Skip to content

Archive

Category: Matarranya

Origen: Nueva cita de los ‘Festivals’ este domingo con el ‘Matarranya i Música’ en Torre del Compte

Origen: Un herido por quemaduras en un incendio en Peñarroya

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 2 de juliol del 2016) Lo futbol és l’esport rei als nostres pobles. Qui ho pot posar en dubte. Per tant forma part de l’entreteniment preferit de bona part…

Origen: Adequació esportiva: del camp de futbol al pavelló municipal | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 2 de juliol del 2016)

Lo futbol és l’esport rei als nostres pobles. Qui ho pot posar en dubte. Per tant forma part de l’entreteniment preferit de bona part dels nostres conciutadans.  Per aquells que mos agrada molt i molt, que hi hem jugat, una de les nostres màximes il·lusions es veure’l practicar en directe defensant los nostres colors més propers. Així, com aficionats i com a socis hem mantingut estructures esportives que han donat continuïtat als equips escolars de benjamins, alevins i infantils de les escoles locals.

Lo natural era que de tota aquella munió de xiquets dels temps escolars, al menys una vintena continues jugant fins als trenta anys de manera apassionada, col·locant al futbol per sobre de festes, estudis i festejos, dels revolts anys adolescents. Però vet aquí que la disminució de població, l’envelliment i les noves dinàmiques formatives i laborals mos han trastocat les seqüències naturals del nostre entorn. I com no, també la del “futbol dels grans”.

Pobles al voltant dels cinc-cents habitants de comarques rurals com la del Matarranya no poden mantenir un equip de futbol que pugui aguantar dignament una lliga. Especialment quan esta competició comporta efectuar desplaçaments de mes de dos-cents quilòmetres. Una lliga d’una vintena de clubs que s’allarga de l’octubre fins al juny de l’any següent i que precisa d’equips amb al menys una vintena de jugadors. Equips carismàtics desapareixen o es tornen intermitents com lo Guadiana: un any poden jugar i tres no.

Alea iacta est. Uns esplèndids camps de futbol, orgull de molts dels nostres vilatans, deixen de tenir sentit. I vet aquí que uns pavellons multifuncionals construïts en època de vaques gordes o actualment amb molt esforç, agafen lo relleu com a infraestructures ideals per a practicar esports possibles tant individuals com a col•lectius. En estes estructures cobertes se poden practicar tota mena de esports per a totes les edats i sexes: xiquets i xiquetes, joves, homes i dones fins a edats avançades. Estic convençut que esta es la solució per als pobles al voltant dels cinc-cents habitants o menys, que si que podran mantenir equips “de sala” de composició reduïda i oberta a un ventall de practicants molt més ampli.

Ara lo que cal es estructurar lligues comarcals de futbol sala, basquet, handbol, etc., que omplin el vuit que mos deixa lo futbol rei. Probablement practicarem més i mos ho passarem també millor. I perquè no, possiblement tornarem a tenir cantera per mantenir, encara que sigue a nivell comarcal, algun equip de futbol “dels grans”.

Juan Luis Camps

Origen: Archivada la investigación contra el alcalde de Cretas

Origen: Reunió d’ASCUMA sobre Temps de Franja | Lo Finestró

Reunió d’ASCUMA sobre Temps de Franja

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El passat diumenge 3 de juliol es van reunir a la seu social uns quants socis d’ASCUMA –la presidència i altres– tots ells molt vinculats a la revista Temps de Franja, juntament amb els coordinadors i la administració, al objecte de tractar una sèrie de temes vinculats al funcionament i al futur de la publicació, des de la situació econòmica fins als possibles canvis en l’estructura de la revista i de funcionament, així com la motivació dels col·laboradors. Atès que ASCUMA només és una part del les associacions editores, s’acordà fer en breu una reunió amb les altres associacions coeditores per fer-les arribar el contingut de la reunió i acordar el que convingui.

Origen: Institut d’Estudis del Baix Cinca

EBREFOLK: Campus de Música i ball populars de les Terres de l’Ebre, Matarranya i Nord Valencià, 31 tallers de ball, cant i instruments autòctons, impartits pels millors especialistes.

Origen: Alcañiz, Calaceite y Caspe, en el plan contra el mosquito tigre

Origen: Vuelca un camión de cerdos en la rotonda de Valderrobres y Beceite

Origen: La Diputación de Tarragona se hace cargo de los 4 km del tramo tarraconense de la carretera de Lledó a Horta

Origen: Miles de personas acuden al XVI Franja Rock de Peñarroya de Tastavins

Rock, música del territorio y actividades para todos fueron una vez más los protagonistas de la XVI edición del festival musical Franja Rock que durante todo el fin de semana protagonizó la actividad cultural y musical del Matarraña.

 

Las calles de Peñarroya de Tastavins vibraron, de este modo, con las actuaciones y conciertos que durante desde el viernes por la tarde se sucedieron en la localidad. Este año el ‘Franja’ ha contado con varias novedades, una de ellas es el ‘Vermut Electrónico’a cargo de Dj Gian, en el que la música electrónica se unió a la tradicional costumbre de salir el sábado por la mañana a tomar un vermú; ya el viernes después de la cena de los organizadores, se programó un karaoke. Además como en todas las ediciones no faltaron los juegos para los más pequeños y las cenas de hermandad.«Muy satisfechos, seguimos con muchas ganas de trabajar por el ‘Franja’ y vamos camino de los 20 años ya», afirmó Ángela Forné, presidenta de la Associació de Jóvens de Peñarroya, organizadores del Festival.

Uno de los momentos más esperados del día fue la actuación del Sobrino del Diablo el sábado por la tarde, quien deleitó a los asistentes con un monólogo musical provocando las carcajadas de los que allí se dieron cita. Pero la fiesta se desató por la noche. Las actuaciones, que comenzaron a las 12 de la noche se alargaron hasta altas horas de la madrugada. Los grupos Egalitè, Goulamas’k, Oferta Especial y 4 Gramos caldearon el pabellón de Peñarroya al ritmo de sus guitarras y sus voces con el rock más duro y transgresor, cientos de vecinos de la localidad, pueblos aledaños y de otras comunidades autónomas se dieron cita en el pabellón peñarrogino.

Origen: José Ramón Bada y Artur Quintana, ganadores del Premio Desideri Lombarte 2016

Origen: Un incendio calcina un terreno industrial en Calaceite

Origen: La Rondalla de Calaceite graba un disco para conmemorar sus 60 años

Origen: Artur Quintana y José Ramón Bada, ganadores ex aequo del Premio Desideri Lombarte 2016 – Aragón_hoy

José Ramón Bada y Artur Quintana, ganadores ex aequo del Premio Desideri Lombarte 2016

El Departamento de Educación, Cultura y Deporte reconoce a los galardonados por su labor en la dignificación y difusión del catalán de Aragón

Jurado del Premio Desideri LombarteEl escritor, teólogo y filósofo Jose Bada Panillo y el romanista y germanista Artur Quintana i Font han sido galardonados ex aequo con el Primer Premio Desideri Lombarte por su larga trayectoria en la dignificación de la lengua catalana propia de Aragón, desde la solidez intelectual y el compromiso social. Su preocupación por los valores universales en su búsqueda de la verdad y rigor científico constituyen un modelo y testimonio ejemplar para la sociedad aragonesa. El Departamento de Educación, Cultura y Deporte, a través de la Dirección General de Política Lingüística, convocó este premio, cuya entrega tendrá lugar en el santuario de “La Mare de Déu de la Font” en Peñarroya de Tastavins el próximo 11 de septiembre.

El Premio Desideri Lombarte pretende ser un reconocimiento a una labor continuada o de especial notoriedad e importancia, en cualquiera de los ámbitos sociales, culturales, deportivos, artísticos, económicos, etc. que supongan un destacado beneficio para el catalán, teniendo especial consideración las actividades destinadas a la dignificación, difusión, investigación, enseñanza, expresión literaria y constituyan un modelo y testimonio ejemplar para la sociedad aragonesa.

Desideri Lombarte, nacido en Peñarroya de Tastavins (1937-1989), fue uno de los escritores contemporáneos más importantes de la literatura en catalán de Aragón. Destacó por su obra poética, con antologías como Ataüllar en món des del Molinar, pero también practicó otros géneros como la novela o el teatro. Hombre polifacético desde el punto de vista intelectual, también se dedicó a la investigación histórica, etnográfica y lingüística trabajando por la dignificación de su lengua en Aragón. Fue miembro fundador y vicepresidente de la Associació Cultural del Matarranya y uno de los organizadores en Aragón del II Congreso de Lengua Catalana (1986). Asimismo, hay que citar sus habilidades como dibujante para ilustrar sus obras.

*Se adjunta foto del jurado compuesto por: la consejera de Educación, Cultura y Deporte, Mayte Pérez; el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, Magdalena Godía Ibarz, alcaldesa de Mequinenza, Javier Giralt Latorre, profesor de la Universidad de Zaragoza, Ramón Mur Gimeno, expresidente de la Asociación Cultural del Matarranya, Carmen Alcover Pinós, funcionaria del Departamento de Educación, Cultura y Deporte.

Durant la sessió també es va parlar dels serveis d’analítiques d’aigua, urbanisme i quadrilla forestal El Consell Consultiu d’Alcaldes, en reunió celebrada el dijous 30 de juny, va acordar l’execució d’un estudi per a implantar el sistema de recollida selectiva porta a porta al Matarranya. Els representants dels pobles que van assistir a la reunió […]

Origen: El Consell d’Alcaldes acorde fer un estudi per impulsar el ‘porta a porta’ al Matarranya – Ràdio Matarranya

La Franja