El passat diumenge 10 d’abril i com a clausura dels actes de les jornades sobre la situació de la llengua i la cultura catalanes a la Franja i l’Alguer, que va organitzar Òmnium Cultural Sabadell, …
Origen: Lo Floro de la Sorollera i uns poemes de l’Alguer a Sabadell | Lo Finestró
Origen: Per damunt de la frontera
Els pobles del Maestrat de Terol i de Castelló fan pinya per compartir i intercanviar serveis sanitaris i educatius. Les poblacions de la vessant aragonesa de la comarca s’han mobilitzat per a que els seus xiquets
puguen anar a estudiar a Vilafranca (Castelló) i poder així arribar a l’institut en un quart d’hora en lloc de marxar tota la setmana a un internat de Terol, a 100 kilòmetres de distància. D’esta manera també reforcen i donen continuïtat a l’oferta d’ensenyament de l’institut de Vilafranca, molt just d’alumnes.
Al mateix temps, els pobles de Terol demanen poder utilitzar el servei d’UVI mòbil que té la base a Vilafranca i que pertany a la Generalitat. El més proper sense eixir de la província és a Terol, a més d’una hora de viatge. Però el vehicle d’evacuació de la localitat castellonenca només està operatiu des de 8:00 a 20:00h. Amb la pressió –i col•laboració– aragonesa estarie a disposició de la població –d’un i altre costat de la frontera– les 24 hores del dia.
Tots guanyaran. Els habitants del Maestrat de Terol per disposar de serveis bàsics més propers en l’àmbit educatiu i sanitari i els de Castelló per reforçar una oferta que actualment és molt precària. Però les relacions humanes que passen per damunt de la frontera administrativa no es limiten a l’educació i la sanitat. Abasten l’economia, les festes, les comunicacions i tot tipus de vincles que poden establir-se entre comunitats veïnes. Ni la llengua distinta –valencià a un costat i castellà a l’altre– ni el fet de pertànyer a dues comunitats autònomes distintes son cap inconvenient per a mantenir unes estretes relacions de tota mena entre els dos costats de la frontera. Que ningú ens faci creure el contrari.
Dilluns 11 d’abril de 2016, a 18h, a la Universitat de Perpinyà (IFCT, Casa dels Països Catalans, Camí de la Passió Vella).
L’entrada és lliure, gratuïta i altament recomanada per totes aquelles i aquells que s’interessen a la llengua catalana.
Alà Baylac Ferrer. Director de l’IFCT
Conférence en catalan à l’Université. Natxo Sorolla présente « La llengua catalana i la Franja d’Aragó »
Conferència dels Estudis Catalans a la Universitat. Natxo Sorolla presenta « La llengua catalana i la Franja d’Aragó »
L’IFCT (Institut Franco-Català Transfronterer) comunica: En el marc del cyicle de conferències dels Estudis Catalans de l’Institut Franco-Català Transfronterer, la Casa dels Països Catalans acull dilluns 11 d’abril a 18h, el sociolingüista de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona-Reus, Natxo Sorolla, que ve a presentar La llengua catalana i la Franja d’Aragó. Ell mateix originari i habitant d’aquesta perifèria dels Països Catalans, és especialista de les xarxes socials i de l’evolució de la llengua catalana al conjunt dels Països Catalans. Treballa també a l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona on coordina cada any l’Informe sobre la situació de la llengua catalana. Detallarà a la Universitat de Perpinyà les especificitats i les paradoxes d’aqueixa llarga regió dels confins catalano-aragonesos, la Franja, que s’estira des de l’Aneto al nord fins al País Valencià al sud, i on el català és comprès i parlat pel 90 % dels 60 000 habitants, però no és pas encara reconegut com a llengua oficial. La conferència és oberta a tothom. El tema és particularment recomanat per a tots els que s’interessen a la llengua catalana, a la sociolingüística i de manera més general a la realitat dels Països Catalans.
MAGAZIN 9 d’abril de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Diàleg sense discusió; és possible?”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Els nostres cantautors. El favarol Àngel Villalba acompanyat pel nonaspí Florenci Roc, actuen a Sabadell.
12:55- 13:10.- L’opinió sobre l’actualitat, sempre valuosa per nosaltres, de José Ramón Bada Panillo.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad Juni.
13:25- 13: 40.- La concejal de festes de Favara Mari Carmen Valén Carceller.
13:40- 14.- Entrevista a Anne…, una familia holandesa a Maella.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, José Ramón Bada, Yolanda Abad, Marcos Calleja, i Elías Satué.
Origen: Brecht (cultura i societat) | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 2 d’abril del 2016)
Bertolt Brecht va dur a terme els anys 30 una renovació important del teatre contemporani que va ser el que ell anomenà TEATRE ÉPIC. El Teatre Èpic és en essència narratiu, i té una forma expressiva com una faula o paràbola. No té un desenvolupament lineal amb un plantejament, un nus i un desenllaç. Funciona per escenes autònomes i no busca una culminació dramàtica ni emotiva. És, doncs, un teatre per pensar, però no en el sentit filosòfic del teatre de Camus o de Sartre, massa complicat per al públic senzill. Es tracta d’activar l´intel·lecte del públic popular, a base d’un notable sentit de l’espectacle (incloent els musicals o l´humor) i de transmetre una dialèctica social i cultural nodrida amb un important bagatge històric, artístic o científic. En dos paraules, és un TEATRE DIDÀCTIC.
El problema consisteix en que els mercats i els poders econòmics i polítics no en volen saber res de teatre didàctic, i qualsevol excusa és bona per no fer-lo. Si Brecht va topar amb la dictadura nazi (i la franquista a Espanya) ara tenim la dictadura del mercat; i el teatre brechtià és espectacular i, com el de Shakespeare, necessita d’un notable planter d’actors.
Quan era estudiant vaig gaudir del meu primer Brecht al Festival Inernacional de Teatro de Zaragoza: La evitable ascensió d´Artur Ui, i la vaig veure en alemany a càrrec del Berliner Ensemble. Eren els il·lusionants temps de la transició. Des d´allavons tot el Brecht que he pogut veure ha estat a Madrid o a Barcelona. I és una pena (o vergonya) que ciutats com Saragossa, Osca o Terol no puguin enriquir-se de muntatges de nivell de peces tan extraordinàries com la Mare Coratge, La Vida de Galileu (que s’acaba de representar a Madrid), o la meravellosa El cercle de guix Caucasià, per no parlar de peces d’influència brechtiana com l’excel·lent versió que José Luis Alonso va fer de la novel·la de Galdós Misericordia, amb la gran Mª Fernanda d´Ocón.Considero el teatre de Bertolt Brecht una necessitat cultural i social de primer ordre i vull afirmar que la cultura (i el teatre) no són un entreteniment per a rics.
Antoni Bengochea
Origen: Un pregó a Aragó | maisseblog
Un pregó a Aragó
Audio Player
[Cançó: Arrels
Àlbum: Fulles EP
Música i lletra: Eixam, grup de la comarca del Matarranya]
De sobte, quan eixíem de l’hotel per començar la ruta d’aquell dia, vam escoltar per uns altaveus i ben alt la música d’una jota. No pareixia de dins l’hotel perquè el so era fort i vaig preguntar a José de La Alqueria de Ràfels, el propietari d’on estàvem hospedats, que què era això.
Havia estat com una sorpresa, de sobte, a aquell lloc tan tranquil i silenciós. Una jota que sonava agradable i alegre i ens alegrava el dia de bon matí. José em va respondre que allò era un pregó, com si nosaltres sabérem què era això o ho escoltàrem tots los dies. Però no, era el primer que escoltàvem, encara que no seria l’últim en aquelles terres de la comarca del Matarranya.
A la nit, i després d’escoltar-ne algun altre més eixe mateix dia, ens va explicar que el pregó anava precedit per una peça de música, segons la informació que anara a contar-se. Allí a Ràfels l’encarregada era l’algutzila, que justament era la mateixa xica que ens preparava l’habitació. Tot quedava a casa. Jo ja m’ho havia imaginat quan vaig escoltar la seua veu, tan tímida com agradable, mentrestant anava explicant qui havia arribat al poble eixe matí.
No era més que el xic dels somiers, els calçotets i la roba interior. Tot al vint per cent de descompte. I allí es trobava, a la plaça del poble, davant de l’església i enfront del nostre hotel, una paradeta de calcetins, gorrets, roba interior i algunes coses més.
La veritat és que quan tens la sort d’escoltar un pregó d’estes característiques, et fa recordar, inevitablement, els moments de quan eres xiquet. En concret, a mi em recordava quan passava l’esmolador amb la seua harmònica pels carrers d’aquell Benidorm de fa més de trenta anys. I també quan passava l’home dels melons amb la seua megafonia.
Vam començar el dia amb un gran somriure, perquè era tan agradable que, l’única cosa que ens havia faltat, era haver-ho gravat.
I vam continuar amb la ruta de pobles i de llocs interessants fins que vam pujar a la part més alta de Calaceit, un dels pobles més bonics d’Espanya. I no ho dic jo, ho diu el tant sabut Google, però que, una vegada més, no ens havia fallat. I tant que era bonic! Com tots els de la comarca del Matarranya. Dalt de tot, al costat de les antenes, podíem divisar
Com cada any, el Departament de Cultura de la Comarca del Matarranya organitza l’activitat Quedaran les paraules, lectura col·lectiva per al Dia de Sant Jordi a Torredarques. La Comarca del Matarranya dedica cada any esta activitat a escriptors de la nostra terra, per això tos demanem que participeu en esta magnífica activitat que posa de relleu la nostra literatura i la creativitat dels nostres autors. Tos podeu inscriure abans del 20 d’abril picant al telèfon 978 89 08 81 del Departament de Cultura de la Comarca del Matarranya; o al de l’Associació Cultural del Matarranya, 978 85 15 21. També podeu enviar un email a: cultura@matarranya.org acmatarranya@gmail.com
