Concurso de pintura 2015
Concurso de relatos 2015Peñarroya de Tastavins en la Guía Michelín
Nuestro municipio aparecerá en la ” Guía Michelín España & Portugal 2016“, gracias a la reciente inclusión en la misma de la Hospedería-Restaurante Virgen de la Fuente
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: MatarranyaConcursos 2015
L’alcalde secessionista José Manuel Insa (PAR) afirmà “Cualquier día los catalanes nos reclamarán la jota” https://t.co/eOMWBcPt1C …1/2
— Natxo Sorolla (@natxosorolla) desembre 1, 2015
José Manuel Insa (PAR):”Como catalanes, Ciudadanos reivindica trasvase del Ebro” #anticatalanisme #ironies @PDE https://t.co/ELJJjzRN7o 2/2
— Natxo Sorolla (@natxosorolla) desembre 1, 2015
MAGAZIN 5 de desembre de 2015.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi
11:55- 12:30.- Àgora : “Opinions i democràcia”. Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30- 12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Cuina de Nadal. Rubén Martín
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver
13:10- 13:25.- El cine. Lifo Ros
13:25- 13: 40.- Històries d’animals. Vicente Roc
13:40- 14.- Entrevista a Andreu Hervàs, director del Centre de Barcelona ”Salut Intel.ligent”. Ja fa vint anys que “Intentem que la gent conecti amb el riure del nen que tots tenim dintre de nosaltres…”.
El riure port resoldre molts problemes!!
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Lifo Ros, Vicente Roc, Marcos Calleja i Elías Satué.
Origen: Los noms de l’ametlla
- Tomàs Bosque
L’Etimologia del mot d’esta fruita seca, segons el Diccionari CVB, prové del llatí ‘amygdăla’ ( collida de l’arbre ‘amygdalus’). I, a través d’una forma llatina vulgar, ‘amyndŭla’, segons P. Aebischer, el procés d’aquest mot hauria estat: amyndŭla >amenla>amel•la (=ametla)>ametlla. Que s’ha quedat fixat en ‘Ametlla’ o ‘Ametla’ i les seves variants dialectals: amenla, metla, metlla, almela, almetla, amela i armela. Naturalment, totes elles en la mateixa capacitat d’encisar el paladar literari i el natural de la gent que li agrada llegir.
El cultiu de l’ametller sempre ha set molt estès pel Baix Aragó Històric. Abans de la mecanització, a cada casa en tenien uns quants de comuns i algun de mollar, bàsicament per l’autoconsum; ne venien alguns dobles, guardant les altres per a fer pastes, per a postres quan se collien les olives, i anar-ne menjant quan los apetie. Però en arribar als anys seixanta es van estendre per tot les plantacions d’ametllers de les varietats desmai-llargueta i marcona, aprofitant les terres que abans de les gelades estaven plenes d’oliveres. I els de Fondespatla, que en collien moltes, van muntar la primera trencadora industrial que amb el pas del temps es va transformar en la S. Cooperativa comarcal “Frutos Secos Alcañiz”.
De pocs anys ençà, se tornen a fer plantacions grans , fonamentalment a les zones de nous regadius, en varietats d’ametllers com la Guara, de floració tardana i auto-pol•linitzant, que en tres o quatre anys donen unes collites espectaculars. Llàstima que de tanta producció d’una matèria prima com l’ametlla, no es munton ací al territori indústries de transformació integral del producte, fàbriques de terró i altres dolços, microempreses de productes artesanals, inclús iniciatives relacionades amb el turisme.
I com el Nadal ja el tenim a tocar, pensem en alguna de les llamineries d’armela que ara tastaríem ben a gust: ameles garapinyades, terronets en figues seques, armelats o almendrats del poble, panellets, massapà, terró de Xixona o peladilles de marcona.
Octavi Serret propietari de la Llibreria Serret
30 anys al capdavant de la llibreria Serret. Quin és el secret d’aguantar un projecte cultural, d’àmbit català en ple Matarranya?
Realment es prou complicat aguantar 30 anys i mes com tu dius. El secret és creure en un projecte cultural clar per donar a conèixer la nostra llengua, base de la nostra cultura catalana arreu dels nostres territoris.
Els vostres actes tenen molt d’èxit. Quin és el perfil de gent al qual arribeu?
Tots els que són amants de la cultura, vinguts de tot arreu a mes de 500 km a la rodona.
El 2009 la Generalitat guardona la teva tasca per la projecció social del català amb el Premi Nacional de Cultura. Com feu projecció del català des de Vall-de-Roures? Us heu trobat amb problemes per fer-ho? Quins?
Bé, problemes no, es el dia a dia hi ha alguns moments que hi ha hagut confrontacions amb gent que parle castellà, que no entén que a l’Aragó també es parla català i que és la nostra llengua materna…
La vostra implicació per la cultura ha germinat amb la creació de Terra de Cruïlla. Què és i quins projectes impulsa?
Terra de Cruïlla vol ser un projecte cultural polièdric que neix a Vall-de-roures, on es troba situada la meua llibreria, cruïlla de camins i punt de trobada, que es projecta albirant territoris, persones i un llegat comú, la nostra llengua, on el pensament i l’escriptura es donen la ma per traçar un horitzó de futur.
Enguany la ‘fórmula Serret’ també s’ha exportat a Barcelona on heu obert l’espai cultural ‘Els 4 Gats d’en Serret’. Amb quins objectius arribeu a la capital catalana?
Els 4 gats d’en Serret neixen l’últim trimestre del 2015. com un nou espai a Barcelona amb un món de llibres i d’experiències culturals, acompanyat de bons amics dels llibres i preparant tot tipus d’activitats, presentacions, conferencies, trobades culturals, viatges singulars i, sobretot, amb la voluntat apropar el “rere país” a la urbs metropolitana i universal de Barcelona.
La moció que van presentar CHA i PSOE va tirar per avant gràcies als vots dels cinc regidors de l’oposició. El PP es va abstindre. El monòlit serà retirat
Origen: Vall-de-roures retirarà la Creu dels Caiguts | Comarques Nord
Origen: Artur Quintana premiat | Viles i Gents
Artur Quintana premiat
(Publicada a La Comarca el 20 de novembre del 2015)
Un dels millors filòlegs especialistes sobre les llengües minoritàries de l’Aragó és el professor i amic barceloní Artur Quintana. Membre de l’Academia de l’Aragonés, membre honorari del Consello d’a Fabla Aragonesa, president d’Iniciativa Cultural de la Franja i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans entre altres entitats de les que forma part.
Va arribar des de Barcelona a les nostres terres cap al 1965 per fer la tesi doctoral sobre l’estat del català a la Codonyera, just a la frontera de la llengua. Esta intensa experiència investigadora el vinculà per sempre al Mesquí i a la Franja. Fins a tal punt que comprà una casa a la Codonyera i, des de la seua jubilació el 2003, Quintana té la residència al Baix Aragó que comparteix amb llargues estades hivernals a Alemanya, a Espira, on va viure la major part de la seua activitat professional com a professor universitari i bibliotecari. Quintana té un currículum molt ampli i diversificat: traduccions, publicacions, investigacions, columnista, editor, conferenciant, activisme cultural… Com a reconeixement a tota esta extraordinària tasca intel•lectual que ha protagonitzat, este mes de novembre li seran atorgats dos guardons ben merescuts. El primer el 24 a Barcelona rebrà el Premi d’Actuació Cívica 2015 de la Fundació Lluís Carulla que es concedeix a les persones que han fet una tasca important per promoure la llengua, la cultura i els valors que configuren la societat catalana. El segon el Premi “Lo Grifonet” és un guardó que atorga l’Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre i que li serà lliurat el 28 de novembre a Arnes –Terra Alta– com a reconeixement per ser una persona d’una gran trajectòria cultural i científica i per la importància i exemplaritat de la seua tasca intel•lectual, social i humana. Enhorabona Artur!
Carles Sancho Meix