La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: MatarranyaContinuant amb les X Jornades Culturals de la Comarca del Matarraña/Matarranya i la mostra Aficonat’T! per a este cap de setmana la programació és la següent:
DIVENDRES, 29 DE NOVEMBRE
ARENYS DE LLEDÓ
– 18:30 h. Presentació del llibre El Massís del Port a càrrec del seu autor Vicent Pellicer Ollés, escriptor i fotògraf. En el Saló del Cinema:
http://www.comarcamatarranya.com/docs/anex98639.pdf
DISSABTE, 30 DE NOVEMBRE
QUERETES
– 19:00 h. Teatre: ‘Lalolilolilolialo’ i ‘La Taberna del Tío Roña’ a càrrec del grup Canela en rama de Montroig. En el Saló d’Actes del Centre Cultural:
http://www.comarcamatarranya.com/docs/anex97665.pdf
DIUMENGE, 1 DE DESEMBRE
LA VALL DEL TORMO
– 11:00 h. Activitat d’animació infantil: ‘Viatge pel temps’ (Dedicat a l’arquitectura popular i als jocs tradicionals). A la Plaça de l’Ajuntament:
http://www.comarcamatarranya.com/docs/anex50702.pdf
MASSALIÓ
– 19:00 h. Actuació de l’humorista Boto i els alumnes del taller de monòlegs i improvisació teatral. Homenatge a Mercè Centelles. En el Centre Social.
Al marge de les jornades culturals, a Pena-roja de Tastavins tindrà lloc el concert de Santa Cecilia ofert per l’Assoc. Musical Peñarbes, el dissabte 30 a partir de les 17:30 h.
Queretes, a partir del diumenge i fins al 8 de desembre celebra les Jornades sobre la guerra del 36: tren, estraperlo i maquis. La primera conferència serà el diumenge a les 19:00 h en el Saló d’Actes del Centre Cultural. En el següent enllaç es troba el programa definitiu:
http://www.comarcamatarranya.com/docs/anex86612.pdf
També Beseit acull este dissabte la X Trobada d’Entitats i associacions culturals de l’antiga Diòcesi de Tortosa. El programa complet es troba en el següent enllaç:
http://www.comarcamatarranya.com/docs/anex66821.pdf
També, us recordem que el Departament de Joventut de la Comarca del Matarraña/Matarranya està duent a terme una recollida de joguines Reyes 2014. Més informació en:
http://www.comarcamatarranya.com/docs/anex37197.pdf
Finalment, este any la Comarca del Matarraña/Matarranya volem fer un vídeo de felicitació de Nadal comú, este any demanem que cada persona o grup, es gravi en un minivideo de 20 segons de durada com a màxim. L’enregistrament pot fer-se en qualsevol format i a través de qualsevol mitjà: amb càmera, mòbil, tablet… i cal enviar-la a matarranyaturismo@gmail.com
Les bases es troben en el següent enllaç:
Participar té premi, les empreses certificades amb la Marca Qualitat Territorial “Matarraña” col·laboren en este projecte, oferint productes i serveis. FELICITEM JUNTS EL NADAL!!!!
COMARCA DEL MATARRAÑA/MATARRANYA
—
L’anàlisi de la situació a la Franja, on la varietat-sostre —això és, de prestigi— és l’estàndard espanyol —en contraposició a la resta de comarques nord-occidentals— proporcionarà un nou exemple contrastat de l’impacte que aquesta situació produeix en les tendències evolutives de parlars tradicionalment contigus en el contínuum dialectal.
AYUNTAMIENTO DE PEÑARROYA DE TASTAVINS C/Ayuntamiento, nº 1 Tfno. y FAX 978 89 67 07
C.P. 44586 PEÑARROYA DE TASTAVINS (Teruel)
X CONCURSO LITERARIO DE RELATOS CORTOS “VILA DE PENA-ROJA DE TASTAVINS – MATIES PALLARES”.
El Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins convoca el X Concurso literario de relatos cortos “VILA DE PENA-ROJA DE TASTAVINS – MATIES PALLARES” que se regirá por las siguientes bases:
I
Podrán concurrir al mismo todos los escritores con obras originales inéditas y no premiadas anteriormente en ningún otro concurso. Los idiomas podrán ser tanto el castellano como el catalán.
Se presentara una sola obra por autor.
II
Los originales, de tema libre, deberán tener una extensión no inferior a cinco folios ni superior a quince. Se presentarán mecanografiados a doble espacio y por una sola cara. También se presentara obligatoriamente una copia en formato digital, no serán admitidos al concurso los relatos que no incluyan una copia en formato digital.
III
Los textos habrán de ir firmados con un lema y acompañados de un sobre cerrado en cuyo exterior figure el lema y que contenga nombre, edad, domicilio del autor, teléfono, email y una pequeña reseña biográfica, en su caso. Podrán adelantarse por email: aytopenarroya@hotmail.com al objeto de agilizar los trámites del jurado.
IV
Los trabajos se enviarán antes del 3 de diciembre de 2013 al Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins, en Plaza Ayuntamiento núm. 1, c.p. 44586 Peñarroya de Tastavins, provincia de Teruel., indicando en el sobre: Para el Concurso “VILA DE PENA-ROJA DE TASTAVINS – MATIES PALLARES” de Relatos.
V
La dotación del Concurso será:
PRIMER PREMIO 250,00 EUROS
SEGUNDO PREMIO 150,00 EUROS.
A dichos premios se les aplicaran las retenciones reglamentarias.
El Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins se reserva el derecho de publicación del relato premiado en alguna revista cultural o en el programa de fiestas, sin que puedan ser reclamados derechos de autor. Asimismo podrá insertar algunos de los relatos seleccionados, abonando a sus autores su habitual tarifa de colaboración en este caso.
El trofeo acreditativo del premio se recogerá personalmente, en caso de ser posible, el 20 de enero de 2014.
VI
El Jurado, que podrá declarar desierto el premio u otorgar accésits y menciones si lo estimara conveniente, estará integrado por 4 especialistas en literatura, cuyos nombres se darán a conocer en el momento de hacerse público el fallo, que será inapelable, y el Concejal de Cultura del Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins.
VII
El fallo tendrá lugar a partir del 30 de diciembre de 2013. El Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins no mantendrá correspondencia sobre este Concurso ni devolverá los originales no premiados.
VIII
La presentación al Concurso literario ““VILA DE PENA-ROJA DE TASTAVINS – MATIES PALLARES” implica la total aceptación de sus bases, cuya interpretación queda a libre juicio del Jurado.
Peñarroya de Tastavins, a 19 de agosto de 2013.
EL ALCALDE,
Fdo. Francisco Esteve Lombarte,
Artur Quintana: l’apòstol de la llengua a l’Aragó | Núvol.
Plataforma per la Llengua ha convocat el premi Martí Gasull, en memòria del fundador de la Plataforma, que va morir l’any passat a l’Himàlaia. Aquest premi ha de reconèixer la feina d’una persona o entitat que pel seu activisme hagi promogut la llengua com a eina de cohesió social. El guardó es troba en la fase de nominacions i esteu convidats a nominar el vostre candidat al web de Plataforma per la Llengua fins al 30 de novembre. Avui des de Núvol Carles Terès nomina el filòleg Artur Quintana, amb una glossa molt personal. Podeu enviar-nos la vostra glossa si heu nominat algú a info@nuvol.com i en valorarem la publicació.
Artur Quintana.
Parlar d’Artur Quintana és parlar del català a la Franja. També de l’aragonès, i de tants d’altres idiomes que sobreviuen, com a joiells irrepetibles, en les franges i illots on la història els ha confinat.
Com ha escrit Hèctor Moret, sense Artur Quintana i Font, la situació de la llengua catalana a Aragó seria tota una altra. Molt més precària i marginal del que ara és. Va ser l’estiu de 1967, que els veïns de la Codonyera —i, per extensió, tot els aragonesos— van tenir la fortuna que el filòleg comencés la seua tesi doctoral sobre llur parla.
Aragó és una terra on, de fa unes quantes generacions, les dues llengües patrimonials són fortament estigmatitzades. L’aragonès per la seua debilitat, el català, entre d’altres coses, perquè és català. Des del principi, l’Artur Quintana va tenir clar que calia dur la nostra llengua a la lletra impresa, treure-la de la pura oralitat a què l’havien relegada, crear un corpus literari que fes evident, als ulls dels propis parlants, el seu valor. Per això, entre d’altres coses, va començar a treballar per a cohesionar les poques veus literàries que ja existien i a fomentar que n’apareguessin de noves.
A la introducció de l’antologia de poesia del Baix Aragó de llengua catalana Roda la mola (Instituto de Estudios Turolenses, 2009) en Quintana cita Espriu: «Comú a molts d’aquests autors és el decidit afany de salvar-nos els mots, i no solament la paraula catalana en general […], sinó més encara els mots específics de la seua vila natal, […]».
L’Artur hauria pogut posar el seu talent i erudició al servei de causes més visibles, cosa que, ben segur, li hauria reportat més ressò mediàtic i reconeixement institucional. Tanmateix, aquesta fal·lera que té pels extrems de la llengua (com molt bé va dir Joan-Carles Martí Casanova aquí a Núvol), l’ha dut a treballar fora dels centres d’opinió i decisió. El resultat és altament satisfactori: només cal revisar la gran quantitat d’obra publicada d’aleshores ençà, en molta de la qual ell, directament o indirecta, hi ha estat implicat. Tot plegat li ha dut també garrotades. Per exemple, la querella criminal que li va interposar la FACAO per dir obvietats (vegeu vídeo). O, pitjor encara, les conseqüències que li han dut, a ell i la seua esposa Sigrid, els «Fets de la Codonyera» (vegeu l’article d’Andalán o del codonyerà J. M. Gràcia). Des d’aleshores, una part dels seus veïns, atiada pels de sempre, els ha mostrat una actitud que res té a veure amb la cordialitat que han compartit durant més de quatre dècades.
Per sort o per desgràcia encara hi ha moltes persones que són dignes d’aquest reconeixement per defensar la nostra llengua, però el cas de l’Artur Quintana penso que té un punt d’èpic (ell, tan respectuós i tranquil) que li’n fa especialment mereixedor.