Nació Digital: L’Aragó s’inventa una llengua: «l’aragonès oriental».
L’esborrany de la Llei d’ús, protecció i promoció de llengües d’Aragó, que ha de substituir la vigent Llei de llengües, recorre a eufemismes per evitar la paraula català
Pintada a favor del català en una localitat de la Franja de Ponent Foto: ACN
El govern d’Aragó s’ha atribuït una nova competència, la de crear noves llengües, i ho ha fet donant carta de naturalesa al concepte d'”aragonès oriental”, terme només utilitzat per grupuscles anticatalans de la Franja de Ponent. Amb aquesta denominació i no pas amb la de ‘català’ és com apareix a l’esborrany de l’avantprojecte de Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües, malgrat que per a qualsevol lingüista, la llengua que es parla a la part oriental d’Aragó és la mateixa que la que es parla a la part occidental de Catalunya.
L’executiu aragonès del Partit Popular s’afegeix així a l’ofensiva contra la llengua catalana que desenvolupen els governs, també a mans del PP, del País Valencià i les Illes Balears. Ara, el govern presidit per Luisa Fernanda Rudi ha donat a coneixer aquest esborrany, primer pas per derogar la vigent Llei de llengües que segons el PP “imposen” la normalització de l’aragonès i el català. L’esborrany deixa de banda la denominació de català i parla d'”aragonès oriental” per referir-se a la llengua parlada a la Franja de Ponent i fixa l’aprenentatge d’aquesta llengua com a “voluntari”. Amb aquest canvi legislatiu, el govern d’Aragó vol evitar que la regulació de les llengües de la comunitat es faci a través d’organismes de fora. També preveu la creació d’una única acadèmia de la llengua.
La consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esports del govern d’Aragó, Dolores Serrat, ha presentat aquest dilluns l’esborrany de l’avantprojecte de llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, amb què el govern del Partit Popular pretén recollir la diversitat lingüística de la comunitat i garantir-ne la seva protecció com a part “fonamental” del patrimoni cultural aragonès però això si, evitant “qualsevol tipus d’imposició”.
L’esborrany estableix que el castellà és la llengua oficial d’Aragó i, com a llengües pròpies d’aquesta comunitat, para de “llengües aragoneses”, una de les quals seria la variant septentrional, és a dir, l’aragonès, mentre que l’altra seria la variant oriental, eufemisme per evitar dir ‘català’. En concret, el text distingeix una zona d’utilització històrica predominant de la “llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca”, amb les seves modalitats lingüístiques, i una altra, “d’utilització històrica predominant” de la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental de la comunitat, amb les seves modalitats lingüístiques. Serà el govern d’Aragó qui decideixi les zones i municipis d’utilització d’aquestes llengües a petició dels municipis afectats.
“Les llengües d’Aragó són aragoneses”
Serrat ha remarcat que el govern aragonès ha partit per redactar l’esborrany del que estableix l’Estatut d’Aragó, “que considera les llengües parlades a Aragó com inequívocament aragoneses”. Per això, “la llei busca evitar que les llengües i les seves modalitats lingüístiques puguin dependre d’organismes reguladors aliens a la comunitat d’Aragó”, ha remarcat la consellera.
L’objectiu del govern aragonès amb la nova legislació passa per “potenciar les modalitats lingüístiques locals com el millor testimoni del nostre patrimoni posant l’accent en la seva protecció, promoció i difusió”. Per Serrat, “hem de posar més èmfasi en allò que ens uneix que no pas en allò que ens separa en matèria de llengües”.
El text reconeix el dret dels parlants a usar les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó i garanteix “que es promourà la seva recuperació i ensenyament en les zones d’utilització”, però deixa clar que sempre el seu aprenentatge és “voluntari”. En aquest sentit, l’esborrany de l’avantprojecte de llei garanteix que en les zones d’utilització, els veïns puguin dirigir-se a les administracions públiques fent servir les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, donant a les administracions la possibilitat de respondre també en aquestes. Així mateix, també preveu que en els topònims es pugui usar la denominació tradicional, a més de la castellana.
Acadèmia Aragonesa de la Llengua
L’Acadèmia Aragonesa de la Llengua assessorà el govern i serà qui fixi les normes d’ús de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó. Amb aquesta decisió, el govern d’aquesta comunitat unifica en un sol organisme l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa i l’Acadèmia Aragonesa del Català, que depenia de l’Institut d’Estudis Catalans, i suprimeix el Consell Superior de les Llengües d’Aragó, òrgan assessor format majoritàriament per acadèmics i polítics. El govern d’Aragó ja ha remès l’esborrany al Consell Escolar perquè pugui emetre un informe preceptiu, necessari abans que la llei pugui ser aprovada en consell de govern. Posteriorment, haurà de rebre l’aprovació per part de les Corts d’Aragó.
“Una buena noticia”. Ixa ye a frase con a que o conceller d’o PP 
