Origen: Miquel Strubell: CELRM

Origen: Qüestió de prenom | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 9 de gener del 2016)

Molts dels nostres polítics i intel·lectuals fa temps –des de la pèrdua dels Furs el 1707, i sovint des de Casp– que treballen per destruir aquest patrimoni tan íntimament aragonès que és el nostre català d’Aragó. Per aconseguir-ho hi apliquen els procediments més indignes, o sofisticats, si ho preferiu. Com que és ben sabut que el nom propi, el prenom, és per a les persones un tret identitari molt fort, el primer que van fer, fou prohibir-nos-en l’ús oficial en català. D’entrada en tingué cura l’Església, tan submisa al poder, després el Registre Civil. Durant segles només han admès prenoms castellans, mai catalans –ni aragonesos, evidentment. Al començament no em fèiem gaire cas: una cosa era la paperassa oficial i l’altra la vida diària. Per molt que els papers posessen Luisa, Pedro, Juan o Rosario, seguíem dient-nos Lluïsa, Pere, Joan o Roser. A la llarga, gràcies a una ben orquestrada discriminació i ridiculització dels prenoms catalans, hem acabat, però, per renunciar-hi, i ara fem servir només els prenoms castellans. Fa uns cinquanta anys ja eren residuals els catalans, actualment no en queda cap: tots ens diem Juan Luis, Dolores, Luis Maria, José Antonio, Luis Miguel, Rosario, Ángeles … . És més, ho hem interioritzat tant, que en els casos d’algun foraster que es diu oficialment Joan, Josep o Antoni –ja fa alguns anys que no ens prohibeixen oficialment de dir-nos-en–, inevitablement l’anomenem Juan, José o Antonio. Ni Déu se n’escapa: en algunes viles l’anomenem Dios, i mantenim la forma catalana només per encantar els plegamans: Andreu, Andreu, plega los braços per l’amor de Déu. Tot amb tot, i malgrat la ferotge persecució a què els sotmetem, els nostres prenoms es resisteixen a morir. En trobem en algun Pedro lo Pere o Juan lo Jon, perquè són persones de malnoms Peres o Jons; se’ns amaguen darrere un sant de molta anomenada: Sant Roc, Sant Valer, Sant Miquial de les Cantrelletes, persisteixen en la toponímia –Lo Port de Sant Just– o en la literatura –com Andreu en l’encantall del plegamans. Són els últims reductes que tenen. Sempre, però, a flor d’oblit.

Artur Quintana

Origen: 14 de gener defenso la tesi: “Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” | Xarxes socials i llengües

Dijous 14 de gener, a les 10h, defenso la tesi “Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” (Natxo Sorolla), que ha estat dirigida per F. Xavier Vila (i amb la tutoria de Josep Lluís C. Bosch). El tribunal es composa per Brauli Montoya (UA, doctor en filologia catalana, especialitzat en l’estudi de la substitució lingüística ), José Luís Molina (UAB, doctor en antropologia, especialitzat en anàlisi de xarxes socials) i Amado Alarcón (URV, doctor en sociologia, especialitzat en llengua i societat). El lloc serà la Sala de Juntes de l’edifici 696 de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona (abans era Empresarials, Metro L3 Zona Universitària).

Índex

MARC TEÒRIC
La substitució lingüística.
Llengua endogrupal i exogrupal: tries de llengües, normes, rols i límits etnolingüístics.
L’anàlisi de xarxes socials en sociolingüística.
La Franja. El català en un context de minorització.
RESULTATS
La construcció del model d’anàlisi (hipòtesis).
Metodologia i observació.
Usos lingüístics familiars.
Xarxes socials. Tries lingüístiques amb companys de classe.
Els rols sociolingüístics.
CONCLUSIONS

Podeu veure un resum dels continguts a continuació:

Origen: Casi todos los partidos usaron las lenguas minoritarias en sus mítines durante la campaña de las elecciomes municipales | Noticias de Aragón en Heraldo.es

La mayor parte de los partidos políticos hicieron uso de las lenguas minoritarias de Aragón en la campaña de las pasadas elecciones locales y autonómicas, independientemente de sus propuestas programáticas respecto del aragonés y el catalán. Según un estudio del Seminario Aragonés de Sociolingüística, la campaña de mayo de 2015 supuso un “salto cualitativo” en el tratamiento de las cuestión lingüística por parte de las formaciones políticas que concurrían a los comicios, sobre todo por los partidos emergentes, que fueron “más claros” y fueron “más lejos” en sus propuestas de protección del aragonés y el catalán.

El estudio de los lingüistas matiza que solo tres partidos abogaron por garantizar los derechos de las minorías lingüísticas “plenamente”: CHA, IU y Podemos. El PSOE apostó por una defensa “ambigua y parcial”, mientras que PP, PAR y Ciudadanos propusieron una protección de “muy bajo nivel” o no contemplaron la cuestión. El Seminario aclara, no obstante, que la realidad de la campaña sobre el territorio no se correspondió con los criterios oficiales de las direcciones de los partidos y se vio propaganda electoral del PAR en catalán y mítines del PP en la misma lengua.

Los autores del estudio concluyen que en la campaña electoral de las municipales el aragonés y el catalán se usaron de forma “generalizada” en sus respectivas zonas de predominio, incluso por partidos que rechazan la protección de ambas lenguas.

INFORME DEL USO DE LAS LENGUAS DE ARAGON EN LA CAMPAÑA ELECTORAL DE MAYO DE 2015

Desde el Seminario Aragonés de Sociolingüística tenemos el placer de presentar el informe titulado “El uso de las lenguas propias de Aragón en la campaña electoral de mayo de 2015” realizado por los sociólogos Anchel Reyes, Josep Espluga y Chabier Gimeno (integrantes del Seminario), así como por Juan Pablo Martínez como colaborador externo del Seminario. Se trata de un análisis de contenido, de carácter cualitativo, de los distintos canales comunicativos que, tanto partidos con representación parlamentaria como extraparlamentarios, han realizado en la última campaña electoral.

Cabe destacar el “salto cualitativo” en positivo, como media, en el uso de las lenguas aragonesas en dicha campaña, si bien con una alta variabilidad entre  las distintas unidades de muestreo (cada partido político o coalición).

Con este tipo de informes desde el Seminario Aragonés de Sociolingüística queremos lanzar y acercar a la sociedad aragonesa información sobre las lenguas de Aragón desde el ambito de la sociología aplicada. También se está trabajando en la segunda entrega del análisis del Censo 2011 en relación a las lenguas de Aragón. Para consultar el infome sobre uso de lenguas en las elecciones de mayo de 2015 clicar aquí.

Origen: N. Sorolla: El plurilingüismo en Aragón. Del “derecho a producirse verbalmente en sus dialectos” al “LAPAO” (sessió inaugural del curs al Màster en Llengües Aplicadas – UdL) | Xarxes socials i llengües

Este dijous m’han demanat de fer la sessió inaugural del curs al Master en Llengües Aplicadas de la Universitat de Lleida. L’acte és obert al públic. Hi revisarem diferents qüestions sociolingüístiques d’Aragó, intentant entendre el present del català i l’aragonès partint de la revisió històrica del context, tal com el dret lingüístic a l’Aragó dels anys 30, l’impacte del procés de modernització o l’aparició del LAPAO en l’actualitat. Us enganxo l’anunci del Màster:

26 noviembre: Conferencia a cargo de NATXO SOROLLA (CUSC-UB, URV, Xarxa CRUSCAT-IEC), con el título: “El plurilingüismo en Aragón. Del “derecho a producirse verbalmente en sus dialectos” al “LAPAO””. El acto es público y tendrá lugar a las 11 en la Sala de Juntas del 2º piso de Rectorat. Se retransmitirá por videoconferencia para aquellos que no puedan asistir. Envía un correo a coordmla(arrova)lletres.udl.cat para poder invitarte a la videoconferencia.

Siempre hemos denunciau que o desconoiximiento ye una d’as millors ferramientas d’os opositors a la normalización d’as luengas propias d’Aragón. Ye uno d’os obchectivos d’a CARTV, creyar ignorancia y ridiculización entre a sociedat aragonesa.

Origen: Libertad Digital

 

Libertad Digital 2015-11-06

La líder del PP de Aragón, Luisa Fernanda Rudi, ha dicho en Es la mañana de Federico de esRadio, sobre la nueva ley de lenguas que quiere imponer el Gobierno regional, que espera “que el sentido común se imponga y no se tomen esas medidas”.

Rudi ha explicado que el nuevo Gobierno socialista, “en coalición con Chunta Aragonesista y apoyado por Podemos, han dicho que encargarán a la universidad un estudio para convertir en lengua vehicular el aragonés“. Dicha ley también pretende impulsar el catalán. “¿Nexos con el catalán? Al final, todos venimos del latín“, ha añadido.

Rudi ha explicado que “el término aragonés lo acuñan desde hace unos años desde la izquierda, especialmente los que originariamente venían del entorno del PSA (Partido Socialista de Aragón) que luego fue absorbido por el PSOE”. De ahí, “quedan rescoldos que luego se agrupan en la Chunta Aragonesista”.

Debilidad de Lambán

Luisa Fernanda Rudi ha subrayado que “el problema de Aragón” es que tiene un presidente, el socialista Francisco Javier Lambán, “con una base muy débil” ya que la mayoría del parlamento aragonés son 34 escaños y el PSOE tiene sólo 18. Gobierna gracias “a que tiene un consejero de Chunta, que supongo que todas estas cosas de la lengua es el precio que pone este grupo, y el escaño de IU”. Finalmente le hicieron presidente “los 14 escaños de Podemos que sin embargo no ejercen de gobierno” por lo que el PSOE lleva “4 meses con políticas de gestos”.

Sobre el último fichaje de Podemos, el ex Jemad José Julio Rodríguez, ha dicho que es “sorprendente, que fiche por un partido que esté apostando por romper la soberanía nacional, no parece razonable”.

Origen: Impulso a la investigación del aragonés – Radio Huesca

UGT – Les notícies de llengua i treball – Octubre de 2015 – Pàgina 59

Ressenya Assaig polític

La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics

Joaquim Montclús i Esteban

Institut d’Estudis Catalans

Des de fa gairebé quaranta anys, l’historiador i periodista calaceità Joaquim Montclús s’ha ocupat –i preocupat– públicament de les terres –i dels seus habitants, pretèrits i presents– administrativament aragoneses de llengua catalana, i ho ha fet de tal manera que ha arribat a comptar amb una obra bibliogràfica prou extensa que comprèn innombrables col·laboracions a la premsa catalana i en diverses publicacions col·lectives, així com l’edició de diferents obres signades individualment. Una bibliografia que, en volum, s’inicià el 1983 –fa més de trenta anys!– amb la publicació de La Franja de Ponent avui, títol al qual han seguit Una vila medieval entre fronteres (1987), La catalanitat de la Franja de Ponent. Crònica de 20 anys (1999), Matarranya. Crònica de viatge (2012), i la miscel·lània obra que ara ens ocupa: La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics (2014). Doncs bé, en aquesta darrera obra en volum, Montclús vol projectar-hi un retrat històric, jurídic i –afegim–, sociològic i polític d’un territori que té, ara per ara, una difícil articulació i que mai ha constituït una unitat politicoadministrativa. En concret es tracta del conjunt de poblacions que conformen la coneguda Franja (Oriental, si qui se la mira ho fa des de l’Aragó interior; de Ponent, si la mirada es fa des de la franja de la Catalunya marítima; i d’Aragó si qui l’observa és una entitat acadèmica que aspira a l’objectivitat científica). I vet ací la primera sorpresa d’aquesta, en principi, prou desconcertant obra, ja que en el títol mateix s’obvia la denominació que l’entitat editora –Institut d’Estudis Catalans– ha emprat institucionalment i tradicional, tal com encara ara fan moltes altres institucions acadèmiques catalanes: La Franja d’Aragó. Cal dir que molt sovint –per evitar polèmiques nominalistes– es recorre a denominar simplement, per tal d’evitar complements denotatius, aquest territori com la Franja. Tot i deixant de banda la denominació del territori administrativament aragonès i lingüísticament català, trobem que aquesta obra és un vast conjunt impressionista de reflexions i descripcions de caràcter subjectiu i extensió desiguals. Així, al costat d’un intens i vast detallisme en la descripció d’unes comarques –Matarranya i, en menor mesura, la Ribagorça–, d’unes etapes històriques –l’Edat Mitjana– o de determinades institucions –gairebé nominals– i tímides accions reivindicatives a favor de la llengua i la cultura catalanes d’aqueix territori i dels seus habitants, trobem que s’hi fa una descripció massa prima d’unes altres comarques, fets històrics o iniciatives culturals i reivindicatives directament relacionades amb el territori i la societat –present i pretèrita– descrits. És clar, que en els «aspectes» del títol potser ja es vol manifestar la parcialitat que caracteritza l’obra. Sembla com si massa sovint s’haja pretès elevar anècdotes fugisseres a categories permanents; de magnificar fets de poca volada i d’escassa incidència en la societat del territori descrit. Això passa –per assenyalar només dues afirmacions prou controvertides–, quan s’apunta que la llengua catalana era parlada a Graus, Casp o a l’oest d’Alcanyís, però, això sí, sense aportar altra cosa que comentaris escadussers i opinions impressionistes (és a dir, no documentades) fetes fa cent o cent cinquanta anys en un context no gaire acadèmic. També pot resultar desconcertant (i en aquest cas molt més que controvertit) afirmar, per exemple, que a la que es denomina Franja de la Franja, és a dir a les poblacions de «Benasc, Bissaürri, Castilló de Sos, Gia, Saünc, Sessué i Vilanova d’Éssera […] encara parlen una forma dialectal catalana –per més que algunes persones i, fins i tot, alguns filòlegs vulguin negar-ne l’evidència– que a poc a poc es va perdent». Evidentment, si es vol ser prou rigorós, hauria calgut apuntar que cap filòleg ni sociòleg/sociolingüista de formació (ni cap dels parlants nadius d’aquestes localitats) subscriurien la tesi que pretén sustentar les paraules citades. No es pot, repetim, intentar elevar anècdotes esmunyedisses a categories irrefutables. Només caldria haver llegit amb atenció i profit les anotacions de Joan Coromines –reconegut i rigorós científic de la llengua– quan escrivia el 1970 que: «En acabar observem que és totalment infundada (llevat potser d’algun poble escadusser com Binèfar, on altrament tampoc és segura, i en tot cas no se n’ha donat una demostració satisfactòria), l’opinió vulgar segons la qual havia estat català a l’Edat Mitjana tot el territori a l’Est del Cinca, i pel que fa a altres valls més enllà i tot. Ben al contrari, la frontera actual sembla haver-se mantingut intacta durant molts segles». En definitiva, potser millor que ens deixem acomboiar un cop més pels clàssics –Amicus Plato, sed magis amica veritas– per afirmar que l’obra que ens ocupa ens presenta, en essència, una anàlisi controvertida, peregrina, feble, parcial i molt poc aprofundida. No es traca sinó d’un seguit d’anotacions impressionistes a propòsit de la societat de la Franja i de la seua història que serveixen per confeccionar un relat no sempre prou matisat, un discurs destinat fonamentalment a ciutadans lectors de l’àrea metropolitana de la franja marítima de Catalunya, intel·lectualment inquiets i força motivats en la (re) construcció de la nostra nació. Però encara que ja se sap que, com diuen per la part meridional de la Franja, tota brossa fa paret, potser que ens comencem a preguntar quina és la paret que volem bastir, quina és la nació que volem (re)fer. Amb tot, és d’agrair que el màxim organisme cultural del país haja volgut afavorir una aproximació a la societat catalana en general –ni que sia d’una manera poc convencional i potser amb una mirada un xic esbiaixada– d’un territori de difícil articulació, un territori –i els seus habitants– sovint desatès per totes bandes i de perenne discussió a propòsit de la seua identitat nacional i cultural, com és l’anomenada Franja (de Ponent/Oriental/d’Aragó: trieu el complement del nom que més us plaga, si és que us cal).

Esteve Betrià

Origen: Lliurament del Premi Franja a Javier Giralt | Lo Finestró

Origen: Lliurament del VIII Premi Franja a Javier Giralt | Lo Finestró

El passat diumenge es va celebrar a Aiguaïva la 25ª Trobada Cultural del Matarranya, en aquest cas del Matarranya i del Bergantes, organitzada per l’Associació Cultural del Matarranya i l’Associació de Pares Clarió. Un dels actes importants va ser el lliurament del “Premi Franja 2014. Llengua i Territori”, que convoca cada any alternativament l’Associació Cultural del Matarranya i l’Institut d’Estudis del Baix Cinca. El guardonat, ben mereixedor, va estar el Dr. Javier Giralt, Director del Departament de Lingüística General i Hispànica de la Universitat de Saragossa

Si entreu aquí podreu llegir l’interessant discurs de Javier Giralt que va pronunciar després de rebre el premi de mans del president d’ASCUMA, Joan Lluís Camps. En dies posteriors parlarem dels altres actes de la Trobada.

 

 

Origen: Francesc Serés: ‘L’anticatalanisme ha estat un dels motors polítics d’Aragó’ – Racó Català

Francesc Serés: ‘L’anticatalanisme ha estat un dels motors polítics d’Aragó’

L’escriptor analitza l’estat del català a la Franja en un assaig a la revista Divèrsia

Llengua 26.09.2015 08.45 h

L’escriptor Francesc Serés, autor de nombroses novel·les i col·laborador habitual de la revista l’Avenç, publica un article a la revista Divèrsia en el qual analitza la situació del català a la Franja.