Skip to content

Archive

Category: Recerca

Documento1.qxd

El divendres 19 de desembre (19h) es presenta el Seminari Aragonès de Sociolingüística a Saragossa, amb la publicació del llibre d’Actes del Grup de Treball de Llengües i Identitats a les II Jornades Aragoneses de Sociologia. L’acte tindrà lloc a la Diputació Provincial de Saragossa (Institución Fernando el Católico) i comptarà amb la presentació de D. Pedro Rújula, director de Prensas de la Universidad de Zaragoza, i D. Chusé Aragüés, editor de Gara d’Edizions, i dels coordinadors del llibre, Chabier Gimeno i Natxo Sorolla. A més, l’acte comptarà amb dues ponències: Josep Espluga farà una exposició sobre les representacions mediàtiques de la premsa aragonesa en aprovar-se la Llei de Llengües de 2013 i Ceci Lapresta explicarà el seu estudi sobre llengua i identitat en els dominis de l’aragonès i el català.

Lloc: Aula de la Institución Fernando el Católico, entrada pel carrer 5 de de Marzo, número 8.

Cartell de l’acte.

Fitxa del llibre.

Institución Fernando el Católico – Ver actividad.

En torno a la Filología aragonesa (11/11/2014) Zaragoza, 20 y 21 de noviembre de 2014 documento relacionado Programa

L’enquesta sobre els usos lingüístics del català.

  •   Carles Sancho

 

La Generalitat de Catalunya el passat més d’octubre va demanar col·laboració al Govern d’Aragó per realitzar una enquesta sobre l’ús la llengua catalana en el nostre territori.

Fa 10 anys que es va fer el mateix i hi haver una entesa entre les dos administracions veïnes sense cap problema, tal com creiem que ha de ser. Recordem que el 2004 governava l’Aragó la coalició PSOE-PAR. Ara l’executiu ha canviat de pensament i diu que no hi col·laborarà. Des dels diaris la notícia es veu de manera diferent segons la ideologia dels rotatius. Així l’Heraldo de Aragón els titulars ja donen la raó al govern aragonès i afegix més llenya al foc: “Catalunya vol annexionar-se l’Aragó Oriental en una enquesta lingüística. L’Executiu es nega i diu que “Catalunya acaba on comença Aragó””. L’ABC busca uns titulars molt pareguts: “La Generalitat promou una enquesta sobre el catalanisme fora de Catalunya. En ple desafiament independentista, estén l’estudi “estadístic” a territoris amb la idea dels “Països Catalans””. Mentre que al Diario de Teruel redacta el titular de la notícia d’una manera ben diferent a la de l’Heraldo i l’ABC: “La Generalitat realitza una enquesta de usos lingüístics en la zona oriental d’Aragó. El departament d’Educació d’Aragó rebutja “col·laborar” en l’estudi este mes d’octubre, a pesar que fa 10 anys l’enquesta va ser conjunta”. En la mateixa línia de moderació se situa el Periódico de Aragón: “Aragó nega el permís a la Generalitat per una enquesta sobre el català”. Dies després de la negativa de l’executiu aragonès de participar en l’enquesta, un grup d’investigadors universitaris van escriure un article que va publicar el mateix Heraldo a favor de la necessària col·laboració entre els territoris per conèixer l’estat de les llengües a l’Aragó. Cal Concòrdia i Compromís per a l’entesa entre veïns i sobra… la mala lleit.

Diversitat de llengües i benestar lingüístic. Conferència: El català de la Franja a càrrec de Ramon Sistac (UdL/IEC)

 

 

Inici:
04/12/2014 18:00
Fi:
04/12/2014 20:00
Lloc:
Centre Cultural La Mercè
Inscripcions:
Al Centre Cultural La Mercè – E-mail: ccm@ajgirona.cat – www.girona.cat/ccm

En el marc del cicle de conferències Diversitat de llengües i benestar lingüístic que organitza l’Observatori de les Llengües d’Europa i de la Mediterrània de la UdG, el proper dijous 4 de desembre, a les 6 de la tarda al Centre Cultural La Mercè de Girona el professor de la Universitat de Lleida i membre de l’Institut d’Estudis Catalans Ramon Sistac pronunciarà la conferència amb títol El català a la Franja.

David Marin – Lo lleidatà | Nació Lleida.

Lo lleidatà

«Aquí a Lleida he descobert barcelonins que m’han hagut d’ensenyar la partida de naixement per convèncer-me que no són lleidatans, de tant bé que parlen “lo lleidatà”»

David Marin | Actualitzat el 02/12/2014 a les 10:45h

Fa sis anys que visc a les terres de Ponent i ja em començo a trobar en aquella situació en què a Barcelona em diuen que parlo “una mica com de Lleida”, i a Lleida em diuen que no, que de cap manera, que parlo de Barcelona i mai no deixaré de fer-ho. I jo ja no em sento ni dels uns ni dels altres. La meua (o hauria de meva?) identitat lingüística em va abandonar en el voral de l’A2, a mig camí de Barcelona i Lleida, en una Panadella lingüística situada en terra de ningú.

A la gent de Ponent li sap molt de greu que els ponentins emigrats a Barcelona abandonin l’accent i les expressions genuïnes. La més alta expressió d’aquest malestar l’he observat quan parlen de la pobra Mari Pau Huguet, a qui jo sempre havia trobat un deix lleidatà magnífic però que, pel que es veu i segons els més contundents defensors de la parla de Ponent, no era més que una versió aigualida i acomplexada del seu veritable lleidatà.

De la meva (o hauria de dir meua?) modesta experiència puc dir que no hi veig acomplexament, en aquest procés, sinó un mimetisme natural que el parlant adopa quan conviu en una altra zona lingüística. Aquí a Lleida he descobert barcelonins que m’han hagut d’ensenyar la partida de naixement per convèncer-me que no són lleidatans, de tant bé que parlen “lo lleidatà”.

El problema és que d’aquesta riquesa natural, que els parlants ens intercanviem sense ni adonar-nos-en, l’administració no en té prou cura. Durant molts anys TV3 va fomentar un estàndard de català central no barceloní entre els seus presentadors (per locutar una notícia era més fàcil ser de Mataró, Terrassa o Igualada que no pas de les exòtiques Girona, Lleida o Tortosa), fins que van corregir aquesta tendència. També a l’escola, encara avui han de ser associacions externes com Parla Pallarès les que facin entrar a l’aula les variants pròpies. De tot això en parlaran avui dimarts a les 7 de la tarda al Cafè de l’Escorxador, i segurament de manera contrària a com ho he fet jo, en Ferran Montardit, autor del genial Lo lleidatà és fàcil, i el filòleg Ramon Sistac. No vos ho perdeu, sisquere!

David Marin
Sóc ponentí nascut a Barcelona (1974). Periodista, amb perdó, escric a El Punt Avui sobre Lleida, Ponent i el Pirineu. Ara també aquí. De tot excepte premsa del cor, però tot és parlar-ne. Les reclamacions a Twitter: @dvmarin

El Grup de Treball “Lenguas e identidades” publica llibre | Lo Finestró.

78_PORTADA_ACTAS

S’acaba de publicar el llibre Actas de las II Jornadas de Sociología, pel Grup de Treball “Lenguas e identidades”, coordinat per Chabier Gimeno i Natxo Sotolla, i editat per Gara de Edizions

En coedició amb la Institución Fernando el Católico i Prensas de la Universiad de Zaragoza.

 “Les llengües i la societat van lligades des de la seva fundació. Si alguna cosa diferencia els éssers humans de la resta d’animals és la complexitat del seu llenguatge. Si alguna cosa diferencia la Prehistòria de la Història és la capacitat d’escriure. Si alguna qüestió caracteritza els individus en societat és la comunicació entre individus. I tot i que les llengües són instruments de comunicació, també són molt més que això. Són vehicles de la cultura, són components de la identitat i són capitals d’intercanvi en el mercat social. Només des d’aquest prisma es pot entendre la reiterada presència de les llengües i les identitats en el debat públic aragonès: les lleis de llengües, els col·legis bilingües, les llengües de la immigració o la integració cultural de l’èxode aragonès.

En aquest context s’emmarquen les comunicacions presentades en el grup de treball “Lenguas e identidades” de les II Jornadas Aragonesas de Sociologia que aquesta publicació compila. S’inclouen treballs sobre la relació entre llengües i societat a Aragó, tractant camps tan diversos com l’ús, les actituds i les identitats lligades a l’aragonès i al català, així com a les seues àrees de transició i a la resta del país, prestant una atenció especial als àmbits vitals per a aquestes llengües, com ara el professorat, els mitjans de comunicació i Internet.”

“Gara d’Edizions ye una editorial d’Aragón espezializada en a publicazión y traduzión ta l’aragonés de libros d’autors clasicos y clasicos mudernos con a intinzión de que a luenga aragonesa, minoritaria y minorizada, pueda estar emplegada en a leutura d’obras literarias unibersals.”

CARMETA – YouTube.

Documental realizado por Nanuk P.A. por encargo del Ayuntamiento de la Villa de Benasque en torno a la obra y figura de Carmen Castán Saura, ganadora del I Premio “El Chulet del Patués”. Este galardón fue instaurado en el año 2012 por el consistorio benasqués para premiar a los defensores y difusores de la lengua propia del Valle de Benasque. A destacar la presencia de la voz del actor José Sacristán, que asistió a la Muestra de Cine Invisible de Benasque y accedió amablemente a colaborar en el rodaje con los chicos del taller de video de la muestra.

Un ajut de l’IEBC per a continuar amb els rols sociolingüístics de la Franja | Xarxes socials i llengües.

 

Premiats de l’any 2013

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca enguany lliurava les XXV Beques Amanda Llebot, i el seu jurat ,format per professors del Baix Cinca, va tenir a bé concedir-me l’ajut per a seguir amb la recerca sobre els rols sociolingüístics dels adolescents del Baix Cinca.

La gala de les concessions, que van fer a Villella de Cinca, em va omplir per totes bandes.  Perquè el grup de teatre de Saidí, premiat per representar una obra en català, va fer una performance en directe. Perquè, tal com van dir els altres premiats per la normalització lingüística, el Club d’Atletisme del Baix Cinca, és significatiu que es premie coses que haurien de ser normals, com usar la llengua pròpia del territori en la comunicació de l’entitat. Perquè per fi vaig poder conèixer a Jacinto Bonales, que a més de també premiat, és historiador assentat a Mequinensa, amb un excel·lentíssim bloc sobre història local: Al-Miknasiyya.

També ho vaig passar molt bé en Villellans i Saidinencs, dos pobles que m’expliquen les seues eternes disputes de veïns. L’alcaldessa de Villella no només era una rara avis pel partit al que representava, el PAR, un fet molt estrany de Massalió per amunt. És que a més, com és habitual, entre pobles veïns l’enemistat era tal que l’alcaldessa de Villella era de Saidí ;) També Saidí m’ha cridat sempre l’atenció, com me l’han cridat altres pobles rara avis de la Franja: Mequinensa, La Codonyera.. i Pena-roja ;)

En definitiva, molt agraït a l’IEBC per esta oportunitat per no haver de posar tants diners de la burtxaca per a fer recerca sociolingüística a la Franja.

Presentació: “Seminari Aragonès de Sociolingüística” i “Actes de les II Jornades Aragoneses de Sociologia” |.

El divendres, 19 de desembre de 2014, es presentarà a la Diputació Provincial de Saragossa (Institución Fernando el Católico) el Seminari Aragonès de Sociolingüística durant l’acte de presentació del llibre d’Actes de les comunicacions del Grup de Treball de Llengües i Identitats de les II Jornades Aragoneses de Sociologia, coordinat per Natxo Sorolla (CUSC-UB) i Chabier Gimeno.

L’acte comptarà amb la presentació de dues ponències: Josep Espluga explicarà les representacions mediàtiques de la premsa aragonesa en aprovar-se la Llei de Llengües de 2013 (PP-PAR) i Ceci Lapresta exposarà el seu estudi sobre llengu i identitat en els dominis de l’aragonès i el català.

Cartell de l’acte

Libros – II JORNADAS ARAGONESAS DE SOCIOLOGÍA – Gara d’Edizions – Gara d’Edizions.

 

Imachen de portalada d'o libro

170 Pachinas

g de peso

Formato de 17 x 24 cm

Añada d’edizión: 2014

Colezión: Ainas

ISBN: 978-84-8094-069-6

GRUPO DE TRABAJO “LENGUAS E IDENTIDADES” Coord. Chabier Gimeno y Natxo Sorolla

II JORNADAS ARAGONESAS DE SOCIOLOGÍA

Coordinador

PBP:20 EUR

Crompar

Leyer-ne una abanza

EN COEDICIÓN CON LA INSTITUCIÓN FERNANDO EL CATÓLICO y PRENSAS DE LA UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA

Las lenguas y la sociedad van ligadas desde su fundación. Si alguna cosa diferencia a los seres humanos del resto de animales es la complejidad de su lenguaje. Si algo diferencia la Prehistoria de la Historia es la capacidad de escribir. Si alguna cuestión caracteriza a los individuos en sociedad es la comunicación entre individuos. Y a pesar de que las lenguas son instrumentos de comunicación, también son mucho más que eso. Son vehículos de la cultura, son componentes de la identidad y son capitales de intercambio en el mercado social. Tan solo desde este prisma se puede entender la reiterada presencia de las lenguas y las identidades en el debate público aragonés: las leyes de lenguas, los colegios bilingües, las lenguas de la inmigración o la integración cultural del éxodo aragonés.

En este contexto se enmarcan las comunicaciones presentadas en el grupo de trabajo “Lenguas e identidades” de las II Jornadas Aragonesas de Sociología que esta publicación compila. Se incluyen trabajos sobre la relación entre lenguas y sociedad en Aragón, tratando campos tan diversos como el uso, las actitudes y las identidades ligadas al aragonés y al catalán, así como a sus áreas de transición y al resto del país, prestando una atención especial a los ámbitos vitales para estas lenguas, tales como el profesorado, los medios de comunicación e Internet.

Utilització política de la llengua | Lo Finestró.

Utilització política de la llengua

(Publicat al Diario de Teruel, columna de Lo Cresol)

Davant d’una carta de la directora General de Política Lingüística de Catalunya demanant al seu equivalent de Política Lingüística del govern d’Aragó un representant per a formar part de l’equip tècnic de seguiment de l’enquesta d’usos lingüístics de la Franja, tal com es va fer el 2004, la resposta i la reacció de la Consellera de Cultura d’Aragó ha estat un veritable disbarat. En la resposta de la senyora Serrat es deia que Aragó declinava la demanda catalana amb l’argument de que l’enquesta no era d’interès per a la regió. Cap persona amb dos dits de front i mínimament responsable no hagués pogut contestar de pitjor manera. Tot i que les declaracions de la senyora Serrat als mitjans de comunicació van ser pitjors encara. Atès que la directora General de Política Lingüística de Catalunya feia referència a Catalunya i després deia que l’any 2004 unes enquestes similars es van fer també als altres territoris i comunitats, la senyora Serrat va manifestar: “Catalunya acaba on comença Aragó. Així de clar i així de simple. És absolutament inacceptable que una vegada més la Generalitat intenta annexionar-se el territori de l’Aragó Oriental”…”Ho fan amb els mapes del temps que emeten a la televisió i amb els llibres de text “…”un nou intent de tergiversació de la realitat territorial, cultural i històrica”…”respecte per a Aragó, on hi ha en vigor una llei que pretén defensar les diferents modalitats lingüístiques”…”aquesta nova ofensa traspassa l’àmbit educatiu del seu departament i la presidència de la Comunitat ja és coneixedora de la situació”. Si tot això no és una bogeria, què és? És una estupidesa? És producte de la rancúnia anticatalana? És una manca absoluta d’autoestima? Comentant la notícia, el principal diari aragonès de la dreta va fer un “esforç” impagable per al perfecte enteniment d’ambdues comunitats, quan va dir: “Catalunya torna a la càrrega en un nou intent annexionista i d’ingerència”…”és ara la Generalitat qui intenta apropiar-se de mig centenar de municipis de l’Aragó Oriental”…”municipis que situa a Catalunya”. Qui la pot dir de més grossa? No calen més comentaris.

Presentem el Seminari Aragonès de Sociolingüística i les actes de llengua i Identitat a les les II Jornades | Xarxes socials i llengües.

 

El divendres 19 de desembre presentem a Saragossa el Seminari Aragonès de Sociolingüística amb la presentació del llibre d’Actes de les comunicacions del Grup de Treball de Llengües i Identitats a les II Jornades Aragoneses de Sociologia. L’acte tindrà lloc a la Diputació Provincial de Saragossa (Institución Fernando el Católico) i comptarà amb la presentació de dos ponències: Josep Espluga ens explicarà les representacions mediàtiques de la premsa aragonesa en aprovar-se la Llei de Llengües de 2013 (PP-PAR) i Ceci Lapresta explicarà el seu estudi sobre llengua i identitat en els dominis de l’aragonès i el català. Us enganxo tota la informació sobre l’acte:

SeminariSL Cartell del Seminari (pdf)

Primera sessió del SEMINARI ARAGONÈS DE SOCIOLINGÜÍSTICA  – ASSOCIACIÓ ARAGONESA DE SOCIOLOGIA –

Divendres, 19 de desembre de 2014, 19’00 h.

Lloc: Institución Fernando el Católico (Diputación Provincial de Zaragoza). Cinco de Marzo, 5 (Zaragoza).

Presentació del llibre “Actas de las II Jornadas Aragonesas de Sociología. Grupo de Trabajo Lenguas e Identidades”. Coordinat per Natxo Sorolla i Chabier Gimeno.

Ponència: Representaciones mediáticas y metáforas sobre la ley de lenguas (3/2013) utilizadas en la prensa aragonesa. Josep Espluga.

Ponència: Lengua e identidad en el dominio lingüístico del aragonés y el catalán. Ceci Lapresta-Rey.

SEMINARI ARAGONÈS DE SOCIOLINGÜÍSTICA / SEMINARIO ARAGONÉS DE SOCIOLINGÜISTICA / SEMINARIO ARAGONÉS DE SOCIOLINGÜÍSTICA

 

Aragó és un territori plurilingüe i pluricultural. I aquesta fet implica realitats socials complexes.

A les científiques i científics socials aragonesos ens interessa l’efecte que la nostra societat té sobre les llengües. Processos que van, entre d’altres, des de les diferents categoritzacions dels aragonesos i aragoneses pel fet de parlar diferents llengües o varietats lingüístiques, fins les xarxes socials en les que aquestes llengües es troben immerses.

Ens interessa, en definitiva, la sociolingüística en un sentit ampli.

D’es d’aquest Seminari volen estar atents, des de diferents sensibilitats, a l’impacte de les polítiques públiques sobre els territoris bilingües d’Aragó amb llengües minoritàries i minoritzades: el català i l’aragonès.

Sota aquestes premisses creiem necessari generar coneixement sobre la situació sociolingüística d’Aragó, ja que aquesta es troba absolutament subjecta als drets regulats per la legislació, entre d’altres.

Com a científics socials creiem que tenim coses que aportar a la nostra societat, per tal d’aconseguir que la gestió actual i futura del plurilingüisme reflecteixi molt més respectuosament la realitat pluricultural i plurilingüe d’Aragó.

Si estàs interessat o interessada en col·laborar amb nosaltres i/o tens alguna proposta, posa’t en contacte amb qualsevol dels membres del Seminari.

 

SEMINARI ARAGONÈS DE SOCIOLINGÜÍSTICA

Chabier Gimeno.Investigador a la Universidad de Zaragoza. Zaragoza. https://unizar.academia.edu/ChabierGimenoMonterde

Natxo Sorolla.Professor a la Universitat Rovira i Virgili i membre de l’Associació Cultural del Matarranya. Pena-roja (Matarranya). http://xarxes.wordpress.com/

Josep Espluga. Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Centre d’Estudis Lliterans. Alcampell (La Llitera). http://blogs.uab.cat/josepesplugatrenc/

Antonio Eito. Professor a la Universidad de Zaragoza i membre del Consello d’a Fabla Aragonesa. Chacetania.

Ceci Lapresta.Professor a la Universitat de Lleida i soci de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca. Fraga (Baix Cinca).

Miguel Montañés. Professor a la Universidad de Zaragoza. Zaragoza.  

Más de 50.000 personas hablan aragonés.

Más de 50.000 personas hablan aragonés

Según el Instituto Nacional de Estadística, 54.481 personas hablan aragonés, lo que indica que lo hablan o lo conocen más del 4% de los aragoneses. Supone un incremento de más del 84% respecto el último censo que data de 1981. También indica que un 11% de los aragoneses son bilingües.

imprimir correo
Un 11% de los aragoneses son bilingües

Un 11% de los aragoneses son bilingües

Zaragoza.- Más de 30 años han pasado desde que se hiciera el primer censo sobre habla aragonesa. Ahora se han conocido los datos del elaborado en 2011 por el Instituto Nacional de Estadística que revela que el aragonés cuenta a día de hoy con más de 50.000 hablantes.

Este estudio es el primero que recoge el empleo del aragonés en todo Aragón ya que, el último censo realizado hasta la fecha data del año 1981 y no incluía Zaragoza y otras poblaciones. El actual abarca todo la zona geográfica e incluye el “patués” (dialecto del valle de Benasque), y concretamente eleva la cifra de hablantes hasta los 54.481 hablantes.

Los datos están siendo estudiados desde el “Obserbatorio de l’aragonés” formado por una decena de profesionales de la Universidad de Zaragoza, por los sociólogos y profesores de dicha Universidad, los doctores Antón Eito y Chaime Marcuello quienes, en una primera aproximación, destacan que “pese a la muy escasa intervención pública hacia el aragonés, en relación a la enseñanza, la presencia pública, política lingüística y conflictos legislativos…se ha producido un incremento de hablantes”, ya que los últimos datos oficiales, que databan de 1981, cuantificaban en 29.477 los hablantes.

Aunque, también tienen en cuenta que entonces “no se contaba con datos de Zaragoza capital, lo que a la postre ha podido ser determinante porque la explotación de los datos de este último Censo arroja un aumento de 25.004 personas, lo que supone un 84,8% más de lo que indicaba el censo de 1981”.

El 4,09% de los aragoneses conoce el aragonés 

Estos datos oficiales reflejan que el 4,09% de los aragoneses conocen la lengua aragonesa. Esto confirma el éxito de la sociedad civil y de las asociaciones de promoción y defensa del aragonés, que con el esfuerzo personal y altruista de sus miembros son los que están consiguiendo mantener viva esta lengua.

Los datos más desagregados, cuando se hagan públicos, permitirán conocer con más precisión estas cifras ya que por ahora se ignora, por ejemplo, cómo se han computado los datos en los municipios de La Ribagorza, una comarca en la que hay municipios tanto de lengua aragonesa como catalana.

Desde el Observatorio del Aragonés destacan que en este censo se denomine al aragonés y al catalán por su nombre, si bien se han desagregado los datos de quienes dicen hablar “patués” y “chapurreau”. Los primeros pueden incluirse en el dominio lingüístico del aragonés y se circunscribe mayoritariamente a la comarca de La Ribagorza. Los segundos pertenecen al ámbito del catalán, y se concentran, mayoritariamente, en la provincia de Teruel en las comarcas del Matarraña y Bajo Aragón especialmente.

El 11% de los aragoneses son bilingües

Casi el 11% de aragoneses (145.566 personas) repartidos en todas las comarcas de Aragón, afirman tener otra lengua propia además del castellano.

El primer dato que han destacado es que el 43,8% de hablantes (23.894 personas), viven en la comarca de Zaragoza (hay que tener en cuenta que el censo de 1981 no tenía en cuenta Zaragoza), aunque solo suponen el 3,15% del total de su población.

Las comarcas donde se da un mayor conocimiento de la lengua, son las del norte. En el Sobrarbe, con 17,30% de la población (17,56% si se incluye el patués); Jacetania, con el 11,56 % y Alto Gállego, con el 8,84%.

Un análisis más detallado podrá llevarse a cabo cuando se conozcan más datos de La Ribagorza. En esta comarca, si atendemos solo a las personas que se refieren a su lengua como aragonés, el porcentaje ya es elevado, un 12,79%. Pero si sumamos los datos del “patués”, variedad diatópica muy concentrada en esta comarca, los datos se elevan al 27,41%. Y si se sumase el catalán, en esta comarca transfronteriza y multicultural desde sus orígenes los datos nos dan un espectacular 54,55% de la población como bilingüe. Un dato que debería hacer reflexionar a las administraciones responsables.

Estos datos pueden consultarse íntegramente en la página web del Instituto Aragonés de Estadística donde aparecen los datos generales de Aragón, por provincias, por comarcas y de municipios de más de 10.000 habitantes.

El pleito del guiaje ganadero de Ribagorza (1316-1319). Edición y estudio histórico-lingüístico (con María Teresa Moret Oliver) | Guillermo Tomás Faci – Academia.edu.

Abstract:

Estudio y edición del manuscrito conservado en el Archivo de la Catedral de Lérida en el que se recoge el proceso judicial que entre 1316 y 1319 enfrentó a los canónigos y vecinos de Roda de Isábena con los representantes del rey de Aragón a causa de un impuesto que aquéllos se negaban a pagar. El volumen incluye un estudio histórico elaborado por Guillermo Tomás que contextualiza el pleito desde una perspectiva documental y social y un estudio lingüístico desarrollado por María Teresa Moret que profundiza en el valor del texto para conocer el habla viva de la Ribagorza medieval.

Catalunya està envaint l’Aragó | Lo Finestró.

ester franquesa

 

Estic fins als nassos de comentar noticies i actuacions del govern d’Aragó envers la llengua i la cultura, totes elles desgavellades, anticatalanes, agressives, irracionals o anticientífiques. Ho faig novament ara, però no crec que ho segueixi fent per molt temps més per esgotament personal i per un sentiment de ineficàcia i de pèrdua de temps.

 

“Catalunya acaba on comença Aragó”, ha dit la consellera de Cultura d’Aragó. “On acaba la intel·ligència comença l’estupidesa”, dic jo. Fixeu-vos on pot arribar l’estupidesa d’una consellera, d’un govern i, fins i tot, d’una gran part de la població d’Aragó —aquella que els vota o no protesta —seguint el que ha passat últimament.

 

La directora General de Política Lingüística de Catalunya va enviar el 20 d’octubre passat l’escrit que reprodueixo tot seguit. Es comenta que el primer escrit el va fer en català i davant de la no admissió per part del govern d’Aragó, el va enviar novament, però en castellà.

 

“Excmo. Sr. Manuel Magdaleno Peña

 

Director general de Política Educativa y Educación Permanente

 

Departamento de Educación, Universidad, Cultura y Deporte

 

Apreciado director general:

 

El Departamento de Cultura, mediante la Dirección General de Política Lingüística y el Instituto de Estadística de Cataluña (IDESCAT), realiza cada cinco años, la Encuesta de usos lingüísticos de la población, que constituye la mayor muestra estadística oficial para conocer la evolución de los usos lingüísticos en Cataluña.

 

L’Encuesta de usos lingüísticos de la población 3013 es la tercera edición de este estudio, que anteriormente se realizó en 2003 y durante el año 2004 también se llevaron a cabo encuestas similares en los demás territorios y comunidades.

 

Ahora, después de diez años, sería interesante volver a disponer de datos completos con respecto a los usos lingüísticos de las siguientes localidades de Aragón: Matarranya/Matarrña y Mesquí (Arenys de Lledó/Arens de Lledó… [segueix una llista d’una gran part de municipis de la Franja].

 

Os pido que colaboréis en este proyecto con la condición de que el resultado será también de vuestro interés. En este sentido, sería necesario que designarais un representante para formar parte del equipo técnico de seguimiento del proyecto, con la finalidad de que contribuyera al desarrollo de la Encuesta. Si lo consideráis conveniente, podríamos firmar un acuerdo entre ambas instituciones para desarrollar y concretar los términos de esta colaboración.

 

Confío en que, con vuestra participación, la Encuesta será especialmente beneficiosa para ofrecer datos de conocimiento y uso de lenguas.

 

Atentamente,

 

Ester Franquesa i Bonet.”

 

Comentant la notícia, l’Heraldo, fen un esforç impagable, com sempre, per al perfecte enteniment d’ambdues comunitats, diu: “Cataluña vuelve a la carga en un nuevo intento anexionista y de injerencia”… “es ahora la Generalitat quien intenta apropiarse de medio centenar de municipios del Aragón Oriental”…“municipios que sitúa en Cataluña”.

 

dolores serratI la consellera Serrat dona curs a la seua llengua i diu: “Cataluña acaba donde empieza Aragón. Así de claro y así de simple. Es absolutamente inaceptable que una vez más la Generalitat intenta anexionarse el territorio del Aragón Oriental”… “Lo hacen con los mapas del tiempo que emiten en la televisión y en los libros de texto”… “un nuevo intento de tergiversación de la realidad territorial, cultural e histórica”… “respeto para Aragón, donde hay en vigor una ley que pretende defender las distintas modalidades lingüísticas”… “esta nueva ofensa traspasa el ámbito educativo de su departamento y la presidencia de la Comunidad ya es conocedora de la situación”

 

Si tot això no és una bogeria, què és? És una estupidesa? És producte de la rancúnia? És una manca absoluta d’autoestima? No serà que “el cierzo” se’ls emporta dia rere dia el sentit comú. Prou de comentaris per part meua, que els faci el lector.

 

La resposta de l’executiu aragonès va arribar el dimarts 28, mitjançant una alta carta, segons informa ara.cat: “Aragó declina la demanda catalana amb l’argument que l’enquesta no és d’interès per a la regió. La resposta aragonesa ha rebut el suport de Ciutadans Aragó, Compromiso con Aragón y la PANHC. Els tres grups han denunciat la “penúltima” ingerència de la Generalitat en assumptes d’Aragó i han lamentat tant el fet que el nacionalisme català estigui obsessionat en annexionar-se part d’Aragó. Segons els grups, a la Franja es parla aragonès i castellà i només parlen català aquells a qui la pròpia Generalitat paga per aquests efectes.”

 

Quan s’enteraran tots aquest grupuscles i el govern d’Aragó que la veritable qüestió o problema de Catalunya és com “desannexionar-se” de la Franja, d’Aragó i de la resta d’Espanya…

 

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest comte s’acabat.

This website stores cookies on your computer. These cookies are used to provide a more personalized experience and to track your whereabouts around our website in compliance with the European General Data Protection Regulation. If you decide to to opt-out of any future tracking, a cookie will be setup in your browser to remember this choice for one year.

Accept or Deny

La Franja