Skip to content

Archive

Category: Matarranya

Origen: Ballant la polca al Titànic

Origen: Sale adelante el pliego de condiciones de la planta de purines de Peñarroya

Origen: Qüestió de prenom | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 9 de gener del 2016)

Molts dels nostres polítics i intel·lectuals fa temps –des de la pèrdua dels Furs el 1707, i sovint des de Casp– que treballen per destruir aquest patrimoni tan íntimament aragonès que és el nostre català d’Aragó. Per aconseguir-ho hi apliquen els procediments més indignes, o sofisticats, si ho preferiu. Com que és ben sabut que el nom propi, el prenom, és per a les persones un tret identitari molt fort, el primer que van fer, fou prohibir-nos-en l’ús oficial en català. D’entrada en tingué cura l’Església, tan submisa al poder, després el Registre Civil. Durant segles només han admès prenoms castellans, mai catalans –ni aragonesos, evidentment. Al començament no em fèiem gaire cas: una cosa era la paperassa oficial i l’altra la vida diària. Per molt que els papers posessen Luisa, Pedro, Juan o Rosario, seguíem dient-nos Lluïsa, Pere, Joan o Roser. A la llarga, gràcies a una ben orquestrada discriminació i ridiculització dels prenoms catalans, hem acabat, però, per renunciar-hi, i ara fem servir només els prenoms castellans. Fa uns cinquanta anys ja eren residuals els catalans, actualment no en queda cap: tots ens diem Juan Luis, Dolores, Luis Maria, José Antonio, Luis Miguel, Rosario, Ángeles … . És més, ho hem interioritzat tant, que en els casos d’algun foraster que es diu oficialment Joan, Josep o Antoni –ja fa alguns anys que no ens prohibeixen oficialment de dir-nos-en–, inevitablement l’anomenem Juan, José o Antonio. Ni Déu se n’escapa: en algunes viles l’anomenem Dios, i mantenim la forma catalana només per encantar els plegamans: Andreu, Andreu, plega los braços per l’amor de Déu. Tot amb tot, i malgrat la ferotge persecució a què els sotmetem, els nostres prenoms es resisteixen a morir. En trobem en algun Pedro lo Pere o Juan lo Jon, perquè són persones de malnoms Peres o Jons; se’ns amaguen darrere un sant de molta anomenada: Sant Roc, Sant Valer, Sant Miquial de les Cantrelletes, persisteixen en la toponímia –Lo Port de Sant Just– o en la literatura –com Andreu en l’encantall del plegamans. Són els últims reductes que tenen. Sempre, però, a flor d’oblit.

Artur Quintana

MAGAZIN 16 de gener de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi
11:55- 12:30.- Àgora : “Avenços científics i tecnològics, que canvien el món”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30- 12:40.- Grans biografies.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Joaquín Cirac
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Cunicultura. Michel Campanales
13:25- 13: 40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer
13:40- 14.- Entrevista al peluquero aragonés Eduardo-José García Saez de VOGA-ESTILISTAS, del grupo ”266 HAIR GROUP”. Igual que hay una nueva cocina, también podríamos hablar de una nueva peluquería. Máster en peluquería, formador de peluqueros. Presenta colecciones que marcan moda y además realizan campañas como NOVEMBER, por causas como la lucha contra el cáncer de próstata. Por si esto fuera poco, añadimos que su bisabuelo, era de Nonaspe…
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Michel Campanales, Joaquín Cirac, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Alberto Balaguer, Marcos Calleja i Elías Satué.

Origen: Mor José Luis Lorenzo, exalcalde de la Codonyera | Lo Finestró

Beceite

Origen: Beceite remodela dos calles del casco antiguo

La comarca destaca por sus campos de olivo y almendros, la exhuberante naturaleza en torno al río y el ocre de sus construcciones en piedra

Origen: Bajo el sol de El Matarraña: una escapada a la Toscana española

Origen: 14 de gener defenso la tesi: “Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” | Xarxes socials i llengües

Portada TesiDijous 14 de gener, a les 10h, defenso la tesi “Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” (Natxo Sorolla), que ha estat dirigida per F. Xavier Vila (i amb la tutoria de Josep Lluís C. Bosch). El tribunal es composa per Brauli Montoya (UA, doctor en filologia catalana, especialitzat en l’estudi de la substitució lingüística ), José Luís Molina (UAB, doctor en antropologia, especialitzat en anàlisi de xarxes socials) i Amado Alarcón (URV, doctor en sociologia, especialitzat en llengua i societat). El lloc serà la Sala de Juntes de l’edifici 696 de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona (abans era Empresarials, Metro L3 Zona Universitària).

Índex

MARC TEÒRIC
La substitució lingüística.
Llengua endogrupal i exogrupal: tries de llengües, normes, rols i límits etnolingüístics.
L’anàlisi de xarxes socials en sociolingüística.
La Franja. El català en un context de minorització.
RESULTATS
La construcció del model d’anàlisi (hipòtesis).
Metodologia i observació.
Usos lingüístics familiars.
Xarxes socials. Tries lingüístiques amb companys de classe.
Els rols sociolingüístics.
CONCLUSIONS

Podeu veure un resum dels continguts a continuació:

“Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” (Natxo Sorolla)

El treball planteja l’estudi dels processos de manteniment i substitució lingüística mitjançant l’anàlisi de les interaccions i les tries lingüístiques dels individus. El procés de modernització i homogeneïtzació política ha portat a la pèrdua de diversitat lingüística i cultural arreu d’Europa i el món. Des de la sociolingüística més preocupada per les interaccions socials se sol considerar que les xarxes denses i cohesionades tendeixen a formar espais en què els processos d’homogeneïtzació troben més dificultats per a la difusió de les llengües estatals o les varietats lingüístiques estàndard.

Els contextos socioeconòmics i polítics que poden causar els processos de substitució lingüística, activen els mecanismes socials que porten a la desaparició d’una llengua, tals com la bilingüització, la distribució funcional de les llengües, el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional i el desplaçament de la llengua en les relacions endogrupals.

En la nostra recerca a la Franja detectem que, a diferència de la situació observada durant els anys 90, el català es troba minoritzat demogràficament. A més, en oposició al que sovint s’havia considerat en l’estudi de la substitució lingüística, la llengua sofreix un retrocés en l’àmbit familiar en les relacions horitzontals (tria de llengua entre progenitors o tria de llengua entre germans), més que no pas en les relacions verticals (transmissió lingüística de progenitors a fills). Estos resultats fan encara més rellevant l’estudi de les interaccions entre iguals.

Amb l’objectiu d’analitzar les interaccions i les tries lingüístiques es proposa el desenvolupament del concepte de rol sociolingüístic, que es considera la pauta de comportament sociolingüístic que cada individu efectua tant en relació a la seua posició sociolingüística com a les expectatives de comportament que el grup espera que seguisca en funció del seu estatus sociolingüístic. A partir d’esta proposta interaccional, s’analitza les tries lingüístiques, les normes socials i els rols sociolingüístics, mostrant que en la cohort d’alumnes estudiats al Baix Cinca i a la Llitera el desenvolupament dels rols sociolingüístics catalanoparlants només es produeix en alumnes que tenen esta llengua com a familiar, i que els qui no la tenen com a llengua familiar, desenvolupen rols castellanoparlants mantenidors, i que no fan ús del català. A més, la recerca destaca que fins a una quarta part dels catalanoparlants familiars desenvolupen rols castellanoparlants, això és, tendeixen a usar el castellà entre ells, desplaçant l’ús d’esta llengua fins i tot en les interaccions endogrupals, un mecanisme clau en els processos de substitució. A més, es desvela que la major part dels bilingües familiars desenvolupen rols castellanoparlants, i usen majoritàriament el castellà, fins i tot amb els catalanoparlants familiars, encara que esta llengua no la compartisquen familiarment.

Així, la recerca fa diferents aportacions per a l’aplicació de l’anàlisi de xarxes socials en la recerca sociolingüística, tals com l’adaptació de l’anàlisi blockmodeling i l’aplicació de models ERGM, i fa diferents aportacions en el coneixement de la situació sociolingüística d’un territori que fins el moment s’havia mostrat com una excepció dels processos de substitució lingüística a nivell general.

Origen: Escena Humana… Llull vist per Joan Guasp | Viles i Gents

 

 

Origen: Maella colocará una escultura de Pablo Gargallo en su rotonda

MAGAZIN 9 de gener de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi
11:55- 12:30.- Àgora : “Any nou; nous propòsits, noves esperances”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30- 12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros.
13:40- 14.- Entrevista a Mª Glòria Albiac. Monja favarola, directora de col.legi a Badalona; actualmente a la comunitat d’Alcarràs. Ara cuida als seus pares…
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Yolanda Abad, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.

Origen: Matarraña: una comarca entre dos mundos

Ejemplo de ello es  el «chapurriao», cruce de lenguas entre castellano y catalán que se ha transmitido de generación en generación y que usan todas sus gentes.

Leer más:  Matarraña: una comarca entre dos mundos  http://www.larazon.es/historico/6593-matarrana-una-comarca-entre-dos-mundos-PLla_razon_340736#Ttt1LhiZvk95lYOf

Origen: Milions que s’evaporen

Milions que s’evaporen

  • Escrito por  Luis Rajadell

Vuit milions d’euros d’inversió pública han volat de la província. Com si anara sobrada d’inversions, s’han evaporat, i les obres que havien de finançar estan en l’aire. Els projectes estaven assignats al Fons d’Inversions de Terol (Fite) de 2014 i com no s’han justificat abans del 15 de desembre de 2015, el límit fixat per les dues administracions que suporten el Fite, el Govern central i la Diputació General d’Aragó, les seues consignacions decauen, s’esbraven, desapareixen, com si mai hagueren existit.

Probablement, les obres que s’havien assignat als vuit milions de 2014 es reassignaran al Fons de 2016, dotat com cada any amb 60 milions d’euros. Però, evidentment, la reassignació redueix en vuit milions la disponibilitat econòmica de 2016. El Govern d’Aragó diu que tota la culpa és del Govern central, que no ha volgut aprovar una pròrroga per a la certificació de les obres. El Govern central diu que el Govern d’Aragó provocarà una situació similar per al Fons de 2015 al endarrerir la notificació de les ajudes i retardar així l’execució, que tindrà problemes per complir terminis de certificació. És, sigue qui sigue el culpable, un mal precedent quan la província està embarcada en la reclamació d’ajuts especials de l’Estat i de la Unió Europea per lluitar contra la despoblació. Si les institucions i els agents econòmics de la província son incapaços d’invertir 60 milions d’euros a l’any complint les condiciones temporals i administratives fixades, amb quina autoritat moral poden demanar recursos extra?

Origen: DGA garantiza el tramo ferroviario Caspe – Fayón al menos un año

DGA garantiza el tramo ferroviario Caspe – Fayón al menos un año

  • Escrito por 

El tramo ferroviario Caspe – Fayón está garantizado al menos hasta diciembre del 2016. Así lo ha confirmado el consejero de Movilidad y Vertebración del Territorio del Gobierno de Aragón, José Luis Soro, en una rueda de prensa en la que ha anunciado el acuerdo al que han llegado con RENFE.

La empresa ofrece un plazo de doce meses al ejecutivo autonómico para negociar el convenio de mantenimiento de los servicios ferroviarios con Madrid. Para ello prevén convocar una Comisión Bilateral, aunque no ofrecen plazos debido a la incertidumbre en la conformación de un nuevo gobierno central.

La alarma saltaba hace unas semanas cuando la consejería aragonesa anunciaba su intención de dejar de subvencionar los trenes que eran de competencia estatal y rescindir así el convenio que mantenían con RENFE. En ese momento, el Gobierno de Aragón comenzó una ronda de conversaciones con la entidad ferroviaria con el fin de conseguir tiempo hasta llegar a un acuerdo con el gobierno central. La última de ellas se produjo esta semana y en ella se ha acordado este plazo. “RENFE siempre ha mostrado su predisposición y prueba de ello es éste plazo. Esperamos finalmente poder renegociar estas competencias con Madrid por el bien de todos los aragoneses que es nuestro máximo interés”, afirmó Soro.

En el caso de que ambas administraciones no lleguen a un acuerdo, RENFE facturaría a DGA cuatro millones de euros. .

Hasta finales del 2016, los vecinos de Fabara, Nonaspe y Fayón mantienen sus paradas en sus respectivas estaciones tanto en el primer tren de la mañana con conexión a la capital aragonesa como en el último de la tarde.

Origen: El Albergue Comarcal de Cretas se incorpora a la Red de Albergues Juveniles de Aragón

La Franja