Skip to content

Archive

Category: Matarranya

Origen: El futur de les viles i pobles petits | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 19 de desembre del 2015)

És un fet més que evident que la gran majoria de viles i pobles petits de l’Estat Espanyol, i més concretament de les nostres terres, estan travessant un període de pèrdua d’habitants continua i en alguns casos progressiva, any darrere any. No cal tenir grans coneixements demogràfics per entendre el que passa, només cal observar les piràmides poblacionals: molts vells, pocs joves i escassísims naixements. Hi ha cap solució per frenar o endarrerir aquesta greu sagnia? Amb allò que fa referència a la gent gran, cap ni una. En quant als joves que se’n van a les ciutats o pobles grans de la contrada o més llunyans, o a l’estranger, a la recerca de treball malgrat la crisi general, només la possibilitat de poder treballar al poble, amb unes condicions més o menys normals, podria detenir en certa mesura el despoblament. Però, com fer-ho? Vull dir, com crear llocs de treball als pobles? No esperi el lector que jo, en el poc espai d’aquesta columna, li pugui oferir l’ungüent miraculós, tot i que puc indica-li allò que no s’ha d’esperar o demanar per impossible, ineficaç o fora de la realitat. La vella cantarella de demanar directament als governs la creació de llocs de treball és un disbarat i, a la vegada, una impossibilitat en una economia europea de lliure mercat. Les institucions públiques ja en tenen prou en establir les condicions òptimes per al bon funcionament de l’economia, em refereixo a les estructures econòmiques fonamentals. Esperar subvencions fiscals o a fons perdut per crear petits o grans negocis estables no és pas una solució. Si la rendibilitat d’un negoci o explotació familiar està basada en les subvencions públiques, mal negoci és aquest i tindrà els dies comptats. Els bons negocis i les explotacions familiars estables i productives han de sortir de idees innovadores, de donar un valor afegit al producte que no tenen els altres, de fer les coses diferents de com s’han fet tota la vida, de prendre riscs i d’aprendre dels errors, etc., etc. La salvació dels pobles no vindrà de fora, han de ser els propis habitants, en especial els joves, els que s’impliquin en la recerca de noves possibilitats de creixement econòmic. Si així no es fa, el perill de desaparició de moltes viles petites va en augment.

José Miguel Gràcia  

Origen: Votar per les nostres viles | Viles i Gents

Votar per les nostres viles

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 12 de desembre del 2015)

Ha arribat la campanya electoral després d’una llarga precampanya en tot lo seu ritual: blocs cronometrats a les teles, notícies de portada als informatius, polítics que abracen xiquets i repartissen globus o fotos, debats dels candidats, debats de periodistes… I paperassa a les bústies que sintetitza els programes de cada partit, tan sintètica com els eslògans que van repetint los candidats.

Fa uns anys que no voto a la meua vila aragonesa, obligada a empadronar-me a la ciutat catalana de residència. Això o no rebre atenció sanitària. Però encara penso en clau rural a l’hora de votar, amb la consciència culpable per l’abandó, i miro les propostes dels partits sobre l’Espanya interior, despoblada i envellida, engolida per les ciutats. La nostra llei electoral pondera el vot de la circumscripció sobre el nombre de votants, amb la voluntat d’equilibrar el despropòsit demogràfic. Los programes van per un altre camí, amb líders, estètiques i missatges ben urbans.

Entre els pasquins propagandístics rebuts, un partit emet un missatge únic de plantar cara a l’Estat i cap proposta de govern; un altre es planta contra el secessionisme i desgrana una llista de temes ben diferents de la gestió realitzada. Dos aposten per la integració Catalunya-Espanya: un fa una llista sensata de solucions, cap d’elles sobre temes rurals; l’altre demana un acte de fe, ni una proposta acompanyant la cara del candidat a Madrid i la candidata a Barcelona.

A Catalunya, rics en partits, em queden algunes propostes per rebre: dos d’esquerra, tres de centre-dreta. No hi tinc massa confiança. Lo sistema de partits establert —tot i les noves aparicions—, forts amb llistes tancades, se pot permetre tractar els votants com a menors d’edat d’elecció en elecció. Així los candidats aniran fent quilòmetres atents al director de campanya. I després, com en aquella caravana de Mister Marshall, continuaran ignorant l’àmbit rural, ben instal·lats als seus escons. Sé d’un partit que va més enllà i amb tota impudència, obertament, se vol carregar los seus alcaldes en nom de l’eficiència “ciutadana”, és a dir, urbana.

María Dolores Gimeno

Origen: Juan José Omella, nuevo arzobispo de Barcelona, pide «no doblegarnos ante la ideología de género» – ReL

Origen: Valderrobres remodelará la plaza de la Iglesia y varias calles

Origen: Caspe, pionera en Aragón en albergar procesiones islámicas en sus calles

Al acto también asistieron paquistaníes de otras localidades como Maella, Fabara y Nonaspe.

MAGAZIN 19 de desembre de 2015.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi
11:55- 12:30.- Àgora : “Quins Nadals!!”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30- 12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Joaquín Cirac
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer
13:25- 13: 40.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª “Lo Gravat”
13:40- 13:50.- Cuina de Nadal. Rubén Martín
13:50- 14.- Javi Barriendos; president dels “Amics de la Llotja”
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Luis Valén, Joaquín Meseguer, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Alberto Balaguer, Rubén Martín, Joaquín Cirac, José Maria “Lo Gravat”, Marcos Calleja i Elías Satué.

Origen: Òmnium d’Esplugues presenta “Lo Floro” a l’Institut “La Mallola” d’Esplugues | Lo Finestró

insti-logo-png

Avui 14 de desembre, una cinquantena d’alumnes del 1r curs de batxillerat de l’Institut “La Mallola” d’Esplugues de Llobregat han assistit a la presentació del llibre Pasqual Andreu, lo Florit. Lo Floro en vers de Josep Miquel Gràcia. L’autor ha recitat una sèrie de poemes del llibre, emfatitzant en les varietats dialectals en les que està escrit, així com en la pròpia vida del Floro, meitat llegenda, meitat fets reals. De la crueltat del bandoler i dels robatoris, el poemari de Josep Miquel Gràcia ens trasllada a la voluntat d’actuar com a justicier sense solució de continuïtat. Han obert l’acte Isabel Ximénez, coordinadora pedagògica i Carla Barreres, professora de català, la qual ha presentat Josep Miquel Gràcia com a autor de la Franja, destacant la figura del Floro en el seu context històric. Amb aplaudiments dels alumnes s’ha clos la xerrada, els esperaven més classes abans de migdia. L’acte estava patrocinat per Òmium Cultural d’Esplugues. El dit patrocini va sorgir amb motiu de la presentació del Premi Sambori 2016.

Òmium Cultural d’Esplugues

P1070889

Vegeu el pdf a CONTRA

Origen: Adjudican la gestión del nuevo albergue municipal de Valderrobres

Origen: Estevan: «Con los pies en el suelo, veo difícil la A-68. Apuesto por las variantes»

Los 13 kilómetros de la N-232 en Monroyo que ahora se están reparando llevan 20 años esperando las obras. Han pasado por años de bonanza económica en los que tampoco se hizo nada.
Ahí se juntaron una serie de factores que no tuvieron que ver con la política, salieron mal las cosas. No obstante, hay que pedir responsabilidades a los que gobernaron entonces.

Se trata de dos sociedades, Explotaciones Agropecuarias Virgen de la Fuente, de Valderrobres, y Jamones Peñarroya, de Peñarroya de Tastavins, que formaban parte de la denominación desde 1993, y cuyos representantes llegaron a formar parte del consejo regulador de la misma

Origen: La Justicia echa de Jamón de Teruel a dos empresas por la poca altitud de sus instalaciones

Origen: Ticià Riera a la Llibreria Serret | Lo Finestró

Origen: Protagonistes de la Història | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 4 de desembre del 2015)

“En Valderrobres, por ejemplo, los campesinos abolieron el dinero y quemaron las actas de la alcaldía, del juzgado municipal y la oficina del catastro”. La cita apareix a ‘El corto verano de la anarquía’, de Hans Magnus Enzensberger, que, a la vegada, reprodueix un text del dirigent anarquista José Peirats sobre la revolució del 8 de desembre de 1933, en la qual Vall-de-roures va tindre un destacat protagonisme.

I no és un cas excepcional en el llibres d’història. Les referències a la revolta llibertària de 1933 a Vall-de-roures son freqüentes, i quasi que inevitables, a les obres que repassen la història espanyola del segle XX. Si el llibre parla del moviment llibertari espanyol, una menció destacada a la revolució del 33 està assegurada. Amb el moviment revolucionari d’aquell hivern, la CNT va aconseguir fer-se amb el control del poble. La Guardia Civil va resistir a la caserna –emplaçada al mateix lloc on està actualment–, assetjada pels revolucionaris. Va haver-hi un mort, un anarquista. Una columna de soldats enviada pel Govern procedent de Tarragona va recuperar el domini de la situació i, a partir d’aquell moment, les forces governamentals van posar en marxa una campanya repressiva d’extrema virulència que va omplir les presons de detinguts, pallisses i humiliacions.

La violència va arribar a nivells mai vistos i que no es tornarien a veure fins a la sagnant Guerra Civil. La revolució àcrata de 1933 va posar a Vall-de-roures en el centre de l’escenari nacional, un lloc on no havia estat mai i on no tornarie a estar-hi. Vall-de-roures va ser protagonista de la Història, un protagonisme tràgic i incòmode, però que no haurie de caure en l’oblit.

Lluís Rajadell

Origen: Protagonistes de la Història | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 4 de desembre del 2015)

“En Valderrobres, por ejemplo, los campesinos abolieron el dinero y quemaron las actas de la alcaldía, del juzgado municipal y la oficina del catastro”. La cita apareix a ‘El corto verano de la anarquía’, de Hans Magnus Enzensberger, que, a la vegada, reprodueix un text del dirigent anarquista José Peirats sobre la revolució del 8 de desembre de 1933, en la qual Vall-de-roures va tindre un destacat protagonisme.

I no és un cas excepcional en el llibres d’història. Les referències a la revolta llibertària de 1933 a Vall-de-roures son freqüentes, i quasi que inevitables, a les obres que repassen la història espanyola del segle XX. Si el llibre parla del moviment llibertari espanyol, una menció destacada a la revolució del 33 està assegurada. Amb el moviment revolucionari d’aquell hivern, la CNT va aconseguir fer-se amb el control del poble. La Guardia Civil va resistir a la caserna –emplaçada al mateix lloc on està actualment–, assetjada pels revolucionaris. Va haver-hi un mort, un anarquista. Una columna de soldats enviada pel Govern procedent de Tarragona va recuperar el domini de la situació i, a partir d’aquell moment, les forces governamentals van posar en marxa una campanya repressiva d’extrema virulència que va omplir les presons de detinguts, pallisses i humiliacions.

La violència va arribar a nivells mai vistos i que no es tornarien a veure fins a la sagnant Guerra Civil. La revolució àcrata de 1933 va posar a Vall-de-roures en el centre de l’escenari nacional, un lloc on no havia estat mai i on no tornarie a estar-hi. Vall-de-roures va ser protagonista de la Història, un protagonisme tràgic i incòmode, però que no haurie de caure en l’oblit.

Lluís Rajadell

Origen: Los noms de l’ametlla | Viles i Gents

Los noms de l’ametlla

(Publicada a La Comarca el 27 de novembre del 2015)

L’Etimologia del mot d’esta fruita seca, segons el Diccionari CVB, prové del llatí ‘amygdăla’ ( collida de l’arbre ‘amygdalus’). I, a través d’una forma llatina vulgar, ‘amyndŭla’, segons P. Aebischer, el procés d’aquest mot hauria estat: amyndŭla >amenla>amel•la (=ametla)>ametlla. Que s’ha quedat fixat en ‘Ametlla’ o ‘Ametla’ i les seves variants dialectals: amenla, metla, metlla, almela, almetla, amela i armela. Naturalment, totes elles en la mateixa capacitat d’encisar el paladar literari i el natural de la gent que li agrada llegir.

El cultiu de l’ametller sempre ha set molt estès pel Baix Aragó Històric. Abans de la mecanització, a cada casa en tenien uns quants de comuns i algun de mollar, bàsicament per l’autoconsum; ne venien alguns dobles, guardant les altres per a fer pastes, per a postres quan se collien les olives, i anar-ne menjant quan los apetie. Però en arribar als anys seixanta es van estendre per tot les plantacions d’ametllers de les varietats desmai-llargueta i marcona, aprofitant les terres que abans de les gelades estaven plenes d’oliveres. I els de Fondespatla, que en collien moltes, van muntar la primera trencadora industrial que amb el pas del temps es va transformar en la S. Cooperativa comarcal “Frutos Secos Alcañiz”.
De pocs anys ençà, se tornen a fer plantacions grans , fonamentalment a les zones de nous regadius, en varietats d’ametllers com la Guara, de floració tardana i auto-pol•linitzant, que en tres o quatre anys donen unes collites espectaculars. Llàstima que de tanta producció d’una matèria prima com l’ametlla, no es munton ací al territori indústries de transformació integral del producte, fàbriques de terró i altres dolços, microempreses de productes artesanals, inclús iniciatives relacionades amb el turisme.
I com el Nadal ja el tenim a tocar, pensem en alguna de les llamineries d’armela que ara tastaríem ben a gust: ameles garapinyades, terronets en figues seques, armelats o almendrats del poble, panellets, massapà, terró de Xixona o peladilles de marcona.

Tomàs Bosque

La Franja