Skip to content

Archive

Category: Matarranya

Programa – XII Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre 2014.

L’aprofitament de l’aigua a les zones de muntanya 
Arnes, 11 d’octubre de 2014

Prohibit ensenyar català | Núvol.

/ 23.09.2014

Si l’any 2013 l’aprovació de la nova Llei de Llengües d’Aragó pronosticava un futur fosc per a la llengua catalana en el mapa lingüístic d’Aragó, l’inici del curs 2014-2015 n’és la prova definitiva. I és que, tal com informaven alguns diaris i blogs de la Franja, l’IES Matarranya de Vall-de-roures ha rebut aquest dilluns la visita de l’inspector en cap de Terol i l’inspector de la zona per debatre i buscar possibles solucions sobre la prohibició de l’assignatura optativa de català en aquest institut.

Segons el diari comarquesnord.cat, ha estat la professora de francès de l’escola qui s’ha posat en contacte amb la direcció provincial d’Educació i ha denunciat la situació, perquè considera que el català no pot ser ofert com una alternativa a la llengua francesa en els cursos de primer i segon d’ESO, en què els alumnes escullen si volen fer l’assignatura Taller de lengua o bé Segunda lengua extranjera – francés. L’associació de pares Clarió, una entitat de defensa de l’ensenyament de la llengua catalana a les escoles, s’ha mostrat consternada davant de la notícia i té por que la situació amb què quedi la matèria sigui desfavorable per a la llengua, i per això alguns alumnes de l’institut i pares s’han mobilitzat a favor de l’assignatura i de continuar mantenint les coses tal com estan fins ara. Segons informacions de la mateixa associació, els alumnes que han estat presents a la reunió i que han rebut el suport del professor de català i dels seus pares han llegit a l’inspector una carta que ells mateixos han escrit tot reivindicant els seus drets i la seva voluntat de continuar aprenent català tal com fins ara. A més a més, l’entitat considera que, si l’assignatura de llengua catalana desaparegués del pla docent, el govern estaria incomplint la Llei de Llengües, en la qual es garanteix l’ús, la protecció i la promoció de les llengües del territori. No obstant això, l’inspector s’ha limitat a comunicar-los que la decisió final depèn exclusivament de la directora provincial Carmen Calvo Villar.

Algunes personalitats del món polític i sociocultural ja han denunciat l’eradicació del català com a assignatura de les escoles de la Franja. Alguns apunten que la substitució del terme català per l’acrònim LAPAO és una excusa que serveix per esborrar qualsevol rastre de catalanitat de la zona. Tot aquest panorama educatiu desfavorable es veu contrastat en el VII Informe sobre la situació de la llengua catalana (2013), que recentment ha presentat l’Observatori de la Llengua (Xarxa CRUSCAT – IEC), en el qual es demostra que el sector educatiu és un dels principals perjudicats amb les noves polítiques incentivades pels governs del PP en alguns dels territoris catalanoparlants (País Valencià, Illes Balears i la Franja). No obstant això, tota aquesta situació ha contribuït a la creació d’associacions a favor de la defensa del català a l’escola, com és el cas de l’Associació de pares Clarió, els quals han iniciat diverses campanyes amb la intenció de reforçar l’ensenyament del català en les escoles de la zona.

La farmacèutica de Pena-roja, en llibertat després de pagar la fiança | Comarques Nord.

Dos trampes de l’alternativa al LAPAO | Xarxes socials i llengües.

Dos trampes de l’alternativa al LAPAO 16 setembre 16UTC 2014

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.
Tags: , , , , , ,
trackback , edit post

Novetats:

En l’inici de curs ha arribat una carta a pares de la Franja informant que es modifica la històrica assignatura de català i la seua alternativa. L’assignatura de català passa a denominar-se Lengua aragonesa propia del Aragón Oriental, popularitzada amb les sigles de LAPAO. I com a optativa, la seua alternativa serà Trabajo de competencia lingüística. A l’alternativa, a part de mancar-li l’article determinat, pareix que siga repàs de llengua (només) castellana, que és l’únic nom de llengua digne d’obviar-se quan es parla de competència lingüística. Així, aprendre català, encara que siga amb la nova denominació, serà a costa de no tenir classes de repàs de l’única llengua vehicular de l’escola. I per tant, de l’única llengua útil per a desenvolupar-se a l’escola i a la vida. Oferir com a alternatives al LAPAO lo repàs de castellà té trampes importants.

LAPAO alternativa 2La Llei de llengües (2013) diu a l’article 12:

Se reconoce el derecho a recibir la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario. El Gobierno de Aragón, a través del departamento competente en materia de educación, garantizará este derecho mediante una oferta adecuada en los centros educativos.

No sorprendrem a ningú si descobrim que a la Franja es pot viure en normalitat lo monolingüisme. Però només lo monolingüisme de desconèixer el català. Del desconeixement del castellà no se’n parle, perquè els últims reductes de monolingües catalanoparlants van desaparèixer fa anys. Eixa societat que es desenvolupava només en català va anar morint, al ritme que moria la societat autosuficient. Ham vist morir els últims monolingües catalanoparlants, ocupant les capes socials més baixes. La modernització va ser tutelada per l’Estat-nació , i per tant, només va tindre privilegis per a la llengua de l’Estat, expulsant la llengua local de qualsevol idea de modernitat. Ben al contrari, en l’actualitat trobem multitud d’exemples de població de la Franja que pot desenvolupar la seua activitat quotidiana, en tots los nivells, sense ser bilingüe, sabent només castellà. I no sofreix cap tipus de privació ni discriminació. Ben al contrari, desconèixer la llengua majoritària de la població local no només és possible per a portar una vida normal, si no que també permet ocupar les capes més altes a nivell local. La llengua catalana no no va lligada a l’ascens social. Però sí que hi va la llengua castellana. Perquè  es pot ocupar les posicions més altes desenvolupant-se en un pulcre monolingüisme castellà. I aquí resideix la primera trampa de l’alternativa LAPAO/Repàs. Les normes socials que han anat lligades al desenvolupament de l’Estat-nació i al procés de modernització han apartat la llengua del poble a la solidaritat local. És ben sabut que un catalanoparlant convergeix sistemàticament a un castellanoparlant. I és per això que el coneixement del català/LAPAO no aporta cap valor social als crios: la pretesa alternativa és una trampa. La privació d’ascens social lligat a la llengua local és la que han promogut contínuament les administracions aragoneses i estatals.  Ni han potenciat ni han exigit lo bilingüisme als seus funcionaris, encara que això apropara el servei als ciutadans. Saber català a la Franja no done cap mèrit per a ser mestre, doctor o funcionari de Correus. Mentre que redactar correctament en castellà obre tot un món de possibilitats de futur. Com les obre aprendre anglès. Trampa. L’administració ha creat lo sistema per a que una de les alternatives tingue valor i l’altra no.

La segona trampa de l’alternativa resideix en lo canvi de personalitat de la pròpia llengua. Sempre es deia que molts pares triaven català perquè, si bé a la Franja no el necessitaven laboralment, si algun dia anaven a estudiar a Catalunya el necessitarien.  Esta utilitat de l’assignatura és major al Baix Cinca o a la Llitera (històricament vinculats a Lleida) que no al Matarranya (més vinculat les 3 últimes dècades a Alcanyís). Però en tot cas, si abans podia ser útil aprendre a escriure correctament la pròpia llengua per a estudiar i treballar a Catalunya, quina utilitat té estudiar una nova Lengua aragonesa propia del Aragón Oriental, que a tot estirar té 50.000 parlants, que no té ortografia, que no té literatura, que no té mitjans de comunicació, que no té cap valor en el mercat laboral, i que per no tindre, no té ni nom?

Així és com l’administració aragonesa compleix el text del seu propi Estatut:

1. Las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón constituyen una de las manifestaciones más destacadas del patrimonio histórico y cultural aragonés y un valor social de respeto, convivencia y entendimiento.

2. Una ley de Cortes de Aragón establecerá las zonas de uso predominante de las lenguas y modalidades propias de Aragón, regulará el régimen jurídico, los derechos de utilización de los hablantes de esos territorios, promoverá la protección, recuperación, enseñanza, promoción y difusión del patrimonio lingüístico de Aragón, y favorecerá, en las zonas de utilización predominante, el uso de las lenguas propias en las relaciones de los ciudadanos con las Administraciones Públicas aragonesas.

3. Nadie podrá ser discriminado por razón de la lengua.»

PS: Lo text que ha arribat als pares atribueix erròniament la modificació del català pel LAPAO a la LOMCE. En este cas, per més que estranye a la comunitat educativa, Wert no té res a veure en lo LAPAO.  En tot cas, lo document denomina erròniament lo LAPAO, perquè enlloc es diu Lengua aragonesa propia del Aragón Oriental, si no que la Llei de llengües (2013) només la denomina una vegada, i és com Lengua aragonesa propia del área oriental (de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas).

Eduard Ferrero – YouTube.

El Matarraña…¡en movimiento!.

Investiguen un possible frau per receptes falses i revenda de medicaments

La Guàrdia Civil precinta les farmàcies de Pena-roja i de Mont-roig

Libertad bajo fianza para la farmacéutica de Peñarroya.

El juez dicta prisión preventiva para la farmacéutica de Peñarroya y libertad con cargos para otros cuatro detenidos

Los vecinos de Peñarroya y Monroyo confían en que todo sea un equívoco

Associació Amics de Nonasp.

L’Associació Amics de Nonasp, ha estat a la Fatarella a la inauguració de l’exposició sobre l’incendi de Nonasp de l’any 1994.

Foto de Hipòlit Sole Llop.
Foto de Hipòlit Sole Llop.
Foto de Hipòlit Sole Llop.
Foto de Hipòlit Sole Llop.
Foto de Hipòlit Sole Llop.

M’agrada

El futuro del Bergantes se debatirá en Madrid.

Aguaviva y Artieda, unidas bajo la amenaza de una presa.

SALVEM LA CONCA DEL MATARRANYA (Carta d’Àngel Villalba) | Mas de Bringuè.

P1150631

Ecología, medioambiente y calidad de nuestros ríos

Ríos: MATARRAÑA-97Km y ALGARS-70Km

El Matarraña y su mayor afluente el Algars que a su vez reciben las aguas afluentes de los ríos Tastavins, Pena, Monroyo, Uldemo, Prados, Estret, Baco y Figueruelas, nacen en los puertos de Beceite (Vertientes de Teruel, Tarragona y Castellón), el Algars se une al Matarraña en Nonaspe (Zaragoza) para que pocos km. más abajo La Pobla de Massaluca – Fayón desemboque en el Ebro (Pantano de Ribarroja- Tarragona).

En sus márgenes se asientan 17 poblaciones en la provincia de Teruel, 5 en la de Tarragona, 4 en la de Zaragoza y 1, más tres pequeños núcleos de población en la de Castellón). Total aproximado 18.000 habitantes para 27 pueblos.

La economía se basa principalmente en la agricultura y la ganadería (Explotación intensiva-Granjas).

Tanto el rio Matarraña como todos sus afluentes, están muy contaminados en sus áreas media-baja de los cauces por aguas residuales de las poblaciones, filtraciones en subsuelo de las explotaciones agrícola y ganaderas, si bien el Instituto Aragonés del Agua dice que sus aguas son limpias y cristalinas (Será en el nacimiento “Parrizal” Matarraña y “Toll del vidre” Algars), porque en su cuenca media-baja las aguas y el lecho de los ríos dan pena. No hace falta ser un experto para percatarse de ello, en su curso donde debería verse graba y arenisca como hace años, está lleno de maleza y matorral, si removemos con una pala la parte superficial cerca del agua aparecen lodos de olor putrefacto. El Matarraña, Algars y subafluentes en todo su curso se retroalimentan de pequeños manantiales (Fontetes), muy apreciadas y conocidas antaño por los pastores y hortelanos que se proveían de agua fresca para beber o refrescar los alimentos, hoy es agua no potable por contaminantes del subsuelo.

A día de hoy 8 de septiembre del 2014 solo existen dos depuradoras de aguas residuales municipales en la cuenca, una en Arnes (Tarragona) Rio Algars y otra en Fabara (Zaragoza) Rio Matarraña, que casualidad las 2 están en pleno rendimiento (85% de depuración) y las dos son ecológicas con un coste de construcción inferior a los 250.000 euros y un coste de mantenimiento inferior a los 14.000 euros al año. La de Arnes lleva en funcionamiento desde el año 2.000 y la de Fabara desde el 2.006, es decir 14 y 8 años de eficacia más que probada y con casi nula contaminación atmosférica (Olores). Ambas fueron diseñadas por Universidades españolas. Pero claro que sabrán las Universidades del negocio de las depuradoras. La de Cataluña cuenta con el beneplácito de la Generalitat y la de Aragón con la desaprobación de la DGA. (¿Por exceder en presupuesto debajo de lo establecido por el Gobierno de Aragón?)

Desde el Gobierno de Aragón (DGA) proponen un plan de Depuradoras Municipales estilo convencional (Pueblos de más de 10.000 h.), para 7 pueblos del Matarraña que construiría y gestionaría una misma empresa, con un coste de construcción medio por municipio de 2.200.000 euros y un coste de explotación medio por municipio de 190.000 eros año.

En nuestra cuenca solo existen tres pueblos que sobrepasan por poco los 2.000 h.

Valderrobres(Teruel), Batea (Tarragona) y Maella (Zaragoza).

Con poco más de 1.000 h están: Horta de Sant Joan (Tarragona), Calaceite (Teruel), Fabara y Nonaspe (Zaragoza).

Entre 100 y 600 h. el resto de pueblos.

Si la depuradora de Fabara está diseñada para 4.000 h y la de Arnes para 2.000 h con un nivel óptimo de depuración, ¿A que tanto despilfarro del contribuyente?

La comparación marea:

Ecológicas: Const. 250 mil + 14 mil euros al año

Convencionales: Const. Más de 2 millones +190 mil euros al año

PUEBLOS DE LA CUENCA

Castellón: Herbes, Castell de Cabres, Corachan y Boixar

Tarragona: Arnes, Horta de Sant Joan, Caseres, Batea y La Pobla de Massaluca

Zaragoza: Maella, Fabara, Nonaspe y Fayón.

Teruel: Monroyo, Peñarroja de Tastavins, Fuentespalda, Ráfales, Fornoles, Beceite, Valderrobres, La Portellada, La Fresneda, Torre del Compte, Cretas, Valjunquera, Valdeltormo, Lledó, Arens de Lledó, Calaceite y Mazaleón.

Ninguna Planta de pretratamiento de purines en toda la cuenca. (Desconozco si algún particular gestiona sus residuos). Aunque la solución a la contaminación del subsuelo debería ser global para la cuenca Matarraña-Algars.

Creo que los Ríos Guadalope y Martín no gozan de mejor salud ecológica.

Ángel Villalba Damian

Àngel Villalba

Siete heridos en un choque frontal en la N-230, que estuvo cerrada más de dos horas.

El Matarranya analitzarà les repercussions que pot tindre el Carnet de Boletaire català | Comarques Nord.

Arde un coche junto a un árbol milenario.

“Sin twitter no sé qué haría con mi actividad cerebral”.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja