les cultures perifèriques. Sabia greu que les llengües pròpies haguessin començat a recuperar els espais de prestigi d’on n’havien estat expulsades feia segles. Van sorgir campanyes i manifestos contra les legislacions favorables als idiomes no castellans, especialment contra la immersió lingüística. Gran part dels votants va tornar a creure que la diversitat era un atac a “lo común”, en comptes de considerar-la un patrimoni digne de ser assumit, estimat i defensat.

I així hem arribat fins aquí, enarborant banderes els uns contra els altres. Al final només ens uniran de grat els banderins de les garlandes de la festa major.

(Alcanyís, desembre de 2017-gener de 2018). Publicat a El Salto Aragón, n.10, febrer de 2018

Source: Una història de banderes | L’esmolet

Source: La estructura del viaducto San Bernardo de la N-232, se desplaza 9 centímetros – La Comarca

Source: El català sense paraigua

El català sense paraigua

Ricard Ustrell viatja fins la franja d’Aragó i la Catalunya Nord per comprovar l’estat de salut del català, quan no té el paraigua de la immersió lingüística. Parlem amb professors de català, directores d’institut i escriptors locals, com el Josep Anton Chauvell o el Josep-Lluís Lluís.

La Franja