Skip to content

Archive

Category: Matarranya

Origen: Lledó | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 12 de març del 2016)

Un any més la Comarca del Matarranya ha organitzat una marxa senderista en un dels nostres pobles veïns. Enguany tocava a Lledó, un poble preciós que lluita com ningú per sobreviure a la creixent despoblació del mon rural.

Tots los veïns coordinats pels tècnics de la Comarca han aconseguit que la festa haigue estat un èxit. Allí mos hem trobat caminadors de tots los altres pobles i també de fora la comarca i hem passat un molt bon dia. 700 persones vingudes principalment de l’Aragó, Catalunya i País Valencià.

Lledó, net i polit, com sempre. La seua bellíssima església gòtica presidint la sortida i arribada de la marxa. Les rutes, una de curta de 13 quilòmetres i la llarga de vora 22 mos han conduit pels espectaculars paratges típics del Matarranya: camps d’oliveres, d’ametllers, de verds sembrats, d’horts, de vinyes i de boscos de pins i carrasques. Perfecte.

Festes esportives com esta són força encertades per a mostrar al mon l’enorme potencial turístic de la nostra comarca. I estes marxes que es fonamenten en anar junts, mos recorden que també és bàsic per als nostres pobles anar junts en la cobertura de moltes necessitats del mon actual. Necessitem fer comarca i ho necessitem tots: los pobles menuts i també los pobles grans. Los menuts perquè són menuts i això determina i no permet poder finançar certes activitats. Los grans, que en el nostre cas no ho són tant, perquè la seua activitat econòmica que els manté, necessita inevitablement de la gent dels pobles menuts que els envolten.

No entrem en localismes i fem comarca. Mos anirà millor a tots. Que Lledó, mos serveixi de referència este any. Pel Matarranya caminem junts.

 

Juan Luís Camps

Origen: La Feria del Vino de Cretas se inaugura con buenas perspectivas

Origen: Lo mercat de futurs del Matarranya

  • Escrito por  Natxo Sorolla

Los preus del gasoil han baixat. Però només és un oasi temporal. És la conseqüència d’una guerra de preus per a fer-se en lo control del mercat, i de les guerres físiques per controlar los subministres energètics d’Europa. Aquí patim en les minúcies colaterals del

conflicte, que mos arriben en forma de refugiats. Però si hi ha alguna cosa segura és que la nostra generació vorà una gran escassetat de petroli. I aixina vorem acabar-se la matèria que va impulsar la nostra era industrial. Mentres, esperem que la humanitat sigue capaç de reinventar-se.

L’energia fòssil no és l’única dinàmica indefugible. Fa temps que també es parle de l’encariment de les matèries primeres, i de l’abaratiment dels preus pagats al productor. Tant fa si és l’agricultura o les granges. I és que a vegades ham pogut llegir que a les borses americanes lo gorrino ere més rentable que el propi petroli. És a dir, aquells que tenen immenses fortunes per a invertir, tenen l’oportunitat de fer més diners invertint en la producció de gorrinos que no invertint en petroli, o en or. Paradoxal, no?
I els mercats, que són “savis”, beneficien als inversors. Però mai als nostres productors. La clau està en l’escala de l’economia. Cada vegada hi ha més comerç internacional, i el planeta per complet és un únic mercat. La major compra americana a Xina ha estat una companyia processadora… de carn! Lo mercat de les matèries primeres cada vegada depèn més de poques empreses, i que cada vegada són més immenses. I este mercat de les mega-empreses fluctue constantment per l’especulació sobre els futurs. És a dir, sobre la producció dels anys que venen. Lo benefici és tal, que la producció futura es compre abans que se sembro, de tal manera que els inversors s’asseguren la part de benefici corresponent.
I és que estem instal·lats en la societat de la informació. Val més la informació (i l’especulació) que no el propi producte que comprem o venem. Al Matarranya lo corrent principal de l’economia continue sent l’agricultura i la ramaderia familiar. Un futur que cotitze al Dow Jones. I què mal ho tenim si l’únic al que podem aspirar és a alguns oasis temporals en la batalla dels futurs.

Origen: Omezyma presenta las ayudas de los Leader para este año

Origen: Cretas se convierte en la capital del Vino y el Medievo

Origen: La Guardia Civil investiga los vertidos del matadero de Valderrobres

El Govern d?€?Aragó ha sotmès a exposició pública el currículum aragonès per la realització d?€?al·legacions.  Pel que fa a l?€?assignatura Llengua catalana y Literatura, hem observat, entre altres coses, que el nombre total d?€?hores setmanals previstes per a l?€?ESO i Batxillerat queda reduït a 2 hores.  Actualment s?€?estan impartint 3 hores setmanals, tant a l?€?IES ?€?R. J. Sender?€? com a l?€?IES ?€?Baix Cinca?€?.  Això suposa una rebaixa de moltes hores lectives que els nostres alumnes podrien perdre si la proposta de currículum s?€?aprova tal com es presenta en l?€?actualitat, en un temps en què es fa evident un procés de substitució lingüística, on la nostra llengua està experimentant un preocupant descens en l?€?ús social a tots els àmbits.

També hem de recordar que actualment existeix una homologació entre els estudis dels nostres alumnes amb els certificats de català nivell B2 (antic B) de la Generalitat de Catalunya calculada en base a les hores de català i cursos (quatre de primària i els quatre de secundària).  A més, com els nostres instituts estan desenvolupant projectes trilingües (català, castellà i anglès) s?€?ha pensat demanar una homologació del nivell C1 (antic C), aspecte molt important per als nostres alumnes de cara a la vida laboral i amb aquesta reducció horària es perden possibilitats de cara a aquest reconeixement.

Per tot això, l?€?Institut d?€?Estudis del Baix Cinca IEA vol fer una crida per a que persones, pares i mares d?€?alumnes, institucions (ajuntaments, comarca), associacions i tots tipus d?€?entitats i col·lectius per presentar al·legacions a l?€?articulat del currículum en relació amb aquest problema.

Tothom pot fer esmenes i quantes més es presenten, més possibilitats tenim d?€?èxit

Per últim, volem recordar que és urgent que es faci el més aviat possible perquè  el termini de presentacions acaba el proper dia 20 de març.  Adjuntem documentació i plantilla per realitzar les al·legacions.

Més informació: iebc.iea(arrova)gmail.com

MAGAZIN 19 de març de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Perdono però no oblido”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén
13:10- 13:25.- Espais Naturals. Vicente Roc
13:25- 13: 40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:40- 14.- Entrevista a Amaia Celorrio Amonarraiz. Responsable de comunicación del Comité Español de ACNUR- UNHCR, agencia de la ONU para los refugiados.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Mario Rius, Vicente Roc, Alberto Balaguer, Marcos Calleja, i Elías Satué.

Origen: Patrimoni oblidat, memòria literària (exposició) | Lo Finestró

unnamed

Nota de l’Institut Ramon Muntaner

“El proper dissabte, 19 de març, a dos quarts de dotze del migdia, s’inaugurarà a l’antic refetor del Monestir de Poblet l’exposició “Patrimoni oblidat, memòria literària”, acte que comptarà amb la presència de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, i que es complementarà amb una visita guiada per part dels comissaris i amb una lectura de textos presents a l’exposició.

Realitzada per l’Institut Ramon Muntaner i la CCEPC, aquesta mostra vol relacionar els elements del patrimoni cultural tangibles ja desapareguts o que es troben en estat ruïnós o abandonats amb els textos literaris que n’han fet referència al llarg dels anys en un intent de vincular territori i literatura. Aquesta exposició forma part d’un projecte més ampli que, sota el mateix nom, «Patrimoni oblidat, memòria literària», han impulsat l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de moltes altres institucions, entitats i particulars.” (Continuar llegint)

En aquest projecte han col·laborat, a nivell particular, els membres de l’Associació Cultural del Matarranya, Josep Miquel Gràcia i Carles Sancho. Les seues aportacions, juntament a les de molts altres, es publicaran en un web que s’obrirà pròximament.

1) Santuari de la Mare de Déu de Gràcia. La Freixneda (J. M. Gràcia)

2) La Valera, la campana de la Codonyera (J. M. Gràcia)

3) Lo Molí Siscar de la Codonyera (J. M. Gràcia)

4) Lo Trinquet de la Codonyera (J. M. Gràcia i C. Sancho)

5) El Mas de Llaurador (C. Sancho)

Origen: Desalojan el Colegio público de Calaceite por un fallo en la caldera

Origen: La cota de nieve sube hasta los 1.000 metros en Matarraña y Maestrazgo

Origen: 700 asistentes a la XV Marcha Senderista del Matarraña

(Publicat a La Comarca el 26 de febrer del 2016) Les comarques han estat protagonistes destacades de la passada campanya electoral. Tant des de la dreta renovada de Ciutadans com des d’algune…

Origen: Comarques | Viles i Gents

Origen: Recogen firmas para volver a la guardería de Valderrobres

Origen: Beceite duplica los precios de acceso al Parrizal y la Pesquera

La Franja