Skip to content

Archive

Category: Llei de llengües

Podemos Català d’Aragó.

Astí us deixem l’esborrany amb el qual el Cercle Temàtic de Llengües d’Aragó – Luengas d’Aragón està treballant aquests dies. I recordeu, només és un esborrany, i de mica en mica us anirem comentant els canals de participació reals per participar en la seua elaboració definitva. Dit això, us animo a llegir-lo amb atenció, i comentar-lo. Totes les aportacions són benvingudes! Gràcies!!

5 PROPOSTES A NIVELL LEGAL

PROPUESTA nº 1:
Derogación inmediata de la actual ley de lenguas
(LEY 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón), la cual niega incluso los nombres de las dos lenguas, y que tres años después sigue sin desarrollarse.

PROPUESTA nº 2:
Creación de una Ley de Lenguas digna que respete la realidad plurilingüe de Aragón.

PROPUESTA nº 3:
Utilización de los términos catalán de Aragón (Català d’Aragó) y Aragonés como denominación oficial, sin perjuicio del mantenimiento de la unidad lingüística de la lengua catalana y la aragonesa como garantía de supervivencia de una lengua minoritaria, respetando la diversidad y riqueza de las variedades dialectales.

PROPUESTA nº 4:
Cooficialidad de la lengua aragonesa y la catalana de Aragón en las zonas históricas de utilización. Garantizando los derechos de los hablantes para poder usarla y dirigirse en su lengua materna a las instituciones.

PROPUESTA nº 5:
Mantenimiento, aplicación y ampliación de los convenios efectuados con la Generalitat de Catalunya. Igualmente, se han de establecer convenios similares con la Comunitat Valenciana para las comarcas parcialmente catalanoparlantes de Bajo Aragón y Matarraña a nivel de certificación de nivel de lengua.

3 PROPUESTAS A NIVEL SOCIAL

PROPUESTA nº 1:
Hacer visible la realidad plurilingüe de Aragón con campañas de sensibilización a cargo de figuras socialmente reconocidas.
Utilización de los medios de comunicación públicos a favor de la diversidad lingüística de Aragón, dando a conocer este patrimonio cultural inmaterial a toda la población de la comunidad.

PROPUESTA nº 2:
Crear un plan de acción específico que dignifique, promueva y fomente el uso del aragonés y el catalán en las zonas de uso histórico. Es especialmente urgente para evitar que siga creciendo la ruptura de la transmisión generacional de las dos lenguas.

PROPUESTA nº 3:
Certificación lingüística propia baremable para el acceso al mundo laboral, permitiendo una discriminación positiva por conocimiento de una lengua minoritaria. Esta medida puede ayudar a fijar población en zonas históricas de uso de lenguas minoritarias con graves problemas de despoblación.

13 PROPUESTAS A NIVEL EDUCATIVO Y CULTURAL

PROPUESTA nº 1:
Creación de planes educativos de calidad a largo plazo a través de la consejería de Educación.

PROPUESTA nº 2:
Creación de un plan de formación de calidad para ambas lenguas pero con especial atención para el aragonés. Así como el catalán de Aragón cuenta con profesionales que tienen una certificación del conocimiento de la lengua, y han tenido la oportunidad de estudiarlo, para el aragonés no existe ni certificación, ni formación. Es necesario crear una plantilla de docentes que domine la lengua y tenga demostrado de forma oficial su dominio de la misma.

PROPUESTA nº 3:
Ampliación de la acreditación del nivel intermedio a “nivell de suficència (Nivell C)” en los centros bilingües en lengua catalana.
Establecimiento de un nuevo convenio para certificar una equivalencia de nivell mitjà con la Generalitat Valenciana.

PROPUESTA nº 4:
Establecimiento de un cupo extra de profesorado por impartición de una lengua minoritaria en el centro. De esta forma se favorecerá a los centros que opten por la enseñanza de la lengua minoritaria con personal docente. Igualmente se ha de facilitar la estabilidad del profesorado en los centros para poder llevar a cabo planes educativos a largo plazo.

PROPUESTA nº 5:
Posibilidad de establecer ampliaciones horarias para la introducción de la lengua minoritaria en el centro, para evitar el tradicional rechazo por miedo de las familias a perder horas de otras áreas.

PROPUESTA nº 6:
Establecimiento de un perfil obligatorio de la lengua catalana y de aragonés.

PROPUESTA nº 7:
Potenciación de los centros bilingües, estableciendo un modelo de enseñanza realmente bilingüe en lengua catalana, sin perjuicio de los perfiles establecidos hasta el momento. A largo plazo, cuando el aragonés tenga una situación estable de docentes, materiales, y normativa, se propondrá el mismo modelo.

PROPUESTA nº 8:
Regulación de la gramática propia de aragonés y la lengua catalana de Aragón. Creación de sendas Academias desde las instituciones públicas con propuestas de consenso, y no desde intereses privados.

PROPUESTA nº 9:
Creación de una Ley cultural para subvencionar e incentivar las publicaciones en lenguas minoritarias de Aragón, con el restablecimiento de los premios literarios Pedro Arnal Cavero y Guillem Nicolau.

PROPUESTA nº 10:
Derogación del curriculo de aragonés LOMCE de educación primaria, actualmente suspendido cautelarmente por el Tribunal Superior de Justicia de Aragón. Redacción de currículos propios en lengua catalana y aragonesa, elaborados por profesionales de prestigio de los niveles educativos a los que vaya dirigido (infantil, primaria, secundaria…).

PROPUESTA nº 11:
Creación de materiales didácticos propios para el catalán de Aragón para disminuir la dependencia externa. Igualmente se han de crear materiales didácticos para el aragonés, uno de los grandes problemas existentes para su enseñanza.

PROPUESTA nº 12:
Recuperación del programa de actividades culturales para centros escolares en lengua catalana Jesús Montcada y regeneración de su equivalente para aragonés (totalmente desvirtuado), en la red CIFE de Educación.

PROPUESTA nº 13:
Recuperación del seminario de formación de lengua catalana y aragonés en horario lectivo.

Pensamos, tras un detenido estudio de la problemática de ambas lenguas en Aragón, que todas estas medidas se han de aglutinar en un plan a largo plazo, racional, con sentido común y de consenso, que salvaguarde nuestro valioso legado cultural de la alternancia política en las instituciones. Todo ello, haciendo que por fin los hablantes maternos sean los protagonistas, dejando de ser lo que hasta ahora habían sido: simples espectadores del incierto futuro de su lengua. No podemos permitirnos que se pierda uno de los mayores valores culturales y de patrimonio aragonés que más valor puede tener como son sus lenguas propias.

En Osca/Uesca, 18 de Marzo de 2015

 

La llei aragonesa contra les llengües pròpies (p. 36)
El 2012 es va tramitar una iniciativa legislativa especialment lesiva per a l’estatus jurídic de la llengua catalana a la franja catalanoparlant d’Aragó, que suscitarà intensos conflictes polítics i socials: el Projecte de llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó. Aquest projecte legislatiu impulsat pel nou govern autonòmic del Partit Popular presidit per Luisa Fernanda Rudi i que acabarà aprovant el maig de 2013 no conté ni una sola referència explícita a la llengua catalana i li canvia la denominació per l’expressió eufemística i acientífica “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental de la Comunitat Autònoma” (LAPAO), amb què articula una involució radical en el reconeixement i la defensa de la comunitat lingüística catalana d’aquest territori. El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya va efectuar una declaració institucional de rebuig a la iniciativa i en defensa del reconeixement dels catalanoparlants d’Aragó. En el debat de política general del Parlament de Catalunya de setembre de 2013 també es va aprovar una resolució per la qual s’insta el Govern català a “demanar al Govern d’Aragó que empri criteris científics a l’hora de reglamentar la política lingüística i que, per tant, respecti i utilitzi la denominació científica internacional de la llengua parlada a la Franja, el català, com a riquesa patrimonial cultural que cal protegir i fomentar compartida amb Catalunya, València, Illes Balears, Catalunya Nord, l’Alguer, el Carxe i Andorra”.
Paràgraf 2.
Les parts es comprometen a eliminar, si encara no ho han fet, tota distinció, exclusió, restricció o preferència injustificades respecte a la utilització d’una llengua regional o minoritària l’objectiu de les quals sigui descoratjar-ne o posar-ne en perill el manteniment o el desenvolupament. L’adopció de mesures especials a favor de les llengües regionals o minoritàries, destinades a promoure una igualtat entre els parlants de les llengües esmentades i la resta de la població i orientades a tenir en compte llurs situacions peculiars, no es considerarà un acte de discriminació amb els parlants de les llengües més esteses.

 

Pàgina 43

Data 1-11-2012
Lloc: durant un acte de campanya electoral del Partit dels Socialistes de Catalunya (Partit dels Socialistes de Catalunya), a Lleida
Autor: Marcelino Iglesias, expresident de la Comunitat d’Aragó, catalanoparlant (va néixer a la Franja)
Descripció: va dir, en relació amb la proposta del president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas sobre el dret a decidir de Catalunya, que, l'”enfrontament entre Alemanya i França el segle XX a causa de l”hipernacionalismo’ ha provocat més de cent milions de morts”. Iglesias també va al·ludir a les quatre “guerres civils” que ha sofert Catalunya: les tres guerres carlistes i la guerra civil de 1936.

 

Pàgina 44

Data desembre 2009
Autor: César Vidal, periodista que ha treballat en programes de tertúlia a Telecinco i Antena 3 o en diaris com La Razón
Descripció: Va comparar el nacionalisme català amb el règim nazi, quan va dir: “Així com el nacionalsocialisme de Hitler aspirava a annexionar-se territoris en el III Reich, el nacionalisme català pretén incloure regions com Aragó”.

Redefinició lingüística del Govern d’Aragó: llengua aragonesa + LAPAO (- català) | Xarxes socials i llengües.

El Govern d’Aragó, a 2 mesos de les eleccions, ha exposat a informació pública els futurs Currículums d’ESO i Batxillerat. Del seu contingut se’n pot extraure com configura el Govern les llengües històriques que hi ha Aragó. No hi ha la llengua catalana i la llengua aragonesa, tal com el món acadèmic ha definit històricament. El que hi ha és la llengua aragonesa i el LAPAO. I a més, a Aragó es permet l’ensenyament de català, que és una llengua estrangera (aliena a Aragó, clar).

La proposta actual només té consistència si s’accepten posicions explícitament anticatalanistes. Si no, és impossible entendre-ho:

  • Distingeix dues llengües aragoneses pròpies. No considera que el que es parla a la la Franja i el que es parla a l’Alt Aragó siguen la mateixa llengua (com algun secessionista defensa).
  • Estableix que el LAPAPYP és la llengua aragonesa, i que a més viu en una situació de diglòssia. La Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma de la segona Llei de llengües (2013) es diu llengua aragonesa, reconeguda internacionalment. No hi ha cap altra interpretació possible. Quan la Llei parla del LAPAPYP, es refereix a la llengua aragonesa.
  • Per contra, el LAPAO en cap cas pot identificar-se amb la llengua catalana. La Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma que defineix la segona Llei de llengües no té cap equivalent onomàstic dels acceptats internacionalment. I a més, el LAPAO no té oferta educativa (a diferència del que alguns havien fet) perquè el seu currículum es determinarà en “posteriores desarrollos normativos”
  • Es manté la docència en llengua catalana, però això no té cap tipus de relació amb el LAPAO. Es continua amb el desenvolupament del conveni entre el Govern d’Aragó i la Generalitat de Catalunya, que s’ha signat repetidament amb aquest objecte.
  • La normativa que ha de regir la llengua aragonesa és la de la Academia Aragonesa de la Lengua, institució que la Llei de llengües estableix que es crearà, però que actualment ha incomplert tots els terminis i no existeix.

A continuació us enganxo els paràgrafs més significatius de la Resolución Información Pública Currículos Educación Secundaria Obligatoria y Bachillerato – 27/3/2015:

El presente currículo determina los objetivos, contenidos, criterios de evaluación y estándares de aprendizaje evaluables de las modalidades lingüísticas comprendidas en la Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica, una de las dos lenguas propias que recoge la Ley 3/2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón, en adelante, “Lengua Aragonesa”.

 

La situación de la Lengua Aragonesa, en marcada situación de diglosia en los territorios de la Comunidad Autónoma donde es lengua propia e histórica, requiere una actuación decidida por parte de las instituciones educativas encaminada a su preservación y fomento, en tanto que integrante del patrimonio cultural de Aragón

 

Disposición adicional séptima. Lengua aragonesa propia del área oriental.
Con el objeto de garantizar el derecho a cursar la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario, en posteriores desarrollos normativos se determinará el currículo de la lengua aragonesa propia del área oriental.

 

Disposición adicional octava. Lengua catalana.
1. Con el objeto de garantizar el derecho a cursar la enseñanza de lengua catalana, los centros autorizados en la Comunidad Autónoma de Aragón podrán ampliar su horario lectivo.
2. Esta materia, con la consideración de materia de libre configuración autonómica, impartirá el currículo establecido, en virtud del protocolo de coordinación entre la Administración de la Generalidad de Cataluña y la Comunidad Autónoma de Aragón para el desarrollo de acciones coordinadas en materia de educación.

 

Artículo 22. Enseñanzas de lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.
1. Los centros autorizados podrán impartir enseñanzas de lenguas y modalidades lingüísticas propias de la Comunidad Autónoma de Aragón acogiéndose a la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, que, en su capítulo V, Enseñanza de las lenguas propias, reconoce el derecho a la enseñanza de las lenguas y modalidades lingüísticas propias.
2. Asimismo, aquellos centros que impartan enseñanzas de lenguas y modalidades lingüísticas propias de la Comunidad Autónoma de Aragón podrán desarrollar proyectos lingüísticos que faciliten el aprendizaje funcional de las mismas mediante su uso como lengua vehicular para la enseñanza de otras materias. Dichos proyectos han de ser aprobados, de acuerdo con lo establecido en los artículos 127 y 132 de la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, en la redacción dada en la Ley Orgánica 8/2013, de 9 de diciembre, para la mejora de la calidad educativa, y deberán ser informados por el Servicio Provincial del Departamento competente en materia educativa con carácter previo a su autorización.
3. El artículo 5 de la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, establece dos zonas: zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas y zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas. El currículo desarrollado en el Anexo II de la presente Orden hace referencia, exclusivamente, a la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica.
4. En la enseñanza de la lengua aragonesa de la zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas, indicada en el punto anterior, se utilizará una sola norma ortográfica, que será establecida por la Academia Aragonesa de la Lengua.

Programa Especial de la Franja de Ponent i el Català a l’Aragó – Marc Blasco – NousCatalansRKB

franja1 franja10 franja11 franja3 franja4 franja5 franja6 franja7 franja8 franja9

El president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, es complau a convidar-vos a la presentació del llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics, de Joaquim Montclús, editat per l’Institut d’Estudis Catalans.
L’acte comptarà amb la presència de Germà Gordó, conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i hi intervindran Josep Cruanyes, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics de l’IEC, i Joaquim Montclús, autor del llibre.
Dimarts 24 de març, a les 19 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona)

La impulsora del LAPAO es reivindica «catalana, aragonesa i espanyola» | ElRipollès.info.

La ripollesa María Dolores Serrat va ser la responsable de desprotegir el català a la Franja

J.Palmer/EP | Actualitzat el 03/03/2015 a les 10:20h
La consellera aragonesa Dolores Serrat, en companyia de María de los Llanos de Luna Foto: Europa Press

La consellera aragonesa de Cultura, la ripollesa Dolores Serrat, impulsora de la Llei de llengües que va convertir el català en la “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental”, més coneguda per l’acrònim LAPAO, va voler reivindicar la seva catalanitat aquest dilluns a Barcelona, en el marc de l’acte de presentació del projecte cultural Corona de Aragón. Historia y Arte.

Acompanyada de la delegada espanyola a Catalunya, María de los Llanos de Luna, Serrat va visitar el palau del Lloctinent, seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó per donar a conèixer aquesta iniciativa de “diàleg entre territoris”, tot recordant que va néixer a Ripoll, fet pel que se sent “orgullosa de ser catalana, aragonesa i espanyola”, tot assegurant que “no és incompatible” mantenir aquesta triple identitat, fins i tot malgrat ser responsable d’una llei pensada per fer desaparèixer tot rastre legal del català a Aragó.

Serrat, que va disculpar l’absència de la presidenta del govern aragonès, Luisa Fernanda Rudi, “a causa de les dificultats que viu Aragó per les inundacions” provocades pel creixement del riu Ebre, va defensat que el projecte Corona de Aragón. Historia y Arte neix amb una “voluntat integradora per sobre de partidismes, personalismes i àmbits territorials” i va assegurar sentir-se emocionada per presentar el projecte cultural a la seva terra natal.

La invenció del LAPAO li va valdre, a banda de crítiques d’estaments polítics i acadèmics, el rebuig per part de ple de l’Ajuntament de Ripoll.

El Punt Avui – Notícia: La Lapao va néixer a Ripoll.

La Lapao va néixer a Ripoll

Per sort encara hi ha veritats immutables, tossudes i resistents a tots els embats polítics, geogràfics, culturals o administratius

No vull dir que la bruta operació de la “lengua aragonesa propia del área oriental”, hagi estat gestada a Ripoll, però sí que ho va ser, segons sembla, Dolores Serrat, consellera de Cultura del govern de l’Aragó, del PP of course, propulsora, defensora i impositora d’aquesta barbaritat, i que va néixer a Ripoll, l’any 1955, segons Google. La qual cosa la du a formar part de la llarga llista d’il·lustres que no són gens benvinguts ni a la seva pròpia terra. Això ve al cas perquè acabo d’arribar de fer una petita estada precisament al cor de la Ribagorça, allà on, justament ara, parlen Lapao. Amb la poca gent amb qui vaig tenir ocasió de parlar, aquesta denominació ni tan sols la coneixien. És a dir, que els més directament afectats ni tan sols eren conscients que els havien canviat el nom de la seva pròpia llengua. Es tractava, de fet, d’un dels llocs que em puc imaginar com dels més recòndits d’Europa. La seva ignorància vers les ximpleries contrastava amb la saviesa que conservava aquella gent per distingir els accents de cada poble, de cada lloc semiabandonat. “Naltros parlem com a Lleida, però a quinze quilòmetres d’ací hi ha un lloc que parlen com valtros, los gironins”, em va explicar un home vell i arrugat, vestit com un pagès. Afortunadament encara hi ha veritats immutables, tossudes i resistents a tots els embats polítics, geogràfics, culturals o administratius. I en aquell racó de la Franja de Ponent, n’hi havia, de veritats d’aquestes. Fa pocs dies he tornat a Campdevànol, on, Déu n’hi do també dels amagatalls que hi ha. La solitud és molt semblant a un lloc i l’altre, els llocs més remots estan completament abandonats o no hi ha joves ni vells tant en una punta com en l’altre del país, i ens entenem amb la mateixa llengua. Heus aquí, però, que en aquesta roda de la vida algú va pensar que li calia un eix innecessari i van fer servir, ni més ni menys, per a tan ingrata tasca, la ripollesa Dolores Serrat. I dic ingrata perquè no ha de ser còmode saber que formaràs part per sempre de la història de la infàmia científica aquella que prefereix la seva ignorant intolerància a les evidències, els de la ciència infusa, vaja. El cert és que els ribagorçans s’avergonyeixen de la Lapao, i els ripollesos de qui la va crear.

El Punt Avui – Notícia: Els atacs que rep el català a la Franja, al Parlament Europeu.

La Plataforma per la Llengua comença una campanya en contra de les decisions del PP

L’ofensiva que ha emprès el Partit Popular contra la llengua catalana –que es va accentuar el 2014 amb l’aprovació de prop d’un centenar de normatives a favor de l’ús del castellà a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears–, i en especial del govern aragonès a la Franja de Ponent, ha posat en peu d’alerta la Plataforma per la Llengua, organització que des del 1993 promou i defensa l’ús del català en tots els punts del seu domini lingüístic. De fet, l’entitat ha posat en marxa una campanya per rebre el màxim nombre d’adhesions de grups i particulars de tots els Països Catalans amb el propòsit de portar-les a la seu del Parlament Europeu d’Estrasburg, on la plataforma denunciarà “el greu ofec que pateix el català sobretot a Aragó, on es vol eliminar, fins i tot, de les aules escolars”, tal com afirmava ahir el seu director, Daniel Mundet. Per això, l’associació ja s’ha posat en contacte amb eurodiputats de parla catalana per rebre el seu suport, com ara Ramon Tremosa i Francesc Gambús, de CiU, o el valencià Jordi Sebastià, de Compromís.

L’acció inclou la posada en marxa del lloc web estimoelcatalà.cat, que permet omplir i trametre les mostres de suport i, a més, participar en un qüestionari interactiu que, “amb un certa ironia”, segons Mundet, demana traduir diverses paraules a la “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental” (Lapao), denominació adjudicada pel PP al català de la Franja ara fa dos anys.

Moviment Franjolí per la Llengua: L’Ajuntament de Lleida dóna suport i s’adhereix al Moviment Franjolí per la Llengua en Acord Municipal.

L’Ajuntament de Lleida dóna suport i s’adhereix al Moviment Franjolí per la Llengua en Acord Municipal

 

 

A data de 27 de febrer de 2015, l’Ecxm. Ajuntament de Lleida va aprovar en Ple la moció presentada pel grup municipal de Convergència i Unió de suport al Moviment Franjolí per la Llengua.

L’acord municipal fou possible gràcies als 19 vots dels grups de CiU i PSC, mentre el grup del PP va votar en contra (5) i va haver-hi una abstenció d’un regidor no adscrit.

D’aquesta manera, La Paeria esdevé el primer estament públic que expressa el seu suport i s’adhereix al col·lectiu “Moviment Franjolí per la Llengua”.

Des del MFLL expressem la nostra satisfacció per aquest fet i remarquem la importància que un ens públic català tan pròxim a molts ciutadans de la Franja mostri el seu suport vers les accions en defensa de la llengua a les comarques catalanòfones a l’Aragó.

Moviment Franjolí per la Llengua: Fem sentir la veu de la Franja al Parlament Europeu! [Plataforma per la Llengua].

L’intent d’acabar amb el català a la Franja, a Europa!

Aquests són moments molt intensos per a la llengua catalana. D’una banda, són moments d’il•lusió i esperança davant la possibilitat, més real que mai, que el català disposi ben aviat d’uns instruments d’estat de prou dimensions que en permetin un desenvolupament normal. En paral•lel, però, també són moments complexos per al conjunt de l’àmbit lingüístic, pels intents de laminar l’escola catalana en llengua i continguts i pels nombrosos atacs que pateix el català a gairebé tots els territoris de parla catalana, des del Principat fins al País Valencià, passant per la Catalunya Nord, les Illes Balears o la Franja de Ponent.

Setge al català a la Franja

Entre els atacs que intenten anorrear la unitat de la llengua, trobem malauradament casos surrealistes com els de la Franja, que clivellen la cohesió social del dia a dia dels seus parlants i que destrossen el consens de la comunitat científica. Des de la Plataforma per la Llengua considerem inadmissible que a la Franja el català passi a anomenar-se Lengua Aragonesa Propia del Àrea Oriental (LAPAO), amb tot el que això suposa. Aquesta política de setge del català a la Franja té el seu principal camp de batalla a les escoles, on el Govern està substituint progressivament en els currículums la denominació de «llengua catalana» per la de «llengua oriental», amb l’objectiu gens dissimulat de fer desaparèixer el català de l’imaginari col•lectiu. Des de l’ONG del català, demanem, exigim i treballem perquè les dones i els homes dels pobles i ciutats de la Franja tinguin garantits els seus drets lingüístics i puguin viure plenament en català.

Denunciem la problemàtica a Europa!

Amb la voluntat d’internacionalitzar allò que està succeint amb el català a les comarques catalanoparlants d’Aragó i tenint en compte l’actitud clarament agressiva del Govern d’Aragó amb la nostra llengua, des de la Plataforma per la Llengua traslladarem a les institucions comunitàries la situació a la Franja i denunciarem el LAPAO al Parlament Europeu. Estem organitzant un acte conjunt amb europarlamentaris catalans per tal de fer sentir la veu de la Franja a Europa. Però no hi anirem sols. Volem anar-hi acompanyats de milers d’adhesions. Necessitem el teu suport!

LOMCE: preguntas frecuentes (Gobierno de Aragón)

8.- ¿Debemos hacer el marco curricular de lengua catalana en base a la LOE o a la LOMCE?
Respuesta. Con fecha 3 de julio de 2013 se firmó el Protocolo de Coordinación entre el Gobierno de Aragón y la Generalidad de Cataluña, para el desarrollo de acciones coordinadas en materia de educación para la promoción de la enseñanza de la lengua catalana en el ámbito de la educación. Debido a la existencia de este Protocolo las enseñanzas de lengua catalana deben adaptarse al marco curricular establecido por la Generalidad de Cataluña, a través del Departamento de Enseñanza.
Normativa de referencia:
ORDEN de 3 de octubre de 2013, del Consejero de Presidencia y Justicia, por la que se dispone la publicación del protocolo de coordinación entre el Gobierno de Aragón y la Generalitat de Catalunya, para el desarrollo de acciones coordinadas en materia de educación.
http://www.boa.aragon.es/cgi-bin/EBOA/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=BOLE&PIECE=BOLE&DOCS=1-29&DOCR=13&SEC=FIRMA&RNG=200&SEPARADOR=&&PUBL=20131024

* Solidaridad con la Ley 10/2009, de 22 de diciembre, de Lenguas de Aragón, desde la cuenca del Segura y desde las Illes Balears, territorios con los que Aragón comparte patrimonio lingüístico. (Solidaridad con el aragonés, el catalán de Aragón y el castellano dialectal aragonés, desde la cuenca del Segura y desde las Illes Balears ante el Proyecto de Ley de nueva Ley de Lenguas de Aragón y la desprotección de aquéllas).  Text publicat dins: EL EBRO, Revista aragonesista de pensamiento, Año XIII, núm. 9, 2012, ed. Fundación Gaspar Torrente, Zaragoza (2012), 166 pàgs. L’article meu a les pàgs. 137-161.

PDF: Revista El Ebro n. 9-2012. Art La Solidaridad con la Ley 10-2009, de lenguas de Aragón

Els socialcristians alemanys contra el català | Lo Finestró.

 

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 15 de febrer)

Avui, 8 de desembre del 2014, m’assabento per Arredol, diari de lectura molt recomanable, que la Plataforma per la Llengua convoca un premi per al mes gran enemic d’aquest patrimoni tan íntimament aragonès que és la llengua catalana, pròpia i històrica de l’Aragó segons les nostres lleis prelapaistes. Tothom hi pot donar el seu vot escrivint a la web estimoelcatala.cat fins al 7 de gener vinent. Entre els candidats figura en primer lloc, amb tots els honors, la nostra presidenta Luisa Fernanda Rudi, i la segueixen, estalonant-la, els Wert, Bauzá, Fabra, Rajoy, Hollande, … . La darrera paraula, evidentment, la tenim nosaltres votants. I justament avui, quan semblava que la llista de candidats quedava tancada, els n’ha sortit un nou contricant amb totes les de guanyar. Es tracta del partit de la Unió Socialcristiana, Christlich Soziale Union (CSU) en alemany, partit germà del de Na Merkel amb el qual governa, juntament amb el PSOE alemany. La CSU acaba de publicar els punts que es tractaran dissabte al Congrés del partit a Nuremberg. I entre aquests n’hi ha un on declaren que s’ha d’instar —eufemisme per no dir “obligar”— a parlar alemany, tant en públic com en família, a tothom que tinga antecedents migracionals, (Migrationshintergründe) en alemany, i que vulga viure permanentment a Alemanya. Clar i alemany: que ja no podré enraonar en català amb els meus fills i amb la néta gran, ni amb els molts companys catalanòfons d’Alemanya com fins ara he fet. La CSU mereix que se la qualifique de la més gran enemiga del català d’enguany, perquè fins i tot la nostra presidenta, que mira si en fa de grosses contra nosaltres els aragonesos catalanòfons, no ens prohibeix d’enraonar català ni a casa ni en públic, mentre en diguem lapao i el parlem amb l’ortografia local, això sí. Quan al febrer es publicarà aquest cresol el lector ja sabrà qui haurà guanyat. Tot i que em sap greu que la nostra presidenta no guanye el premi de més gran enemiga del català, entendré que els votants no puguem evitar d’atorgar-lo a la Unió Socialcristiana.

 Artur Quintana

SASL - Heraldo 100215 - Derechos lingüísticosArticle original a l’Heraldo de Aragón (10/2/15)

Los derechos civiles de los hablantes de aragonés y catalán, bajo mínimos a partir del 1 de enero de 2015

Seminario Aragonés de Sociolingüística: Natxo Sorolla (URV), Chabier Gimeno (Unizar), Rosa Bercero (U. de Oxford), Ceci Lapresta (UdL), Antonio Eito (Unizar), Josep Espluga (UAB), Ánchel Reyes. Investigadores en las Lenguas de Aragón: Javier Giralt (Unizar), Maite Moret (Unizar).

La Ley aragonesa de Presupuestos, aprobada el pasado 30 de diciembre (Ley 14/2014), además de tratar los temas fiscales que le son propios, incorpora cambios legislativos en segundo plano que le son ajenos. Entre estos cambios se encuentra la supresión del catalán y el aragonés en la Ley de Patrimonio Cultural Aragonés (Ley 3/1999). Este tipo de maniobras habitualmente intenta ocultar temas espinosos de cara al debate público. Y la política lingüística, por más que debería tratarse desde un espíritu abierto, inclusivo y de protección del patrimonio, ha dado con importantes debates y polémicas, en las que el Gobierno se ha visto envuelto de forma innecesaria, como el ya famoso LAPAO. El origen histórico del catalán en Aragón es avalado por la Universidad de Zaragoza, la Real Academia Española de la lengua o el Consejo de Europa.

En el antiguo redactado de esta Ley de Patrimonio se afirmaba que “el aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración” (artículo 4). En 2013 se aprobó la segunda Ley de Lenguas de Aragón (Ley 3/2013), en la que de forma destacada, no se nombraba las lenguas que pretendía proteger. Aunque a lo largo de la ley se reiteraba el reconocimiento del uso, la protección y la promoción de las “lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón”, estas no eran definidas, y tan sólo parecía especificarse que estas lenguas eran dos (y no más) en la definición de las “zonas de utilización” de “la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica” y de la “lengua aragonesa propia del área oriental”, y es por ello que calaron en la opinión pública los acrónimos de LAPAO y LAPAPYP.

La Ley de Patrimonio permitía resolver esta carencia, definiendo cuáles eran estas dos lenguas de acuerdo a los estudios filológicos. El articulado se aprobó el año 1999, cuando gobernaban los socios PP y PAR, como actualmente, y con el voto favorable de todos los partidos en la oposición. Las coincidencias hacen que Javier Callizo fuese consejero de Cultura en ese momento (PAR), y actualmente ocupe el cargo de Director General de Patrimonio Cultural.

El nuevo redactado elimina las denominaciones de catalán y aragonés de esta Ley, para apuntar que “además del castellano, Aragón tiene como propias, originales e históricas las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la Comunidad Autónoma”, liquidando por completo cualquier referencia a cuáles son las lenguas a proteger por la legislación lingüística en Aragón.

El único mecanismo posible por el que la Ley de Lenguas puede resolver esta indefinición de lo que se protege es la Academia Aragonesa de la Lengua. Pero esta institución inexistente no cuenta aún con sus Estatutos, que debían ser aprobados ocho meses después de la entrada en vigor de la Ley, por lo que lleva más de un año de retraso (diciembre de 2013).

Únicamente mediante el reconocimiento del catalán y el aragonés, objetos de protección y promoción por parte de la legislación aragonesa como lenguas propias de Aragón, es posible iniciar los mecanismos de estabilización de estas comunidades lingüísticas, además de la reversión de los procesos de sustitución de este patrimonio aragonés.

 

bandera

El passat mes de gener es van convocar els premis literaris d’Aragó: “Premio de las Letras Aragonesas 2014”, “Premio Miguel Labordeta 2014” i “Premio Arnal Cavero-Guillem Micolau 2014”. Tal com va aprovar el govern PP-PAR el febrer del 2013, aquests tres premis són honorífics, això sí, als guanyadors se’ls lliurarà un magnífic diploma. Algú podria pensar que només amb estímuls crematístics es podia fomentar la creació literària? I per això es diu a la convocatòria “el premio és honorífico, entregándose un diploma acreditativo”; heus aquí la clau de l’èxit. No entenc com es van declarar deserts l’any passat. Tot i que, d’altra banda, el govern no es mostra pas del puny estret quan diu al decret que: “La obra premiada estará libre de derechos de edición para que pueda ser publicada”. Queda prou clar, doncs, que no vol perjudicar els autors apropiant-se dels seus drets. Amb aquest estímul no restarà de braços caiguts cap persona amb afició a l’escriptura; és més, empenyerà a escriure aquells aragonesos que no ho han fet mai, cercant el diploma honorífic i la llibertat de publicar les seues obres en qualsevol editorial, amb la qual, de ben segur, podran arribar a avantatjosos acords. Continuar llegint… Surrealistes premis literaris del govern d’Aragó | Lo Finestró.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja