“Esfendemos es luenguas” recomana acompanyar el currículum de les llengües pròpies d’Aragó amb polítiques de socialització en català i aragonès

Després que al maig aparegués en el BOA les reformes fetes pel Govern d’Aragó en el currículum aragonès d’educació, creiem que, encara que és un bon principi, no resoldrà els problemes de substitució lingüística, i que cal acompanyar-lo amb polítiques de conscienciació i socialització pel que fa a les llengües pròpies d’Aragó.

Som conscients que sense polítiques d’immersió i foment d’aquestes llengües, no s’aconseguirà revertir la situació generada durant segles de minorització.
La socialització i ús de les llengües minoritàries no és una facultat innata que apareix de sobte en a carrer, només perquè un parell de voluntaris insisteixin en això.

Propostes com a “Parella en aragonès” o estades de “pràctica”, són des de fa dècades subvencionades per institucions locals i autonòmiques catalanes i basques (¡algunes inter-mancomunitats!).

L’educació i l’alfabetització d’adults no pot deixar de la mà d’un voluntarisme que no pot més. Sabem de l’experiència i dificultats d’aquest tipus d’educació, fins i tot en territoris on les llengües minoritzades gaudeixen de suport econòmic.

La situació social de llengües com l’aragonès i el català a Aragó, i la seva evolució, no cal estudiar-la d’aquí a alguns anys, o esperar els resultats de les escasses classes incloses en el currículum de les llengües pròpies d’Aragó.
Per l’experiència d’altres territoris semblants a nosaltres, amb moltes similituds, ja sabem els passos a donar. Hi ha un munt d’estudis que saben com abordar la pressió d’una llengua tan potent com el castellà. En els mitjans de comunicació, en a carrer oa casa.

Us posem tres exemples amb vídeos de campanyes començades a Catalunya, Galícia i Govern basc CAV per fomentar l’ús de les seves llengües minoritàries. Malgrat els esforços en educació durant aquests darrers 30 anys, l’ocupació al carrer no augmenta proporcionalment:
En el cas del català a Catalunya, mentre que el coneixement parlat és del 84,7%, l’ús de la llengua a casa és 45% i al carrer del 50%.
El repte és superar les barreres, per exemple, per a l’ocupació de l’euskera en una població de menors de 20 anys on el 70% ja sap euskera. Una pujada de 50 punts en 30 anys fruit de l’ensenyament. Però que els trams d’edat superiors no aconsegueixen augmentar el 20% d’ocupació al carrer, i una mica més a la feina, oa casa. Problemes de socialització que són els grans reptes que l’aragonès y el català a l’Aragó hauràn d’abordar, també, el més aviat possible.

Mentrestant veiem la reacció a aquest problema en ajuntaments com el de la Vall d’Echo (PSOE) amb la seva nova pàgina (valledehecho.es) sense ni un gest a l’aragonès cheso, ni tan sols una activitat. Molt ens temem que és un tema que cal afrontar de seguida.

Viure per veure a la Franja?.

El que no deixa de sorprendre és que, malgrat les declaracions que hem anat sentint des que governa el PP a l’Aragó i malgrat la llei que ells mateixos han aprovat com a llei de llengües, on s’obvia clarament el nom de català per al català de la Franja, en el text de l’acord queda molt clar quina és la llengua de la Franja…

Efectivament, aquí en teniu alguns exemples:

 Entres les actuacions, es destaca, literalment…

 “f) Facilitar l’aprenentatge del català i la innovació educativa referida a aquest aprenentatge.

 g) Promoure la difusió, l’intercanvi i la producció d’eines pedagògiques en català.

h) Establir acords d’homologació dels estudis de català realitzats en l’ensenyament reglat”.

Pel que fa als intercanvis i comissions de servei del professorat…

 “El Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i el Departament d’Educació, Universitat, Cultura i Esport del Govern d’Aragó es facilitaran la concessió d’intercanvis i comissions de servei de professorat de català dels centres on s’ofereix aquest ensenyament, respectant en tot moment la normativa d’aplicació. Les retribucions dels comissionats aniran a càrrec del Departament que ho sol·liciti”.

 Tot plegat, si no fos dramàtic, faria riure… L’evidència no es pot amagar ni que es vulgui, perquè la realitat és la que és i, a hores d’ara, ningú de la Franja no entendria que el es fa a les escoles i als instituts no és català…

A Fundazión Gaspar Torrente fa retorno d’o curriculo aragonés de Primaria | Fundación Gaspar Torrente.

A Fundazión Gaspar Torrente fa retorno d’o curriculo aragonés de Primaria

05 Martes ago 2014

La Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán denuncia que ALDI vende en Barbastro productos etiquetados exclusivamente en catalán.

Bandeja de ALDI con etiquetado exclusivo en catalán. Heraldo

La Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán (PANHC) denuncia, en nombre de varios ciudadanos barbastrenses, que el establecimiento ALDI en Barbastro comercializa varios productos que están etiquetados exclusivamente en catalán.La plataforma ha recibido diversas quejas de vecinos de Barbastro que, ante su sorpresa, se han encontrado con productos alimenticios en los que la información de los ingredientes, caducidad, etc. aparecen exclusivamente en catalán, “lo cual es ilegal pues el catalán no es lengua propia de Aragón y la Ley exige que los productos puestos a la venta tienen que estar, como mínimo, etiquetados en la lengua oficial del lugar, en este caso, en español”, afirma la plataforma en una nota. “Si aparte de estar en catalán estuviera en aragonés, a los vecinos que les han hecho llegar sus quejas ya les parecería bien”, añaden.En concreto, Chorche F. y Ana D. denuncian que, tras adquirir un paquete de butifarra envasada al vacío en la sección frigorífica y, tras llegar a su casa, se encontraron con la sorpresa de que el etiquetado estaba solo en catalán. En palabras de Chorche G., “esto es una vergüenza. Estamos pensando en recoger firmas entre los clientes de ALDI y entregarlas en el supermercado para exigir una rectificación o cambiaremos de comercio”.

Ana D. afirma que “todo esto no es una casualidad. Es una campaña diseñada para ir catalanizando Aragón. Vamos a exigir a ALDI Barbastro que los productos que comercialice en Aragón estén, por lo menos, en español o en aragonés”.

Por su parte, Chabier G., otro vecino de la capital del Somontano, denuncia que, recientemente, compró un paquete de salchichas en ALDI Barbastro y, posteriormente, ya en casa, se dio cuenta de que el etiquetado estaba solamente en catalán.

ALDI es una empresa alemana cuya sede central en España se encuentra en Cataluña. La PANHC va a ponerse en contacto con la central alemana para pedir explicaciones así como para pedir una rectificación y que los productos que se comercialicen en Aragón, además de en catalán, estén etiquetados en español o en aragonés.

Encara més anticatalanisme a l’Heraldo | Lo Finestró.

El 17 de desembre del 2013 es va signar un conveni de col·laboració entre el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans per a l’elaboració del llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics. (pdf del conveni)

L’Heraldo, diari d’una “objectivitat” força millorable, al menys en tot el que fa referència al català i a les relacions entre Catalunya i Aragó, veu en aquest estudi una prova més de l’annexionisme català envers la Franja.

I diu que ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) té com a “objetivo irrenunciable sumar a este territorio (Catalunya) otras zonas de España, entre las que figura parte de Aragón”. On està escrit això? On està enregistrat? Qui guanya amb aquest tipus de falsetats? Quants aragonesos s’ho poden creure?

Una proba, també capital per a l’Heraldo, de l’anexionisme és que en una web vinculada al Departament de Cultura animava, l’any 2010, a les escoles de Catalunya a visitar la Franja de Ponent.

Probablement molts lectors pensaran que, tot amb tot, és quelcom semblant a l’esquizofrènia, però el que és segur, així ho penso des de fa molt de temps, que els aragonesos han estat, estant i estaran els més perjudicats per aquests tipus d’asseveracions i deduccions que fan els polítics i mitjans com l’Heraldo. Espero que algun dia la majoria de la ciutadania aragonesa se n’adoni.

Atès que Catalunya té ara uns altres objectius de més calat de cara al seu futur, per què hauria de voler aquesta Franja de terra aragonesa, prenyada d’aragonesisme i, si més no, conflictiva?

Com a venjança per tots els afronts catalans, el Govern d’Aragó ben podria encarregar un estudi sobre El Comtat de Barcelona: aspectes histórics i jurídics, aprovant un pressupost extraordinari de 100.000 euros. La seua ira esdevindria en goig. Podria també fer un estudi sobre Aragón, la cuna del catalán.

Conveni de col·laboració entre el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans per a l’elaboració del llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics

Continuar llegint

Esquerra quiere que el Aragón oriental forme parte de una Cataluña independiente.

ERC quiere el Aragón oriental en su Cataluña independiente

Sostiene que las comarcas aragonesas de La Ribagorza, La Litera, el Bajo Cinca y el Matarraña forman parte de los ‘Países Catalanes’.

Artur Mas y Oriol Junqueras en una imagen de archivo. Efe

Meses se lleva hablando de la consulta independentista que quiere realizar la Generalitat catalana el próximo 9 de noviembre. Artur Mas mantiene un pulso constante con el Gobierno central por este motivo y, mientras que el Ejecutivo insiste en que no habrá consulta, en Cataluña el aparato de organización del referendum trabaja de forma ininterrumpida.

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), uno de los grandes apoyos de Mas en su empresa independentista pese a estar prácticamente en las antípodas ideológicas, no solo es partidaria de la independencia de lo que hoy es la comunidad autonónoma de Cataluña, sino que considera “un objetivo irrenunciable” sumar a este territorio otras zonas de España, entre las que figura parte de Aragón.

“Los Países Catalanes han estado divididos en diferentes territorios por imperativos políticos”, valora ERC en un apartado de su página web en el que expone su proyecto político. “La Cataluña Norte, en el Estado francés; el Principado de Cataluña con la Franja de Poniente, el País Valenciano y las Islas Baleares y Pitiusas en el Estado español y Andorra, que tiene Estado propio”, se especifica.

Esta división, sostiene Esquerra, “es fruto de más de 300 años de opresión por parte de los Estados español y francés” y ha hecho que, bajo su punto de vista, los territorios enumerados hayan estado ignorándose unos a otros “y, en el peor de los casos, ignorando incluso su propia identidad”.

Y acto seguido lanza el partido liderado por Oriol Junqueras, licenciado en Historia Moderna: “Con la excepción de Andorra, que ya tiene Estado propio, la obtención de la independencia de los Países Catalanes en una Europa unida constituye un objetivo irrenunciable”.

No sería esta la primera vez que desde Cataluña intentan apropiarse de parte del territorio aragonés. Una de las más sonadas tuvo lugar en 2010, cuando la televisión pública catalana llegó a situar los picos del Aneto y Vallibierna en Cataluña.

Ese mismo año, en una web vinculada al departamento de Educación de la Generalitat se animaba a los escolares viajar por “la Franja, la Catalunya de Ponent”. Esta página hablaba de las comarcas aragonesas de La Ribagorza, La Litera, el Bajo Cinca y el Matarraña, que se han venido incluyendo en esos ‘Países Catalanes’.

Además del territorio, la apropiación indebida que hace Cataluña de la Historia del Reino de Aragón suele ser algo habitual.

Trabajando en un libro sobre ‘La Franja’

Precisamente, el Instituto de Estudios Catalanes (IEC) y la Sociedad Catalana de Estudios Jurídicos están preparando en la actualidad una obra titulada ‘La Franja de Poniente. Aspectos históricos y jurídicos’ con una subvención de la consejería de Justicia de la Generalitat.

En seis grandes bloques temáticos, esta publicación indaga sobre aspectos históricos, jurídicos y lingüísticos, entre otros, de estas cuatro comarcas. El primero de estos apartados atiende a “la formación de los condados catalanes, con especial referencia en el Condado de la Ribagorza”.

En otros dos capítulos se estudiarán la formación del territorio y de las fronteras. También hay lugar para el conflicto de los bienes de las iglesias del obispado de Barbastro-Monzón. Además de los aspectos jurídicos del “traspaso” del arte sacro, estudiarán “los recursos presentados en diversos estamentos, entre otros a la Nunciatura y el Vaticano”.

La ley de Lenguas de Aragón de 2009 y la promulgada en 2013 por el actual Gobierno protagonizan otro de los bloques temáticos de esta obra, a la que el Gobierno catalán ha dado una subvención de 28.000 euros.

Además de aportar dinero, la Generalitat se compromete a facilitar el contacto de los autores del libro con otras organizaciones e instituciones, tanto de titularidad pública como privada, que sean fuentes de información valiosa.

Uno de los responsables de ‘La Franja de Poniente. Aspectos históricos y jurídicos’ es Joaquim Monclús y Esteban, historiador y periodista nacido en Tortosa pero de ascendencia calaceitina, autor de libros como ‘El Matarraña y la sierra del Maestrazgo’ (1981) , ‘La Franja hoy’ (1987) o ‘El catalán de Aragón’ (1989).

Las Cortes de Aragón: Boletín Oficial.

Respuesta escrita a la Pregunta núm. 653/14, relativa a la fijación del contenido del currículo aragonés.

Boletín Oficial de las Cortes de Aragón n°:246 (VIII Legislatura)

Respuesta escrita a la Pregunta núm. 651/14, relativa a la constitución de la Academia de la Lengua Aragonesa.

Boletín Oficial de las Cortes de Aragón n°:246 (VIII Legislatura)

LIGALLO DE FABLANS DE ZARAGOZA: RESPUESTA ESCRITA A LA PREGUNTA NÚM. 652/14, RELATIVA A LA FIJACIÓN DE LOS CRITERIOS ORTOGRÁFICOS DEL ARAGONÉS..

L’Heraldo tan anticatanalista com sempre | Lo Finestró.

L’Heraldo d’ahir publicava una gran i estranya notícia —segons aquest diari, és clar— sota el següent titular: “Un filólogo de la UZ defiende que las lenguas del Aragón Oriental son catalàn”. També deien: “El profesor de Filología Catalana en la Universidad de Zaragoza, Javier Giralt, ha defendido el uso del catalán en el Aragón Oriental, que ha suscitado polémica debido a que algunos sectores las califican de variedades propias similares a la lengua aragonesa hablada en los valles pirenaicos”.

Senyors de l’Heraldo, per què són vostès tan poc objectius i tan tergiversadors? Un filòleg només ho defensa? Quants filòlegs coneixen vostès que demostrin que allò que es parla a la Franja no és català? Qui els ha prohibit d’utilitzar la denominació la Franja? L’Aragó Oriental no és més que una gran inconcreció, perquè a una part d’aquest no es parlà català com tothom sap. El que passa és que els produeix urticària la paraula Franja i més encara la paraula català. El seu anticatanalisme és permanent i irracional en tractar de nodrir la ignorància o la catalanofòbia seculars envers la veina Catalunya i els seus habitants.

No han estat els filòlegs, ni els científics, ni els escriptors, ni la raó, ni el sentit comú, els que han suscitat la polèmica. Aquests, que vostès denominen “algunos sectores” jo els diré qui són: són vostès, el govern, el PP, el PAR —tal vegada encara més que el PP—, els anticatanalistes aragonesos i una gran massa d’ignorància, si més no de “cazurrismo” disfressat de nacionalisme aragonès. No vull oblidar-me de les persones de bona fe que creuen tenir raó, perquè sempre ha estat així, diuen. Tot i que el “sempre” d’ells és de volada curta. Esperem que el temps que camina inexorablement vagi canviant polítics i idees. Ara per ara tinc el sentiment de donar-me cops contra una gran roca. L’esperança: fins i tot les roques mes dures es fan pols atacades pels vents, sol i pluges. La meua temença en forma de pregunta: quan trigaran tants i tants aragonesos en canviar d’idees i comportament amb relació a les llengües pròpies?

Per acabar, fixi-s’hi el lector en la diferència amb els titulars d’El Períódico de Aragón d’avui: “El filólogo Giralt confirma por qué se habla catalán en Aragón. El profesor universitario explica el uso de este idioma en la Franja aragonesa. Considera que la supervivencia de esta lengua propia está garantizada”

El filólogo Javier Giralt defiende que las lenguas de la Franja son catalán – Sociedad – El Periódico de Aragón.

Dos conferencias en la UZ sobre la diversidad lingüística de Aragón.

Universidad de Zaragoza

Dos conferencias en la UZ sobre la diversidad lingüística de Aragón

Se enmarcan en el curso titulado “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón”.

La Universidad de Zaragoza organiza esta semana dos conferencias, abiertas al público, sobre la diversidad lingüística de Aragón, a iniciativa del Departamento de Psicología y Sociología de la Facultad de Ciencias Sociales y del Trabajo.

Estas conferencias se enmarcan en el curso titulado “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón” y se impartirán en la Facultad de Ciencias Sociales y del Trabajo de la Universidad de Zaragoza.

La primera de las conferencias la impartirá este miércoles, 9 de julio, profesor titular de Filología Catalana en la Universidad de Zaragoza, Javier Giralt, quien desde las 9.00 horas disertará sobre “El catalán en los documentos históricos aragoneses”.

Esta conferencia será de acceso libre a todo el público interesado al igual que la programada para el viernes, 11 de julio, a las 18.00 horas, en la que el profesor en la Universidad de Zaragoza y director del curso, Chabier Gimeno, hablará sobre “Lenguas e identidad en Aragón: aportaciones desde las ciencias sociales a un debate urgente”.

En esta primera edición colaboran profesores de diversas universidades (Zaragoza, Toulouse, Lleida y Barcelona), así como profesionales de reconocido valor, han indicado desde la organización.

S’obvia l’ensenyament del LAPAO | Núvol.

El Govern d’Aragó ha aprovat el currículum d’educació primària, amb una important ampliació de l’ensenyament d’aragonès (article 19). En l’articulat no se li diu “aragonès”, o “llengua aragonesa”. Només se la reconeix amb l’eufemisme “lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas”. Esta ocultació de l’aragonès no és tant un intent d’ocultar la llengua privativa d’Aragó com una forma de negar l’existència del català a la Franja. Cal que el català aparega de manera ben clara amb la seua filiació aragonesa, també cal que es destaque la seua diversitat en “modalitats”, i sobretot, cal que el català no es diga català. Així que per a evitar la seua relació amb els endimoniats, denominen la Franja com “zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas”. 21 paraules per a evitar dir la paraula “català”. Crea perplexitat que alguns encara no entenguen l’èxit de les sigles LAPAO i LAPAPYP, més que no pas el “nom” amb que tracten l’aragonès i el català.

El currículum desplega l’ensenyament de l’aragonès. Però temem que la intenció no és de potenciar l’aragonès. Com bé sabeu, el món de l’aragonès viu dividit en diferents corrents ortogràfics enquistats en batalles internes. El currículum ha privilegiat deliberadament un dels sectors, amb la intenció previsible que això realce el sector menys institucionalizats de l’aragonès, i a la vegada, incremente l’escletxa. Esta intencionalitat era corroborada per Miguel Navarro, diputat del PP nascut a Alcanyís, quan afirmava en el debat sobre la II Llei de Llengües (12/6/2014) que “ese estándard ortográfico viene a suponer un torpedo en la línea de flotación de la política utilizada por CHA de mimar al Consello d’a Fabla Aragonesa”. És previsible que el PP abandone este sector en un temps, amb la intenció que cresca la divisió interna. Amb tot, l’aragonès podrà evitar intel·ligentment esta intenció, i a la vegada a aprofitar l’increment de classes en LAPAPYP per a consolidar l’ensenyament de l’aragonès de cara al futur.

Tot i l’avenç brindat a al LAPAPYP, en l’annex s’explicita que per al LAPAO no s’ha desplegat currículum: “en posteriores desarrollos normativos se determinará el currículo de la lengua aragonesa propia del área oriental”. Veurem en que queda este desplegament, i quina normativa acadèmica es pren com a referent.

Amb tot, multitud de pistes confirmen que qui tira de la corda secessionista és el PAR, i no tant el PP, a qui la cosa li importa poc. En l’interior del Departament es parla del “català” quan es refereixen al LAPAO, i és només amb presència de càrrecs polítics del PAR que eviten la paraula maleïda. Si això no és prou clar, en el mateix debat de Corts María Herrero (PAR) corregia a Dolores Serrat (PP) quan s’havia referit al LAPAPYP com aragonès, “sin la coletilla”, la qual cosa podria portar a pensar que l’altra llengua és el no-aragonès. I en esta nova batalla secessionista del PAR no hi ha res més no-aragonès que el català. En la (presumpta) defensa d’allò aragonès  poden arribar a enrevessar la identitat aragonesa, si cal, per tal que ningú dubte que si d’alguna manera es defineix l’aragonesitat és perquè està contraposada a la catalanitat. I aquí resideix la paradoxa d’esta (pressumpta) aragonesitat cavernària: si per a defensar l’anticatalanisme han de renunciar a allò aragonès, no dubteu que ho faran. I així ho explicava Ramon Sistac fa poc en un article a La Vanguàrdia: “Lo más triste de todo esto es que para hacer daño al catalán también están dañando el aragonés, y ésta es una forma extraña de entender el patriotismo”. Herències de la Corona d’Aragó.

En tot cas, noteu que la Llei i la Consellera, i fins i tot el PAR, tracta sobre “dues llengües”. És possible que el PP haja aturat la pretensió del PAR de tractar l’aragonès i el català com una única llengua. En tot cas, sabem que ni el propi PAR creu que el català no és català.

Com a conclusió, s’ha de remarcar que en el debat de l’aniversari de la II Llei de llengües l’única parlant d’una llengua pròpia d’Aragó era la Consellera Serrat. I per a augmentar la paradoxa, és nascuda a Catalunya, la terra del dimoni. Un país surrealista del qui ni el propi Buñuel estaria orgullós.