Skip to content

Archive

Category: Matarranya

Origen: Temps de tardor | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 22 de setembre del 2017)

Ha passat l’estiu a la velocitat de sempre, és a dir, més ràpid que l’any passat -que ja va ser més fugaç que l’anterior. Afortunadament el sol ja no s’enfila tan amunt, les ombres s’allargassen, les fotos ixen millor i les nits fan acollidora la llar. La tardor em reconforta, ho reconec. Potser perquè hi vaig nàixer o perquè s’acaba l’atabalamenta dels estius d’autònom, on no acabes de tenir vacances però et toca fer com si les tinguessis. Passades les festes d’Alcanyís, doncs, és hora de refer horaris i recuperar rutines. Rutines que, contra el pensament general, em permeten conquerir espais de reflexió -no gaires, però més que en èpoques a priori consagrades al lleure. Permeteu-me, doncs, una petita divagació tardoral.

Cada volta tenim menys temps per pensar, per badar, per conversar en silenci amb nosaltres mateixos. El temps que definim com a ‘lliure’ el solem malbaratar. En el millor dels casos ens enganxarem a la lectura d’un llibre, però sovint caiem en la trampa del “a veure què hi ha a Twitter”. Abans que ens n’adonem, haurà passat una estona massa llarga sense res de substanciós. Hi ha també l’ànsia de fer activitats espaterrants, viatges insòlits, fets a mida per a compartir-los a les xarxes socials amb l’esperança d’arreplegar un cabasset de “likes”. Sé que sóc peix bullit, però per mi no hi ha res com una passejada per camins coneguts i calms. És en aquestes circumstàncies que el cervell pot descabdellar pensaments que, a voltes, ens porten a conclusions sorprenents. L’altre dia precisament sentia algú per la ràdio que defensava la pèrdua el temps. Deia que si ningú hagués pogut estar ajagut hores i hores sota un arbre, no existiria la filosofia ni les grans preguntes que ens eixamplen el coneixement.

Entretant pugen les audiències de programes per a no pensar, d’humor gruixut, insult i cridòria (fins i tot són mereixedors d’un ‘Premio Nacional de Cultura’!). Una estratagema per a gestionar aquesta democràcia esmunyedissa, una versió barroera del “soma” que Aldous Huxley descrivia a Un món feliç. Una pèrdua de temps. Una pèrdua de vida.

J. Antonio Carrégalo

Origen: El tractament de la informació franjolina en els mitjans de premsa escrita catalans i aragonesos – Dipòsit Digital de Documents de la UAB

Pena Zanuy, Marcel
Vidal Carretero, Antoni, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Publicitat, Relacions Públiques i Comunicació Audiovisual)
Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències de la Comunicació

Títol variant: El tratamiento de la información sobre la Franja en los medios de prensa escrita catalanes y aragoneses
Títol variant: The treatment of La Franja’s information in the Catalan and Aragonese written press media
Data: 2017
Descripció: 216 pag.
Resum: Les comarques de la Franja, situades a la perifèria tant de Catalunya com d’Aragó, no tenen una gran influència territorial ni administrativa en cap de les dues comunitats, però tenen un significat polític que porta a conflictes periòdics que salten als mitjans de comunicació. En aquest treball valorarem si, efectivament, els mitjans catalans i aragonesos fan un ús polític de les informacions sobre la Franja.
Resum: Las comarcas de la Franja, situadas en la periferia tanto de Cataluña como de Aragón, no tienen una gran influencia territorial ni administrativa en ninguna de las dos comunidades, pero tienen un significado político que lleva a conflictos periódicos que saltan a los medios de comunicación. En este trabajo valoraremos si, efectivamente, los medios catalanes y aragoneses hacen un uso político de las informaciones sobre la Franja.
Resum: The region of La Franja, located in the periphery of Catalonia and Aragon, hasn’t a big territorial influence administrative in any of the two communities, but it has a political meaning that brings to periodic conflicts that jump to the media. In this document we will value the political use in Catalan and Aragonese media of the La Franja’s informations.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d’ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial i la comunicació pública de l’obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l’autoria de l’obra original. No es permet la creació d’obres derivades. Creative Commons
Llengua: Català
Titulació: Periodisme [2501933]
Pla d’estudis: Graduat o Graduada en Periodisme [971]
Document: Treball de projecte ; bachelorThesis ; Text
Matèria: Franja de Ponent (Aragó) ; Periodisme ; Mitjans de comunicació de massa

 

216 p, 16.1 MB

Origen: El Cardenal Omella podría ser un mediador entre el Gobierno y la Generalitat | La Comarca

Origen: LA DGA da luz verde a la independencia del Instituto de Maella | La Comarca

Origen: LA SEXTA TV | Oriol Junqueras pide la mediación del arzobispo de Barcelona, Juan José Omella

//Carles Terès

Aquest darrers mesos, Temps de Franja, les associacions que la sustenten, els seus socis i col·laboradors i les persones que defensen la nostra cultura, estem rebent atacs des de mitjans com ABCEl Español El Mundo, als quals, malgrat la seua tendència política, se’ls suposa un mínim de professionalitat. Aquests periòdics donen crèdit de manera sistemàtica i acrítica a les notes de premsa que, amb persistència, els envia la Plataforma No Hablamos Catalán (sempre m’ha cridat l’atenció aquest nom que pregona la ignorància en comptes de dissimular-la). No culparé als de la plataforma: ells fan la seua feina que és no parlar català ni deixar que els altres ho fem, però sí que demanaria una miqueta de periodisme del de debò a uns mitjans que han d’informar de manera contrastada. No estic parlant d’articles d’opinió, sinó de notícies.

Tots sabem, i si no us ho dic ara, que tant a les associacions com a Temps de Franja hi ha persones de totes les tendències, amb la defensa i dignificació de la cultura de les comarques aragoneses de parla catalana com a únic vincle. La revista és dels lectors, i és oberta a totes les opinions, sempre dins els límits del respecte. Continuar llegint… En defensa pròpia » Temps de Franja

Origen: Peñarroya de Tastavins: palabra de saurio: Peñarroya es un hogar de fábula | Noticias de Aragón en Heraldo.es

Origen: Farre vence en el Trial de Fuentespalda | La Comarca

Origen: El Museo de Valderrobres bate record de afluencia con 32.000 visitas en 2017 | La Comarca

MAGAZIN 7 d’octubre de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora :“Un lloc anomenat infància” Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- “Noves tècniques i instruments de cuina”. Rubén Martín
12:40- 12:55.- Natxo Sorolla. Sociòleg
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius
13:25- 13: 40.- Comença la temporada de caça. Marcos Víctor Calleja, president de la “Sociedad de cazadores de Fabara”
13:40- 14.- Entrevista a José Antonio Martínez Balduz, presidente de ADAFA ( Asociación de acogimientos familiares de Aragón)
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Rubén Martín, Natxo Sorolla, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Mario Rius, Marcos Víctor Calleja i Elías Satué.

Origen: El Matarraña solicita a DGA un estudio sobre la viabilidad del Parque Natural | La Comarca

Origen: Desfile carrozas, presentación reinas y pregón Valjunquera | lacomarca.tv

Origen: Los jóvenes de La Codoñera ya tienen su nuevo local social | La Comarca

Origen: El Consell Comarcal, al costat del director de l’institut davant les difamacions de ‘El Español’ – Ràdio Matarranya

Matarranya

20170929 Llengua RecolzamentComarca

Este diari digital va acusar directament Ignacio Belanche d’impulsar un projecte polític personal i catalanista a l’institut per ofertar català com a assignatura optativa. El claustre aprove el Projecte Lingüístic del centre per àmplia majoria

Quan es publiquen coses malintencionades i que no són veritat, no ens podem callar”. Així de contundent va ser el president de Comarca del Matarranya, Rafa Martí, en la celebració de l’últim ple comarcal, fent menció a la notícia que va publicar a l’estiu El Español sobre l’assignatura de català a l’IES Matarraña. I és que l’equip de govern del Consell Comarcal va donar el seu suport al director del centre, Ignacio Belanche, que és també conseller per Chunta a la Comarca, per l’atac personal que va patir dins d’una publicació recent. L’article en qüestió, titulat ‘Un instituto aragonés se rebela contra su director por imponer el catalán’, destacava que “la comunitat educativa denuncie que esta decisió amague un projecte polític catalanista”, que la tornada a l’institut seria “moguda” o que el director del centre “vol imposar el català en contra de les famílies i els professors”. Un mitjà que en cap moment va contrastar la informació ni es va posar en contacte amb el director de l’institut. Informació que parlava de les últimes novetats en el currículum, com l’aparició de l’assignatura de català com a matèria optativa. En este context, i davant les falsedats que en el seu dia ja va denunciar el mateix director, des de la Comarca volien estar al costat de Belanche.

De fet, Martí va denunciar que “quan un institut treballe perquè la nostra llengua sigue estudiada, lo mínim que podem fer és donar suport al seu director”, afegint també que “quan es trauen notícies i es parle de persones i càrrecs coneguts, s’ha de ser rigorós. I allò va ser una publicació tendenciosa i difamatòria”. La notícia agarre declaracions de la plataforma ‘No hablamos catalán’, i explique que sol un 25 per cent de les famílies de l’institut volen que els seus alumnes estudien català. Una situació que xoque amb la matrícula d’enguany. Català ha passat enguany a ser matèria optativa a 1er curs d’ESO. Fins ara, els estudiants que volien fer català la podrien triar sempre que no necessitaren reforç en llengua castellana o matemàtiques. Ara, per contra, la poden estudiar sempre com a optativa. I pràcticament el 50 per cent dels estudiants de primer han decidit fer català. La notícia del diari digital, publicada el 5 d’agost, també explique que el director prioritze el català a l’anglès, cosa que no és certa. De fet, el projecte lingüístic aprovat fa unes setmanes a l’institut detalle la presència de les quatre llengües de centre (anglès, francès, català i castellà) i contemple la impartició d’assignatures en anglès a quart curs de la ESO i 1er de batxillerat per a pujar nota.

Un projecte lingüístic, per cert, que s’ha aprovat amb el vot favorable de més del 70% de les persones. Sobre eixe inici de curs mogudet que va augurar El Español, Ignacio Belanche, a la sortida de l’últim ple comarcal, va apuntar que “com heu pogut observar, no hem tingut cap revolució. Hi ha normalitat, hi ha bastanta bona acollida del projecte lingüístic per part de les famílies, i la nostra intenció és seguir treballant”. Belanche va afegir que “els fets ens donen la raó i tenim la consciència molt tranquil·la. Hi ha gent que es dedique a fer soroll i a buscar la confrontació. Però natres, com a institut, estem per treballar, fer les coses de la millor manera possible i que l’institut sigue un referent i un lloc on els nostres fills i les nostres filles puguen desenvolupar les seues aptituds”.

Rubén Lombarte
La Franja