Origen: Licantropia – El martes 5 de abril, en la EOI Alcañiz, conferencia…
Licantropia ha compartit la foto de EOI Alcañíz

Origen: Licantropia – El martes 5 de abril, en la EOI Alcañiz, conferencia…

Hola chen,
Os recordamos que este viernes Los Azero, esta ya mítica banda de rock turolense, traerá su trabajo, MADE IN TERUEL, a la Sala Les Enfantsdonde les acompañarán el grupo “Santos y Rebeldes”.
Muchos lo pedíais y allí están. Azero regresa a Barna!!!
Os esperamos!
MAGAZIN 2 d’abril de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Què ens impulsa a comprar, i comprar…???”. Luis Valén, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Rafale Fontanet i Elías Satué.
12:30-12:40.- Cunicultura. Michel Campanales
12:40- 12:55.- Espais Naturals. Vicente Roc
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén
13:10- 13:25.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros.
13:40- 14.- Entrevista a Anne; holandesos al Baix Aragó Casp.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Rafel Fontanet, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Vicente Roc, Lifo Ros, Néstor Fontoba, Marcos Calleja, i Elías Satué.
Origen: Eixam lanza su primer EP titulado Fulles
29.03.16. Por Marc.
Eixam, un nuevo grupo del Matarraña (Teruel) formado en septiembre del pasado año 2016, lanza su primer EP tituladoFulles que engloba las cinco primeras canciones que el grupo compuso durante el otoño del pasado 2015. Eixam es un grupo formado por diferentes músicos procedentes de otras bandas de la zona del Matarraña en el que se apuesta por una fusión de estilos que es difícilmente etiquetable. Aún así, su música se podría ubicar en algun punto entre el power pop y el post-rock. Podéis escuchar el EP aquí:
Origen: Analfabetisme en la llengua pròpia
Recent acabat el servei militar a Valladolid el 1979, vaig tindre la sort de poder començar a treballar com a mestre durant el curs 1979-80 en un col·legi privat situat al barri de la Trinitat Vella a Barcelona.
El director del centre, originari d’Almeria, buscava un mestre que, a part d’encarregar-se de la tutoria del grup poguera donar l’assignatura de català a un grup de sisè de primària. Ell, que no sabia català, en sentir-me parlar com a la Vall del Tormo va pensar que no tindria cap dificultat per iniciar a ensenyar un català bàsic als seus alumnes. Jo que havia fet magisteri a Terol havia llegit molt poc en la nostra llengua que, fins pocs mesos abans, denominava com a xapurreau. Encara que durant el servei militar, on havia coincidit amb companys del Principat, País Valencià i les Illes, havia après que el que jo parlava en realitat era un català matarranyenc. Tampoc en sabia gaire d’ortografia d’en Pompeu. De totes formes, la gent que hi vivia a la Trinitat Vella majoritàriament era castellanoparlant, d’un nivell econòmic i cultural baix i que pràcticament no havien escoltat gaire parlar en català. Els alumnes d’aquell col·legi començaven aquell mateix curs la nova assignatura. Així que tots ens iniciàvem en l’aprenentatge escrit de la llengua: professor i alumnes. Amb una diferència; que jo la parlava, de manera més o menys acceptable. Aquella situació significava per a mi un repte personal, redescobrir la meua llengua i desterrar completament el terme despectiu xapurreau de la meua parla. Vam començar amb el primer llibre de català molt senzill i bàsic. De seguida, per reciclar-me i aprendre més ràpid, vaig matricular-me als Cursos de Reciclatge de Català per a Mestres que s’oferien a molts centres perquè s’havien d’aconseguir de forma ràpida molts professors capacitats per fer classes de i en català i en algunes escoles també per a iniciar la immersió lingüística des del preescolar. Abandonava vint-i-set anys d’analfabetisme en la meua pròpia llengua.
Origen: Straßburg im Elsaß (article d’Artur Quintana) | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel)
Aquests dies, per ineludibles obligacions familiars, hem hagut de visitar Estrasburg, la capital d’Alsàcia, a França, una ciutat on les autoritats fan tot el que poden per fer-ne desaparèixer la llengua pròpia i històrica: l‘alemany. És la mateixa tètrica situació en què hem de viure a la Codonyera, on les autoritats fan tot el que poden per fer-ne desaparèixer la llengua pròpia i històrica: el català. Certament no podem evitar de viure a casa, a la Codonyera, però sí d’anar a Estrasburg, i per això només hi anem, ben a desgrat, si, repeteixo, les circumstàncies ens hi obliguen. Quan érem a Estrasburg l’any 1959 només vam sentir-hi parlar alemany, i a tots els establiments ens van atendre en aquesta llengua, si bé tots els cartells eren en francés, i l’escola, els liceus i la universitat també. Enguany no hi hem sentit ningú parlar alemany pels carrers, i a quasi tots els establiments només ens podíem fer entendre en francès. Evidentment ja no ens ha calgut comprovar quina és la llengua de l’escola, els liceus i la universitat. En dues generacions les autoritats han aconseguit la quasi plena substitució de l’alemany pel francès a Estrasburg. La totpoderosa presència de l’alemany a l’altra ribera del Rhin, o sia a un cop de roc d’Estrasburg, no ha aconseguit frenar gens ni mica aquest procés. A Estrasburg gairebé només trobareu l’alemany en els cartells bilingües d’alguns carrers del centre històric, no tots, no us cregueu, i en alemany local, i no pas perquè a les autoritats se’ls haja despertat un gran amor per aquesta modalitat, el patois que en diuen, sinó per mostrar que la que es parla a la ciutat és ben diferent de l’estàndard alemany. I per a fer-ho encara més evident posen en francès Place Gutenberg, on el nom de l’inventor de la Impremta figura en alemany estàndard, mentre que la versió alemanya posa Guteberriplatz en patuès. Mutatis mutandis exactament igual com entre nosaltres. I tot això passa en una ciutat, Straßburg, seu del Parlament de la nostra Unió Europea, que hauria de ser model de respecte, dignitat i convivència.
Artur Quintana
e cortó la circulación en ese tramo de la N-232 durante 25 minutos para desactivar la bomba de aviación.
Origen: Las obras de la N-232 sacan a la luz una bomba alemana en Monroyo
Omeveigues – Terrorista from Nebulosa Gràfica on Vimeo.