Estimats amics,
Amb aquesta Lletra de convit els informem de la trobada que tindrà lloc els dies 13 i 14 de juny a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.
Organitzada pel Departament de Filologia Romànica de la UB, s’emmarca dins de les activitats del projecte ParemioRom (FFI20011-24032) i compta amb la col·laboració del Centro Aragonés de Barcelona i la seva Colla de Charradors O Corrinche.
Serà una trobada per a compartir experiències i projectes d’estudi i difusió de la llengua aragonesa.
Si voleu més informació visiteu la pàgina web web de la trobada o envieu un email.
José Enrique Gargallo Gil
Departament de Filologia Romànica de la UB
Pau Arbués Cazo
——————————————————
Biernes, 13 de chunio
Primera ponenzia conbidata, mesa redoncha y comunicazions curtas
Puesto: Sala de Profesors de l’Edifizio Josep Carner
(Facultá de Filolochía de la UB)
9-9:45 oras.
Rechistro d’os participans
9:45-10 oras.
Auto d’ inaugurazión
10-11 oras.
Ponenzia de Ramón de Andrés (Unibersidad d’Obiedo): Medición de fronteras lingüísticas: una aplicación al asturiano y sugerencias para el aragonés.
11-11:30 oras.
Pausa con café
11:30-12 oras.
Presentazión d’a exposizión L’aragonés, lengua biba, a cuentas d’Antonio de la Rosa Botaya (CAB)
12-13:30 oras.
Comunicazions
15:30-17:30 oras.
Comunicazions
17:30-18 oras.
Pausa con café
18-19:30 oras.
Comunicazions
21 oras.
Zena en o Zentro Aragonés de Barzelona
23 oras.
Autuazión mosical en o Zentro Aragonés de Barzelona
Sabado, 14 de chunio
Segunda ponenzia conbidata, mesas redonchas y autibidaz culturals
Puestos: Sede de Alumni UB (Gran Via de les Corts Catalanes, 582) y CAB
10-11 oras.
Ponenzia de Juan Carlos Moreno Cabrera: Dialectología e ideología: el caso del aragonés.
11-13 oras. (Alumni UB)
Mesa redoncha sobre l’aragonés en os meyos de comunicazión y sobre os ligallos arredol l’aragonés, moderata por José Enrique Gargallo
13-14 oras.
Bermú mosical en o CAB
16 oras.
Excursión guiada por os puestos “aragoneses” de Barzelona
El Govern d’Aragó incompleix els terminis de la Llei de llengües | Xarxes socials i llengües.
La segona Llei de llengües d’Aragó prometia una única Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que havia de normativitzar de manera conjunta la lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas i la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas (conegudes popularment com LAPAO i LAPAPYP). Doncs bé, a pesar d’haver fet una llei a gust dels sectors més recalcitrants d’Aragó, el Govern de PP i PAR està incomplint fins i tot els seus propis terminis. Sobre l’únic termini que la Llei imposa a l’Administració, és en referència a la creació d’esta nova acadèmia:
DISPOSICIONES ADICIONALES
Tercera.- Academia.
El Gobierno de Aragón aprobará los estatutos de la Academia Aragonesa de la Lengua en el plazo de ocho meses desde la entrada en vigor de la presente ley y la misma se constituirá en los tres meses siguientes.
La Llei es va aprovar el 9 de maig de 2013, i es va publicar el 24 de maig. Per tant, el 24 de febrer de 2014 s’acabava el termini per a aprovar els estatuts de l’Acadèmia, i el 24 de maig clourà el termini per a crear l’Acadèmia. L’anterior Govern, que havia fet una llei d’acord als principis acadèmics, també va fer tard en presentar el Consell Superior de les Llengües d’Aragó, i no va arribar a complir amb la creació de les Acadèmies del català i de l’aragonè. No imaginem com de complicat serà per al Govern actual trobar, tal com marca la Llei, “personas de reconocido prestigio en el ámbito de la filología, literatura y lingüística, preferentemente doctores, y con preferencia de nativos hablantes, que cuenten con una larga trayectoria en la práctica y el fomento de los valores lingüísticos y literarios propios de la comunidad aragonesa, y en la que estén representadas las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón”. Persones de prestigi en la lingüística i que avalon, tal com diu la presidenta Rudi, que no és català. Serà difícil quadrar la circumferència.
▶ LOS DESAYUNOS TVE: Entrevista a Luisa Fernanda Rudi – YouTube.
A partir del minut 5:42
Vídeo relacionat: APM
Les Homilies d’Organyà no són el text més antic en català | Núvol.
La comarca natural de la Terreta, a cavall del Pallars Jussà i la Ribagorça, reivindica que té textos encara més antics que les Homilies d’Organyà (Alt Urgell). El que més, un jurament feudal de fidelitat. Una història coneguda entre els experts, però no tant entre els amateurs en llengua, ja que a l’escola se segueix explicant que els vestigis més antics de la nostra llengua en format escrit són les Homilies. N’hem parlat a l’Estira la Llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra, amb el cap de l’oficina d’Onomàstica de l’IEC, Joan Anton Rabella.
Les Homilies d’Organyà són del final del segle XII o principi del XIII. Però hi ha uns vuit o nou textos coneguts escrits en català que són més antics. El més vell que és coneix és un jurament de Radulf Oriol a Ramon IV del Pallars Jussà, escrit entre el 1028 i el 1047 en un lloc indeterminat entre Orrit (Pallars Jussà) i Areny de Noguera (Ribagorça), dos pobles separats per uns dos quilòmetres. Sobre tots dos textos parla una exposició itinerant que ha organitzat l’Institut d’Estudis Catalans i que fins no fa gaires dies es podia visitar a Tremp (Pallars Jussà). A l’Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra, n’hem parlat amb el cap de l’oficina d’Onomàstica de la institució, Joan Anton Rabella. Afirma que la mostra Els orígens del català: jo fideles vos seré és “una explicació d’una manera molt divulgativa i breu de quins són aquests textos i de com va néixer la llengua catalana, el moment i el perquè”. Es tracta d’una “documentació antiga, força rica”.
Però la pregunta és: per què, si està més que confirmat que aquests són els documents més antics en la nostra llengua, la majoria de la societat segueix creient que ho són les Homilies d’Organyà? Rabella assegura que aquests documents “fa molts anys que els coneixem” i que “el que passa és que no han tingut la difusió necessària”. I és més, assegura que n’hi ha força més, de la mateixa època, “documents del món feudal, similars, breus” i afegeix que “se n’han conservat molts però també se n’han perdut molts”. Explica el cas del Liber judicorum, conservat dins les tapes d’un llibre: “Feien servir pergamins per folrar altres documents”.
La major popularitat de les Homilies d’Organyà Rabella l’atribueix a “una qüestió de sort de com s’han difós les coses”. També explica que és un text important perquè és una traducció al català d’unes homilies occitanes i, per tant, “és una de les primeres traduccions entre llengües romàniques”. Sigui com sigui, per més èmfasi del cas, el cap de l’oficina d’Onomàstica relata que la mateixa persona que va localitzar les homilies, Joaquim Miret Sans entre el 1904 i el 1908, va trobar “documents tan importants o més però en canvi, aquells no van tenir tanta difusió”.
Joan Anton Rabella explica que el document en català més antic que es coneix “físicament és un pergamí petit” que és un jurament d’una persona, que parla sobre relacions feudals i fidelitats sobre castells; “aquella societat estava molt reglamentada des del punt de vista legal i es basava molt en documentació”.
I es podrien trobar documents més antics que aquest jurament, escrits en català? Rabella no ho descarta. Però, en tot cas, ens contextualitza la història dels orígens de la nostra llengua: “El català, com totes les llengües romàniques, està formada, segurament, cap al final del segle VII començament del segle VIII. Però no és fins ben bé el segle IX i el segle XII que, de mica en mica, va apareixent a la documentació. I llavors segurament, per un ús menys acurat del llatí i per un coneixement no tan bo als centres culturals i religiosos, combinat amb la força del feudalisme, que fa servir un seguit de mots nous, cada vegada es va filtrant més en la documentació fins que, a partir del segle XI, ja trobem que la llengua romànica hi comença a aparèixer d’una forma clara fins als primers documents on el català ja és majoritari.” Assegura que, fa uns anys, els científics es disputaven quina era la llengua romànica més antiga. “Ara, des del punt de vista científic, és un debat que ja no toca i ningú hi pensa”. I Rabella conclou que, “segur que les llengües romàniques es formen, si fa o no fa, al mateix moment i després, és la sort de la conservació de la documentació”.
Descarregueu l’entrevista aquí.
facebook.com/estiralallengua
@estiralallengua
Llengües i identitat a Saragossa | Lo Finestró.
Els dies 16 i 17 de maig a Saragossa es celebraran les II Jornades Aragoneses de Sociologia en les que hi haurà la taula sobre “Llengües i identitat”. La proposta és especialment interessant, perquè és un bon esdeveniment per a crear bon clima entre la gent que fa recerca social sobre llengües i identitat, especialment al voltant de la Franja i de la llengua aragonesa. Coordinadors: Chabier Gimeno (professor de la Facultat de Ciències Socials i del Treball de la UZ) y Natxo Sorolla (investigador en la Universitat de Barcelona); ponent, Ramon Sistac (professor de la Universitat de Lleida: Lengua, cultura, sentimiento, identidad y ciudadanía en la Franja: ¿un cocktail explosivo o un reto creativo?
https://www.lafranja.net/?p=14305
http://www.aragonsociologia.org/7.html
Cinc alcaldes de la Franja a Catalunya Ràdio | Lo Finestró.
Ahir dia 4 de febrer va tenir lloc a Catalunya Ràdio una taula rodona amb els alcaldes de la Franja de Ponent: Josep Anton Chauvell, alcalde d’Alcampell, Magda Gódia, alcadessa de Mequinença, Josep Maria Salsench, alcalde de Calaceit, Alberto Moragrega, alcade de Beseit i José Guillén, alcalde de Camporrells. Els alcaldes expliquen que la segona Declaració de Mequinensa, signada el juny del 2013, ha ajudat a frenar les intencions del Govern d’Aragó amb l’aplicació de la nova Llei de Llengües que va rebatejar el català com a Lapao. Llàstima que no es va parlar de les associacions culturals de la Franja, nomes es va fer un brevíssim esment per part d’un del reunits.
Escolteu l’emissió aquí
El català a la Franja de Ponent – Catalunya Ràdio.
04/02/2014
Taula rodona amb els alcaldes de la Franja de Ponent: Josep Anton Chauvell, alcalde d’Alcampell, Magda Gódia, alcadessa de Mequinença, Josep Maria Salsench, alcalde de Calaceit, Alberto Moragrega, alcade de Beseit i José Guillén, alcalde de Camporrells. Els alcaldes han explicat que la segona Declaració de Mequinensa, signada el juny del 2013, ha ajudat a frenar les intencions del Govern d’Aragó amb l’aplicació de la nova Llei de Llengües que va rebatejar el català com a Lapao
“Els orígens de la llengua catalana: Jo fideles vos seré” | Lo Finestró.
El dissabte 24 de gener a la tarda es va inaugurar a la sala de plens de l’Ajuntament de Tremp l’exposició “Els orígens de la llengua catalana: Jo fideles vos seré”. Una mostra que exposa referències en llengua catalana anteriors a les homilies d’Organyà i que els seus orígens es troben a cavall entre el Pallars Jussà i la comarca de la Ribagorça aragonesa.
Van intervenir en la presentació el president de l’Institut d’Estudis Catalanas i Ramón Sistac, delegat de l’IEC a les terres de Lleida. En paraules de Sistac ”el català és una de les llengües fundacionals d’Aragó. Abans de néixer Aragó ja s’hi parlava català per l’Aragó”
Més informació a La Franja
Referències aparegudes a la premsa local sobre la inauguració de l’exposició* Els orígens del català*:
*La Manyana* 26-1-2014: http://www.lamanyana.es/article/tremp-recibe-la-muestra-%E2%80%98els-or%C3%ADgens-de-la-llengua-catalana%E2%80%9D
*Pallars Digital* 26-1-2014: http://www.pallarsdigital.cat/jussa/item/1682-inaugurada-l-exposicio-jo-fideles-vos-sere-amb-els-documents-mes-antics-escrits-en-catala
*Pirineus TV* 24-1-2014: http://www.pirineustelevisio.com/2014/01/els-pallars-24-de-gener-els-origens-de-la-llengua-catalana-fins-al-28-de-febrer-a-tremp/
*Pirineus TV* 28-1-2014 (declaracions Sr. Ros i Sr. Sistac): http://www.pirineustelevisio.com/2014/01/els-origens-de-la-llengua-catalana-tremp/
*Lo Pallars TV* 28-1-2014 http://www.lopallars.tv/joomla-pages-iii/blog-layout/320-exposicio-els-origens-del-catala-a-tremp
L’*Agència Catalana de Notícies* va fer un reportatge.
| Títol: | El punt de vista narratiu a Estremida memòria, de Jesús Moncada: estratègies discursives |
| Autor: | Farré Badia, Laura |
| Director: | Nogué Serrano, Neus |
| Matèria: | Filologia catalana Lingüística catalana Lingüística Català Anàlisi del discurs narratiu Tesis Catalan philology Catalan linguistics Linguistics Catalan language Narrative discourse analysis Theses |
| Data de publicació: | jun-2013 |
| Resum: | Aquest treball és un estudi del punt de vista narratiu a Estremida memòria, de Jesús Moncada, fet a partir de les estratègies discursives que permeten expressar-lo. L’estudi del punt de vista narratiu resulta especialment interessant en una novel•la com Estremida memòria, perquè s’aplica a una narració que reporta un mateix fet a través de diversos personatges. Els resultats obtinguts ens han permès confirmar que, en una novel•la com aquesta, és especialment interessant preguntar-se quines són les estratègies discursives de les quals se serveix l’autor per tal que el lector identifiqui el punt de vista del personatge que adopta el narrador en cada capítol. I, a més, hem pogut aportar més informació sobre la manera de procedir de Jesús Moncada amb relació a les seves obres: el fet que, a Estremida memòria, la qüestió del punt de vista narratiu estigui perfectament controlada per l’autor fa del tot evidents el detallisme i la minuciositat que caracteritzen, en general, totes les seves obres. |
| Nota: | Treballs Finals de Grau de Filologia Catalana, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Any: 2012-2013, Tutora: Neus Nogué Serrano |
| URI: | http://hdl.handle.net/2445/48829 |
| Apareix en les col·leccions: | Treballs Finals de Grau (TFG) – Filologia Catalana |
Fitxers d’aquest document:
|
Estadístiques d’aquest document
Aquest document està subjecte a una Llicència Creative Commons