Skip to content

Archive

Category: Matarranya

Desert el premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau | Lo Finestró

Desert el premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau

immersió

Un gran èxit del govern PP-PAR: un cop més ha quedat desert el premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau, no s’ha presentat cap obra. El PP-PAR que van aprovar una vergonyant Llei de llengües només per derogar l’anterior, que van unificar els dos premis Guillem Nicolau en català i el Arnal Cavero en aragonès, que els van deixar sense cap dotació econòmica, ni tan sols van mantenir l’obligació de publicar les obres guanyadores, han copsat el gran objectiu que pretenien, extirpar-los de soca-rel. La gran massa ciutadana tranquil·la, les llengües pròpies aragoneses extorquides i aquí pau i allà glòria.

Origen: La consellera del LAPAO parla català a la Franja | Xarxes socials i llengües

La consellera Dolores Serrat (PP) va ser qui va gestionar la segona Llei de llengües (2013) i qui ha perseguit la denominació del català a qualsevol legislació aragonesa, i qui va crear la figura de la Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma. La consellera és de Ripoll. I la consellera va participar a mítings del Baix Matarranya el capdesetmana. I segons han confirmat públicament los candidats locals, la consellera utilitzava el català de Ripoll per a interactuar amb ells. Tot i que s’enteston a dir que a la Franja no es parla català, i que no hi ha res més diferent del català que el nostre parlar autòcton, etc. al final l’identifiquen en allò que la romanística internacional ho ha fet sempre. Novament, trobem un cas de postureo LAPAO, com els ja famosos de María Herrero (PAR) que als mítings entén lo parlar del Matarranya perquè va estudiar a Lleida [sic], o José María Fuster (PAR) que pot ser candidat cunero a Vall-de-roures perquè entén català [sic].

Per sort, al territori les coses són més normals. Com per exemple l’ús normal del català que fa el PAR del Matarranya per a la campanya electoral.

Un incendio arrasa 2 hectáreas entre Valdeltormo y Valjunquera

El PSOE de Maella, la alternativa al cambio

O pasau sabado 9 de mayo o Seminario Aragonés de Sociolingüistica celebró a suya segunda sesión publica, en a qual presentó os resultaus y conclusions que s’extrayen de l’analís preliminar d’as respuestas d’o Censo de Población y Viviendas 2011 quanto a l’aragonés y o catalán.

Zonificación emplegada en o treballo. Mapa elaborau por Guillermo Frias.O pasau sabado 9 de mayo o Seminario Aragonés de Sociolingüistica celebró a suya segunda sesión publica, en a qual presentó os resultaus y conclusions que s’extrayen de l’analís preliminar d’as respuestas d’o Censo de Población y Viviendas 2011 quanto a l’aragonés y o catalán.

O solo censo anterior que heba preguntau en Aragón sobre usos lingüisticos estió o de 1981. Trenta anyos dimpuesas, o Censo ha tornau a incluyir una pregunta sobre o conoiximiento d’as luengas propias d’Aragón, a competencia en ellas, y l’uso en diferents contextos. A particularidat d’iste Censo, que trenca con a tradición d’os censos anteriors, ye que no se replegan as respuestas de toda a población, sino d’una ampla muestra d’a mesma. Asinas, en Aragón se replegoron respuestas correspondients a 137.636 habitants (con una tasa de mostreyo mas gran en as zonas rurals), o qual suposa una limitación important a la hora de fer cruces de variables en territorios chicotz, o que obliga a treballar en agregacions municipals.

De l’analís preliminar sobre datos furnius por o Instituto Aragonés d’Estatistica se concluye que 25.556 habitants d’Aragón declaran saber parlar aragonés, y 55.513 declaran saber parlar catalán (un 1.9% y un 4.2% respectivament d’a población aragonesa). A población que declara entender as luengas propias ye de 44.439 en o caso de l’aragonés y 83.199 en o caso d’o catalán.

Manimenos, os investigadors que son treballando en iste estudio -Natxo Sorolla, Juan Pablo Martínez, Chabier Gimeno y Miguel Montañés- aclarioron que pa una correcta interpretación d’istos datos ye menister un estudio mas detallau, sobre tot difuera d’as zonas d’uso tradicional, ya que se pueden dar perfils muit diferents de personas que declaran parlar istas luengas: migración interna dende ixas zonas, migración d’atras comunidatz (en o caso d’o catalán), personas que las tienen como luengas no inicials, y mesmo confusions sobre a naturaleza d’a luenga propia.  O cruce con atras variables disponibles en o censo permitirá dar una interpretación mas precisa a istos datos.

Entremistanto, os datos circumscritos a las zonas d’uso tradicional de l’aragonés amuestran nomás 8.425 parladors d’aragonés en una ampla zona que incluye nuclios como Uesca, Chaca, Balbastro y Monzón.  Si se consideran as zonas de mayor vitalidat de l’aragonés (verde fosco en o mapa), o porcentache de personas que declaran charrar aragonés en ixas zonas ye d’un 19,4% (correspondient a 4.457 personas).  En os municipios de parla catalana, o numero de parladors de catalán que arrulla o censo ye de 25.663.  Difuera d’as zonas d’uso predominant, son significativos os porcentaches de parladors en ciudatz cercanas a las ditas zonas, como Eixeya en o caso de l’aragonés, y Alcanyiz, Monzón y Balbastro en o caso d’o catalán.  Tamién ye destacable en termens absolutos o numero de personas que declaran saber charrar as luengas en a ciudat de Zaragoza (7.873 aragonés y 12.244 catalán).

O redolín de parolas posterior a la presentación sirvió pa debatir atros datos importants a determinar en iste censo, u en os siguients que se faigan, y a suya importancia en o plantiamiento de politicas publicas arredol d’as luengas propias.  Amás d’os datos preliminars, os investigadors destacoron que se conta, por primer vegada, con datos demolingüisticos, consolidaus y comparables, d’as luengas propias d’Aragón, con información de competencias y usos. A espleitación completa d’os datos d’o censo, que ye en progreso, permitirá diferenciar os perfils d’os parladors, y cruzar informacions de competencia y uso con atros datos demograficos, asinas como estudiar a transmisión intercheneracional en as unidatz familiars.

Cretas bendice sus campos con la romería a la ermita de la Misericordia

Origen: Carta del president d’ASCUMA als grups parlamentaris | Lo Finestró

logo-ascuma-150x150

El president de l’Associació Cultural del Matarranya, d’acord amb la Junta, va enviar als presidents dels grups parlamentaris de les Corts d’Aragó l’escrit següent::

“Ante la omisión en el borrador del currículum escolar de Educación Secundaria y Bachillerato en Aragón del Catalán (o “Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental” o “Catalán de Aragón”, según las diversas denominaciones administrativas), Ascuma (Associació Cultural del Matarranya) ha presentado una serie de alegaciones para enmendar tal decisión. Nuestra intención es exigir que se clarifique la inclusión del Catalán dentro de las asignaturas optativas y un trato igualitario de las mismas y de los profesores que las imparten.

Ello supondría una violación del artículo 3.2 de la Constitución, de la ley de Patrimonio Aragonés y de la Ley 3/2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón, y en definitiva, discriminar a los hablantes de una de las lenguas de la comunidad respecto al castellano y al aragonés.

Asimismo, le rogaríamos nos indicase cuál es la propuesta relativa a las lenguas aragonesas del programa electoral de las próximas elecciones autonómicas del partido cuyo Grupo Parlamentario preside.

Cordialmente,

Juan Luis Camps Juan”

ASCUMA resta a l’espera de les respostes dels partits. De moment només alguns han justificat la recepció. Convindria conèixer també el programa electoral dels partits que no hi són a les Corts, però que ho poder ser després de les eleccions.

Origen: Desmontando al Bergantes en el X Geolodía

Nuevo reportaje de 20 pueblos 20 citas que ofrece la Comarca del Bajo Aragón y nos trasladamos a La Cerollera donde la asociación SERVA ha recuperado esta tradicional romería que hacían los masoveros para reunirse y compartir un día de fiesta.

Origen: La Cerollera – Romería al Santet

Origen: Franja Rock – Fotos de la cronologia

 
Hola gent!!!, continuem amb les sorpreses de cara al Franjarock 2015. Este any farem un mural, però com serà el mural depén de vatres!
Farem un concurs de murals per veure quin pintarem entre tots i totes, així que estes són les bases del concurs:1. Concurs obert a la participació de totes les persones que vulguin, tant de manera individual com col•lectiva. En cas de ser de manera col·lectiva el premi serà el mateix que de manera individual.
2. El mural tindrà unes mesures màximes de: 5m horitzontals X 3m verticals, pel que serà necessari presentar una imatge en format .jpg de mesures equivalents 50cmX30cm.
3. Al mural haurà d’aparèixer el títol “XV ANIVERSARI FRANJA-ROCK” i el subtítol “DONANT LA NOTA DE 2001 A 2015”.
4. També hauran d’aparèixer tots els grups que han participat en les anteriors edicions:
2001 Los Draps, Azero, Agraviats, Notinkson
2002 Metall i So, Azero, Gra Fort, Live Stock, Àngel Soro
2003 Ràbia Positiva, Aluminosis, Sva-ters
2004 Chundarata, Prau, Los Draps, Ska-fam
2005 Pepet i Marieta, Bandolers, Ojo No Caigas, Aluminosis
2006 Mallacan, Gen, Lilit i Els Bufafocs
2007 Cesk Freixas, Camarada Kalashnikov, Commando Ramone
2008 Omeveigues, Owix, De Cara a la Pared, Ixuquera
2009 Txirigol, The Bufones Parriba, Inestables, Malagana ska
2010 Xeic!, Skandalo Públiko, Agraviats
2011 Los Draps, Trast, Extracto de Lúpulo, Termofrígidus
2012 Kayo Malayo, Almas para el Diablo, Azero, Kaso Zerrado
2013 Eina, Yababé, The Magnetophones, Maskarats
2014 Boikot, Atzembla, Vadebo!, La Llitera Tropical
2015 Los Draps, Azero, Omeveigues, De Cara a la Pared.
5. Els dissenys en format .jpg s’hauran d’enviar a franjarock.pnrj@gmail.com abans del 15 de juny de 2015. Tots els dissenys seran penjats al facebook de l’organització i passaran a ser votats per un jurat els 5 que més “m’agrada” tinguin.
6. El jurat que triarà el mural guanyador estarà compost per membres de les diferents associacions de Pena-roja de Tastavins.
7. El mural es realitzarà de manera col•lectiva una setmana abans del festival,per totesles persones que vulguin participar.
8. Premi: lot de productes de la zona+samarreta+got+entrada.
9. El concurs pot quedar desert.https://scontent-mad.xx.fbcdn.net/hphotos-xap1/v/t1.0-9/s720x720/11205514_833678276681078_8936296543602181555_n.jpg

També han imputat una persona pel maltractament d’un lleó que duia un circ en pèssimes condicions i sense els permisos necessaris

Origen: La Guàrdia Civil rescate una iguana propietat d’un circ a Mont-roig | Comarques Nord

El 20 de maig acabe la pròrroga sol·licitada per Rover Alcisa per a reprendre els treballs. Les obres poden començar en una setmana o, màxim, 13 dies

Origen: L’inici d’obres de la carretera N-232 entre en campanya | Comarques Nord

El PSOE “aspire a tot” de cara a les pròximes municipals | Comarques Nord

Origen: Titanes del Ultratrail en Beceite

Origen: Aguaviva, sede del Geolodía 2015

La Franja