El CRA Algars visitó las instalaciones del grupo de comunicación La COMARCA el martes 2 de febrero de 2016 donde vieron como se hace radio, periódico y televisión online. Los alumnos lo pasaron genial y nosotros también.
Origen: Visita CRA Algars a La COMARCA
Origen: El Temps
H a investigat el comportament lingüístic de xiquets de sisè de primària. Una de les conclusions a les què arriba és que es detecta un canvi de comportament sociolingüístic al Baix Cinca i la Llitera, els dos territoris investigats. Què està passant amb els parlants joves de la Franja?
-La recerca tracta d’investigar la transmissió familiar, el procés de substitució o manteniment entre generacions. Normalment el que tenim són esquemes de tres generacions, on hi ha uns avis que parlen català i tenen fills als quals parlen català però aquests parlen castellà als seus fills per alguna raó. El que fa la meua tesi és incorporar un altre element d’anàlisi com són les xarxes socials, en la seua vessant d’interaccions personals.
El que la investigació en sociolingüística demostra és que en la població adulta de la Franja, no hi ha trencament de la transmissió. Nosaltres el que volíem investigar eren les interaccions quotidianes entre les persones més joves. I el que eln hem trobat és que entre un 20 i un 25% dels joves catalanoparlants parlen entre ells en castellà, amb la qual cosa es produeix un canvi, un punt d’inflexió que indica que es trenca la norma de comportament bàsica per assegurar la llengua en les relacions endogrupals.
-Quines intueix que són les causes d’aquest trencament?
-Junt a altres investigadors, vam analitzar alumnes de primer de primària l’any 2007 i els he seguit durant sis anys. Les causes exactes per les que açò passa no les sabem, però tenim algunes intuïcions. Per exemple, pot passar que tots dos alumnes s’han conegut a l’escola i com que allí es parla en castellà, és aquesta la llengua que utilitzen a l’hora d’interactuar. Hi ha també l’element de la immigració, que pot provocar que «per respecte» es parle castellà perquè tothom s’hi entenga.
-Abans deia que aquest canvi de comportaments podien indicar un punt d’inflexió. Un punt d’inflexió cap a on?
-Si es confirma que aquestes dinàmiques estan passant, avancem cap a la substitució lingüística, què pot ser ràpida. Ens trobem ja en l’escenari en el qual una persona deixa de parlar català amb la seua parella i després als seus fills.
-En definitiva, el principi del final?
-Sí, d’alguna manera, sí. Podria ser el punt d’inflexió en el qual els pares deixen de parlar català als fills.
-Hi ha formules per revertir aquests comportaments socials?
-Una de les coses que hem detectat és que aquesta és la primera generació on els catalanoparlants no són majoria. Les enquestes de població adulta ens diuen que hi ha al voltant d’un 50% de la població adulta que parla català a la Franja. Als anys 90 aquest percentatge era molt superior. En canvi, en aquesta generació de persones que ara estaran al voltant dels 20 anys, el que ens trobem és que els catalanoparlants ja no són majoria. Per tant, les dinàmiques socials d’abans ja no serveixen. Ara el català ja no és la llengua majoritària i hegemònica del carrer, amb la qual cosa és perd el reforç principal de qualsevol idioma. Així doncs, el que correspon per potenciar l’ús del català és fer allò que fan totes les societats modernes: potenciar l’ús del català a l’escola. És ací que s’ha de posar l’accent. L’escola de la Franja ha de permetre bilingüitzar tota la població, és a dir que els catalanoparlants aprenguen a escriure i expressar-se en català amb total correcció i que els castellanoparlants també aprenguen aquesta llengua.
-La setmana passada les Corts aragoneses van aprovar eliminar les denominacions de Lapao per referir-se al català. A més, s’han incorporat el català i l’aragonès al currículum educatius i s’estudien mesures per a la normalització del professorat en aquestes llengües. Aquestes mesures van en la línia adequada?
-El redactat del que s’acaba d’aprovar millora el que es va aprovar l’any 99, quan es va arribar al màxim consens legislatiu en matèria de llengües. L’actual redactat concreta que les llengües i modalitats lingüístiques de les què parla l’Estatut i l’actual Llei de Llengües són l’aragonès i el «català d’Aragó». La denominació per al català és particularista, i potser no contribueix a alimentar la unitat de la llengua. Hi ha un rerefons anti-catalanista en tot plegat. Però amb tot i amb això, el nou redactat és important perquè suposa un avanç, ja que ni l’Estatut ni la Llei de Llengües actualment no especificaven quines eren aquestes llengües.
Per tant és un pas endavant.
Sí, ho és, però serà fàcil de tombar des del punt de vista legal si hi ha un canvi d’actitud envers la llengua. Sé que pot semblar una opció molt discutible, però jo, a hores d’ara, no sóc partidari de tornar a debatre a les Corts una nova Llei de Llengües. Cada volta que s’entra en aquest debat, els parlants el que perceben és que hi ha un conflicte i un problema. La Llei de Llengües del PP i PAR -la segona que es va fer- tenia molt d’estrafolari en allò de la denominació de la llengua, però no va canviar tant en el contingut de quins eren els drets lingüístics dels parlants. En la legislació actual ja es diu que s’ha d’afavorir l’ensenyament de les llengües pròpies. Ara l’aragonès s’està incorporant al currículum educatiu i en teoria, a curt termini, es farà el mateix amb el català.
A hores d’ara hi ha projectes bilingües a Fraga i Tamarit. En aquests municipis hi ha una assignatura en català. És molt poc, però és el màxim al que s’ha arribat i facilita que els alumnes vegen el català no només com una llengua apta per a la parla sinó també com una llengua apta per a l’aprenentatge.
-Aquest model és suficient per revertir aquest fenomen de substitució lingüística de què em parlava?
-Si és suficient no ho sabem. Hem fet algunes anàlisi que demostren que hi ha alumnes que amb aquestes assignatures, han passat a comunicar-se en català. Visualitzar el català com una llengua útil facilita que deixe de ser vist com una llengua estranya, secundària. La situació actual és la que és. El màxim que hem assolit a l’Aragó és donar el català com opcional a l’escola. És difícil que puga aspirar-se a res més quan cap partit polític aragonès no ho duu en el seu programa.
-La conclusió, en tot cas, és que la supervivència del català a la Franja està a mans de l’escola.
-A la Franja, com a tots els territoris. No sabem si l’escola és suficient, però aporta la base per poder començar a treballar.
MAGAZIN 6 de febrer de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi
11:55- 12:30.- Àgora : “Les claus per al triomf”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30- 12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Grans biografies.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros.
13:40- 14.- Entrevista a Miguel Ángel Lázaro. Ingeniero de montes. Trabaja para la DGA. Es la persona responsable del control aéreo en los incendios forestales.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Alberto Balaguer, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.
Origen: Per la seua llengua los reconeixereu | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 23 de gener del 2016)
Als catalanoparlants franjolins sovint se mos reconeix fora del territori autòcton per la nostra parla: trets al lèxic, a la morfologia (conjugació dels verbs, articles determinats, possessius, pronoms…) i a l’accent. Part del grup del català occidental, té personalitat pròpia, o millor dit, personalitats. I és que a cada poble n’hi ha alguna característica diferenciada, afavorida per l’aïllament tradicional de les comunicacions en un passat i l’escassa interferència d’altres llengües, configurant diverses parles locals, que estudia la Dialectologia. Al món contemporani globalitzat han desaparegut moltes circumstàncies propiciadores d’esta diferenciació, que evidencia la procedència rural i el caràcter sobretot oral però també la seua riquesa. Si a les comunitats autònomes a on lo català és llengua oficial, la presència d’una norma —a l’escola, l’administració, los mitjans de comunicació— va eliminant diferències, a la nostra Franja sense Llei protectora la influència del castellà oficial va aigualint lo més “bell catalanesc del món”, que es parlava abans de l’omnipresència actual de la televisió. Hi ha una invasió imparable de barbarismes, castellanitzacions lèxiques que es superposen a una gramàtica i entonació encara autòctones.
A mi encara ara me pregunten per ahí lo meu origen. O me’l reconeixen directament. Me va passar, per exemple, fa un parell d’estius a Horta de Sant Joan, al recital que el 14 d’agost organitza la poeta Cinta Mulet, en acabar de llegir uns versos de Desideri Lombarte: una dona de Bot me va identificar amb una que coneixia de la meua vila, casada a Batea, que tota la vida va mantindre la seua parla. I esta mateixa setmana de visita mèdica, lo metge ja a la segona frase me pregunta d’a on sic: era un “filofranjolí”, bon coneixedor del Bergantes, del Matarranya, dels seus paratges i personatges. Fa uns dies una cadena catalana va entrevistar l’arquebisbe Omella, que en la seua bella parla de Queretes demostra la profunditat i senzillesa dels seus orígens. Llàstima que a uns quants xiquets franjolins ningú no els podrà reconèixer mai per la llengua dels seus pares!
María Dolores Gimeno
Carlos Mor ha asegurado que renuncia para “dedicarse por completo a su empresa” y que dimitirá cuando tenga un sustituto.
Origen: ELMUNDO
MEDIOAMBIENTE
Denuncian a la ACA por delito ecológico y prevaricación en el río Algars
La parte catalana del Algars fue declarada reserva natural parcial para la protección de especies animales en peligro de desaparición
La entidad ecologista GEPEC-EdC ha presentado una denuncia ante Fiscalía de Medio Ambiente de la Audiencia Provincial de Tarragona por las actuaciones que la Agencia Catalana del Agua (ACA) en el río Algars en Arnes, en la frontera entre Cataluña y Aragón.
Según informa hoy el Gepec, la denuncia viene motivada por la actuación que la ACA, organismo adscrito al Departamento de Territorio y Sostenibilidad de la Generalitat, ha realizado en el interior del espacio natural protegido de la reserva naturaleza parcial del río Algars, en el término municipal de Arnes, en la comarca de la Terra Alta.
La parte catalana del río Algars (el río hace frontera entre Cataluña y Aragón), afectado por las actuaciones de la ACA, fue declarada reserva natural parcial para la protección de especies animales en peligro de desaparición en Cataluña, tal como determina el decreto 123 / 1987, de 12 de marzo.
Según GEPEC-EdC, es tal la importancia ecológica de este río que fue también incluido en el Plan de Espacios de Interés Natural (PEIN), en la Red Natura 2000 y declarado Zona de Especial Protección de las Aves (ZEPA) y lugar de interés comunitario (LIC).
Según denuncia la entidad ecologista, la actuación realizada por la ACA ha consistido en la roturación, mediante maquinaria pesada, de un tramo de cauce de este río, con “la eliminación total de la vegetación y la transformación del cauce, convirtiéndola en una simple explanada de tierra, desprovista de toda vegetación y señal de vida, convirtiendo un río lleno de vida y protegido por la ley en un simple canal de paso de agua”.
Estos trabajos, realizados a mediados del pasado mes de diciembre, “suponen sólo la fase inicial de la actuación total que la ACA tiene previsto realizar en el interior de esta reserva natural, ya que se prevé la ampliación de la actuación en un tramo mayor de la reserva, lo que incrementaría, todavía mucho más, el impacto ambiental ya creado en el espacio protegido”, según alerta GEPEC-EdC.
Los ecologistas además aseguran tener constancia de que la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE) tiene intenciones de llevar a cabo actuaciones similares en la banda aragonesa del río, espacio también protegido e incluido en la Red Natura 2000.
Si estas previsiones se cumplen, GEPEC-EdC ha avanzado que también lo denunciará ante las instancias judiciales aragonesas.
Según destaca la entidad ecologista en su denuncia, la actuación efectuada por la ACA está explícitamente prohibida por el decreto 123/1987 de creación de la reserva natural.
Así, en el artículo 2.4 del citado decreto, que hace referencia a algunas actuaciones prohibidas en las reservas destinadas a la protección de la nutria, entre las que se encuentra la del río Algars, se dice textualmente: “En estos tramos de río quedan prohibidas las actividades siguientes: eliminación y modificación de la vegetación de ribera, vertido de desechos, escombros y productos contaminantes, así como cualquier actividad que, afectando al lecho del río o a la vegetación que le rodea, suponga una alteración negativa irreversible del hábitat de la especie protegida”.
GEPEC-EdC asegura que la actuación de la ACA también ha supuesto una vulneración de la Ley 12/1985, de 13 de junio, de espacios naturales en varios de sus artículos, entre los que se determina que “son reservas naturales los espacios naturales de extensión reducida y de considerable interés científico que son objeto de esta declaración para conseguir preservar íntegramente el conjunto de ecosistemas naturales que contienen o de alguna de sus partes…”.
La actuación de la ACA podría comportar también responsabilidades penales, según apuntan los ecologistas, por delito ecológico y de prevaricación.
La denuncia también pide que se aclare si el ayuntamiento de Arnes, municipio donde se ha producido la actuación denunciada, estaba al corriente de estas actuaciones dentro de la reserva “y si tiene algo que ver o alguna responsabilidad y, en caso de que sea así, que también se depuren las responsabilidades penales de sus responsables”.
GEPEC EdC lamenta que ésta no es la primera vez que la ACA actúa de forma “agresiva” en espacios naturales y reclama un cambio en las políticas de gestión en ríos y ecosistemas fluviales y, al mismo tiempo, que sean relevados los cargos de la ACA “responsables de la actual política de agresiones y desprecio hacia los ecosistemas fluviales”.
Origen: Menos polémica y más lengua
Sigo sin entender la polémica generada por el catalán, ni en Aragón ni en otras comunidades. Ni por el nombre de la lengua ni por su uso ni demás chorradas. Quizá sea porque me he criado en una casa en la que han convivido ambas lenguas sin ningún problema. Y es que no hay mejor inmersión lingüística que enfrentarte directamente a una lengua sin tonterías de por medio.
En Aragón se está utilizando cada vez más la lengua como un arma política, lo que no nos beneficia en nada. Ya lo hizo el PP de Zaplana hace más de una década en Valencia para sacar rédito con el «no mos fareu catalans», con el que logró captar los votos de la derecha valencianista hasta hacerla desaparecer del mapa político. En Aragón ahora se está revirtiendo el despropósito de la anterior legislatura con el «lapao» y el «lapapyp» que a parte de levantar muchas risas, no hizo mucho más por las lenguas propias de Aragón. Al contrario. Ahora todo parece indicar que ya se trabaja por revertir el proceso. Las dos lenguas propias que se hablan en Aragón junto con el castellano recuperarán las denominaciones «catalán» y «aragonés» después de que en 2013 se modificara la Ley de Lenguas para incluir los polémicos términos «lengua aragonesa propia del área oriental» y «lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica». Esta modificación es una de las peticiones de CHA, socio de gobierno del PSOE, mediante una enmienda que ya cuenta con el apoyo de socialistas, Podemos e IU. Como era de esperar, esta propuesta cuenta con la oposición de PP y PAR, que cambiaron la ley en la anterior legislatura. Ambos partidos contarán en las Cortes con el apoyo de Ciudadanos, una posición que para nada sorprende teniendo en cuenta sus propuestas en materia lingüística en los últimos años en el Parlament catalán. En Valencia ya se cubrió de gloria su portavoz cuando en su discurso en el debate de investidura pidió que la educación no debe «abandonar las lenguas universales para recuperar una minoritaria -el valenciano- que, aunque puede ser entrañable, es poco útil para encontrar empleo». No se quedó ahí, también aseguró que «allá donde triunfa la inmersión lingüística estamos volviendo a la aldea».
No obstante, en nada se mejorará si la modificación de la Ley de Lenguas sale adelante sin consenso. Es necesario un gran acuerdo en Aragón dejando de lado la polémica y para trabajar tan solo en un sentido, que nuestras lenguas no caigan poco a poco en el olvido. Por ello, lo imprescindible es que todos los grupos políticos se sienten en una mesa y comiencen a trabajar para dar un impulso de consenso a la Ley.
De este consenso tendrían que salir propuestas en pro de los habitantes de la Franja, los grandes perjudicados. Los estudiantes deberían terminar la educación obligatoria sabiendo escribir perfectamente la lengua que hablan en casa al igual que actualmente ocurre con el castellano. Sin embargo, con las horas que actualmente se imparte Catalán esto es imposible. Además de dignificar su lengua materna, este avance también abriría una puerta para poder estudiar y trabajar sin problemas en Cataluña o Valencia. Un ejemplo, desde este curso se oferta en la EOI de Alcañiz el nivel C1 de catalán con un buen resultado. Esta experiencia, que comenzó en el curso 2013-2014 como «prueba» en cinco localidades, se fue ampliando por la alta demanda para estudiar en Cataluña. A la visibilidad en las aulas se le debe unir la dignificación social, algo que implica a toda la sociedad y no solo a la administración. Se debe entender la lengua materna como una lengua de primera y no dejar de usarla cuando se sale de casa.
Origen: El investigador Natxo Sorolla obtiene un ‘cum laude’ en su tesis doctoral – Diario de Teruel
El sociólogo Natxo Sorolla, nacido en Peñarroya de Tastavins (Matarraña), defendió el pasado 14 de enero su tesis doctoral en la Universidad de Barcelona (UB), con la que ha obtenido la calificación de cum laude. Sorolla se ha especializado en sociolingüística y análisis de redes sociales.
El sociólogo Natxo Sorolla, nacido en Peñarroya de Tastavins (Matarraña), defendió el pasado 14 de enero su tesis doctoral en la Universidad de Barcelona (UB), con la que ha obtenido la calificación de cum laude. Sorolla se ha especializado en sociolingüística y análisis de redes sociales.
En su tesis doctoral, titulada Elección lingüística y roles sociolingüísticos en la Franja desde la perspectiva del análisis de redes sociales, ha investigado sobre el proceso de sustitución de la lengua familiar mediante la transmisión oral entre padres e hijos en las comarcas del Bajo Cinca y La Litera (Huesca).En su análisis se ha centrado en una población formada por alumnos de sexto de primaria y en el uso que éstos hacen de la lengua para interrelacionarse con compañeros de su edad. Según el investigador, la tesis detecta que “alrededor de una cuarta de la población catalanoparlante de esa edad se dirige en castellano a sus compañeros que también tienen el catalán como lengua inicial”.
Según Sorolla, “se detecta un cambio en las normas de comportamiento sociolingüístico de los habitantes del territorio de menor edad, nacidos a mitad de los 90”, lo que supone “un punto de inflexión que puede conducir a una sustitución lingüística muy rápida”, añadió el investigador. Este comportamiento se produce de forma amplia en hijos de parejas mixtas y se detecta incluso también en hijos de parejas catalanoparlantes.
Sorolla eligió estas dos comarcas porque son las más pobladas de la Franja, además de tener condiciones de “menor ruralidad” y de estar situadas en el “centro” del territorio catalanoparlante aragonés. Aparentemente, el mismo proceso investigado, según el sociólogo, no se estaría produciendo con la misma intensidad en otras comarcas como el Matarraña.
serretllibres.com
Origen: serretllibres.com
BASES PREMI SERRET TERRA DE CRUÏLLA
El Premi Serret Terra de Cruïlla, convocat per la Llibreria Serret i Terra de Cruïlla amb la col·laboració de la Fundació Carulla Museu de la Vida Rural, tenen com a objectiu promoure la creació literària relacionada amb el territori i el món rural.
Poden optar-hi obres originals i inèdites escrites en català.
S’acceptaran:
Les obres s’han de centrar en el món rural d’avui, en el seu territori, en el seu paisatge, en la seva gent. Es valorarà especialment que incideixin en la manera en què el món agrari conviu amb els reptes que les societats contemporànies es plantegen per al nou mil·lenni.
Els originals han de tenir una extensió mínima de 150 fulls (2.100 caràcters per pàgina aproximadament).
El guardó està dotat amb 1.500 euros, aportats per la Fundació Carulla Museu de la Vida Rural, en concepte d’avançament de drets d’autor per a la primera edició del llibre.
Editorial Barcino publicarà l’obra guanyadora dins de la seva col·lecció Museu de la Vida Rural i signarà un acord de publicació amb l’autor amb les condicions establertes a la col·lecció.
El jurat està format per Emigdi Subirats, Silvestre Hernández, Albert Pujol, Carme Martí, Maria Carme Jiménez i Jordi Llavina, que actuarà de secretari del jurat.
El termini d’admissió de les obres començarà el 26 de gener de 2016 i finalitzarà el 26 de maig de 2016. El veredicte es farà públic durant el mes d’agost de 2016.
L’enviament dels originals s’ha de fer per correu electrònic, mitjançant un arxiu PDF, a l’adreça electrònica info@serretllibres.com. L’autor ha d’indicar que es tracta d’una OBRA PER PARTICIPAR AL PREMI SERRET TERRA DE CRUÏLLA. En un document adjunt cal que hi faci constar les seves referències (nom, cognoms, adreça, codi postal, localitat, telèfon i NIF).
Els autors dels originals presentats es comprometen a no retirar-los abans de fer-se públic el veredicte del premi.
El jurat pot declarar desert el premi.
Els organitzadors del certamen es reserven l’opció preferent per publicar en el termini d’un any obres presentades al premi que no hagin estat guardonades.
La presentació dels originals pressuposa l’acceptació íntegra d’aquestes bases.
Per a qualsevol dubte o aclariment, podeu contactar a info@serretllibres.com i al telèfon 978890077 i per descarregar a l’enllaç: www.slideshare.net/serretllibres/bases-premi-serret-terra-de-crulla-2016
El organismo internacional recomienda a las autoridades tomar medidas para que catalán y aragonés sean reconocidas como “propias” de Aragón
El Consejo de Europa dice que la Ley de Lenguas de 2013 “anula” a los catalanohablantes en Aragón
La Ley de Lenguas de Aragón aprobada en 2013 por la coalición de gobierno PP-PAR supone la “anulación del reconocimiento” de la comunidad lingüística” aragonesa que tiene como lengua materna el catalán.
26/01/2016
La Ley de Lenguas de Aragón aprobada en 2013 por la coalición de gobierno PP-PAR supone la “anulación del reconocimiento” de la comunidad lingüística” aragonesa que tiene como lengua materna el catalán. Así de contundente se ha mostrado el Consejo de Europa (CE) respecto a la Ley 3/2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón” en su cuarto informe sobre la aplicación en España de la Carta Europea de las lenguas regionales y minoritarias.
En este documento hecho público el jueves pasado, el Comité de Ministros avala el cuarto informe del Comité de Expertos del Consejo de Europa acerca del cumplimiento por parte de España de la Carta Europea de las lenguas regionales o minoritarias. En é se insta al Gobierno de Aragón a proteger el catalán y el aragonés, pero no como figuran en la normativa aprobada por el Parlamento en la pasada legislatura, sino como lenguas “separadas” y reconocidas como propias. Continuar llegint… El Consejo de Europa dice que la Ley de Lenguas de 2013 “anula” a los catalanohablantes en Aragón – Diario de Teruel
MAGAZIN 30 de gener de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi
11:55- 12:30.- Àgora : “Premiar o castigar, això és el dilema”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30- 12:40.- Grans biografies.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Joaquín Cirac
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Josep Maria “Lo Gravat”
13:25- 13: 40.- “Europa, nacionalismes, emigració, globalització”.
Anàlisi del filòsof favarol José Ramón Bada Panillo.
13:40- 14.- Entrevista a Alba Guillén Panillo. Filla de favarola, maquilladora d’actors.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Joaquín Cirac, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Josep Maria Ráfales, Marcos Calleja i Elías Satué.
