Afortunadament, ara, al meu univers s’hi ha acomodat un temps de bonança. I espero que ho hage fet amb la voluntat de quedar-s’hi una llarga temporada.
Esta etapa d’estancament forçat m’ha vingut bé per a recarregar piles i per a aprendre a valorar les coses —fins i tot les més senzilles— des d’una perspectiva diferent. I també, sobretot, a relativitzar qüestions que ahir em pareixien problemes irresolubles d’una importància capital.
Amb energies renovades, en lo moment del retorn vull agrair a les lectores i als lectors la seua atenció. Elles i ells són l’estímul que dia a dia mos ha animat a continuar i que mos ha permès arribar fins ací, tan prop dels vint-i-un anys d’existència de la columna.
Igualment em correspon fer un reconeixement públic al periòdic que mos acull. Perquè La Comarca s’ha destacat sempre per la seua decidida aposta pel bilingüisme real, fins i tot en temps i en circumstàncies no gens fàcils. I cal remarcar-ho.
Finalment és de justícia satisfer el deute de gratitud que tinc amb los companys de columna pel seu recolzament en moments difícils per a mi. I també, sobretot, per permetre’m gaudir, amb gran satisfacció, de la seua amistat.
I no em quede res més a dir sinó que des d’ací seguiré treballant, decididament, per la llengua i la cultura pròpies, sense escatimar esforços i sense excloure’n cap altra. I que continuaré fent-ho, en tot moment, amb rigor i exigència personals. Li ho dec a la nostra terra i a la nostra gent.
Una abraçada ben forta.