Skip to content

Archive

Category: Matarranya

Belmonte, municipio bilingüe y multicultural.

 

 

alt

Las lecturas se realizaron en el estudio de la Casa Membrado

Con el objetivo de reivindicar la cultura, el patrimonio y las lenguas locales, Belmonte de San José ha organizado por sexta ocasión sus Jornadas de Lectura en la Casa Pío Membrado. En esta edición, las obras seleccionadas han sido ‘Lincantropía’ de Carles Terès y el ensayo sobre ‘Cuestiones bajoaragonesas’ de José Ignacio Micolau. Las lecturas se realizaron en catalán y español respectivamente, con lo que Belmonte quiere reivindicar su carácter bilingüe y multicultural.

La cita tuvo lugar el domingo y reunió a una treintena de asistentes en el hogar natal del regeneracionista belmontino Además, fueron unas 15 personas las que se animaron a leer un fragmento de las dos obras seleccionadas desde el atril del estudio.
Concretamente, ‘Licantropía’ obtuvo en 2011 el premio Guillem Nicolau del Gobierno de Aragón a la mejor obra aragonesa escrita en catalán. Para Terès, su autor, este tipo de actos, más allá de reivindicar la lengua del Mezquín, pone en valor el territorio. Al tratarse de una novela, se seleccionó una serie de capítulos. Entre ellos el primero, que narra la historia de un misionero en el siglo XVIII y las circunstancias que le suceden cuando intenta evangelizar una zona montañosa. «Puede funcionar como un capítulo independiente y tiene la particularidad de enganchar a los lectores», explicó Terès. Por ahora, ‘Licantropía’ ha agotado su primera edición y está a punto de vender la segunda tirada. Su autor explicó que ya se piensa en la tercera e incluso en su traducción al español.

Pensando en el Bajo Aragón
Por su parte, ‘Cuestiones bajoaragonesas’ fue publicado en 2009 por el Centro de Estudios Bajoaragoneses (CESBA), organismo dependiente del Instituto de Estudios Turolenses con colaboración de la Comarca del Bajo Aragón. Es un libro cuyo autor, José Ignacio Micolau, reflexiona sobre distintas aspectos relacionados con la historia y el presente de la comarca bajoaragonesa. En unos casos se trata de artículos publicados en diversos medios de comunicación y en otros de nuevas reflexiones incluidas por Micolau en su libro.
La organización es esta jornada recayó sobre la Asociación Cultural, Turística y Deportiva ‘Amigos del Mezquín’ de Belmonte de San José. Nació en 2008 para conmemorar el centenario de la publicación de la principal obra de Pío Membrado: ‘El porvenir de mi pueblo’. Desde entonces, los recorridos por el paisaje, el patrimonio y la cultura bajoaragoneses a través de la lectura han contribuido al crecimiento de esta cita cultural.

Pregonero de lujo y hermosas reinas para el arranque de las fiestas de Mazaleón.

17º aniversario de la Peña Barcelonista de Cretas.

 

alt

El exjugador del F.C. Barcelona Sánchez Jara junto con el nuevo presidente de la peña Sergi Manero

La Peña Barcelonista de Cretas ha celebrado su decimo séptimo aniversario.

En el transcurso del acto que se celebró el pasaddo fin de semana se presentó el nuevo presidente, cargo que ha recaído en Sergi Manero. Al acto de presentación y a la cena de hermandad que se celebró posteriormente acudieron 145 personas entre las que se encontraban el exjugador del F.C. Barcelona, Javier Sánchez Jara (militó en las categorías inferiores del club, en el Barcelona B y en el primer equipo con el debutó en la temporada 1994-1995 siendo entrenador Johan Cruyff); el delegado de las peñas de Aragón, La Rioja y Navarra, Miguel Iranzo; el alcalde de la localidad, Fernando Camps (anterior presidente de la peña) y la mayoría de los concejales de la localidad. Al finalizar la cena se hizo entrega de un regalo a cada socio (un reloj de pared) y a los niños (un reloj de muñeca). También se repartieron pins, posters, puzzles, bolígrafos y otros obsequios.

▶ Havanera del Riu d’Algars – YouTube.

Trenta anys de la Llibreria Serret de Vall-de-Roures | Mas de Bringuè.

Octavi serret amb Rosa Regàs Octavi serret amb Rosa Regàs

La llibreria Serret de La llibreria Serret de Valderrobres, situada a l’avinguda de la Hispanitat costat de la carretera que travessa el poble, acaba de complir 30 anys de vida. Al llarg d’aquest temps, gràcies al dinamisme comercial i al indesmaiable activisme cultural del seu propietari, Octavi Serret, s’ha convertit en quelcom més que un lloc de venda de llibres i diaris. Serret Llibres és avui dia un imprescindible punt de trobada de la literatura i la cultura catalanes de la Franja aragonesa amb la Terra Alta i les Terres de l’Ebre i un nexe d’unió entre autors i lectors d’expressió castellana i catalana.

En uns moments en què el català d’Aragó és posat en dubte per les autoritats polítiques i la legislació d’aquesta regió, la llibreria Serret apareix com un important focus de difusió de la literatura en aquesta llengua i les editorials catalanes compta amb ella per a la presentació i distribució de les seves obres.
Els diferents esdeveniments literaris i culturals afavorits o ideats per Serret, dins i fora de la seva llibreria, han convocat públic, lectors i escriptors de reconegut prestigi de tot Espanya. Per la seva local, atapeït de llibres, on es poden trobar des dels best-sellers internacionals més coneguts fins a les més modestes publicacions comarcals, han passat escriptors com Rosa Regàs, que dijous passat repetia visita per presentar el seu llibre Música de Cambra, Víctor Amela, assidu col • laborador i amic de Serret, Xavier Serra, Ana M ª Matute, Lorenzo Silva, Ian Gibson, Fernando Marías, Fernando Martínez Laínez, Fernando Sánchez Dragó, Jesús Àvila Granados, Emilio Ruiz Barrachina, entre molts altres.
A la llibreria Serret no hi ha gairebé setmana sense presentació d’un llibre pel seu propi autor, complint així un dels somnis d’Octavi, gairebé des de nen. “Quan vaig obrir el meu primer quiosc-llibreria, al carrer Belchite de Valderrobres, amb 16 anys, ja somiava que algun dia els meus clients poguessin comprar els llibres signats i dedicats pel seu autor, com passa a les grans ciutats” – ens confessa Serret .
Ara, amb prop de 47 anys, Octavi Serret contempla satisfet com la seva pàgina web serretllibres.com, pionera en la difusió, distribució, i venda de llibres en línia té una llista de 7.500 clients i les seves novetats editorials, comentaris i esdeveniments culturals es difonen puntual i massivament per twiter, facebook, el seu blog, etc. Gràcies al seu esforç, les grans empreses d’edició i distribució espanyoles tenen molt en compte a aquest establiment, situat en un remot racó del Matarranya de Terol, per al llançament dels seus productes.
“Quan vaig acabar l’EGB als 14 anys, el meu pare em va preguntar què volia ser de gran i jo li vaig dir que llibreter. Però ell em va obligar a fer abans un curs d’administratiu per si m’animava a entrar al banc on ell treballava. Aquests coneixements em van servir quan vaig obrir la llibreria per escriure cartes comercials a les principals editorials demanant els seus llibres. I em van contestar totes “- recorda Serret.
Octavi va muntar el seu primer quiosc-llibreria l’any 83 en el mateix local, posant una paret pel mig, on la seva família tenia una botiga d’abonaments i insecticides.
Uns anys més tard, després de fer el servei militar, va adquirir el local actual des d’on projecta una infinitat d’activitats.
“El primer acte públic important que programem va ser el Congrés Matarranya Màgic, en 2003. Van acudir un munt d’escriptors, entre ells Sánchez Dragó, Javier Sierra, Emilio Ruiz Barrachina, Calleja, Sebastià Arbó, i tots ells van signar els seus llibres a la llibreria “- explica aquest llibreter de Vall-de.roures
Després van venir altres esdeveniments similars amb temàtica diversa, com el “Solstici d’estiu” a La Fresneda, el 2004, que va agrupar a nombrosos poetes del Matarranya i el seu entorn, o el projecte “Sobre rails”, aquest mateix any, que recollia relats de temàtica ferroviària de més de trenta autors, la majoria dels quals va venir a la presentació del llibre a Vall-de-roures.
El 2006 es van iniciar les trobades estivals de “Escriptors ebrencs” a través de la “Fira del llibre de Móra d’Ebre”. Totes aquestes jornades acabaven amb l’edició dels textos presentats i llegits, a càrrec de Serret Editors en col•laboració amb institucions de la zona. Així es van publicar obres col • lectives com “El riu que parla” (2006) al voltant del Ebre, “Galeria Ebrenca” (2008) sobre personatges de les comarques de l’Ebre; “L’arbreda ebrenca” (2009) amb l’arbre com a tema, etc.
L’any 2009 Serret va rebre el Premi Nacional de Cultura, que atorga el CONCA català, i el Premi “Franja. Llengua i territori “de les associacions de la Franja, tots dos en reconeixement a la seva tasca editorial i de difusió cultural al Matarranya.
Al juliol d’aquest mateix any Serret va editar “Els follets del Matarranya” de Javier Aguirre en traducció catalana d’Antoni Bengochea, que va ser presentat a la Casa Ametller de Barcelona juntament amb la mostra fotogràfica “Matarranya Desconegut”.
A Octavi Serret, defensor tranquil- keep calm- però ferma, de la seva llengua catalana, la consideració de Lapao com s’anomena la llei de llengües aragonesa al català de la Franja, li sembla “una mostra d’incultura i de desconsideració cap a la nostra llengua i les seves parlants “i pensa que” l’important és seguir escrivint i publicant les obres en català dels autors d’aquí “. L’Associació Cultural Matarranya, a la qual Serret pertany des dels seus inicis, porta publicats més d’un centenar de títols, i publica amb altres entitats la revista Temps de Franja. Totes aquestes publicacions es poden adquirir a la seva llibreria.
Serret voldria, al llarg d’aquest any, “portar a la major part dels escriptors que alguna vegada han passat per aquí”.
De moment, per obrir boca, ha organitzat per aquest dissabte la trobada literària “Agost negre” amb autors catalans, aragonesos i mallorquins al voltant de la novel • la negra, escrita tant en català com en castellà.

all-de-roures, situada a l’avinguda de la Hispanitat costat de la carretera que travessa el poble, acaba de complir 30 anys de vida. Al llarg d’aquest temps, gràcies al dinamisme comercial i al indesmaiable activisme cultural del seu propietari, Octavi Serret, s’ha convertit en quelcom més que un lloc de venda de llibres i diaris. Serret Llibres és avui dia un imprescindible punt de trobada de la literatura i la cultura catalanes de la Franja aragonesa amb la Terra Alta i les Terres de l’Ebre i un nexe d’unió entre autors i lectors d’expressió castellana i catalana.
En uns moments en què el català d’Aragó és posat en dubte per les autoritats polítiques i la legislació d’aquesta regió, la llibreria Serret apareix com un important focus de difusió de la literatura en aquesta llengua i les editorials catalanes compta amb ella per a la presentació i distribució de les seves obres.
Els diferents esdeveniments literaris i culturals afavorits o ideats per Serret, dins i fora de la seva llibreria, han convocat públic, lectors i escriptors de reconegut prestigi de tot Espanya. Per la seva local, atapeït de llibres, on es poden trobar des dels best-sellers internacionals més coneguts fins a les més modestes publicacions comarcals, han passat escriptors com Rosa Regàs, que dijous passat repetia visita per presentar el seu llibre Música de Cambra, Víctor Amela, assidu col • laborador i amic de Serret, Xavier Serra, Ana M ª Matute, Lorenzo Silva, Ian Gibson, Fernando Marías, Fernando Martínez Laínez, Fernando Sánchez Dragó, Jesús Àvila Granados, Emilio Ruiz Barrachina, entre molts altres.
A la llibreria Serret no hi ha gairebé setmana sense presentació d’un llibre pel seu propi autor, complint així un dels somnis d’Octavi, gairebé des de nen. “Quan vaig obrir el meu primer quiosc-llibreria, al carrer Belchite de Valderrobres, amb 16 anys, ja somiava que algun dia els meus clients poguessin comprar els llibres signats i dedicats pel seu autor, com passa a les grans ciutats” – ens confessa Serret .
Ara, amb prop de 47 anys, Octavi Serret contempla satisfet com la seva pàgina web serretllibres.com, pionera en la difusió, distribució, i venda de llibres en línia té una llista de 7.500 clients i les seves novetats editorials, comentaris i esdeveniments culturals es difonen puntual i massivament per twiter, facebook, el seu blog, etc. Gràcies al seu esforç, les grans empreses d’edició i distribució espanyoles tenen molt en compte a aquest establiment, situat en un remot racó del Matarranya de Terol, per al llançament dels seus productes.
“Quan vaig acabar l’EGB als 14 anys, el meu pare em va preguntar què volia ser de gran i jo li vaig dir que llibreter. Però ell em va obligar a fer abans un curs d’administratiu per si m’animava a entrar al banc on ell treballava. Aquests coneixements em van servir quan vaig obrir la llibreria per escriure cartes comercials a les principals editorials demanant els seus llibres. I em van contestar totes “- recorda Serret.
Octavi va muntar el seu primer quiosc-llibreria l’any 83 en el mateix local, posant una paret pel mig, on la seva família tenia una botiga d’abonaments i insecticides.
Uns anys més tard, després de fer el servei militar, va adquirir el local actual des d’on projecta una infinitat d’activitats.
“El primer acte públic important que programem va ser el Congrés Matarranya Màgic, en 2003. Van acudir un munt d’escriptors, entre ells Sánchez Dragó, Javier Sierra, Emilio Ruiz Barrachina, Calleja, Sebastià Arbó, i tots ells van signar els seus llibres a la llibreria “- explica aquest llibreter de Vall-de.roures
Després van venir altres esdeveniments similars amb temàtica diversa, com el “Solstici d’estiu” a La Fresneda, el 2004, que va agrupar a nombrosos poetes del Matarranya i el seu entorn, o el projecte “Sobre rails”, aquest mateix any, que recollia relats de temàtica ferroviària de més de trenta autors, la majoria dels quals va venir a la presentació del llibre a Vall-de-roures.
El 2006 es van iniciar les trobades estivals de “Escriptors ebrencs” a través de la “Fira del llibre de Móra d’Ebre”. Totes aquestes jornades acabaven amb l’edició dels textos presentats i llegits, a càrrec de Serret Editors en col•laboració amb institucions de la zona. Així es van publicar obres col • lectives com “El riu que parla” (2006) al voltant del Ebre, “Galeria Ebrenca” (2008) sobre personatges de les comarques de l’Ebre; “L’arbreda ebrenca” (2009) amb l’arbre com a tema, etc.
L’any 2009 Serret va rebre el Premi Nacional de Cultura, que atorga el CONCA català, i el Premi “Franja. Llengua i territori “de les associacions de la Franja, tots dos en reconeixement a la seva tasca editorial i de difusió cultural al Matarranya.
Al juliol d’aquest mateix any Serret va editar “Els follets del Matarranya” de Javier Aguirre en traducció catalana d’Antoni Bengochea, que va ser presentat a la Casa Ametller de Barcelona juntament amb la mostra fotogràfica “Matarranya Desconegut”.
A Octavi Serret, defensor tranquil- keep calm- però ferma, de la seva llengua catalana, la consideració de Lapao com s’anomena la llei de llengües aragonesa al català de la Franja, li sembla “una mostra d’incultura i de desconsideració cap a la nostra llengua i les seves parlants “i pensa que” l’important és seguir escrivint i publicant les obres en català dels autors d’aquí “. L’Associació Cultural Matarranya, a la qual Serret pertany des dels seus inicis, porta publicats més d’un centenar de títols, i publica amb altres entitats la revista Temps de Franja. Totes aquestes publicacions es poden adquirir a la seva llibreria.
Serret voldria, al llarg d’aquest any, “portar a la major part dels escriptors que alguna vegada han passat per aquí”.
De moment, per obrir boca, ha organitzat per aquest dissabte la trobada literària “Agost negre” amb autors catalans, aragonesos i mallorquins al voltant de la novel • la negra, escrita tant en català com en castellà. Octavi també li està donant voltes a la idea d’organitzar un Concurs Literari d’ambit estatal amb el 30é aniversari de la Llibreria Serret com a motiu d’aquest event.
href=”http://masdebringue.files.wordpress.com/2013/08/serret-amb-belloch-ramc3b3n-acc3adn-i-un-escriptor.jpg”&gt;Serret amb Belloch, Ramón Acín i un escriptor<a

Centenari del bar “La Plaza” de la Codonyera | Lo finestró del Gràcia.

 

Bar La Plaza001

He traduït al català de la Codonyera un escrit que m’ha enviat Javier Pallarès Bonfil, on explica la història entranyable del bar “La Plaza” de la Codonyera, fundat pel seu besavi, Vicent Sanz, lo tio Jota, recordant que el bar, aquest any, ha complert els cent anys. Algunes coses de les que parla, jo les he viscudes i les recordo prou bé. Recordo les primeres gasoses de boleta de vidre que vaig prendre al bar, els primers vermuts y copes d’anís. Recordo també quan feien sessions de cine a la planta baixa, quan lo tio Elías omplia els sifons, protegit amb una careta. I ja més properament, quants dinars haurem fet al restaurant del bar de “La Plaza” la meua família per l’estiu? Quants pastissos de l’Alicia…? Que us podria dir del txirigol de la tia Rogelia! Quantes vegades ens hem xuclat els dits amb els plats del Juanjo, els caps de setmana?… M’agradaria que aquets cent anys fossin només els primers.

Les fotografies les he tretes dels llibres de Miguel Sanz i José Ramón Molins, La Codoñera en su historia.

 ”Lo bar “La Plaza” cumplix 100 anys.

                                                                                                                                                                                       Javier Pallarés Bonfil.

Cafetera  Bar La Plaza004Ni uno més, ni uno menos, són los que ha complit, este 2013, lo bar “La Plaza” de la Codonyera, un bar que va empeçar anomenant-se Bar-Barberia i, posteriorment Cafè-Bar hasta desembocar en el seu nom actual quan ma mare, l’Alicia, va pendre lo relleu de son pare, lo meu aguelo Elias.

L’estableciment fundat pel meu bisaguelo Vicent Sanz ha set testigo mut dels aconteciments polítics i econòmics més importants del siglo XX i de lo que duguem del present. Des de la Gran Guiarra del 1914 a la Guiarra Mundial del 1940, passant pels propis de la vida espanyola com va ser la monarquia d’Alfonso XIII; la dictadura del General Primo de Rivera; la proclamació de la II República Espanyola, lo 1931; la Guiarra Civil, que encara que va dividir lo lloc en dos, la Barberia-Bar va seguir sent lo punt de trobada d’unos i altres; la dictadura del General Franco i la coronació del rei Juan Carlos de Borbó que va culminar en la instauració al nostre país del sistema democràtic actual. Tots los partits de l’arc parlamentari s’han citat al bar “La Plaza” per celebrar la victòria o comentar la derrota segon los anave a les urnes. Fet que posa de relleu lo que ha significat i lo que significa pels vecinos de la Codoñera lo bar “La Plaza”.

Vicente Sanz002Comentat l’entorn en què se movie lo bar passo a narrar l’origen del mateix. Corrie l’any 1912 quan Vicent Sanz Gazulla se va casar en la Quitèria Paricio Celma. Un any después, al 1913, compren dos cases que limiten una amb l’altra i de les dos ne fan una. A la planta baixa instal·len la barberia i a la superior lo bar. Los dies de festa la barberia se convertie en un saló de ball pels joves, mentre que el bar passave ixe dia a ser un puesto per la gent gran del lloc.

En el transcurs del temps lo Vicent Sanz, patriarca de la saga, se jubile i se fa càrrec del bar lo seu fill Manuel que va estar duguent-lo quatre anys. Pren lo relleu al 1952 la filla de Vicent Sanz, Rogelia Sanz Paricio i el seu home Elias Bonfil Funes, és dir, els meus aguelos, ajudats per la seua filla Alicia, la meua mare, que tenie en aquells moments 12 anys. A la mort de son pare, lo 1975, ma mare, casada ja en mon pare Francisco Pallarés Pallarés, va assumir les riendes del negoci. Un negoci que s’havia vist ampliat a finals dels anys 50 per la instal·lació d’un locutori per al lloc per part de Teléfonica al pis superior, i aixina l’ús del bar va quedar reducit a la part inferior, en ma mare al frente del bar; allí se va instal·lar tamé l’Estanc que a dia de vui seguix funcionant. Lo negoci se va ampliar en la posada en marxa de la primera Casa Rural de la Codonyera. Han passat los anys i ma mare està jubilà i sic jo lo que duc l’estableciment en l’ajuda ocasional dels meus germans la Elisa i l’Alberto, així com el meu cunyat, cuiner de professió, que ha Barra Bar La Plaza003revolucionat la nostra cuina menuda. En este impàs s’ha mort la meua aguela, la tia Rogelia, com se la coneixie al meu lloc. La popularitat del bar La Plaça per la comarca ha fet que moltes colles d’amics, com una de la Ginebrosa, celebren cada any un dinar, com també grups d’aficionats al ciclisme que fan realidat lo ditxo aquell de “parada i fonda” per a degustar los  plats que prepare ma mare, de la qual són famosos, entre los comensals, los “aus estrelats de l’Alicia” i lo pastel de la casa.

Vull  comentar tamé que durant molts anys los fins de setmana i festius, lo bar se convertie en un “casino menudet” a on, pràcticament la majoria dels hòmens del lloc, s’aparellaven  per a les partides de guinyot tan populars en esta part del Baix Aragó.

I res més, només donar les gràcies a tots los vecinos i als seus antepassats per haver fet possible que lo bar “La Plaza” complixque  los seus primers cent anys.”

L'Alicia a la centraleta005

Lluvia de risas | La Fresneda.

 

fiestas3El XX Descenso a Saco Villa de La Fresneda fue el preludio de unas fiestas que han comenzado oficialmente hoy, a las 12 del mediodía.

Tras la lectura del Pregón y el chupinazo desde el balcón del Ayuntamiento, comenzó la lluvia de risas, bailes y alegría regada por Interpeñas y la Comisión de Fiestas y amenizada por la Charanga Los Sonaos.

fiestas 2Desde este blog transmito los mejores deseos para tod@s l@s fresnedin@s, visitantes y en general todas las personas que nos sentimos vinculadas con nuestro pueblo y  que queremos a La Fresneda.

Interpeñas acaba de terminar con su comida tradicional y ya nos vamos preparando para disfrutar de estos cuatro días de fiesta.

¡¡¡Felices Fiestas!!!

¡¡¡Viva La Fresneda!!!!

fiestas1

Un viaje al Matarraña más tenebroso y oscurso – Escenarios – El Periódico de Aragón.

Once prisiones construidas a lo largo del siglo XVI conforman un curioso itinerario

 

DANIEL MONSERRAT 18/08/2013

 

Galería de fotos
Noticias relacionadas
Edición en PDF
Version en PDF de la noticia, página 38 Esta noticia pertenece a la edición en papel de El Periódico de Aragón.

Para acceder a los contenidos de la hemeroteca debe ser usuario registrado de El Periódico de Aragón y tener una suscripción.

Pulsa aquí para ver archivo (pdf)

 

Junto al portal de San Roque de Ráfales, en una esquina, hay una puerta que parece más de una aventura Gulliver que de acceso a cualquier estancia humana. Es gruesa, de madera de herrajes, construida en el siglo XVI y se mantiene intacta al paso del tiempo. Solo los niños más osados se atreven a cruzarla. Ni la curiosidad malsana parece atraparles. “Ahí abajo hay esqueletos”, aseguran un par de niños desde la puerta todo serios mientras se asoman por un pequeño ventanuco enrejado.

Al abrir la puerta, para lo que hay que empujarla con fuerza, el osado se encuentra con una empinada escalera de piedra al tiempo que empieza a atronar la estancia un sonido de grilletes, cadenas y gritos de un prisionero. En lo alto de la escalera otra puerta de madera da paso a un habitáculo muy pequeño de apenas tres metros cuadrados. En el suelo, una abertura comunica con un oscuro pozo: el calabozo. “¿Saben cuál fue mi delito? Alimentar a mi familia”, atronan las paredes que le dan voz a un preso retenido por hurtos varios. En ese calabozo (“donde si se entra ya no se sale”, insisten los niños), se conservan todavía varias argollas.

 

Calabozo en el subsuelo

En Ráfales (con acceso libre) se encuentra una de las cárceles mejor conservadas de la ruta del Matarraña, construida, como la mayoría de ellas, en el siglo XVI. A través de esa abertura en el suelo de la celda, no se sabe con exactitud si por medio de cuerdas o por una escalera de esparto que se recogía, se bajaba a los reos en un calabozo del que no llegaban a salir la mayoría de ellos. “¡No quiero ir a galeras!”, insiste el preso desde abajo hasta que deshecho el camino uno apaga la luz y el silencio invade la estancia. Salir a la calle, a pesar de que la localidad se encuentra en plenas fiestas, infunde tranquilidad. Alejarse de lo que tuvieron que vivir esos presos, alivio.

 

Atrapados por los tobillos

Un gran travesaño, que se conserva como si por él no hubiera pasado el tiempo, tras la puerta de la planta baja de la cárcel de Mazaleón servía para atar los tobillos de los presos. Absolutamente inmovilizados, la mayoría de ellos no podían ni acceder a una letrina que existía y se ha conservado perfectamente. La cárcel de esta localidad al norte del Matarraña es la más grande de toda la zona ya que a este calabozo de la planta baja hay que añadir el del piso superior.

Una estancia que está considerada una de las pequeñas joyas de la ruta gracias a un panel de inscripciones en el que los reos fueron relatando sus angustias, miedos y deseos, que han llegado hasta este siglo XXI. La entrada a esta cárcel, situada en la primera planta del ayuntamiento al que se accede a través de unos soportales, conserva el cerrojo original (encajado en el muro por lo que es evidente que tuvo que realizarse a la vez que se realizó la obra). A esta cárcel se puede acceder, en horario de verano, de lunes a viernes de 12.30 a 14 horas de la mano de un guía del ayuntamiento.

A no más de 30 kilómetros de allí, en la calle Mayor de La Fresneda, se conserva una de las varias cárceles que se construyeron en la localidad hace cinco siglos. Esta (a la que se accede con visitas guiadas por la tarde organizadas por la oficina de Turismo que se encuentra junto a ella) sigue el concepto de la de Ráfales, es decir, un pozo (de siete metros de profundidad y dividido en dos plantas) convertido en calabozo solo que presenta como singularidad que en la primera planta (desde donde se accedía a la celda) vivía el carcelero. De ahí, que tenga una pequeña ventana con rejas desde la que se ve la calle yu por la que entra algo de luz (aunque no mucha).

No muy lejos de allí, en la planta baja del ayuntamiento de La Fresneda, se puede acceder a otra cárcel (recientemente restaurada por lo que su estado es excepcional), aunque con una sutil diferencia con respecto a la anterior, ya que ésta se cree que era de lujo, destinada a reos de alto nivel social e incluso a miembros eclesiásticos. Ese es el motivo de que esta estancia dispusiera de letrina donde podían hacer sus necesidades los presos, un hueco por donde recibían a diario el agua y un mendrugo de pan (duro, eso sí) y, sobre todo, acceso a la luz natural. Los grafitis (muy numerosos) que se pueden encontrar en esta celda son, en su mayoría, de carácter religioso.

Estos son los tres ejemplos más destacados de esta Ruta de las cárceles del Matarraña pero, además, también se pueden encontrar celdas y calabozos en otras localidades como Fuentespalda, Torre del Compte (de la que se conservan tres habitaciones, una destinada al carcelero y dos calabozos), Monroyo, Peñarroya de Tastavins, Torre de Arcas, Calaceite, Valderrobres y Belmonte de San José.

L’Assemblea Nacional Catalana de les Terres de l’Ebre s’ha pronunciat contra el LAPAO.

 

L'Ebre, a Tortosa. (Foto: ACN)

L’Ebre, a Tortosa. (Foto: ACN)

L’Assemblea Nacional Catalana de les Terres de l’Ebre s’ha pronunciat contra el LAPAO i se solidaritza amb la gent de la Franja en la defensa de la unitat del català.

En un manifest reclama al govern de l’Aragó que retiri la llei de llengües, que considera un element d’enfrontament i tensió amb els pobles de la Franja.

Hi ha el compromís de defensa del català com a eina d’identitat amb la Franja. Per visualitzar-ho, l’Assemblea està preparant per dissabte que ve una cadena que ha d’unir el Matarranya amb la Terra Alta. Es farà entre les poblacions de Calaceit i Caseres.

Un dels regidors de l’Ajuntament de Calaceit, Paulí Fontova, ha explicat que “més que pel fet de la independència i tot això, el que volem simbolitzar és la unitat de la llengua catalana.”

Calen entre 200 i 300 persones per formar aquesta cadena, que es farà al pont sobre el riu Algars.

Aquest acte s’afegeix a la campanya que l’Assemblea està fent aquest estiu sobre els ponts de l’Ebre. Ahir se’n va fer una a Flix i aquest dimarts a la tarda se’n farà una altra a Móra d’Ebre.

IV Marxa Baix Matarranya / Nonasp.

capçalera

Com cada any estem molt il·lusionats en l’organització de la Quarta Marxa Senderista Baix Matarranya Nonasp.

Enguany hem preparat el recorregut amb les mateixes ganes i il·lusió dels darrers anys.

Valorem que la maxa passi per zones ZEPA i LIC i esperem que els participants respecten l’entorn i puguin gaudir del paissatge que ofereix el terme municipal de Nonasp, juntament amb el seu patrimoni agrícola i rural.

 

Marxa puntuable a la 8ª COPA i 8ª LIGA de Andadas Populares de Aragón.

 

Recorregut curt: 12 km.

 

Recorregut llarg: 21 km.

 

Termini màxim de inscripció: fins el dilluns 1 D’OCTUBRE DE 2013

 

PLACES LIMITADES A 400 PERSONES

 

imatge imatge

OFERIM

 

Avituallaments sòlids i líquids al llarg del recorregut.

Assistència sanitaria i punts d’abandonament.

Informació e indicacions a través de voluntaris.

Record i dinar.

 

 

imatge imatge

 

MÉS INFORMACIÓ: 876 63 50 05 – 669 26 56 34

 

ALLOTJAMENT: Alberg Municipal

Reserves al 976 63 60 01 (Ajuntament de Nonasp)

 

Durant tot el matí es podrà visitar gratuitament el Museu Etnològic

 

imatge imatge

Clarió: Padres del Matarraña por la escuela en catalán.

«Clarió» es la palabra con la que en el Matarraña se conoce a la tiza con la que se escribe en la pizarra. Ahora también es el nombre de una asociación de padres de la comarca que se han unido para defender la escuela en catalán. Por el momento agrupan a ocho familias de los pueblos de la zona pero el objetivo es ir creciendo poco a poco con otros padres «concienciados» con su lengua materna.

Uno de sus miembros, José Manuel Aragonés, explica que su objetivo es dar un toque de atención ante la situación del catalán en la zona. «Fuera del colegio muchos niños continúan con el hábito de hablar en castellano como en clase pese a ser catalanohablantes. Pero es que lo tenemos todo en contra, las administraciones, maestros que llegan sin saber que también se habla otra lengua,…», explica. Por ello, pretenden reunirse con Educación para que aumente las horas lectivas de catalán, actualmente una a la semana y optativa. No obstante, ya están preparando actividades que realizarán los padres porque no se muestran confiados en que la administración les escuche. El objetivo es realizar actividades para dinamizar el catalán como clases de lengua y talleres de teatro y arcilla, entre otros. También solicitarán apoyo a los colegios y AMPAS, con los que se reunirán para explicarles su proyecto. A principios de agosto realizaron el primer encuentro en Monroyo.

La Guàrdia Civil assetja a les participants en la “cadena humana per la unitat de la llengua” en el Matarranya | AraInfo | Achencia de Noticias d´Aragón.

 

Foto: Francesc Mar | VilaWeb

Foto: Francesc Mar | VilaWeb

Segons informa el diari digital VilaWeb, han intentat impedir el pas entre Catalunya i Aragó, identificat persones i multat cotxes que portaven el CAT.

La cadena humana que ha unit, a través del pont sobre el riu Algars, els municipis de Caseres (Catalunya | Terra Alta) i Calaceit (Aragó | Matarranya) ha topat amb problemes amb la Guàrdia Civil. Els uniformats han intenat evitar que persones que eren a la part de la cadena humana de Catalunya poguessin passar a la part que era en territori de l’Aragó i a l’inrevés.

També han multat cotxes que portaven l’adhesiu del CAT i han demanat la identificació de diversos participants. En total més de cinc centes persones s’han concentrat a les dues bandes de la delimitació administrativa.

Aquesta cadena portava per lema “cadena per la unitat de la llengua” i volia mostrar el rebuig conjunt del territori a l’aprovació de la reforma de la “Llei de llengües” de l’Aragó, que denomina el català com a “Llengua Aragonesa Pròpia de l’Aragó Oriental” -LAPAO-.

La nova “Llei de llengües” es va aprovar a les Corts d’Aragó el 9 de maig amb els vots a favor del PP i el PAR, tot i l’oposició ferma de la resta de formacions polítiques i d’entitats acadèmiques i culturals de tot el país.

La Guardia Civil multa a los separatistas de la cadena de Matarraña | Política | DiálogoLibre.

Cadena separatista de Matarraña entre Caseras y Calaceite

Cadena separatista de Matarraña entre Caseras y Calaceite

REDACCIÓN

La Guardia Civil es la única institución que ha mostrado firmeza ante las cadenas separatistas que se están formando en Cataluña en los últimos meses, a modo de entrenamiento y preparación de la que debe organizarse el próximo 11 de septiembre.

Entre las desarrolladas este sábado en diversos puntos –Gerona, Pica d’Estats, Mataró (con una cadena submarina)–, la que se formó entre los municipios de Caseras (Tarragona) y Calaceite (Teruel), en la comarca aragonesa de Matarraña, se encontró con algunas dificultades, ya que los agentes de la Benemérita multaron a los propietarios de los vehículos que lucían la pegatina ‘CAT’, una irregularidad no permitida por la ley y objeto de sanción, aunque en Cataluña se haga la vista gorda.

En esta cadena, formada en el puente sobre el río Algars, que separa las regiones de Cataluña y Aragón, se aprovechó para reivindicar la unidad de la lengua catalana y se rechazó la denominación de LAPAO, acrónimo de ‘Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental’, que los nacionalistas catalanes utilizan habitualmente para mofarse del nombre aprobado por las Cortes aragonesas el pasado 9 de mayo.

Una cadena humana al pont entre Calaceit i Caseres vol demostrar que la llengua no entén de fronteres | Comarques Nord.

La llengua no entén de fronteres. I els veïns d’un costat i altre de l’Algars comparteixen molt més que història. La frontera política -que no lingüística- que separe Catalunya de l’Aragó pel Matarranya viurà demà dissabte un acte simbòlic en defensa de la llengua catalana. L’Assemblea Nacional Catalana a les Terres de l’Ebre ha organitzat per demà una cadena humana al pont de la N-420 sobre l’Algars entre Calaceit i Caseres on estan convidats tots els veïns del Matarranya i de la comarca veïna de la Terra Alta. L’acte ha estat impulsat per la ANC davant l’agressió que ha patit la llengua amb l’aprovació de la nova Llei de Llengües d’Aragó que no la defineix ni pel seu nom el català de la Franja.

Paulí Fontoba, regidor d’Entesa a Calaceit, va concretar que “dissabte tindrem un acte a la frontera política, perquè no ho és lingüística. Una acció que ha arribat a través de l’Assemblea Nacional Catalana, que està fent una sèrie de cadenes humanes. I esta s’ha fet pensada per la unitat de la llengua catalana, una llengua que ens uneix i que està sent agredida a tots els territoris dels Països Catalans i que, curiosament, està sent agredida pel partit del govern”. Fontoba va explicar que hi ha prevista la concentració a partir de les 19.30 hores al pont de la N-420, a la frontera, i que faran falta unes 200 persones per omplir este tram de carretera.

El regidor d’Entesa per Calaceit va defensar l’acció, va denunciar l’agressió política que pateix la llengua catalana a l’Aragó amb el LAPAO i va recalcar que “el més important és salvar la llengua del territori”. Fontoba va reconèixer que “les dates són una mica complicades. Són festes a molts municipis i és dissabte, dia que molta gent vol anar a la platja. Però la llengua bé s’ho mereix”. Primer hi ha prevista una reunió de l’Assemblea Nacional a Calaceit, a partir de les cinc de la tarde, i la concentració al tram previst serà a partir de les set i mitja de la tarde. A la mateixa N-420 es farà la cadena humana i es llegiran uns manifestos en defensa de la unitat del català.

Lledó ofrece casas en alquiler por 100 euros para familias con niños.

«Desesperada». Así se encuentra la alcaldesa de Lledó, Mª José Vallés. La pequeña localidad del Matarraña busca de forma urgente a una o varias familias con hijos en edad escolar para que se instalen en el pueblo. De no encontrarlas antes de principios de septiembre, el CRA Algars de Lledó cerrará por falta de alumnos. Este año cuentan con cuatro niños y necesitan otros dos para llegar al mínimo de alumnos exigido por Educación, seis. El año pasado llegaron dos nuevas familias pero la más numerosa, con cuatro niños en edad escolar, se ha marchado.

 

Para atraer nuevos pobladores varios vecinos de Lledó ofrecen casas en alquiler por 200 euros. El Ayuntamiento está dispuesto a subvencionar la mitad del coste, por lo que el precio final sería de 100 euros al mes. El año pasado contaron con la colaboración de la empresa cárnica más importante de la zona. El grupo Arcoriris ofreció un puesto de trabajo al padre de familia que matriculara a sus hijos en el centro. Sin embargo, aunque ahora no pueden ofrecer una oferta de trabajo en firme, sí que ayudarán a las familias a presentar curriculums por la zona. Además, el Ayuntamiento está ultimando la reforma de un local municipal que podría ceder a una familia para crear un negocio en el futuro. «No podemos ayudarles económicamente porque en el pueblo tenemos bar y tienda de alimentación pero les ofreceremos el local por si quieren emprender un negocio», explica.

La alcaldesa entiende que la situación es complicada porque en septiembre empiezan las clases pero se muestra esperanzada con encontrar a alguna familia. Explica que ya se han interesado varias personas pero ella siempre les aconseja que primero conozcan Lledó: «Muchos quieren venir enseguida pero yo siempre les digo que primero nos visiten. En un pueblo se vive muy bien pero no todos se adaptan». Los interesados pueden contactar con la primer edil en el teléfono 650 61 51 25.

La Franja