Skip to content

Archive

Category: Matarranya

Origen: Alemanys, curds i polonesos | Lo Finestró

(Publicat al diario de Teruel)

Els  curds són una nació, que ha sofert repetides particions per part dels estats que l’envolten. Abans de la Gran Guerra del 14 es trobaven partits entre l’Imperi Otomà i el de Pèrsia. Després d’aquella guerra pogueren crear alguns estats de vida efímera, i tot seguit es veieren partits entre els estats de Turquia, Pèrsia, l’Iraq i Síria, estats que, com sol passar, es dedicaren i es dediquen amb afany a mirar d’anorrear la llengua curda i la cultura que conforma. Els passa el mateix que passava a la nació polonesa, que durant segles es trobava partida entre Rússia, Prússia i Àustria, estats que, llevat d’Àustria, també s’esforçaven a destruir la llengua polonesa i la cultura que en derivava.  Hi ha una diferencia entre les nacions curda i polonesa: els polonesos tenen ara un estat, els curds no. Tanmateix els curds de Rojava i del Curdistan Meridional,  tot i que segueixen formalment dins de Síria i l’Iraq, ja fa anys que s’autogovernen, i el Curdistan Meridional convocarà el 25 de setembre un referèndum per a la independència. Ambdós territoris curds són actualment en guerra oberta contra el Califat, i en aquesta lluita compten també amb ajuda alemanya: per una part l’Estat Alemany els envia personal no combatent, sobretot instructors militars, i per l’altra voluntaris alemanys procedents de partits d’esquerra combaten junt amb els curds. És una situació, la d’aquests voluntaris, que recorda tràgicament la dels brigadistes internacionals de la nostra Guerra. Ells venien a defensar la legalitat republicana, i els voluntaris alemanys al Curdistan a defensar el dret d’autodeterminació de la nació curda. Hi ha, tanmateix, una diferència: els brigadistes procedien d’estats que  eren al costat del franquisme, i no hi van poder tornar, o d’altres estats que no volien ajudar la República, i els van tractar molt malament quan hi tornaren, mentre que ara Alemanya sí que ajuda els curds, però tracta de mala manera els voluntaris alemanys que retornen després d’anys de lluitar al costat dels curds. Els treu el passaport i el document d’identitat i els sotmet a forta vigilància perquè no puguen tornar al Curdistan. Re, coses que passen.

Artur Quintana

Origen: Mercado Medieval en Valderrobres | lacomarca.tv

Origen: La Comarca del Matarraña inicia la segunda edición de los Festivals de música y cultura | La Comarca

Natxo Sorolla

Publicat a La Comarca, Viles i gents, 30/6/2017

Les galtades merescudes que sovint pegaven los pares ara són un nivell de violència inadmissible. Les putades que es feen a aquell col·lega menys afortunat ara són assetjament. I si ho voleu, en llengua moderna li diuen bullying, que fa més elegant. I podem anar més enllà. Allò que alguns veem com festiu, altres ara ho veuen com tortura animal. Allò que alguns considerem fer l’imbècil, vestint les mascotes, altres ho veuen com benestar animal. Allò que alguns consideraven demostracions d’amor ara és simple i planament violència masclista.

L’evolució es repetix en multitud d’altres -ismes, com lo bel·licisme, lo racisme, lo sexisme, lo mascotisme… Se mos ha fet la pell més fina (per sort). Però les hòsties com a pans continuen sent hòsties com a pans. Abans i ara. Només ha canviat la forma en què interpretem les hòsties. Perquè les interpretem socialment.

La primera vegada que vaig sentir que estem voltats de «construccions socials» me vaig sentir incòmode. Les coses són o no són. No depenen de la forma en què s’interpreten. Lo món està fet de veritats com a pans. Com les hòsties. Són, o no són. Aixina pensava.

Però en lo pas dels temps haig anat veent que el món no està fet de veritats absolutes, si no que són interpretades socialment. Les hòsties són hòsties. Però a vegades les hòsties formen part de la norma social: un pare pot pegar una clatellada a son fill per a explicar-li que no pot agredir a sos germans. Altres vegades les hòsties s’interpreten com a asocials: un xiquet agressiu que té amargat a un company de classe. I altre vegades les hòsties formen part de la legislació: un antiavalots pot reprimir una manifestació en porra i pilotes de goma/metall. Però les hòsties són sempre hòsties. De fet, la «construcció social» és tal que estem parlant d’allò que «el sacerdot consagra i ofereix en la celebració de la missa», però tots hau entès que aquí no parlàvem del nou cardenal matarranyenc. Ja m’enteneu (socialment).

Origen: Bullying i altres hòsties | Xarxes socials i llengües

Un nuevo programa reforzará el uso del aragonés fuera del ámbito doméstico

Un nuevo programa buscará reforzar el uso de la lengua materna de la Comunidad. Se trata de “Agora x l’aragones”, una iniciativa del Gobierno de Aragón que quiere involucrar a personas, instituciones, empresas y asociaciones para que esta lengua no quede relegada al ámbito doméstico.

Laura Hevia González-Nicolas

imprimir correo

La presentación se ha iniciado con la actuación de María José Hernández y el tema "Aragón", de Labordeta

La presentación se ha iniciado con la actuación de María José Hernández y el tema “Aragón”, de Labordeta

Zaragoza.- Nace “Agora x l’aragones”, un programa que lleva como objetivo revitalizar el uso de la lengua materna de la Comunidad, alejándola del uso doméstico. Y es que, tal y como ha apuntado el director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, Ignacio López Susín, “nuestra lengua está recluida y debe salir a la calle a través de asociaciones, comercios, instituciones y las propias personas”.

Precisamente son estos los cuatro pilares en torno a los que se sustenta esta iniciativa. En concreto, las asociaciones tienen un papel “mentor”, ya que tendrán en su mano enseñar a aquellos que así lo deseen. “Se trata de que los miembros de las asociaciones que se vean capacitados puedan hacer una enseñanza no formal de la lengua, por ejemplo en una cafetería. La ideas es que puedan hablar en aragonés de cualquier tema como el fútbol, la moda o incluso el tiempo”, ha indicado López Susín.

También fundamental en este proceso es el papel de las instituciones. “Nos están diciendo desde diferentes puntos del territorio que se está perdiendo la vergüenza por el uso del aragonés porque se sienten respaldados por las instituciones”, ha comentado el director general de Política Lingüística.

Este programa se ha presentado este jueves en el Iacc Pablo Serrano en un acto en el que la música ha acompañado. Canciones como “Aragón”, de José Antonio Labordeta, o “Augua que amorta la set”, han hecho las delicias de los asistentes que, además, no se han ido con las manos vacías. Muchos han recibido allí mismo el carnet del programa que combina el efecto de pertenencia con beneficios y descuentos.

“Es un poco un efecto psicológico, una sensación de pertenencia a una comunidad. Pero también está adherido al bono cultural, por lo que también pueden lograr descuentos”, ha apostillado López Susín.

Aunque “Agora x l’aragones” ha visto este jueves la luz, no parte de cero. Hasta el momento, ya hay apuntadas 20 asociaciones, 50 empresas, 15 Ayuntamientos y 4 Comarcas. “Es una buena forma de empezar, un alicientes para que los que se quieran adherir vean que ya funciona”, ha sentenciado López Susín.

Origen: Juan José Omella es nombrado Cardenal arropado por decenas de cretenses | La Comarca

View post on imgur.com

Origen: El Matarraña reconoce la Calidad Turística de 25 establecimientos hosteleros | La Comarca

Origen: Sin acuerdo sobre la Térmica y la A-68 en la Bilateral Aragón-Estado | La Comarca

El tramo donde fue denunciado, incluido en la N-420, tiene la velocidad limitada a 50 kilómetros por hora.

Origen: Un coche, cazado a 141 kilómetros por hora en la travesía de Valdeltormo | Noticias de Teruel provincia en Heraldo.es

Origen: Vocabulari de Pena-roja, per Maties Pallarés | Xarxes socials i llengües

Una de les coses més bones de les temporades en què els grupuscles ultra-xapurrianistes se mobilitzen és que, com has de tindre a mà en tot moment los avals sobre la denominació i natura de la llengua catalana a la Franja, sovint trobes altres avals que fan créixer la col·lecció. En esta ocasió (re)trobo el vocabulari pena-rogí,  que m’unfle el patriotisme local, i és accessible en línia. Quantes paraules s’hauran perdut des d’eixe 1921?

Pallarés, M. (1921). Vocabulari de Penarroja (Baix Aragó). Butlletí de Dialectologia Catalana, IX, 69-72.
Podeu acompanyar la lectura en les indagacions sobre la literatura de la Franja fetes per Hèctor Moret, que tracten a fons la figura de Pallarés.

Origen: El “curica” | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 16 de juny del 2017)

Tot pareix indicar que jo estava predestinat al sacerdoci. I no és estrany, ja que el clima, a casa, ere summament propici. Piadoses a més no poder, la iaia Adoración i sa germana, la tia Isabel, cada dia, quan estaven juntes, no perdien ocasió de passar el rosari. I ma mare ere també molt religiosa.

En eixe ambient devot em vaig criar. I per això és normal que alguns dels meus records més antics em sitúon, amb ma germana Pili, a la falsa de casa Sastron vestit amb llargues i acolorides robes que, posades a imitació de les túniques, d’alguna manera mos recordaven la indumentària dels bisbes. I amb aquell abillament, i amb un gran anell al dit, jo em figurava ser un príncep de la Iglésia.

Partint d’eixes premisses, i fiant-me de la memòria, amb el pas dels anys en lo meu interior havie anat prenent cos la idea que, de menut, la meua  principal il·lusió havie segut la de ser bisbe, obviant, des de la perspectiva infantil, lo pas previ pel capellanatge. Però anava errat. I de l’error em va traure fa poc una senyora, que va ser veïna nostra i bona amiga de ma mare. L’anècdota que em va contar, de la que en sóc protagonista, no té desperdici.

Va ser un dia, quan comptava cinc anys, que, com tantes altres voltes, aquella jove, que aleshores en tindrie desset, se’m va endur a casa seua a jugar i a fer-li companyia. Però ella patie de mal d’esquena i havie de guardar repós i, per tal causa, de tant en tant s’havie d’estirar al llit. Per això, quan va necessitar gitâ’s, per no dixâ’m solet jugant em va preguntar:

–Escucha Toñín, quieres venir a hacer la siesta conmigo?

I jo, com si fore la cosa més normal del món, sense eixecar la vista de la jugarota, li vaig contestar :

–No, que yo tengo que ser curica y no puedo acostarme con mujeres.

El cert és que la carrera eclesiàstica de l’espavilat “curica” mont-rogí que jugave a ser bisbe va quedar truncada ben prompte. Però eixa és una altra història.

José Antonio Carrégalo

Origen: La Nit en Blanc de Massalió

7 espectacles, 5 tapes, una nit per a pujar a la lluna i al·lucinar!!!!

 

Origen: Comienza la primera fase de las obras de la carretera de Arens de Lledó | La Comarca

Origen: Victoria catalana en la cita del Tramo de Tierra de Albalate | La Comarca

La Franja