Skip to content

Archive

Category: Recerca

Origen: Arturo Quintana: “El Gobierno debería cumplir la Constitución y declarar oficial el catalán en Aragón” – Diario de Teruel

El investigador analiza la situación y amenazas que se ciernen sobre esta lengua minoritaria

Artur Quintana: “El Gobierno debería cumplir la Constitución y declarar oficial el catalán en Aragón”

Artur Quintana i Font es romanista y germanista, un experto en materia lingüística.

Artur Quintana es más que un filólogo. Es un estudioso de la lengua. El Gobierno de Aragón le ha concedido, junto a José Bada, el Premio Desideri Lombarte por su trayectoria en el estudio de las lenguas aragonesas.

Maribel Sancho Timoneda

25/07/2016

Artur Quintana es más que un filólogo. Es un estudioso de la lengua. El Gobierno de Aragón le ha concedido, junto a José Bada, el Premio Desideri Lombarte por su trayectoria en el estudio de las lenguas aragonesas.

– Este año ha sido usted Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, y recientemente el Gobierno de Aragón le ha otorgado el premio Desideri Lombarte. ¿Podría valorar qué significan ambos para usted, especialmente el último?

– La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Cataluña es uno de los más altos reconocimientos que se otorgan en aquel país, y un especial honor para mí que dicha Creu de Sant Jordi me fuera otorgada básicamente por mis trabajos sobre el catalán hablado en Aragón y la cultura que conlleva. Que me haya sido otorgado el Premio Desideri Lombarte por el Gobierno de Aragón por los mismos motivos que la Creu de Sant Jordi es para mi algo realmente positivo, ya que evidencia que nuestro actual Gobierno sabe valorar a los que a contracierzo trabajamos por el estudio y fomento de este patrimonio tan íntimamente aragonés que es la lengua catalana aquí hablada y la cultura que conforma. Y compartirlo con José Ramón Bada es un honor añadido.

– ¿En qué situación se encuentra el catalán de Aragón?

– Cualquier lengua española no castellana está sometida en España a un avanzado proceso de substitución por parte de la lengua castellana. Únicamente varía la intensidad de los mecanismos de substitución lingüística a favor de la lengua castellana. En Aragón la intensidad es muy considerable.

– ¿Qué “peligros” le acechan?

– Los mecanismos de substitución del catalán a favor de la lengua castellana. Resumiendo: no oficialidad de le lengua catalana en Aragón, aun cuando la Constitución exija dicha oficialidad; ausencia, o casi, de la lengua catalana en los medios de comunicación: revistas, prensa, radio, televisión …; presencia testimonial de la enseñanza del catalán y en catalán solamente en algunas localidades y ante todo la presencia de un 70% de nuestra población con actitudes abiertamente anticatalanas y de fuerte autoodio en los territorios catalanófonos.

– ¿Qué peculiaridades tiene el catalán de Aragón?

– Desde el punto de vista lingüístico no tiene ninguna peculiaridad. Desde el punto de vista político todas las que confiere un gobierno propio y sus fronteras. ‘Catalán de Aragón’ vale lo mismo que decir ‘Castellano de la Alcarria’ o ‘Castellano de Torrelodones’. Se trata de una mera delimitación geo-política, no lingüística, repito. Ahora bien el uso de ‘Catalán de Aragón’ puede servir, y de hecho sirve, para aminorar algo el anticatalanismo de determinados sectores de nuestra población.

– ¿Es un peligro para la pervivencia del idioma el hecho de que el catalán de Aragón se mantenga sin normalizar en las escuelas, donde la enseñanza es en castellano en el 100% de las asignaturas?

– Evidentemente así es. En general solamente se enseña de una a dos horas de catalán a la semana en determinadas escuelas, y en unas pocas existe alguna otra asignatura en catalán. La inmersión se hace exclusivamente en castellano.

– ¿Se ha reducido el ámbito y territorio en el que se habla en las últimas décadas?

– En estas últimas décadas solamente se ha reducido el ámbito de lengua catalana por despoblación absoluta de ciertas localidades, como también ha ocurrido para el aragonés y el castellano. Sí se ha visto diminuido el porcentaje de hablantes de lengua catalana en bastantes poblaciones.

– ¿Como experto lingüista , considera que existe peligro de desaparición en determinadas comarcas, por ejemplo en el Mezquín?

– Mientras siga abierto el proceso de substitución de la lengua catalana por parte de la castellana persistirá el peligro de desaparición de la lengua catalana en cualquier territorio donde ésta se habla. En el Mezquín, sin enseñanza de la lengua por lo menos desde la supresión de los fueros en 1702, el peligro de desaparición de la lengua catalana es bastante más considerable que en otros lugares.

– ¿Cómo cree debería actuar la administración autonómica para evitar que lenguas minoritarias como el catalán terminen perdiéndose, desapareciendo o convirtiéndose en otra cosa?

– En las condiciones actuales las lenguas discriminadas solamente pueden pervivir o desaparecer, pero ya no pueden convertirse en ‘otra cosa’, como ocurriera, de alguna manera, en el pasado. El Gobierno debería cumplir con la preceptiva constitucional que declara la oficialidad del catalán -o de cualquier lengua española – en los territorios donde se habla. Dicho pedéstricamente, debería ser posible que mis biznietos reciban la enseñanza en catalán, que si me dirijo a un agente de la administración no me empapele por haberle preguntado Com li diuen a eixe lloc , o un camarero no me atienda por haberle pedido un café en lleit, etc. Así de fácil, o de difícil.

– ¿Qué opinión le merece que todavía haya partidos políticos en Aragón, que representan, por tanto, a parte de la sociedad, que niegan que en Aragón se hable catalán?

Mejor que no conteste. No quisiera que por decir la verdad acabase como ya en otra ocasión ante un tribunal. Los humanistas decían, traduzco: “Hombre soy y nada humano me es ajeno”. Admiro la frase y procuro seguirla, pero en vuestro caso me resulta casi imposible.

– ¿Qué cree que hace falta para que se normalice la situación y el uso en Aragón de sus dos lenguas minoritarias, aragonés y catalán?

– Informar una y otra vez de que no se pueden aplicar juicios de valor a las lenguas. Todas las lengua son iguales, y factores como el número de hablantes, poseer o no la escritura, tener una grande o una pobrísima literatura, haber creado grandes filosofías o no, poseer un poderoso ejército o no, grandes físicos o matemáticos o no, ser una lengua altamente normalizada y normativizada, o no, etc. Todo ello es irrelevante. Y en el caso concreto del catalán, conviene cesar en nuestro empeño de permanente anticatalanismo. Hay que dejar de buscar siempre una temática en que fundarlo: cuando no el agua, las diócesis, el arte, la salida al mar, la conquista de Valencia, etc.

– ¿Qué relación hay en Aragón entre las tres lenguas habladas en Aragón el catalán, aragonés y castellano?

– Yo diría que poca. Ha habido algunos intentos de publicar un cancionero donde las tres lenguas estuviesen representadas equitativamente, sin resultados. El sector editorial privado está prácticamente por estrenarse en la publicación de textos en catalán de autores aragoneses, y no se interesa por manuales u obras de divulgación del ‘catalán de Aragón’, contrariamente a lo que ocurre en aragonés. Solamente la administración edita de uno a dos títulos anuales en catalán. El peso de la edición aragonesa en catalán radica en las asociaciones de fomento y estudio de esta lengua.

– ¿Podría realizar una valoración de lo que representan las obras de Desideri Lombarte y Jesús Moncada, dos de los pocos escritores aragoneses que han realizado toda su obra en catalán?

– Ambos tienen en común ser dos grandes escritores, y haber sufrido, como todos nosotros, una escuela y unos regímenes para los cuales la lengua catalana y la cultura que de ella deriva eran solamente objeto de discriminación. Y ambos fueron malogrados: Moncada murió en plena madurez literaria y vital sin poder ni acabar la que habría sido una gran novela suya del mundo cultural-editorial barcelonés. Parece, por las noticias que corren, que, aunque fragmentaria, esta novela acabará por publicarse. Lombarte tuvo una breve vida como escritor de escasos diez años. Poco después de alcanzar la plenitud de su obra poética, y avanzar en la dramática, murió con apenas 52 años. En sus versos las gentes del Alt Matarranya han podido por primera vez en la historia expresar en su propia lengua la vida toda: el mito de Pena-roja.

«EL REPTE D’INVESTIGAR SOBRE LA FRANJA D’ARAGÓ»

Jornada de l’AILLC a Saragossa

Organitzen: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i Àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa

Coordinadors: Javier Giralt Latorre, Maite Moret Oliver i Maria Rosa Fort Cañellas

Lloc de realització: Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa

Data: 28 d’octubre de 2016

Objectius: L’objectiu d’aquesta jornada és divulgar la recerca sobre la llengua  i la literatura de la Franja d’Aragó, amb el propòsit de reflexionar sobre les investigacions que s’ha dut a terme fins ara i presentar les que s’estan desenvolupant actualment. Les conferències i els pòsters oferiran contribucions centrades en aspectes diversos relatius a dialectologia, sociolingüística, història de la llengua, literatura oral i literatura d’autor d’aquest territori catalanoparlant de la Comunitat Autònoma d’Aragó.

Presentació de pòsters: Es convida a tots els investigadors interessants a enviar les seves propostes de pòster sobre qualsevol aspecte relacionat amb la llengua i la literatura de la Franja d’Aragó.

La proposta de pòster (un resum de 500 paraules com a màxim) haurà d’enviar-se per correu electrònic abans del 30 de setembre i el resultat del procés d’avaluació es comunicarà als autors abans del 7 d’octubre.

Inscripció: Serà indispensable que tots els investigadors que vulguin presentar un treball facin la inscripció definitiva abans del 21 d’octubre, per tal de ser inclosos en el programa definitiu. Les inscripcions sense pòster tenen com a termini el 26 d’octubre de 2016.

Contacte i informació: Javier Giralt Latorre: 876553981 // jgiralt@unizar.es // Maite Moret Oliver: 876553982 // mmoret@unizar.es

Programa

9:30 Presentació de la Jornada

10:00 Fronteres lingüístiques en una Europa sense fronteres. Ponent: Ramón Sistac

10:45 Variació geolingüística del català al sud de la Franja d’Aragó. Ponent: Pere Navarro

11:30 Descans

12:00 Presentació de pòsters

13:00 Cap a on va el català de la Franja? Alguns exemples de canvi lingüístic en curs. Ponent: Esteve Valls

14:00 Dinar

16:00 Panorama de la literatura contemporània catalana a l’Aragó. Ponent: Artur Quintana

16:30 A propòsit de la literatura popular catalana a l’Aragó. Ponent: Hèctor Moret

17:15 Un enigma oriental: Franja, frontera i llengua vint anys després. Ponent: Josep Espluga

18:00 Descans y presentació de pòsters

19:15 Repte a la Franja: detectar la fase prèvia a la interrupció familiar del català (i evitar-la!). Ponent: Natxo Sorolla

20:00 Cloenda

Organitzen: AILLC, Unizar

Amb la col·laboració de: Institució de les Lletres Catalanes

Campos Bandrés, I. O., Martínez, J. P., & Paricio Martín, S. J. (2016). The Aragonese language in education in Spain. Ljouwert/Leeuwarden: Mercator.

Origen: Taula rodona “La Llengua Catalana a l’Aragó” | Lo Finestró

Dins de les Jornades sobre les comarques catalanoparlants de l’Aragó (LLENGUA I TERRITORI), el passat 10 de juny tingué lloc la Taula rodona “La Llengua Catalana a l’Aragó” a la Universitat de Barcelona. El professor de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona, J, Enrique Gargallo obrí l’acte agraint la presència de la subdirectora de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, dels ponents de la Taula i de tots els assistents en general, fent esment, entre altres coses, a les fronteres que agermanen, o que haurien d’agermanar.

La subdirectora de Política Lingüística, Marta Xirinacs, va iniciar el seu parlament dient “som entre amics” i “compartim llengua i moltes altres coses”. Parlà de la Enquesta “quinquennal” d’Usos Lingüístics de tots el territoris de parla catalana, recordant la reunió de Calaceit sobre aquest tema i va anunciar la pròxima a l’Ateneu Barcelonès el dia 7 de juliol. Va lamentar el període de la LAPAO (PP-PAR) en el qual es van trencar gairebé totes les relacions envers la llengua amb el govern d’Aragó, tot i que amb el govern actual, i especialment amb el director de Política lingüística d’Aragó, I. López Susín, les coses han canviat afortunadament. Va destacar també les bones relacions amb la Universitat de Saragossa.

Els ponents, Ramon Sistac, Hèctor Moret i Carles Sancho van fer un repàs exhaustiu de la situació del català a la Franja, des del naixement del qualificatiu –la Franja– com a denominació dels territoris d’Aragó de parla catalana, primer amb adjectius i després sense, fins a data actual. Ramon Sistac, força amè com sempre,  es centrà en la Ribagorça i la Llitera, on el territori és complex i mal comunicat, i on el problema més greu no és la falta de transmissió de la llengua si no el despoblament. Què queda de la llengua quan no hi ha parlants? Va agrair al PP i al PAR l’augment d’autoestima de molts aragonesos envers el català i els moments de riotes com a conseqüència del LAPAO. Hèctor Moret va reconèixer la gran influencia dels escriptors franjolins (Moncada, Mercé Ibarz, Serès, Desideri…) en llengua catalana sobre la conscienciació de la ciutadania. Al Baix Cinca, digué que la despoblació no és tan greu, tot i que la no socialització en català dels emigrants pesa molt en negatiu. Hi ha vents d’esperança sobre la importància que els ciutadans li van atorgant al saber català.  Carles Sancho va destacar la gran influència que va tenir el II Congrés Internacional de Llengua Catalana de l’any 1986 per a la conscienciació del grup d’activistes per la llengua. Va fer esment també  al naixement de les associacions i de la revista Temps de Franja. Com a problemes més importants va recordar la manca d’autoestima de la ciutadania i el raquític i volàtil ensenyament del català al Matarranya.

Josep Miquel Gràcia 

LLENGUAITERRITORI

Atahüllar-el-món079Us recordem que aquest dimecres 8 de juny, a les 19:30h., tindrà lloc la inauguració de l’Exposició “Desideri Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar” de l’Associació Cultural del Matarranya al Centro Aragonés de Barcelona. Aquest és el primer dels actes de “Llengua i territori. Jornades sobre el català a l’Aragó“, que tindran lloc aquest mes de juny i que estan organitzades per la Colla de Charradors O Corrinche amb col·laboració del Centro Aragonés de Barcelona i la Universitat de Barcelona. Aquestes jornades intentem mostrar, amb un fil conductor musical, una realitat que reflexa les diferents propostes expressives, d’estil i generacionals, que han contribuït a dignificar d’aquest territori.

https://www.facebook.com/events/237853666598288/

LLENGUA I TERRITORI. Juny 2016

DIMECRES 8

CENTRO ARAGONÉS DE BARCELONA
19h. Inauguració Exposició “Desideri Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar” (Associació Cultural del Matarranya)
DIVENDRES 10

UNIVERSITAT DE BARCELONA
19:00h. Taula Rodona “La Llengua Catalana a l’Aragó”, amb la presencia de J.Enrique Gargallo, Ramón Sistac, Hèctor Moret i Natxo Sorolla.

CENTRO ARAGONÉS DE BARCELONA
21:30h. Sopar 20€, Reserves: roldearagonesdebarzelona@gmail.com
23:30h. Actuació d’Antón Abad (Saidí)

DIVENDRES 17

KOITTON CLUB

21:30h. Actuació d’Eixam (Massalió)

+ Omeveigues (Vall-de-roures), presentant el seu treball “De l’hort al corral”
ENTRADA: 5€

DIUMENGE 19

CENTRO ARAGONÉS DE BARCELONA
11:30h. Actuació de Ministrils de l’Obach Trio (Ribagorça)
+ Chundarata! (Barcelona/Aragó)

Centro Aragonés de Barcelona

C/ Joaquín Costa, 68

Universitat de Barcelona

Edifici Josep Carner Aula 0.1

C/Aribau, 1

Koitton Club

C/Rosend Arús, 9

Origen: La situació del català a l’Aragó, a debat – Racó Català

La Universitat de Barcelona acull aquest divendres una taula rodona amb el títol “La llengua catalana a l’Aragó”. L’acte, que tindrà lloc a partir de les 7 de la tarda, comptarà amb la presència de J.Enrique Gargallo, professor de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona; Ramón Sistac, professor de dialectologia de la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida i membre de la Secció de Filologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC); Hèctor Moret, lingüista i historiador de la llengua; i Natxo Sorolla, sociòleg i membre del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona.

Aquesta taula rodona s’emmarca dins de les jornades “Llengua i territori” que analitzen l’estat del català a la Franja.

Poc més de la meitat de la població de la Franja té el català com a llengua inicial

L’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 constata que només el 52,2% de la població té el català com a llengua inicial. Alhora, l’estudi també detalla que el 80,2% de la població sap parlar el català, el 94,1% l’entén, un 74,7% el sap llegir i un 41,2% el sap escriure. La transmissió lingüística intergeneracional és una de les peces clau de la vitalitat de la llengua. Segons Natxo Sorolla, a la Franja s’hi observa certa estabilitat. El 52,7% de la població de la Franja parla només o sobretot català amb els seus progenitors i el 54% parla només o sobretot català amb els seus fills.

Origen: El PAR defensava la cooficialitat (!) del català (!) a Aragó | Xarxes socials i llengües

A pesar que la recerca científica ha establert, ja fa moltes dècades, que el català és l’evolució autòctona del llatí  a la banda oriental d’Aragó, els debats sobre la natura de les llengües d’Aragó són periòdics i sistemàtics des de fa dècada i mitja.  I políticament recurrents quan l’oposició vol erosionar el Govern de torn. Lo radicalisme secessionista ha trobat suport en lo PP i el PAR a la convocatòria de manifestació que han fet per a este diumenge contra el català a Aragó (que Ciutadans no ha seguit). I un Conseller comarcal del PP ha dimitit perquè un altre Conseller va jurar el càrrec en català. De fet, PP i PAR acompanyen la manifestació portant a votar a les Corts la persecució del català a Aragó.

Però tant PP com PAR no fa més d’una dècada i mitja que eren favorables al reconeixement del català a Aragó. El PAR defensava l’any 1999 la cooficialitat del català i l’aragonès (!) (Cortes de Aragón, 1999):

Y cuando hemos aprobado la enmienda en la que se solicita que se regule la cooficialidad es porque estamos absolutamente convencidos, señora portavoz del Grupo Parlamentario del Partido Popular, de que únicamente con leyes como la ley de sucesiones, cuando los hablantes del aragonés o de sus diversas modalidades o del catalán o de sus diversas modalidades vean que puedan ir al notario a emplear su lengua, cuando vayan a las instituciones públicas y empleen sus lenguas, es entonces cuando se van a creer que los valoramos, que los aceptamos y que no los despreciamos, y, a partir de ahí, se podrá empezar a tomar medidas para fomentar cursos, convocar premios, concursos de poesía y lo que se quiera.

I el PP accentuava la diversitat interna de les llengües confirmant, com és lògic, la filiació a la llengua catalana, l’any 2003:

Igualmente, hay que tomar medidas como esta que favorezcan la familiarización con las variedades lingüísticas que fomenten un sentimiento de que la pluralidad lingüística es patrimonio de todo Aragón, sin forzar ni tergiversar la realidad social, realidad social que se identifica con las hablas altoaragonesas y el catalán de Aragón. Y en este sentido van nuestras enmiendas.

Font (les negretes són nostres):

Origen: La diputada contra les llengües | Viles i Gents

LA DIPUTADA CONTRA LES LLENGÜES

(Publicat a La Comarca el 13 de maig del 2016)

De polítiques oportunistes i contràries a les llengües antigues d’Aragó al PAR en hi ha unes quantes, però ninguna d’elles trote en cavall tant desbocat com la calandina Maria Herrero, diputada, doctora en psicopedagogia i alcaldessa frustrada, ara en hores baixes de prestigi polític entre la gent del poble si mirem les reculades del seu partit en les raderes eleccions.

La doctora, contradient el sentit comú i lo que diuen les Acadèmies, les enciclopèdies i tots els estudis científics sobre l’evolució de les llengües romàniques de la península Ibèrica, no admet que la formació del català al llarg dels raders 1200 anys es va produir al mateix temps a la Franja Aragonesa i al Principat. I que es parle, des de la Reconquesta, allí on hi van anar els repobladors procedents d’estos territoris. Per lo tant el nostre català, junt amb l’aragonès, són dos llengües patrimonials d’Aragó, que és tant com dir les dos llengües de sempre.

Però la diputada, ara que el català i l’aragonès ja tornen a estar dins de la Llei de Patrimoni Cultural, terne en l’obsessió d’aconseguir vots encara que sigue ofenent als aragonesos que tenim el català com a primera llengua, porte la seva confusió a l’extrem de no enterar-se que la xarlotada que van muntar en la LAPAO ja s’ha acabat. Ja hem rigut prou Sra. Herrero, ja hem rigut prou. La seva falsa vehemència i el seu aragonesisme de pega no peguen massa bé als nous temps que estem vivint en la política dins i fora d’Aragó. Encara que, tocant a la recuperació de la nostra llengua, també direm que no li ha anat tant malament en les seves proclames extremistes passades de rosca, perquè en 2004 a la Franja només se reconeixien parlants de català el 23 %, i en 2014 ja s’havie més que duplicat el nombre d’aragonesos que diuen parlar en català. Que estrany que el PAR, on hi ha militants i alcaldes normals que no s’amaguen de defensar l’ús i el nom de la nostra llengua, fagi al respecte una política tan falsa i miserable.

Tomàs Bosque

El proper dissabte 21 de maig ASCUMA celebrarà al Saló de Plens de l’Ajuntament de Calaceit  l’Assemblea General Ordinària,  a les 10:00 h. en primera convocatòria i a les 10:30 en segona i definitiva.

A més a més, un cop finalitzada l’assemblea tindrem el plaer de comptar amb la conferència que ens farà Natxo Sorolla, “Podem llegir el futur del Matarranya? Tries lingüístiques adolescents al Baix Cinca i la Llitera”.

 A les 12:00 h.: Pausa vermut al local de l’associació, al carrer Major, 4, al costat de l’Ajuntament.

A les 12:30 h.: “Podem llegir el futur del Matarranya? Tries lingüístiques adolescents al Baix Cinca i la Llitera”, a càrrec de Natxo Sorolla, com hem avançat, al Saló de Plens de l’Ajuntament.

 

Juan Luis Camps Juan

President de l’Associació Cultural del Matarranya

Calaceit,  de maig de 2016

Web: ascuma.org

Facebook: Associació Ascuma

 

Origen: Informe CAT 2016 sobre el català | Lo Finestró

informecat_1461839501_700

La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest dimarts l’Informe Cat 2016 pdf on recull una cinquantena de dades sobre la situació actual del català. Entreu al link anterior per veure l’informe sencer, és força interessant i es llegeix ben fàcilment.

DadesSin título

Origen: La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya a Artur Quintana i Font | Lo Finestró

151128grifonet2015 (30).jpg

Artur Quintana, en l´acte de lliurament del Premi Lo Grifonet 2015. Foto: Noemí Vives

Segons informació que ens ha arribat, la Generalitat de Catalunya ha acordat la concessió de la Creu de Sant Jordi a Artur Quintana i Font. Han estat guardonades també altres personalitats més i entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural. Des d’aquí l’enviem a Artur Quintana la nostra enhorabona. No cal dir que aquest català de soca-rel és un apassionat aragonès,  franjolí de debò.

La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s’atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica

Lluís Carulla

Lliurament del Premi Lluís Carulla 2015 a Artur Quintana. Foto: J M Gràcia

Origen: Straßburg im Elsaß (article d’Artur Quintana) | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

Aquests dies, per ineludibles obligacions familiars, hem hagut de visitar Estrasburg, la capital d’Alsàcia, a França, una ciutat on les autoritats fan tot el que poden per fer-ne desaparèixer la llengua pròpia i històrica: l‘alemany. És la mateixa tètrica situació en què hem de viure a la Codonyera, on les autoritats fan tot el que poden per fer-ne desaparèixer la llengua pròpia i històrica: el català. Certament no podem evitar de viure a casa, a la Codonyera, però sí d’anar a Estrasburg, i per això només hi anem, ben a desgrat, si, repeteixo, les circumstàncies ens hi obliguen. Quan érem a Estrasburg l’any 1959 només vam sentir-hi parlar alemany, i a tots els establiments ens van atendre en aquesta llengua, si bé tots els cartells eren en francés, i l’escola, els liceus i la universitat també. Enguany no hi hem sentit ningú parlar alemany pels carrers, i a quasi tots els establiments només ens podíem fer entendre en francès. Evidentment ja no ens ha calgut comprovar quina és la llengua de l’escola, els liceus i la universitat. En dues generacions les autoritats han aconseguit la quasi plena substitució de l’alemany pel francès a Estrasburg. La totpoderosa presència de l’alemany a l’altra ribera del Rhin, o sia a un cop de roc d’Estrasburg, no ha aconseguit frenar gens ni mica aquest procés. A Estrasburg gairebé només trobareu l’alemany en els cartells bilingües d’alguns carrers del centre històric, no tots, no us cregueu, i en alemany local, i no pas perquè a les autoritats se’ls haja despertat un gran amor per aquesta modalitat, el patois que en diuen, sinó per mostrar que la que es parla a la ciutat és ben diferent de l’estàndard alemany. I per a fer-ho encara més evident posen en francès Place Gutenberg, on el nom de l’inventor de la Impremta figura en alemany estàndard, mentre que la versió alemanya posa Guteberriplatz en patuès. Mutatis mutandis exactament igual com entre nosaltres. I tot això passa en una ciutat, Straßburg, seu del Parlament de la nostra Unió Europea, que hauria de ser model de respecte, dignitat i convivència.

Artur Quintana  

Origen: Presentació d’un llibre sobre el lèxic de Moncada a l’IEI de Lleida | Mas de Bringuè

Aportacions Jesús moncada Fraseologia catalana

Origen: Notícies de la Franja | VilaWeb

Franja Ponent

Em sembla pertinent de fer unes reflexions a partir de les notícies que aquestes setmanes afecten la Franja. Les notícies: que ja no hem de ‘patir’ el LAPAO (mai no havia escrit l’acrònim) i es restituirà la llei  de llengües anterior, la del 2009; que continuen, des de l’Aragó,  bregant perquè es ‘retornin’ les obres d’art religiós del Museu Diocesà i Comarcal provinents de les parròquies de la Franja. I ara l’últim capítol: s’ha arribat a un acord perquè tornin al monestir de Vilanova de Sixena obres regentades pel MNAC… I, tornant a la llengua, un estudi del sociolingüista Natxo Sorolla ens anuncia temps crítics per a la transmissió generacional de la llengua catalana a la Franja; sobretot, puntualitza, al Baix Cinca, on viuen més de la meitat dels franjolins. És a punt de trencar-se, doncs, l’afirmació que som la part dels Països Catalans amb més percentatge de parlants.

Em centro en l’afer de Sixena, en la trobada de la setmana passada del conseller de Cultura, Santi Vila, amb la seva homòloga del govern d’Aragó, en què van acordar el ‘retorn’ d’obres al monestir de Santa Maria de Vilanova de Sixena; obres que es van salvar en circumstàncies difícils, per la guerra del 36, amb l’actuació extraordinària de l’historiador Josep Gudiol, que va fer traslladar les pintures murals a Catalunya; o bé les obres que es van adquirir als anys vuitanta, quan es va atendre l’oferta de les últimes monges estadants al monestir. Tot plegat ha motivat insults contra els catalans per part de l’alcalde actual de Vilanova de Sixena i floretes de Lambán, el president de l’Aragó, que en una carta al president Mas li havia cantat que tot plegat –Sixena i el litigi dels béns del bisbat de Lleida– era una ‘afrenta a la dignidad y el respeto que merece el pueblo aragonés por parte de la Generalitat de Cataluña’.

Al meu entendre, decantar-se per aquesta via –el conseller Vila ho argumenta amb allò de l’acord entre administracions que vetllen pels administrats…– és donar la raó a la desraó que esgrimeixen a l’Aragó des de sempre, és a dir, des del 1996, quan amb la segregació de les parròquies van aplicar el sil·logisme que, en passar unes parròquies que (només) feia mil anys que formaven part del bisbat de Lleida al bisbat acabat d’estrenar de Barbastre-Montsó, calia que tot allò que era de les parròquies passés –ells diuen sense vergonya que se’ls ‘torni’– a Barbastre, a ca Josemaria Escrivà. Un sil·logisme semblant al que hem hagut de suportar històricament: com que les comarques de la Franja són d’administració aragonesa, doncs, som aragonesos i no som catalans, encara que parlem català, encara que siguem la prolongació natural del territori del Principat, encara que hi compartim història, tradicions, costums, festes i tot allò que conforma la nostra personalitat col·lectiva; personalitat que, val a dir, ens prenen a poc a poc.

A la Franja, avui, hi és tan fràgil la catalanitat que no ens podem permetre de perdre gaires més llençols. Per això decisions com la del conseller Vila en relació amb el ‘retorn’ de material de Sixena ens preocupen i ens han de posar en estat d’alerta. Avui, allò que es va salvar de Sixena; demà obres del Museu Comarcal i Diocesà de Lleida per a complir el sil·logisme… I la Franja cada dia més prima i més lluny.

Francesc Ricart, coordinador del Casal Jaume I de la Franja

Origen: Dadun: Los esquemas entonativos del fragatino: descripción y comparación con variedades románticas próximas

LOS ESQUEMAS ENTONATIVOS DEL FRAGATINO: DESCRIPCIÓN Y COMPARACIÓN CON VARIEDADES ROMÁNTICAS PRÓXIMAS
Autor(es) : Romera, L. (Lourdes)
Fernández.-Planas A.M. (Ana María), A.M. (Ana María)
García-Elvira, W. (Wendy)
Roseano, P. (Paolo)
Carrera, J. (Josefina)
Ventayol, A. (Albert)
Martínez-Celdrán, E. (Eugenio)
Fecha incorporación: 2015
Editorial : Servicio de Publicaciones de la Universidad de Navarra
ISBN: 978-84-8081-478-2
Cita: Gordejuela Senosiáin, A., Izquierdo Alegría, D., Jiménez Berrio, F., De Lucas Vicente, A. y M. Casado Velarde (eds.) (2015): Lenguas, lenguaje y lingüística. Contribuciones desde la Lingüística General. Pamplona: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Navarra. pp. 389-399
Resumen
El catalán de Fraga, zona de proximidad entre dos lenguas, el catalán y el castellano, constituye uno de los puntos de encuesta que se abordan en el proyecto amper (Contini et al. 2002) y amper cat (Fernández Planas 2005). Este trabajo se estructura en dos partes: en la primera se presenta la descripción de las oraciones afirmativas e interrogativas, de estas últimas la modalidad encabezada con la partícula átona inicial que y la modalidad sin esa partícula que; en la segunda parte se comparan los resultados con los obtenidos en Zaragoza, Mequinenza y Lérida. El corpus que se analiza en este trabajo lo constituye un total de 702 frases, del catalán de Fraga, del catalán y castellano de Lérida y Mequinenza y del castellano de Zaragoza, que corresponden a 9 frases de cada una de las modalidades mencionadas, repetidas tres veces cada una y pronunciadas por un total de diez hablantes (catalán: Fraga y Lérida hombre y mujer, Mequinenza hombre; castellano: Lérida hombre y mujer, Mequinenza h… Ver mas
Enlace permanente: http://hdl.handle.net/10171/39981
Aparece en las colecciones: Lenguas, lenguaje y lingüística. Contribuciones desde la Lingüística General.

 

Ficheros en este registro:
Fichero: 32.Romera et al.pdf
Descripción:
Tamaño: 2,4 MB
Formato: Adobe PDF

This website stores cookies on your computer. These cookies are used to provide a more personalized experience and to track your whereabouts around our website in compliance with the European General Data Protection Regulation. If you decide to to opt-out of any future tracking, a cookie will be setup in your browser to remember this choice for one year.

Accept or Deny

La Franja