Skip to content

Archive

Category: Matarranya

Origen: Concursos | L’ esmolet

Concursos

Tinc una relació complicada amb els concursos. Potser hi pesa el meu escàs instint competitiu, que m’ha fet allunyar, per exemple, de la pràctica dels esports amb guanyadors i perdedors i preferir els reptes personals, sovint solitaris. Tant se val. Suposo que, al capdavall, la vida ve a ser un ‘concurs’ continu entre diverses opcions en què nosaltres en som els jutges i els jutjats.

Ara vull parlar, però, dels concursos del meu ram, el disseny. No em refereixo tant a alguns concursos de cartells on es busca un producte vistós per a un esdeveniment puntual, sinó als que es convoquen per a decidir una cosa tan transcendent com una identitat visual corporativa, coneguda popularment com a “logo”.

El problema ve del concepte equivocat que es té del disseny. Es considera una disciplina més o menys artística, on l’únic que cal és triar el dibuixet que més gràcia fa. Però el disseny gràfic és, en realitat, una solució visual a un problema comunicatiu; per tant, ha d’estar basat en una estratègia. Comunicar és la funció principal del disseny gràfic. Quan l’únic que es busca és una imatge ‘bonica’, ja no parlem de disseny, sinó d’un maquillatge que rarament compleix els objectius de comunicació.

Naturalment, en tots els meus anys de dissenyador, he participat en concursos, ja sigui perquè m’interessava el projecte, perquè s’adreçaven només a professionals, perquè eren remunerats (sí, existeixen) o perquè el tribunal estava qualificat. O tot alhora. També he estat jurat, tot i que en algun cas m’he trobat que jo era l’únic professional i m’ha calgut batallar per a què en el veredicte es tingués en compte la funció comunicativa o, com a mínim, la correcció gràfica (a voltes sense èxit, què hi farem).

No estic en contra dels concursos, en absolut; sovint són la millor manera d’evitar clientelismes i donar oportunitats a noves opcions, però les coses s’han de fer ben fetes, és a dir, amb professionalitat. Com tot a la vida, vaja.

La Comarca, columna «Viles i gents», 11 de desembre de 2015

Origen: ‘El objetivo’ de La Sexta adelanta las elecciones en La Cañada de Verich

Origen: DGA pide una tregua a Renfe y prevé mantener el tramo Caspe – Fayón

Prevén una reunión con el nuevo Gobierno central con la que habrá que establecer otras cuestiones dudosas del convenio actual “existen dudas jurídicas ya que el Gobierno de Aragón está pagando trayectos fuera de las fronteras de Aragón como son las extensiones hasta Lleida o Caudiel”… Origen: DGA pide a Renfe tiempo para negociar con el Gobierno Central un nuevo convenio

Origen: Plantà del Pi en La Fresneda

Origen: Artur Quintana premiat

Un dels millors filòlegs especialistes sobre les llengües minoritàries de l’Aragó és el professor i amic barceloní Artur Quintana. Membre de l’Academia de l’Aragonés, membre honorari del Consello d’a Fabla Aragonesa, president d’Iniciativa Cultural de la Franja i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans entre altres entitats de les que forma part.

Va arribar des de Barcelona a les nostres terres cap al 1965 per fer la tesi doctoral sobre l’estat del català a la Codonyera, just a la frontera de la llengua. Esta intensa experiència investigadora el vinculà per sempre al Mesquí i a la Franja. Fins a tal punt que comprà una casa a la Codonyera i, des de la seua jubilació el 2003, Quintana té la residència al Baix Aragó que comparteix amb llargues estades hivernals a Alemanya, a Espira, on va viure la major part de la seua activitat professional com a professor universitari i bibliotecari. Quintana té un currículum molt ampli i diversificat: traduccions, publicacions, investigacions, columnista, editor, conferenciant, activisme cultural… Com a reconeixement a tota esta extraordinària tasca intel•lectual que ha protagonitzat, este mes de novembre li seran atorgats dos guardons ben merescuts. El primer el 24 a Barcelona rebrà el Premi d’Actuació Cívica 2015 de la Fundació Lluís Carulla que es concedeix a les persones que han fet una tasca important per promoure la llengua, la cultura i els valors que configuren la societat catalana. El segon el Premi “Lo Grifonet” és un guardó que atorga l’Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre i que li serà lliurat el 28 de novembre a Arnes –Terra Alta– com a reconeixement per ser una persona d’una gran trajectòria cultural i científica i per la importància i exemplaritat de la seua tasca intel•lectual, social i humana. Enhorabona Artur!

  • Màrius Pont Fandos Membre de l’ANC i d’Òmnium Cultural
  • 20/11/2015 17:33
Artur Quintana ha estat reconegut amb el premi honorífic “Lo Grifonet”, que anualment atorga Òmnium Cultural Terres de l’Ebre a persones que, per la seua trajectòria cultural o científica, i per la importància de la seua tasca intel·lectual, social i humana, han contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural, social o científica de les Terres de l’Ebre o de les comarques que hi estan relacionades geogràficament i culturalment, com són el Priorat, el Matarranya, el Baix Cinca, els Ports i el Maestrat. Només que hom conega o es documente una mica sobre la trajectòria humana i professional d’Artur Quintana arribarà fàcilment a la conclusió que ens trobem davant d’un d’aquells casos en què la consideració és recíproca, i si el premi pretén honorar la persona, no és menys cert que la persona honora el premi.
Va nàixer a Barcelona i ha passat la major part de la seua vida a Alemanya, on ha sigut professor de la Universitat de Heidelberg. Tanmateix, un dia ja llunyà va fer cap a la Codonyera, a la comarca del Matarranya, arran de l’elaboració de la seua tesi doctoral sobre el parlar característic d’aquella població, i s’hi va sentir tan atret que ja mai més ha deixat de ser codonyerà i d’estar vitalment vinculat a la Franja de Ponent.
És membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha traduït de l’anglès i de l’occità, però sobretot de l’alemany. Ha publicat nombrosos estudis. Mai ha deixat de ser investigador i divulgador de la llengua catalana de la Franja i de l’aragonès. Ha participat en els reculls de literatura popular catalana a l’Aragó i s’ha implicat en els moviments culturals d’aquell territori. També és estudiós i difusor capdavanter de la literatura de la Franja, i a hores d’ara resulta especialment emotiu recordar la seua relació amb Jesús Moncada, mequinensà, i amb Desideri Lombarte, pena-rogenc. No és gens arriscat afirmar que els treballs d’Artur Quintana han suposat una injecció a la tan necessitada autoestima de la gent de la Franja i un impuls en el camí que s’ha anat fent des d’associacions, llibreries, editorials, grups musicals o actituds i accions personals, que mereixen tot el nostre respecte i tota la nostra admiració.
Em prenc la llicència d’apuntar que, igual com Artur Quintana es va enamorar del Matarranya i la passió per aquelles terres s’ha intensificat i ha donat un fruit abundós, ens cal sortir de l’oblit en què sovint tenim al territori cataloparlant de l’Aragó, conèixer-lo i apassionar-nos-hi. No podem diluir la llarga trajectòria comuna dins de la Corona Catalanoaragonesa (ai, sempre el problema de les denominacions!) ni tampoc podem arraconar els segles, fins a èpoques ben recents, en què vam compartir bisbats amb molts dels seus pobles. És ben cert que ja existixen iniciatives i realitats de coordinació cultural més enllà de les divisions administratives. Però no és suficient, i la gent de les Terres de l’Ebre, a la cruïlla dels Països Catalans, tenim el deure (i el dret i el joiós repte) de mirar al sud, però també de mirar a ponent, i de forma molt especial a les comarques veïnes del Matarranya i del Baix Cinca. Cal anar més enllà dels Ports de Tortosa-Beseit i de l’Ebre, la serralada i el riu que compartim. Ens cal recórrer els seus paisatges naturals, passejar pels seus pobles, relacionar-nos amb la seua gent, estar atents a les peculiaritats lingüístiques de la seua forma de parlar, impregnar-nos de les seues històries, escoltar les seues cançons, llegir els seus escriptors i escriptores… que són, en definitiva, els nostres paisatges, els nostres pobles, la nostra gent, la nostra llengua, les nostres històries, les nostres cançons, els nostres escriptors i escriptores.
Segur que Artur Quintana se sentirà cofoi que, amb ell, homenatgem tota aquella gent que al Matarranya (i també al Baix Cinca, a la Llitera i a la Ribagorça) fan del dia a dia una manifestació i una defensa de la seua identitat lingüística i cultural, sovint contra corrent en un context advers. Perquè, com deia Bertolt Brecht, autor traduït per Quintana, “quin temps aquest que vivim en què encara hem de defensar el que és obvi!”.

Origen: 25è aniversari de l’Associació “Amigos del Mezquin” de Bellmunt | Lo Finestró

Origen: Historia a raudales en las VI Jornadas sobre la Guerra Civil

Origen: Maella apura las últimas horas de sus ferias

Origen: DGA no renovará el contrato con Renfe y deja en vilo el tramo Caspe – Fayón

Origen: PSOE y CHA firman un acuerdo de “izquierdas” para gobernar la comarca

Origen: El alcalde de Cretas defiende su gestión ante la Fiscalía

Origen: Escena Humana… 16a Mostra de Creadores Escèniques | Viles i Gents

Origen: Lliurament del Premi Lo Grifonet 2015 a Artur Quintana | Lo Finestró

Lliurament del Premi Lo Grifonet 2015 a Artur Quintana

2 DSC02532 R

1 DSC02494 RÒmnium Cultural de les Terres de l’Ebre va organitzar el lliurament del Premi Lo Grifonet 20015 a Artur Quintana i Font a la vila d’Arnes el dissabte 28 de novembre. La jornada va començar a l’Ajuntament on els participants a la convocatòria van iniciar un recorregut per la vila guiats per la regidora de Cultura de la població, destacant el primer recinte emmurallat del nucli de població, els portals d’entrada, els diferents barris, l’antic hospital, la situació del castell i el posterior creixement de la vila fora muralles. Finalitzà el recorregut amb la visita de l’obrador de les germanes Pallarès que ens van explicar l’elaboració artesanal de la cera verge i la seua transformació artística en espelmes de formes molt diverses. Acabada la visita guiada una seixantena de participants en l’acte d’Òmnium anàrem a dinar al restaurant Can Barrina. Joan Beltran i Manel Ollé, guardonats en anteriors convocatòries, acompanyaren els actes en homenatge al nou premiat. Jordi Duran fou l’encarregat del protocol de l’acte cultural que s’inicià amb3 DSC02509 R un parlament de l’alcalde d’Arnes Xavier Pallarès que es va mostrar molt satisfet per haver escollit la seua vila per al lliurament del premi. Havent dinat, Josep Moragrega, president d’Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre, dedicà unes paraules sobre la necessitat del premi per reconèixer les persones singulars i destacà que el guardó concedit recaigué enguany en un investigador d’una comarca veïna amb potents llaços d’unió i col·laboració. Seguidament el secretari del Jurat Josep Maria Prades va llegir l’acord al que havien arribat els membres per a la concessió del guardó. L’autor de la crònica va fer una glossa d’Artur Quintana, parlà sobre el compromís del seu activisme cultural, publicacions, traduccions i investigacions, principalment destacà el seu treball a favor de les llengües minoritàries a l’Aragó. L’homenatjat feu un discurs on analitzà la difícil situació de la 4 DSC02510 Rcontinuïtat del català i l’aragonès a la comunitat veïna. El filòleg Curt Witlin i el professor Manuel Ollé, amics d’en Quintana, volgueren afegir-se també als parlaments. Per cloure les activitats de la convocatòria els queretans Ya Babé posaren la música com a cloenda recreant els textos poètics de l’escriptor pena-rogí Desideri Lombarte.

La Franja