Skip to content

Archive

Category: Matarranya

MAGAZIN 14 de maig de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “El tractat de lliure comerç EEUU- Unió Europea”/ “Tornem a votar!”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Cunicultura. Michel Campanales.
12:40- 12:55.- Entrevista a Jesús Susín Navarro, amb motiu de l’exposició de Maquetes de trens al pabelló polideportiu de Favara.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius
13:25- 13: 40.- Entrevista a José Frco. Bielsa, president del Círculo Agrícola Sant Isidro “Lo Casino”.
13:40- 14.- Entrevista a Elisabeth Palacios, presidenta de AAPIPNA (Asociación aragonesa para la investigación psíquica del niño y del adolescente). Trataremos el tema: EL ACOSO ESCOLAR.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Michel Campanales, Mario Rius, Marcos Calleja, i Elías Satué.

Origen: Monroyo acogerá el arte más vanguardista con la beca ‘Residencia Artística’

L’anticatalanisme franjolí està entestat en carregar-se una altra llei de llengües d’Aragó. Aquest cop, tres dels representants de la plataforma “No parlem català” Ángel Hernández Galicia (Fraga), Luis Gascón Coses (La Codonyera) – F.A.C.A.O. (Federació d’Associacions Culturals de l’Aragó Oriental), Jesús Vazquez Barrio i les excuses del president de la plataforma Luis Miguel López per trobar-se indisposat, van exposar els seus arguments plens d’odi, politització i aculturització. Aquesta vegada van estar acompanyats pel PAR (Partido Aragonés) i PP (Partido Popular), en una “Comissió Comisión de Comparecencia y Peticiones ciudadanas ” a les Corts, davant de dels representants dels partits aragonesos. L’objectiu era defensar l’actual Llei de llengües aragonesa (LAPAO-LAPAPYP) i demanar la creació de l’Acadèmia de la llengua Aragonesa que reguli el “LAPAO” (Llengua aragonesa pròpia de l’Aragó Oriental). Però portaveus com aquests són fàcilment localitzables en concentracions o manifestacions de protesta, algunes violentes, amb grups polítics d’àmbit espanyolista extremista, a la Franja, Saragossa, València o Balears. Des de “Esfendemos as luengas” només podem ensenyar el nostre rebuig a aquest tipus d’intervencions que estan lluny de la neutralitat i cientifisme que haurien de seguir l’elaboració de les lleis aragoneses de llengües i cultura pròpia.

Font: Esfendemos as Luengas

El proper dissabte 21 de maig ASCUMA celebrarà al Saló de Plens de l’Ajuntament de Calaceit  l’Assemblea General Ordinària,  a les 10:00 h. en primera convocatòria i a les 10:30 en segona i definitiva.

A més a més, un cop finalitzada l’assemblea tindrem el plaer de comptar amb la conferència que ens farà Natxo Sorolla, “Podem llegir el futur del Matarranya? Tries lingüístiques adolescents al Baix Cinca i la Llitera”.

 A les 12:00 h.: Pausa vermut al local de l’associació, al carrer Major, 4, al costat de l’Ajuntament.

A les 12:30 h.: “Podem llegir el futur del Matarranya? Tries lingüístiques adolescents al Baix Cinca i la Llitera”, a càrrec de Natxo Sorolla, com hem avançat, al Saló de Plens de l’Ajuntament.

 

Juan Luis Camps Juan

President de l’Associació Cultural del Matarranya

Calaceit,  de maig de 2016

Web: ascuma.org

Facebook: Associació Ascuma

 

Origen: La matraca de Vall-de-roures

La matraca de Vall-de-roures

  • Escrito por  Carles Sancho

La Setmana Santa a Vall-de-roures del 2014 ha recuperat un dels elements tradicionals d’estes celebracions religioses: la matraca de la torre-campanar de l’església parroquial de la població.

Fa algunes dècades estava situada en una de les obertures de la torre, al costat de les campanes. En una fotografia que va ser publicada fa uns anys, apareixia el campaner de la vila, Antonio Segurana “Claret”, ja traspassat, tocant la matraca quan encara estava situada en una dels finestrals de la torre al costat de les campanes. Una corda des del terra donava l’impuls necessari per a la rotació de l’artefacte. Fa uns anys van donar a la parròquia una campana nova, el que va suposar haver de traure l’antiga matraca, ja en desús, per col·locar-la perquè no hi havia cap altra obertura lliure a la torre. A conseqüència del canvi d’ubicació i al pas del temps, la matraca va quedar molt afectada. Passats uns anys, l’ampliació de l’església parroquial, va permetre instal·lar un Centre d’Interpretació Religiosa a la part restaurada del temple. Això va possibilitar recuperar la matraca i exposar-la com un element més del patrimoni de la vila el 2014. Després d’un parell d’anys, la matraca ha tornat a pujar a la torre del temple parroquial per a substituir el so de les campanes durant la Setmana Santa de Vall-de-roures com ho feia antigament. De dijous a dissabte sant la matraca recupera ara el protagonisme perdut i anuncia l’inici dels actes religiosos gràcies a Repavalde.

La matraca consta d’un eix de fusta d’on surten quatre aspes en forma de creu que delimiten quatre espais, a cada espai tenim tres maces, també de fusta, que donen cops a la taula que formen les aspes en rotar l’eix. El moviment s’aconsegueix per mitjà d’una maneta metàl·lica que volta per l’impuls d’una corda que estira el o els campaners.

Ara la matraca de la torre del campanar s’uneix als altres elements singulars de la Setmana Santa a Vall-de-roures: els tabals, els bombos, les trompetes, les processons, els passos, les túniques, la creu processional… tot allò que fan una celebració diferent i que atrau cada vegada més visitants a la capital del Matarranya.

Origen: Food tracks, jazz y exhibiciones ganaderas en Valderrobres

El fòrum sorgeix en el marc de la iniciativa Terra de Cruïlla

Origen: Ulldecona acull una jornada literària sobre el món rural i de reforç dels vincles entre Catalunya, la Franja i el País Valencià | VilaWeb

Origen: Alemanes y checos, interesados en la biomasa bajoaragonesa

Origen: Continúan las analíticas de agua en La Ginebrosa

Origen: Els premis “Guillem Nicolau” i “Arnal Cavero” | Lo Finestró
(Publicat el dissabte el 30 d’abril del 2016 al Diario de Teruel)

Per notícies que m’arriben sembla  que el Govern tornarà a convocar els premis literaris “Arnal Cavero” en aragonès, i “Guillem Nicolau” en català, suprimits per l’anterior Govern. Les notícies no precisen si serà un digne retorn a l’status quo ante, vull dir abans del govern PP-PAR, o sia: freqüència anual de convocatòria per a cada llengua, premi en efectiu i publicació de l’obra premiada, que pot versar sobre qualsevol gènere literari, i, per a l’aragonès obert a qualsevol autor, mentre que per al català obert només a autors aragonesos o relacionats amb el nostre país. Confiem que les bases seran aquestes o unes de molt semblants, i que no ens calga sentir allòde l’avara povertà degli Aragonesi –cito de memòria, que, com sabeu no sempre és fidel. El primer premi “Guillem Nicolau” fou convocat el 1986 per la Comissió Territorial de l’Aragó del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Uns anys més tard l’assumí el  Govern i creà en paral·lel l”Arnal Cavero” en aragonès. A empentes i rodolons s’han anat migmantenint. En ambdós casos calia batejar-los amb el nom d’algun gran escriptor de la respectiva llengua. La nòmina d’autors aragonesos en català no era especialment nodrida l’any 1986, els grans autors que ara hi ha, tot just començaven. Els de la Comissió abans citada devien haver llegit l’article Literatura en catalán en Aragón de la GEA, on es parlava de mosén Guillem Nicolau, rector de Maella, que tradujo al catalán comentándolas, las Heroídas de Ovidio. I ho encertaren perquè en Nicolau ha resultat ser un dels primers i interessants humanistes aragonesos. Per a l’aragonès, encara va ser més difícil de trobar grans escriptors per a donar nom al premi. N`hi havia dos però ja figuraven en  altres premis: al “Veremundo Méndez” i al “Ana Abarca de Bolea”. Finalment es trià “Arnal Cavero”, assagista que havia recollit molta literatura popular i fraseologia en aragonès. Juan Fernández de Heredia, el gran humanista traductor del grec i el llatí a l’aragonès, malauradament fou rebutjat, imagino, per considerar que el seu aragonès no era prou genuí.

Artur Quintana    

Origen: Cita obligada para los fans de la tierra

Origen: Ricardo Mosteo, nuevo presidente del CRDOP Jamón de Teruel

Origen: Calaceite reclama al Matarraña un edificio cedido en el año 2003 – Diario de Teruel

El alcalde amenaza con rescindir el contrato de la radio si el local no retorna

Calaceite reclama al Matarraña un edificio cedido en el año 2003

Alumnos de la Escuela de idiomas de Monzón, en los estudios de Radio Matarranya en Calaceite.

Si el funcionamiento de la caldera de biomasa del colegio de Calaceite tensó las relaciones institucionales entre el Ayuntamiento y la Comarca del Matarraña, no se puede decir que éstas hayan mejorado una vez se ha solucionado la cuestión de la calefacción en el centro.


M.S.Timoneda

28/04/2016

Si el funcionamiento de la caldera de biomasa del colegio de Calaceite tensó las relaciones institucionales entre el Ayuntamiento y la Comarca del Matarraña, no se puede decir que éstas hayan mejorado una vez se ha solucionado la cuestión de la calefacción en el centro. Todo lo contrario. El Ayuntamiento de Calaceite exige a la Comarca la devolución del local cedido en el año 2003 para la prestación de los servicios del área de Turismo y Cultura, y ahora amenaza con que, de no retornarlo, no renovará el contrato de servicios que tiene firmado con la empresa Masmut Produccions S.L. para la explotación de la frecuencia de radio municipal, en la que trabaja un familiar directo del presidente de la Comarca.

Tras un acuerdo plenario aprobado con cinco votos a favor (PP) y cuatro en contra (PSOE), el Ayuntamiento envió a la Comarca una carta en la que reclama suscribir un contrato en relación a la prestación de los servicios de radiofrecuencia con el fin de compartir los gastos de la radio municipal de Calaceite, que emite en el 107.8 de FM bajo el nombre comercial de Radio Matarranya. En la misiva solicita la devolución del edificio cedido en su día a la institución comarcal, alegando que la Comarca no lo usa para prestar servicios de ningún tipo desde que todos los departamentos quedaron centralizados en la sede comarcal de Valderrobres desde 2008.

El inmueble y sus dos plantas fueron cedidos por tiempo indefinido y de manera gratuíta a la Comarca en virtud de un acuerdo adoptado por el entonces recién constituido Consejo comarcal, tras quedar aprobada la doble capitalidad del Matarraña: en Valderrobres y Calaceite. La segunda se convertía en capital cultural del territorio y cedía instalaciones para que los departamentos de Cultura y Turismo se prestaran desde Calaceite.

Según el alcalde, Josep María Salsench (PP), “desde 2008 no le dan al edificio otro uso que la asesoría social que se realiza durante un único día a la semana”, cuando el Ayuntamiento, asegura, “tiene 50 cosas que poder hacer allí, entre otras ubicar la consulta de un podólogo o hacer un aula de estudio”. El regidor se mostró dispuesto, según sus propias palabras “a llegar hasta donde haga falta” para recuperar el inmueble.

Se da la circunstancia de que en la segunda planta del local se encuentran las instalaciones de la radio municipal de Calaceite, esto es, Radio Matarranya, que explota desde hace un lustro la única frecuencia municipal disponible en el territorio. El contrato de explotación de la licencia expiró a comienzos de este año, y todavía no ha sido renovado.

“Si no, cerraremos la radio”

Preguntado acerca de qué tiene que ver un asunto como la cesión de un local con la renovación de una licencia municipal a una empresa, el alcalde de Calaceite no tuvo reparos en afirmar que “todo va ligado” y que “si no nos entregan el local dentro de una semana cerraremos la radio, porque la licencia es municipal y los gastos son asumidos por el Ayuntamiento”. Salsech niega que esté coaccionando a la institución y a su presidente: “el local es nuestro y la frecuencia también”, aseveró.

Los gastos a los que se refiere el regidor son los 3.000 euros al año que, según el contrato de servicios suscrito cinco años atrás, paga el Ayuntamiento a la empresa por la prestación de servicios de producción. Pero lo cierto es que el Ayuntamiento no ha pagado ni un euro a Masmut Produccions S.L. desde que la emisora inicó su funcionamiento cinco años atrás. De los 15.000 euros del coste del servicio, la empresa solamente facturó 6.000 que aún no ha cobrado.

La cuestión de qué administración asume los gastos de la emisora también viene de atrás. En su día, el Ayuntamiento de Calaceite ya planteó a la comarca que éste era un servicio comarcal y propuso que se hiciera cargo del mismo, propuesta que aceptó la Junta de Gobierno de la Comarca, que planteó firmar un acuerdo mediante el cual se realizaba una encomienda de gestión.

La Comarca aceptaba incluso hacerse cargo de los 9.000 euros que no habían sido facturados. Sin embargo, después de ésto llegó la carta del Ayuntamiento de Calaceite en la que ponía sobre la mesa como dos asuntos inseparables la renovación del contrato de la radio y la cesión del local cedido 13 años antes.

Inversión en el local

El presidente de la Comarca del Matarraña, Rafael Martí (PSOE), no quiso entrar a valorar nada que esté relacionado con la emisora municipal de Calaceite, aunque sí se pronunció sobre la propuesta de reversión del edificio cedido a la institución que preside en 2003. Martí declaró que el equipo de gobierno está todavía “valorando” si devolvérselo a Calaceite tal y como reclama Salsench. “La decisión la tomará la Junta de Gobierno”, dijo, aunque también recordó que la Comarca había relizado en el inmueble inversiones en su día para reformarlo valoradas en unos 90.000 euros.

Las calderas de biomasa se instalarán en otros pueblos

Las dos calderas de biomasa que fueron retiradas del colegio de Calaceite tras los problemas de humos que se generaban (según la comarca por mal mantenimiento, según el Ayuntamiento por ser deficientes) se instalarán en otros muncipios. La Comarca ha ofrecido ambos aparatos a los Ayuntamientos, y algunos han solicitado quedarselos. La institución valorará que los edificios en los que se instalen dispongan de al menos 410 metros cuadrados.

Origen: Músics del Matarranya | Viles i Gents

(Publicat el dissabte 23 d’abril del 2016)

La nostra comarca del Matarranya es troba perfectament situada delimitant l’Aragó de les comunitats veïnes de València i Catalunya. Algun cop he relacionat este enclavament amb la gran afició cap a la música dels seus habitants. I és que sabedors que les fronteres administratives actuals són generalment poc encertades, en cap cas es poden evitar les influències naturals dels pobles a banda i banda de les línees traçades des de fa temps.

I vet aquí que mos agraden tant les jotes i rondalles, potser més pròpies de l’Aragó, com també les bandes musicals a l’estil valència i també los grups musicals i corals molt propis de l’àrea catalana. La música com la cultura traspassa fronteres i en un temps de fàcils comunicacions les seues varietats es difonen sense dificultats, propiciant nous i entusiastes practicants.

Lo dissabte nou d’abril vam tenir una exquisida proba d’esta afició a Pena-roja de Tastavins. Tres bandes compostes bàsicament per veïns de tots los pobles del Matarranya mos van delectar tocant diferents peces de molt variats estils. La fotografia final de les tres bandes juntes, la de San Antón de Vall-de-roures, la Francisco Turull de Queretes i la de Peñarbés, amfitriona, que sumaven més de 130 músics, mos van omplir d’orgull i satisfacció. L’organització portada a terme entre los tècnics comarcals i l’Ajuntament de Pena-roja perfecta.

Una proba més que junts se poden fer moltes coses que serien impensables poder-les organitzar pobles menuts com los nostres. Més que la rivalitat i enveges entre pobles hem de buscar la cooperació i la col·laboració. Tots en traurem fruit. Estem allunyats dels centres culturals de les grans ciutats. La nostra lluita constant per la supervivència com a societat moderna fa necessària la potenciació d’actes col·lectius. Per això és tant important incentivar l’associacionisme a nivell comarcal i facilitar la participació en activitats culturals i esportives, especialment dels nostres joves, però també dels veïns en general. Això ha de ser un encàrrec clar als nostres polítics i una funció ineludible de les Comarques com administracions de proximitat. Com la nostra del Matarranya, que per molts anys sigui.

Juan Luís Camps

Origen: Lliurament de la Creu de Sant Jordi a Artur Quintana | Lo Finestró

Font: Gencat

Font: Gencat

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El 26 d’abril es van lliurar, al Palau de la Generalitat de Barcelona, les Creus de Sant Jordi 2006. Obrint l’acte, el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, va dir entre altres coses, dirigint-se als guardonats: “Ens heu dedicat mèrits que han contribuït a combatre la paràlisi, especialment en temps adversos”. I també va afegir: “Catalunya és una nació activa, dinàmica i convençuda del seu futur, una nació que se sent capaç a través de la seva gent”

Després dels parlaments del president de la Generalitat i el conseller de Cultura, Santi Vila es va procedir a l’entrega de les Creus

Van estar guardonades 27 personalitats i 13 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural. Artur Quintana i Font va ser un dels guardonats pels seus mèrits com a “Filòleg i traductor. Pel conjunt dels seus mèrits lingüístics. Ha treballat des d’Alemanya com a bibliotecari a Espira (Palatinat) i com a professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Heidelberg. I també per la dedicació preferencial a la llengua i la literatura catalanes de la Franja de Ponent, amb treballs com ara El català de la Codonyera (Terol, Aragó), reedició i ampliació, el 2012, de la seva tesi doctoral. Ha traduït destacats autors alemanys a la nostra llengua.”

Bonaventura Clotet, metge i eminent expert en infermetats infeccioses va parlar en nom dels guardonats i, entre altres coses, va fer esment a la importància d’un bon equip, ben dotat econòmicament i amb llibertat d’acció per aconseguir uns bons objectius. També va dir que Catalunya necessita de més eines d’autogovern per poder dotar de recursos suficients en el camp de la recerca en general i de la biomedicina en particular. La ciència, la tecnologia i cultura són les bases pel desenvolupament d’un poble i en són encara més en etapes de crisi, per això s’ha d’apostar per elles perquè a mig termini ajuden a superar qualsevol situació adversa.

Amb el “Cant del Segadors, himne de Catalunya” es va tancar l’acte. Després, amb una copa de cava a les mans i animades converses dels nombrosos assistents, es va anar obscurint al Pati dels Taronges.

Tots els guardonats http://web.gencat.cat/ca/generalitat/premis/creus-de-sant-jordi/Personalitats/

 

La Franja