Skip to content

Archive

Category: Matarranya

MAGAZIN 10 de desembre de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Les presons”. Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramon Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Actualitat cunícola. Michel Campanales
12:40- 12:55.- Presentació VI Foro”Wirberto Delso”. Entrevista al president de l’Asssociació Pedro Carceller.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba
13:25- 13: 40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:40- 13:50.- Les vacunacions; nou calendari de vacunacions per a 2017. Entrevista a Esmeralda Gascón, infermera.
13:50- 14.- Què Nadal ja ve!!! El cuiner maellà, Rubén Catalán, ens prepararà unes bones postres.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona, Michel Campanales, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Néstor Fontoba, Alberto Balaguer, Marcos Calleja i Elías Satué.

Desde la Asociaciaón Wirberto Delso, el sabado dia 17 de diciembre a la 6 de la tarde en el cine-teatro municipal de Fabara se ha programado la conferencia-debate : Las injusticias sociales en la España actual y Racismo, a cargo del profesor Juan Carlos Monedero de Madrid ( Podemos) y el filosofo de Barcelona R.C.C. Presentara el acto el compañero Presidente de la Asociación, Pedro Carceller,el exconsejero de cultura de la DGA Jose Bada Panillo y el Alcalde de Favara Paco Domenech. Para los interesados en enriquecer el debate vuetra presencia será muy bien acogida.

Dins de les Jornades Culturals i la Mostra de Teatre Aficiona’T! que organitza la Comarca del Matarraña/Matarranya, per als propers dies tenim les següents activitats:

DISSABTE, 3 DE DESEMBRE

MASSALIÓ

– 22:00 h. Concert de música celta, ‘Lugh en concierto’, a càrrec del dúo Lugh Música Celta. Saló Social.

DIUMENGE, 4 DE DESEMBRE

LA VALL DEL TORMO

– 19:00 h. Teatre: ‘Las domésticas’ – Grup ‘Mercè Centellas’. Saló Multiusos (Baixos Ajuntament).

DIMARTS, 6 DE DESEMBRE

QUERETES

– 17:30 h. Activitat per a tots els públics, ‘El viatge dels trobadors’ a càrrec de ‘Proyecto Caravana’. Pavelló.

DIJOUS, 8 DE DESEMBRE

AREYNS DE LLEDÓ

– 19:00 h. Tarde de monòlegs i humor a càrrec del còmic aragonés Diego Peña. A La Societat.

També s’adjunta l’enllaç on es troben les activitats que s’organitzen en tota la comarca durant esta primera quinzena del mes de desembre, destacant entre altres, la fira de l’energia de Fontdespatla, les jornades sobre la història de Queretes (dècada dels 50) o el Chiquifestival a Vall de Roures.

http://www.comarcamatarranya.es/images/banners/cultural/1DICIEMBRE16.pdf

 

 

COMARCA DEL MATARRANYA. Departamento de Cultura. www.comarcamatarranya.com

Origen: Trump, i entendre la @masaenfurecida | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 2 de desembre del 2016)

Estats Units té nou president. Trump, contra tot pronòstic, ha vençut a Clinton, la cara més burocràtica i armamentista dels Demòcrates. Però també ha vençut tota la gent d’ordre del seu propi Partit Republicà.

Ja s’ha dit molt sobre l’extravagància i el radicalisme de Trump, com que perseguirà i emmurallarà tot rastre mexicà als States.
I el cas Trump no és cap excepció. Són molts que lliguen l’empobriment de la classe mitjana mundial, per la radicalització dels efectes del capitalisme, en lo seu estat permanent de descontent. Diuen que això ha portat a la massa enfurida a trencar en lo sistema, ja sigue en Trump a EUA, l’emergència de l’extremadreta a tota Europa, les noves esquerres a Grècia, lo Brexit anglo, los nous partits a Espanya, o el sobiranisme aquí al costat.
En tot cas, també als científics socials se mos ha posat en l’ull de mira: no n’hau encertat ni una, collons!, mos diuen. I poques enquestes havien pronosticat lo triomf de Trump, l’èxit del Brexit, lo NO dels colombians al procés de pau en les FARC, la renovació de la majoria a Rajoy, o el fracàs del sorpasso d’Iglesias a(l posteriorment marginat) Sánchez. En fi, que per més que la ciència social sigue més complexa que les naturals, als científics socials també mos cou.
I és que predir el resultat d’unes eleccions o els cracs de la borsa és més complicat que pronosticar una tronada. Pronosticar què farem los humans afecte directament al que finalment farem, perquè saber què pot passar mos fa canviar el nostre comportament. Si per exemple tenim les capacitats de l’omnipresent i sabem a ciència certa qui guanyarà les eleccions, acte seguit que ho comuniquem, aquells a qui no agrade gens eixe candidat, enlloc de decidir votar el seu partit afí, però més minoritari, decidiran votar-ne un en lo que tenen menys sintonia, però té més possibilitats de guanyar. I el pronòstic ja s’ha trencat. Un comportament paregut si pronostiquem que un banc caurà, o que unes accions pujaran la setmana que ve, o qualsevol pronòstic d’una ciència sobre el comportament humà. Per contra, si com l’omnipresent, sabem que una tronada portarà molta aigua, per més que fem o no fem lo pronòstic, los núgols no deixaran de portar aigua. Caos de tipus 2, li diuen.

Natxo Sorolla

Origen: Finalizan las obras del viaducto de la N-232 a su paso por Torre de Arcas

Origen: Valdeltormo aprueba eliminar los nombres de las calles franquistas

El conflicto del Río Matarraña: un ejemplo de gobernanza en integración comarcal
Lourdes Casajús Murillo
Universidad de Zaragoza

Origen: Visita virtual a los abrigos rupestres del Matarraña a tan sólo un click

Origen: Verins enverinats | L’ esmolet

La fruita... la podem menjar? (© Carles Terès 2015)

La fruita… la podem menjar? (© Carles Terès 2015)

No passa dia sense la notícia que un aliment, que fins aleshores hem considerat nutritiu, és molt perjudicial per a la salut, per al medi ambient o per a tots dos. Amb l’ús de les xarxes socials, la cosa ja se n’ha eixit de mare. Vídeos curts (avui dia tot ha de durar un o dos minut com a màxim) però contundents, amb imatges i infografies esgarrifoses, reforçades per textos i subtítols per si de cas tenim el dispositiu en silenci o no entenem l’idioma. També hi ha eixes amistats que disparen l’alarma quan, enmig d’un dinar, et miren seriosos mentre t’informen que allò que amb tant de plaer estàs assaborint és un bitllet segur cap a una malaltia horrible.

Puc afirmar que a casa mengem de manera saludable, fins i tot, si alguna volta em permeto una incursió pel món dels aliments precuinats, el meu cos protesta. Però ni així estem estalvis: el pa és dolent; el sucre, verí; la sacarina, pitjor encara; l’arròs i la farina, si són blancs, són tòxics; i són perjudicials (si els comprem a un preu assequible en un establiment normal) el pollastre, la vedella, el peix, el porc, les fruites i verdures… Podria omplir un parell d’articles només amb l’enumeració.

Si ens ho prenem a la valenta, acabem deprimits i amb la sensació d’estar desfent-nos per dins, com si aquestes substàncies ens roseguessin les entranyes. Hi ha moments que, en llegir una d’estes notícies, estic temptat de cridar “morim-nos d’una punyetera vegada! tot és tòxic!” i, tot seguit, devorar totes estes coses amb afany suïcida.

No intento banalitzar el fet que hi ha aliments que no són saludables, però penso que tanta insistència acaba tenint l’efecte contrari. Potser la saturació de missatges té aquesta funció: com que tot és roín, no ve d’aquí, i ja no destriem el gra de la palla. És el mateix que quan ens volen fer creure que tots els polítics són iguals: com que tots són corruptes o corruptibles, tant hi fa a qui votis. És una manera d’assegurar-se que tot seguirà si fa no fa com sempre.

La Comarca, columna «Viles i gents», 25 de novembre de 2016

Gentilicis

(Publicat al Diario de Teruel)

Gentilici és definit al diccionari com pertanyent a un poble, a una família; denota la nació o pàtria d’una persona. I sí, tots sabem passablement bé què vol dir “anglès”, “alemany”, “francès”, …, però no tant quan diem “català”, “curd”, “occità”, “sard”, .., i menys encara quan parlem de “roma/romani/gitano” o “jueu/hebreu/israelí” etc.. Les  coses es compliquen més perquè molts gentilicis designen no només la pàtria d’una persona, sinó també la llengua: “italià” tant vol dir “ciutadà d’Itàlia” com “parlant d’italià”. Sembla prou clar què vol dir “llengua alemanya, anglesa, francesa, rusa, aragonesa, arpitana, …”, i les enciclopèdies ens informen bastant bé dels indrets on aquestes llengües es parlen. El mateix passa amb “literatura alemanya, búlgara, anglesa, italiana, asturiana, basca, polonesa, albanesa…”, perquè les enciclopèdies diuen sempre el mateix: “literatura polonesa és l’escrita en llengua polonesa, literatura persa es l’escrita en llengua persa, literatura curda és l’escrita en llengua curda, …” sempre igual, repetitivament. El consensus omnium és total. I tanmateix, quan fa no gaires anys Catalunya va ser el convidat especial de la Fira del Llibre de Francfurt els escriptors catalans en castellà van muntar un sagramental perquè no els hi van convidar. Argumentaven que ells eren catalans i que per tant els seus escrits en castellà eren literatura catalana. El sidral segueix durant. En el cas del gentilici “aragonès” encara és complica més tot plegat, perquè si bé a Catalunya hi ha catalans, com acabem de veure, que afirmen que la literatura castellana és literatura catalana a Catalunya, no afirmen, ara com ara, que la llengua castellana sigui llengua catalana a Catalunya, mentre que al nostre país, seguint l’exemple d’en Juan Moneva, s’afirma que tota llengua parlada a l’Aragó és llengua aragonesa: ergo el català d’Aragó no és tal sinó aragonès oriental. Del castellà d’Aragó encara no en diuen que siga aragonès meridional, però tot arribarà. No en dubteu pas: tindran més glorious days les manipulacions i mixtificacions al nostre país. Ja en tenim  tradició: “polaco” vol dir “ciutadà polonès” i “parlant de polonès”. com també significa, en versió infamant, “ciutadà català” i “persona parlant de català”.

Artur Quintana

Origen: Gentilicis | Lo Finestró

Origen: Un empresario invierte 3 millones en un proyecto aceitero en Cretas

Origen: AZERO recibe el premio Sol Mayor de la Unión Musical Ntra. Señora de los Pueyos

Vídeo

Us convidem a les activitats que tindran lloc este cap de setmana amb motiu de les Jornades Culturals, Mostra de Teatre Aficiona’T! i Jornades de Patrimoni Cultural que organitza la Comarca del Matarraña/Matarranya a través dels Departaments de Cultura i Patrimoni Cultural:

CALACEIT – DIVENDRES, 25 DE NOVEMBRE

–               19:30 h. Presentació de l’Aplicació Matarranya Rock Art. Museu Juan Cabré.

MASSALIÓ – DISSABTE, 26 DE NOVEMBRE

–               17:30 h. Entrega de Premis del concurs de contes tradicionals “Qüento va, qüento vingue”. A continuació, activitat infantil: “A la voreta del foc” per Tracalet Teatre. Al Centre Social.

LA PORTELLADA – DIUMENGE, 27 DE NOVEMBRE

–               17:00 h. Taller de pastes tradicionals per a xiquets. Saló Cultural.

–               18:30 h. Es passarà el video “Faenes d´abans: recreació de treballs tradicionals del hort”. Saló Cultural.

EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES ANTIGUES SOBRE OFICIS TRADICIONALS “FAENES D´ABANS”:

–               Del 26 al 27 de novembre. Saló Cultural. La Portellada.

EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIA:

–               ‘Patrimoni de la Portellada’. Del 26 al 27 de novembre. Saló Cultural. La Portellada

COMARCA DEL MATARRANYA

Departament de Cultura

www.comarcamatarranya.com

Origen: Los pastores del Matarraña denuncian su “indefensión” ante la PAC 2015-2020

Origen: Sesión de video: Cortes de Aragón – Parlamento

Pto. 3. Debate y votación de Moción, núm. 52/16, dimanante de la Interpelación núm. 109/16, relativa a la protección, fomento y difusión de las modalidades lingüísticas aragonesas, presentada por el G.P. Popular.

La Franja