La presencia de la lengua aragonesa en la revista “El Ebro” (1917-1936)
Resumen
La revista El Ebro (1917-1936), editada en Barcelona por emigrantes aragoneses, supuso la primera experiencia de convivencia de diferentes variedades dialectales de la lengua aragonesa en un mismo medio de comunicación. Se trata de una experiencia que ha pasado prácticamente inadvertida en la historia reciente de una de las lenguas más minoritarias y con menor presencia mediática de Europa Occidental. En sus páginas se mezclaron artículos y colaboraciones escritos en dialectos hablados en los diferentes territorios de dominio lingüístico de la lengua junto con transcripciones de documentos medievales. Al mismo tiempo, se suscitaron debates sobre la cuestión lingüística que se vieron truncados tanto por la propia desaparición de la publicación como por la falta de concreción teóricaTexto completo: PDF
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Recerca“Conocer la realidad sociolingüística del aragonés evitaría aprobar leyes ideológicas” eldiario.es
set. 16Origen: “Conocer la realidad sociolingüística del aragonés evitaría aprobar leyes ideológicas”
“Conocer la realidad sociolingüística del aragonés evitaría aprobar leyes ideológicas”
Rosa María Castañer, profesora del Departamento de Lingüística General e Hispánica de la Universidad de Zaragoza, plantea la necesidad de elaborar una nueva Ley de Lenguas desde el “consenso” y el “sentido común”, después de que el Gobierno de Aragón haya anunciado que derogará la norma en vigor aprobada por la coalición PP-PAR en 2013
Propone que sea el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón, un órgano consultivo creado al amparo de la ley de 2009 y abolido posteriormente con la aprobación de la ley de 2013, el que elabore un estudio sociolingüístico serio
Se calcula que cerca de 10.000 personas hablan alguna de las variedades del aragonés
El profesor de Filología Catalana Javier Giralt sostiene que habría “que reconocer la cooficialidad en las zonas en las que se habla catalán y aragonés”
Marta Salguero – Zaragoza
El presidente de Aragón, Javier Lambán, y la expresidenta, Luisa Fernanda Rudi. Foto: Aragón hoy
“Habría que hacer un estudio sociolingüístico serio para determinar las variedades del aragonés, antes de legislar sin conocer la realidad”. La profesora del Departamento de Lingüística General e Hispánica de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Zaragoza Rosa María Castañer hace esta reflexión después de que el presidente del Gobierno de Aragón, Javier Lambán, haya anunciado que derogará la actual Ley de Lenguas aprobada por el PP-PAR en 2013. La falta de acuerdo entre los partidos políticos sobre este asunto ha provocado que, en tan solo cinco años, hayan existido dos leyes distintas en Aragón, sin apenas recorrido.
Ante este cambio político, Castañer, profesora de Filología Aragonesa, reclama que se haga una nueva norma desde el “consenso” y el “sentido común”, partiendo de los planteamientos de la ley de Lenguas de 2009, aprobada por el PSOE con el apoyo de CHA, donde sí se reconocía al catalán como lengua propia de Aragón, junto al aragonés.
No obstante, reconoce que tampoco estaba completamente de acuerdo con la ley aprobada en 2009, pero señala que la norma que ahora está en vigor es todavía “peor”. “Son leyes ideológicas, sin duda”, afirma.
Como estudiosa de las lenguas aragonesas, Castañer se muestra partidaria de llamar a las cosas con “claridad” y no utilizar “circunloquios”, como los que recoge el texto cuando se refiere a la lengua aragonesa propia del área oriental y a lenguas aragonesas propias de las áreas pirenaica y prepirenaica. Con la aprobación de la ley, en junio de 2013, estos términos se popularizaron como lapao y lapapyp, respectivamente, aunque la ley no recogía estas siglas.
Castañer sostiene que no existe un aragonés “unitario”, sino “variedades”. A diferencia del catalán, cuya realidad en Aragón está “muy definida”.
Explica que se manejan datos “muy diferentes” en torno a la conservación del aragonés, porque no hay un estudio riguroso sobre la realidad sociolingüística. Existen algunos datos recopilados a través del censo, pero para ella no son fiables, porque posteriormente no se realiza una comprobación científica. “No basta solo con que una persona asegure que habla aragonés al responder una pregunta, habrá que comprobarlo”, manifiesta.
Conocer esa realidad sociolingüística en torno al aragonés evitaría en parte aprobar leyes “partidistas” e “ideológicas”. Por ello, plantea que sean los organismos contemplados en la norma de 2009 los que promuevan estos estudios, como el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón.
Sin embargo, este organismo oficial, que estaba constituido en el momento en el que se planteó una nueva Ley de Lenguas, no fue consultado, más bien fue “ignorado” en la preparación de la Ley del PP-PAR, a pesar de ser un instrumento de asesoramiento, apunta el profesor de Filología Catalana de la Universidad de Zaragoza, Javier Giralt.
“Ellos dijeron que habían consultado a profesores de la Universidad, y se apoyaron más en los planteamientos de las asociaciones, como la plataforma ‘ No hablamos catalán’ o ‘Amics de Fraga’, contra cualquier opinión científica dentro de la lingüística”, sostiene.
Sin embargo, para Giralt, frente a estos argumentos “acientíficos” utilizados en la elaboración de la Ley de Lenguas en vigor, las zonas aragonesas donde se habla catalán están claramente identificadas por estudios elaborados por filólogos del centro universitario desde hace años.
“No hay discusión, la zona catalanoparlante en Aragón está muy bien determinada, incluso hay acuerdo en determinar de dónde proceden algunas lenguas híbridas o mixtas; si tienen una base aragonesa o catalana”, subraya.
Por ello, para Giralt es “inadmisible” que la actual Ley de Lenguas no reconozca la realidad lingüística del territorio y considera una “buena noticia” la derogación anunciada por el Gobierno de Aragón. A partir de ahí, indica, habrá que esperar a conocer la propuesta del Ejecutivo autonómico, si prevé volver a la ley aprobada en 2009 por el Gobierno socialista o plantea una nueva.
“Reconocer la cooficialidad solo en aquellas zonas en las que se habla catalán y aragonés, sería un punto importante que debería contener una nueva Ley de Lenguas, pero me da la sensación de que no van a dar ese paso”, precisa.
Se calcula que en Aragón hay cerca de 10.0000 personas que hablan alguna variedad de hablas altoaragonesas y alrededor de 40.000 catalanoparlantes, según los datos aproximados facilitados por Rosa Castañer y Javier Giralt, respectivamente.
.@natxosorolla parla sobre l’estat del català a l’Aragó a l’especial 11-S de @sapienscat http://t.co/iKOLV83ugX pic.twitter.com/RiQYZhLc4O
— Llengua catalana (@llenguacatalana) September 15, 2015
A partir de les notes de Pedro J. Bel, es va saber que el 16 de desembre de 1923 l’alcalde de Fórnols demanava un doctor per a la vila amb un anunci a La Vanguardia, i que hi especificava que la població era “de habla catalán”:
Per a Artur Quintana, que situa l’origen de la denominació pejorativa de xapurriau a principis del XIX, això significaria que no és fins després de la Guerra Civil que es consolida la denominació de xapurriau. Una prova més que tomba allò de sempre li ham dit xapurriau i el xapurriau dels iaios dels nostres iaios
La responsable de Educación del PP ha opinado que Lambán crea problemas donde no los hay .
Origen: El PP calcula que recuperar la Ley de Lenguas de 2009 costaría la friolera de 40 millones
El Partido Popular ha calculado que derogar la actual Ley de Lenguas de Aragón de 2013 para recuperar la legislación aprobada en 2009, supondría “la friolera” de 40 millones de euros, contando con los traductores que se necesitarían en instituciones y centros públicos, el gasto que se llevaría a cabo en centros educativos, así como los cambios en topónimos, en el Boletín Oficial de Aragón y en carteles de carreteras y calles, entre otros.
La portavoz de Educación del grupo parlamentario del PP en las Cortes de Aragón, María José Ferrando, ha expresado su sorpresa ante el anuncio, de lo que ha calificado como “otro desatino”, del presidente del Gobierno autonómico, Javier Lambán, de derogar la Ley de Lenguas de Aragón y recuperar la legislación de un “Aragón trilingüe” de 2009.
La portavoz popular de Educación en el Parlamento aragonés ha explicado que atendiendo a las cifras aportadas por expertos de la Universidad de Zaragoza, de los 1,3 millones de aragoneses, el 95% “tienen como lengua materna el castellano”, y unos 45.000 utilizan las variedades dialectales de la zona oriental. Además, ha subrayado que de esos 45.000 aragoneses, el 75% “rechazan” la cooficialidad con el catalán.
Ferrando ha argumentado que “la lengua no es un problema, ni una inquietud, ni siquiera para los nacionalistas” y ha agregado que el presidente autonómico “crea problemas donde no los hay” y trata de agradar a los grupos parlamentarios “que le dieron el poder”. “En este caso”, ha apuntado Ferrando, “le toca satisfacer a CHA”, derogando una ley que “preocupa muy poco a la población”.
En rueda de prensa ha opinado que tras dos meses en el poder del presidente autonómico, “aún no sabemos nada de su política educativa y cultural” y ha añadido que “da la sensación de que va a golpe de impulso”.
Ferrando ha manifestado que desde el PP se rechaza “hacer cooficial la fabla, que no el aragonés, y el catalán” porque “supone erradicar nuestro rico patrimonio”. Asimismo, ha urgido al Gobierno autonómico a que “se ponga a trabajar en lo que importa”.
Origen: Adéu al LAPAO | Griselda Oliver i Alabau
/ 3.09.2015
Aquest dimecres el president aragonès, Javier Lambán, ha anunciat que “tan ràpid com sigui possible” el Govern d’Aragó presentarà una iniciativa per derogar l’actual Llei de Llengües (3/2013) aprovada per l’anterior govern i que va causar una gran polèmica per evitar el terme català i aragonès per referir-se a aquestes llengües. Aquest anunci s’ha fet després que el president socialista s’hagués reunit amb el socialista català Miquel Iceta.
Així mateix, Lambán ha aclarit que el seu objectiu és tornar a anomenar castellà, català i aragonès les tres llengües del territori després que el govern del PP i del PAR haguessin fet “el rídicul més espantós”, d’acord amb El heraldo. Segons el president d’Aragó, aquesta és una realitat que cal reconèixer. A més a més, ha afegit que cal que es faci “un exorcisme de vells fantasmes” i de “vells complexos d’inferioritat” alimentats per alguns sectors de la societat, els quals s’han negat a reconèixer “realitats absolutament palmàries”.
D’aquest anunci se’n desprenen, doncs, diverses lectures. Segons el sociòleg Natxo Sorolla, el fet que l’anunci s’hagi fet al costat d’un polític català té una molta rellevància, ja que es tracta d’un anunci que lliga amb la campanya electoral catalana. Però a més a més, l’anunci de la derogació “se situa més aviat en direcció a un públic exterior a Aragó que no pas a la resolució del conflicte polític que viu Aragó en la gestió de les minories lingüístiques”, afirma Sorolla.
Per a ell, doncs, obrir un altre debat parlamentari sobre les llengües és innecessari: “Amb una definició clara que LAPAO és català i que LAPAPYP és aragonès, es disposa de del cos legislatiu bàsic que donava la Llei del 2009, però no es farà així i segurament hi haurà un debat públic i parlamentari”. En aquests moments, obrir un debat polític sense un consens previ “pot provocar debats públics entre els qui donen suport al Govern, que acaben perjudicant les llengües”. Sorolla és de l’opinió que “cal normalitzar la difusió mediàtica de la presència i vitalitat de les dues llengües per evitar els conflictes com els que s’iniciaran una altra vegada”, perquè aquests debats no només “creen inseguretat i transporten les polèmiques agres sobre els parlants, els centres educatius, etc., sinó que empitjoren la normalització de les dues llengües”.
Situació lingüística a Aragó
De fet, no ha estat fins a principi del segle XXI que s’ha formulat la primera llei que s’ocuparà de vetllar per la llengua catalana i aragonesa a l’Aragó, tal com subratlla Miquel Àngel Pradilla a La catalanofonia. “És important destacar que l’anomenada «Llei de Llengües» es va elaborar en un escenari de conflictivitat important. La seua aprovació, amb els vots favorables del PSOE i de la Chunta Aragonesista (CHA), va arribar amb vint-i-sis anys de retard i amb unclima de força tensió social i política impulsat pels partits a l’oposició del Goern aragonès, el PP i el PAR”, continua Pradilla. El 2013 aquesta llei, com ja sabem, va ser substituïda per la nova Llei de Llengües impulsada pel PAR i pel PP i que va ser l’origen de la famosa denominació del LAPAO i LAPAPYP per al català i l’aragonès, respectivament.
Així, doncs, encara que la derogació de la Llei de Llengües és una bona notícia, tanmateix, la situació del català a la Franja continua sent molt delicada. És cert que les dades demostren, tal com va exposar Natxo Sorolla durant les Jornades de Llengua i Societat que van tenir lloc aquest mes de juliol a l’Ateneu Barcelonès, que l’ús del català i del castellà es troba en una mesura equilibrada, però “és essencial posar l’accent en les llengües en el sistema educatiu, perquè en el cas del català les noves generacions estan iniciant processos de substitució lingüística que només amb el sistema educatiu podran ser gestionats”, sosté Sorolla. “A més a més, en el cas de l’aragonès, cal resoldre el consens sobres les normatives lingüístiques i engegar sistemes d’alfabetització en les zones d’ús històric”.
Segons les últimes dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics del 2013, el català és la llengua inicial del 52,2% de la població, el 51,4% s’hi identifica i el 49,6% la fa servir com a llengua habitual. Així mateix, el català es manté estable en la transmissió intergeneracional, tant pel que fa a la llengua que els fills fan servir amb els pares (52,7%), com pel que fa a la llengua que els pares fan servir amb els fills (54%). Ara bé, segons els percentatges d’ús de la llengua, només el 9,4% l’utilitza sempre i un 23% no la fa servir mai.
Tot i que això demostra una certa vitalitat de la llengua, val la pena recordar aquestes paraules de Pradilla (La catalanofonia, 2015: 98). “Val a dir que la sobtada activitat legislativa contemporània ocasionada per l’aprovació de les dues lleis referides anteriorment ha conflictivitzat extraordinàriament la gestió de les llengües a la comunitat aragonesa. Ens trobem instal·lats, doncs, en un escenari gens propici per a l’activació de polítiques favorables a la rehabilitació del català en un territori on la vitalitat de la llengua en el paisatge lingüístic quotidià contrasta amb la seua precarietat en les comunicacions institucionalitzades.”
La Plataforma per la Llengua va presentar l’informeCAT 2015, 50 dades sobre la llengua catalana, a Prada de Conflent en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE). En aquest informe s’inclouen algunes sobre la salut del català arreu dels Països Catalans, així com situacions específiques d’atacs contra la llengua agrupades en diferents àrees temàtiques com la cultura, l’educació o la justícia.
Les 50 dades que recull l’informe d’enguany fan un esforç per ampliar i tenir present la situació del català a tot el domini lingüístic. La situació és desigual, però el que sí que és constant és la persistència i l’increment de la pressió del govern espanyol, i de l’Estat espanyol, en contra de la llengua. No només es recullen dades relatives a l’àmbit educatiu, sinó també en el de la (manca de) reconeixement que de forma singularment preocupant afecta als drets lingüístics dels catalanoparlants de la Franja.
Continuar llegint a… La Plataforma per la Llengua alerta de la situació del català a la Franja a l’InformeCAT 2015 – Lo Reguer
Origen: Llibertat.cat
Ahir, el diari Ara publicava un article “El català lluita per sobreviure a la Franja de Ponent” reproduït a Lafranja.net. L’article es feia ressò de les conclusions que s’extreuen de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població -impulsada per la Generalitat en col·laboració amb Campus Iberus-, que mostra com l’ús social del català a la zona s’ha reduït un 21% en deu anys i el 2014 només un 50% de la població en feia un ús habitual. Aquesta reducció ha provocat que l’ús general del català i el del castellà siguin pràcticament iguals en una zona amb poca presència del català a les escoles i als mitjans de comunicació.
El sociolingüista Natxo Sorolla explicava a l’ARA, “Els canvis demogràfics són els principals motius sobre la reducció de l’ús social del català a la Franja”. Sorolla atribueix aquest descens als canvis sociolingüístics relacionats amb l’augment de la immigració -uns 17,6 punts percentuals els últims deu anys- procedent sobretot de fora de l’estat espanyol, i a la reducció dels catalanoparlants -18,3 punts percentuals- que pertanyen a les generacions d’edats més avançades. Malgrat aquest descens i segons la mateixa enquesta, el 80,4% de la població de la Franja sap parlar el català, el 93,9% l’entén i el 75,3% el sap llegir. Només el 41,8%, però, el sap escriure.
Sorolla també alerta del perill que l’ús del castellà sigui el mateix que el del català. “Fins ara els catalanoparlants eren majoria, però el fet que el castellà s’hagi situat al mateix nivell d’ús perjudicarà el català. Només aprenen el català els joves que el parlen a casa. Els nouvinguts o castellanoparlants no l’aprendran perquè a l’escola és una assignatura optativa i només els pares decideixen si l’estudien o no”, afegeix.
Origen: L’evolució del català a la Franja 2004-2014 | Xarxes socials i llengües
L’evolució del català a la Franja 2004-2014 30 juliol 30UTC 2015
Fa uns dies es va presentar l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (diapositives 38-62). Amb esta ferramenta es pot començar a analitzar l’evolució sociolingüística del territori durant l’última dècada. Lo canvi més important és lo canvi demogràfic, per l’entrada de nova població. Però l’explotació aprofundida segurament que mos donarà resultats més interessants a nivell sociolingüístic. De moment, aquí teniu les conclusions de la primera anàlisi.
- A la Franja, la població autòctona dels territoris de llengua catalana és de 7 de cada 10 enquestats, amb un important increment de població al·lòctona, de 17,6 punts percentuals en 10 anys.
- Gran part dels canvis sociolingüístics tenen a veure més amb l’increment de població al·lòctona que no pas amb canvis estructurals en el comportament sociolingüístics de la població autòctona.
- L’any 2014 el català és la llengua inicial de la meitat de la població, havent-hi fins a un terç de castellanoparlants inicials i una dècima part de població al·loglota.
- La reducció de catalanoparlants inicials (–18,3 punts percentuals) té una intensitat similar al decrement proporcional de població autòctona.
- El coneixement oral de la llengua és molt superior al volum dels seus parlants inicials, abraçant fins a un 80,2% de la població
- Al conjunt de la Franja s’estima un volum de 33.743 parlants
- Aquesta proporció s’ha reduït 8,4 punts durant la dècada, assolint-se també el 5,9% de població que no entén la llengua
- Pràcticament la meitat dels seus parlants declara no saber escriure la llengua.
- El nivell d’ús del català en general s’ha reduït, i actualment el grau d’ús és similar al del castellà (49,9% i 46,5%, respectivament).
- La proporció de població que no usa gens el català s’apropa a una quarta part.
- Pel que fa als indicadors de la vitalitat de la llengua, les diferències entre la llengua inicial i la llengua d’identificació, indiquen que la major part de catalanoparlants s’identifica amb la seua llengua inicial, en unes proporcions similars a les que ho fan també els castellanoparlants.
- Pel que fa a la transmissió intergeneracional de la llengua, s’observa estabilitat en la transmissió del català, reproduint-se la llengua a nivell familiar, tal com també ho fa el castellà, i fins i tot les llengües altres i combinacions.
- Alguns resultats apunten que la intensitat del manteniment familiar del català s’ha reduït, encara que de forma molt matisada, mentre que el castellà ha recuperat algunes pèrdues que tenia una dècada abans.
- Finalment, en les denominacions que els enquestats donen a la seua llengua s’observa com s’ha incrementat l’ús del terme acadèmic català, fins assolir la primera posició (44,6%), ocupant les denominacions pejoratives i localistes posicions més secundàries.
La Consejera de Educación, Mayte Pérez, ha respondido a las preguntas de los lectores de Heraldo.es.
La persona que ocupe del cargo de Dirección General de Política Lingüística debería tener amplitud de miras, sensibilidad y voluntad de diálogo con las asociaciones implicadas con el aragonés. Pido para el aragonés:
- Una Ley de Lenguas consensuada, que cite las tres lenguas de Aragón y las distintas variedades de aragonés por su nombre.
- Una autoridad lingüística para el aragonés -estudio, academia, instituto-, de filólogos, escritores, independiente, etc.
- Una ortografía científica, flexible con las variedades, etc.
- Apoyar la enseñanza.
- Socialización y promoción del aragonés.
Saludos. (José Maria Satué)
Mayte Pérez: Gracias José María por sus aportaciones. Coincido plenamente en su análisis en cuanto a la aptitud y actitud que el nuevo Director General de Política Lingüística deberá acreditar y demostrar. Estoy convencida de que así será.
Origen: https://drive.google.com/file/d/0B6kF4wPsGjnYSnpi… – Institució Cultural de la Franja de Ponent
Tenim el plaer de presentar-vos -a l’ enllaç superior- l’ excel.lent i documentat treball titulat “Albelda, una pugna entre sentiment i llengua”, elaborat per Iris carnicé Blanco, el qual ha estat guardonat amb el “Premi extraordinari de batxillerat al millor treball de recerca 2015” per l’ institut Torre Vicens de Lleida.
https://drive.google.com/file/d/0B6kF4wPsGjnYSnpib0hLd2FvZUxQOXNQNXZTbkQzSm8zMF9j/view
Origen: Fuellas 227 – Consello D’a Fabla Aragonesa
Ya son prestas as zagueras Fuellas, as 227, fendo repaso a las luengas menazatas d’Europa con un amplo treballo de 20 planas feito por Francho Nagore Laín e buena cosa d’informazions, entre atras, o recuerdo a o escritor en aragonés, Roberto Cortés.
Origen: Informe 2014 sobre la situación de la lengua aragonesa
Informe 2014 sobre la situación de la lengua aragonesa
REA participa en este documento trilingüe, que analiza la situación actual del aragonés
El Informe será presentado durante el XXIV Congreso de Lenguas y Culturas Europeas Amenazadas
El Obserbatorio de l’aragonés (constituido por profesores de la Universidad de Zaragoza) da a conocer en cada momento la problemática del uso de la lengua en diversos aspectos (enseñanza, número de hablantes, administración), así como su situación jurídica, y detecta incumplimientos y buenas o malas prácticas. También da a conocer la situación de la investigación sobre el aragonés en diferentes áreas del saber; compara los usos lingüísticos en la sociedad a lo largo del tiempo, facilita la medición y la valoración del impacto de las actuaciones en materia de lengua, y orienta medidas a favor de esta en los ámbitos en que sea más necesario. Además de otros informes sectoriales y coyunturales, el Obserbatorio elabora un informe general anual, como este de 2014.
El Informe añal 2014 sobre a situazión de a luenga aragonesa, editado por la Fundación Gaspar Torrente, cuenta con la participación, junto a REA, de la Association pour les Langues et Cultures Européennes Menacées, Consello d’a Fabla Aragonesa, Gara d’Edizions, Instituto de Estudios Altoaragoneses y SC Aladrada. El libro, de 90 páginas en aragonés, castellano e inglés, será presentado en el transcurso del XXIV Congreso de Lenguas y Culturas Europeas Amenazadas (Uesca, 23 a 25 de julio).
Origen: L’ús del català a la Franja es redueix un 14% en 10 anys – Racó Català
Els primers resultats de l’Enquesta d’usos lingúístics de la població (EULP), impulsat per la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb Campus Iberus, conclouen que el 80,2% de la població de la Franja sap parlar català, el 94,1% l’entén i el 74,7% el sap llegir. Pel que fa a la competència escrita, és molt més baixa: només el 41,2% de la població de la Franja sap escriure en llengua catalana.
Però els resultats no són tots optimistes. I és que l’estudi també destaca que l’ús general del català ha passat del 64,4% de l’any 2004 al 50,3% el 2014, cosa que demostra en 10 anys una reducció força significativa dels parlants de català a la Franja. Un altre ítem que l’estudi posa sobre la taula és que el 44,6% dels enquestats utilitzen el terme “català” per referir-se a l’idioma i suposa una reducció de denominacions locals.