Les associacions de la Franja demanen polítiques educatives per preservar el català | Comarques Nord.

Les associacions de la Franja demanen polítiques educatives per preservar el català

 Imprimir

Les associacions històriques de la Franja han advertit sobre la fragilitat de la llengua catalana al territori i han demanat la necessitat de polítiques educatives a Aragó per a preservar-la. En concret, les associacions culturals històriques de la Franja (com són l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, l’Associació Cultural del Matarranya i el Centre d’Estudis Ribagorçans) aplegades en la Iniciativa Cultural de la Franja han posat sobre la taula un manifest en defensa del foment i la preservació de la llengua catalana i autòctona del territori a les comarques de la Franja.

En este manifest se declara que hi ha unanimitat en la comunitat científica a reconèixer “els parlars de les nostres comarques com a llengua catalana”, i que “qualsevol dubte al respecte hauria de ser resolt amb consultes als departaments universitaris corresponents. La llengua catalana és patrimoni de les nostres comarques històriques (del Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Ribagorça, Baix Aragó i Baix Aragó–Casp)”. A més, es defensa que este patrimoni es manté amb una fragilitat excessiva i des de principis de la dècada passada ja mostra els primers símptomes de substitució lingüística en les àrees més poblades, convertint-se el castellà en llengua d’intercomunicació entre catalanoparlants en importants capes de població jove.

Per la qual cosa, lo manteniment de la llengua catalana com a patrimoni de les nostres comarques depèn del reconeixement de la llengua per part de les institucions, i també “especialment cal que l’ensenyament obligatori assegure la plena competència lingüística del català i el castellà de tota la població a les nostres comarques. Només una política decidida per l’alfabetització en català i en castellà de la població escolar pot salvar la fragilitat amb què es conserva viu aquest patrimoni cultural en l’actualitat”. A la vegada, les associacions reconexien que “preocupen profundament les declaracions fetes les darreres setmanes per part de màxims dirigents de les institucions aragoneses que qüestionen l’existència d’aquesta llengua i els drets lingüístics dels seus parlants”.

. Demanen reconeixement des d’Aragó
Per això, les associacions històriques de la Franja exigeixen que es reconega la llengua catalana i la llengua aragonesa en la legislació aragonesa, que s’asseguren les mesures necessàries per a la conservació de la llengua catalana i aragonesa a les comarques on és la llengua històrica; i que es facen d’una vegada, per part de les institucions, campanyes actives d’informació i conscienciació de la població d’Aragó del fet que el català i l’aragonès formen part irrenunciable del seu patrimoni cultural, com en forma part del de tota la humanitat.

El libro de Catòia « Lo finestró del Gràcia.

Al 1976, el “Club dels novel·listes” va publicar Lo libre de Catoia, de l’occità Joan Bodon, traduït al català per Artur Quitana, sota el títol Catoia l’enfarinat, i l’any 2009, la mateixa editorial el va reeditar amb un nou pròleg d’Artur Quintana. Ara l’editorial aragonesa “Gara d’Edizions” el presenta en castellà, El libro de Catoia, traduït per Miguel Gimeno.

“A la França d’entreguerres mundials, encara sobreviu una rara secta catòlica: la d’aquells que no reconeixen a l’església des que el papa va pactar amb Napoleó un segle enrere. El nen Catòia, anomenat l’enfarinat, pel costum de empolvarse els cabells com en el segle XVIII, és l’últim descendent d’una família occitana de refractaris. La seua infància hauria pogut ser la de qualsevol nen del camp si no fos pel seu avi, que el va preparar perquè fos l’hereu de la “Petita església” contra la voluntat de la seua mare.
El llibre de Catòia és la novel·la més gran de la literatura occitana moderna, i una esplèndida metàfora de les comunitats que agonitzen en una marginació voluntària.”

I una bona notícia més, segons informacions de Gara d’Edizions no trigarà massa en publicar-se en aragonès.

Arredol: Fendo posible a normalidat d’una luenga | Purnas en o zierzo.

Ahiere, chunto con a chent de Softaragonés y d’os creyadors d’o traductor y o corrector aragonés-espanyol, facié una chicota presentación d’Arredol, o diario dichital en aragonés que empentemos fa uns meses. Estió en as XIX Chornadas d’as Luengas d’Aragón que como cada anyo, para l’asociación Nogará. A mia intervención se centró en o que suposa creyar un meyo de comunicación d’intinción cheneralista dende cero, y porqué creyeba que yera menister ta una luenga chicorrona como ista. Tamién esplaniqué como triballamos, y as colaboracions con atros diarios dichitals d’o catalán, l’occitán u lo gallego.

A riflexión final, que no yera parada, y que facié, ye de buen entender. Si dicimos que ha d’estar a sociedat civil la que faiga un poder por fer pervivir a luenga, fueras de l’ambito institucional que no mos refirma ni brenca ni meya, as iniciativas de que charramos ahiere suposan un trango más. Suposan que una parti d’ixa sociedat quiere salir-se d’a dinamica atomizadera d’o mundo de l’aragonés y fer un poder por puyar l’aragonés en o carro d’o futuro con as ainas que tenemos a mán, ye dicir, as nuevas tecnolochías y internet. Por ixo agora tenemos un chicorrón meyo de comunicación dichital, un traductor y un corrector ortografico, un software que mos charra en aragonés y china chana, femos camín ta levar ista luenga enta una normalidat que a politica y bellas dinamicas mos niegan.

Una tardi bien goyosa ta mirar con uellos d’asperanza o futuro d’a luenga, con una sala a rebutir de chent que por o que mos deciban dimpués, veye en ista traza de triballar una goteta de futuro en una luenga con a saber los problemas y tres grafías esferents.

Ista estió a presentación que facié ahiere sobre Arredol, por si tos baga de mirar-la

Les llengües d’Aragó al primer terç del segle XX, per J. L. Aliaga « Xarxes socials i llengües.

L’autor m’ha fet arribar la informació d’un llibre. Crec que serà recomanable per a explorar l’origen del reconeixement del català a la Franja. De fet, el llibre sobretot disposa d’informació de l’aragonès. Però hi ha alguns punts que em pareixen summament interessant. Potser pel que es publicava sobre el català de la Franja. Però sobretot, per comprovar allò que no se sabia a principis de segle passat.

• Las lenguas de Aragón en el contexto sociológico de la época
• ¿Qué se sabía del aragonés y del catalán de Aragón en torno a 1900?
• Un silencio clamoroso: el catalán de Aragón
• Colecciones de voces de Valjunquera (Gregorio Burgués Foz)
• Mapa de la Provincia de Huesca dividido en regiones filológicas, de Benito Coll Altabás (1902)

Adquirir el llibre

Portada i índex del llibre

LAS LENGUAS DE ARAGÓN EN EL PRIMER TERCIO DEL SIGLO VEINTE. VOL. 1. Inéditos, rarezas y caras B

José Luis Aliaga Jiménez

PBP:22 EUR

ÍNDICE
Nota preliminar . 11
La cuestión de las lenguas de Aragón a comienzos del siglo veinte (1901-1917) . 15
Las lenguas de Aragón en el contexto sociológico de la época . 23
¿Qué se sabía del aragonés y del catalán de Aragón en torno a 1900? . 32
Un silencio clamoroso: el catalán de Aragón . 33
Impericia y prejuicio. El imposible renacimiento del aragonés . 49
El problema de la lengua en las instituciones culturales de Aragón . 52
Rebuscando en el pasado: la legitimación teórica
del regionalismo lingüístico . 63
Una ciencia exótica. Que la lingüística no te arruine
una convicción sólida . 76
Nota fi nal . 86
Bibliografía . 87
Ilustraciones . 93
Lenguas y academias en la prensa aragonesa (1901).
A propósito de Cantas baturras de Gregorio García-Arista . 105
El post scriptum de Cantas baturras, de Gregorio García-Arista . 107
El Mercantil de Aragón . 110
Diario de Zaragoza . 112
Diario de Avisos de Zaragoza . 123
El Noticiero . 137
Textos y testimonios sobre las lenguas de Aragón. Los Juegos Florales de Zaragoza (1901-1904) . 139
Colección anónima de voces aragonesas, presentada a los Juegos Florales de Zaragoza (1901) . 141
Colección de voces aragonesas, presentada a los Juegos Florales de de Zaragoza (1902). Mosen Alfredo Llatsé y Mompón . 147
Colección de voces alto-aragonesas, presentada a los Juegos Florales de Zaragoza (1903). Apéndice. Benito Coll y Altabás . 169
Colección de voces aragonesas, presentada a los Juegos Florales de Zaragoza (1903). Mora de Rubielos. Joaquín Villarroya Casanova . 171
Colección anónima de voces aragonesas, presentada a los Juegos Florales de Zaragoza (1904). La Almunia de Doña Godina . 185
Colección de refranes, modismos y frases usados en el Alto Aragón, presentada a los Juegos Florales de Zaragoza (1902). Benito Coll y Altabás . 203
Nuevos documentos del Estudio de Filología de Aragón (1915-1917) . 271
La Memoria de 1919 . 273
La Memoria de 1930 . 278
Colección de voces de Barbastro (fragmento). Nicolás Santos de Otto y Escudero . 281
Colección de voces de Berdún. Manuel Martínez . 283
Colección de voces de Oliete y Alcaine. José María Ramos Loscertales . 285
Colección de voces aragonesas. Bienvenido Royán . 287
Colecciones de voces de Valjunquera (fragmento). Gregorio Burgués Foz . 291
Colección de voces de Sádaba (Cinco Villas). Policarpo Núñez . 295
Colección de voces de Adahuesca. Mariano Supervía . 299
Colección de voces del Bajo Aragón (Calanda). Miguel Sancho Izquierdo . 305
Colección de voces aragonesas (fragmento). Fernando de Juan y del Olmo . 311
«Introducción (fragmento)» a la Colección de voces del dialecto alto-aragonés, presentada a los
Juegos Florales de Zaragoza (1902). Benito Coll y Altabás. 343
Mapa de la Provincia de Huesca dividido en regiones fi lológicas, de Benito Coll Altabás (1902)

As asociacions d’a Francha demandan politicas ta potenciar o catalán y l’aragonés | Arredol.

As asociacions d’a Francha demandan politicas ta potenciar o catalán y l’aragonés

Ascuma, IEBC, ICF y CERIB demandan presencia en as leis, normalitat en l’emplego y presencia educativa

25 abril, 2012 | | Autor: Arredol |

As asociacions culturals d’a Francha reclaman una politica cultural y educativa ta potenciar y fer pervivir o catalán y l’aragonés en as zonas d’o país an que son luengas historicas. A traviés d’un comunicau, han feito saber a suya preocupación por a situgación d’as dos luengas, d’o catalán enas redoladas d’o Matarranya, Cinca Baixa, Litera, Ribagorza, Baixo Aragón y Baixo Aragón-Caspe y de l’aragonés en o norte d’o país. As asociacions remeran que i hai unanimidat en a comunidat scientifica “en reconoixer as fablas d’as nuestras comarcas como luenga catalana”. Asinas mesmo, fan saber que iste patrimonio de totz os aragoneses “se mantiene en una frachilidat excesiva y dende primers d’o decenio pasau ya amuestra os primers sintomas de substitución lingüistica en as arias mas pobladas, convertindo o castellán en luenga d’intercomunicación entre catalanoparlants en importants napas de población choven”.

Ta las asociacions d’a Francha (Ascuma, Iebc, ICF y CERIB) o reconoiximiento d’a luenga ye lo que ferá posible o mantenimiento d’a luenga catalana y seguntes as sinyants “ye especialment necesario que a educación obligatoria asegure a plena competencia lingüistica en catalán y en castellán de toda la población d’as nuestras comarcas”. Asinas mesmo reclaman que se guarancien os dreitos d’os parladors d’aragonés y catalán por as institucions autonomicas, provincials, comarcals y municipals “ta poder desembolicar a suya actividat en a luenga que triguen”.

Entremistanto que s’aspera a modificación o supresión d’a lei de luengas aprebada por l’anterior gubierno, as asociacions d’a Francha exichen “que se reconoixca a luenga catalana y a luenga aragonesa en a lechislación aragonesa y que s’aseguren as midas necesarias ta la conservación d’a luenga catalana y aragonesa en as comarcas a on ye luenga historica”. Asinasmesmo, demandan que as dos luengas faigan parte activa d’a educación ta que toda a población escolar conoixca a luenga propia d’as suyas comarcas y o castellán y “que se faigan d’una vez, por parte d’as institucions, campanyas activas d’información y conscienciación d’a población d’Aragón que o catalán y l’aragonés faiga parte irrenunciable d’o suyo patrimonio cultural, como fa parte d’o de toda la humanidat”.

Asociaciones de la Franja piden políticas en Aragón que preserven el catalán – ABC.es – Noticias Agencias.

Las asociaciones culturales de la Franja reclaman que se reconozca la lengua catalana y la lengua aragonesa en la legislación autonómica y que se aseguren las medidas necesarias para su conservación en las comarcas donde es lengua histórica.

El Institut d’Estudis del Baix Cinca, la Associació Cultural del Matarranya y el Centre d’Estudis Ribagorçans piden que la lengua catalana y la lengua aragonesa formen parte activa de la educación para que toda la población escolar conozca la lengua propia de sus comarcas y el castellano.

Asimismo, solicitan que las instituciones realicen campañas activas de información y concienciación de la población de Aragón de que el catalán y el aragonés forman “parte irrenunciable de su patrimonio cultural, como forma parte del de toda la humanidad”.

Estos colectivos apuntan en un comunicado que existe unanimidad en la comunidad científica en reconocer las hablas de las comarcas del Matarraña, Bajo Cinca, Litera, Ribagorza, Bajo Aragón y Bajo Aragón-Caspe como lengua catalana y consideran que cualquier duda debe resolverse con consultas a los departamentos universitarios.

En este sentido, opinan que este patrimonio se mantiene “en una fragilidad excesiva” y desde principios de la década pasada ya muestra “los primeros síntomas de sustitución lingüística en las áreas más pobladas”, convirtiéndose el castellano en lengua de intercomunicación entre catalanohablantes en importantes capas de población joven.

Por ello, creen que el mantenimiento de la lengua catalana como patrimonio de estos territorios “depende del reconocimiento de la lengua por parte de las instituciones”, y es especialmente necesario que la educación obligatoria asegure “la plena competencia lingüística en catalán y en castellano” de toda la población.

A su juicio, únicamente una política decidida por la alfabetización en catalán y en castellano de la población escolar puede evitar esta fragilidad, toda vez que añaden que los hablantes del catalán y los del aragonés deben tener “los derechos lingüísticos asegurados por las instituciones”.

Les associacions de la Franja adverteixen sobre la fragilitat de la llengua catalana a la Franja i la necessitat de polítiques educatives a Aragó per a preservar-la

Les associacions culturals històriques de la Franja (Institut d’Estudis del Baix Cinca, Associació Cultural del Matarranya i Centre d’Estudis Ribagorçans) aplegades en la Iniciativa Cultural de la Franja

DECLAREM

–          Que hi ha unanimitat en la comunitat científica a reconèixer els parlars de les nostres comarques com a llengua catalana. Qualsevol dubte al respecte hauria de ser resolt amb consultes als departaments universitaris corresponents. La llengua catalana és patrimoni de les nostres comarques històriques (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Ribagorça, Baix Aragó i Baix Aragó–Casp).

–          Que aquest patrimoni es manté amb una fragilitat excessiva i des de principis de la dècada passada ja mostra els primers símptomes de substitució lingüística en les àrees més poblades, convertint-se el castellà en llengua d’intercomunicació entre catalanoparlants en importants capes de població jove.

–           Que el manteniment de la llengua catalana com a patrimoni de les nostres comarques depèn del reconeixement de la llengua per part de les institucions, i especialment cal que l’ensenyament obligatori assegure la plena competència  lingüística del català i el castellà de tota la població a les nostres comarques. Només una política decidida per l’alfabetització en català i en castellà de la població escolar pot salvar la fragilitat amb què es conserva viu aquest patrimoni cultural en l’actualitat.

–          Els parlants del català i els de l’aragonès han de tenir els drets lingüístics assegurats per les institucions autonòmiques, provincials, comarcals i municipals, per tal de poder desenvolupar la seua activitat en la llengua que trien.

–          Que ens preocupen profundament les declaracions fetes les darreres setmanes per part de màxims dirigents de les institucions aragoneses que qüestionen l’existència d’aquesta llengua i els drets lingüístics dels seus parlants.

EXIGIM

–          Que es reconega la llengua catalana i la llengua aragonesa en la legislació aragonesa.

–          Que s’asseguren les mesures necessàries per a la conservació de la llengua catalana i aragonesa a les comarques on és la llengua històrica.

–          Que la llengua catalana i la llengua aragonesa formen part activa de l’ensenyament per tal que tota la població escolar conega la llengua pròpia de les seues comarques i el castellà.

–          Que es facen d’una vegada, per part de les institucions, campanyes actives d’informació  i conscienciació de la població d’Aragó del fet que el català i l’aragonès formen part irrenunciable del seu patrimoni cultural, com en forma part del de tota la humanitat.

continue reading…

Libros – LAS LENGUAS DE ARAGÓN EN EL PRIMER TERCIO DEL SIGLO VEINTE. VOL. 1. Inéditos, rarezas y caras B – Gara d’Edizions – Gara d’Edizions.

LAS LENGUAS DE ARAGÓN EN EL PRIMER TERCIO DEL SIGLO VEINTE. VOL. 1. Inéditos, rarezas y caras B

José Luis Aliaga Jiménez

El Punt Avui – Notícia: Es desinfla l’acusació contra l’escriptor de la Franja.

Es desinfla l’acusació contra l’escriptor de la Franja

Durant el judici contra Manel Riu, l’entitat acusadora rebaixa les possibles injúries de vint-i-nou a cinc

La jutgessa d’Osca accepta que l’activista declari en català gràcies a la llei de llengües

Manel Riu , a l’esquerra, en una presentació del llibre escrit amb la seva dona. Foto: ARXIU.

La Mala Freixura.

Presentem les primeres dades del projecte sobre anàlisi de xarxes socials a la Franja « Xarxes socials i llengües.

Demà presento Llengua familiar, convergència i divergència lingüística. Anàlisi de xarxes socials a la Franja al Congrés de Lingüística, que se celebra a la Universitat de Saragossa. Intentarem discutir els resultats dispars entre una les dades en població adulta que mostren l’extensió del català  a la Franja i el seu manteniment, en oposició a les dades de població escolar, on l’ús del català és molt minoritari. L’anàlisi de xarxes socials ens resulta de vital importància per a interpretar aquest punt d’inflexió en què es troba el català a la Franja

Amb Xavier Tenorio Segarra i els participants del projecte RESOL  presentarem també Els usos lingüístics en família i amb amics de l’alumnat autòcton i al•lòcton de sisè de primària a Catalunya, Mallorca i la Franja . Hi analitzem l’associació que hi ha entre els usos lingüístics, l’origen geogràfic i el territori de residència.

Chornadas de luengas d’Aragón y pirinencas en Zaragoza y Graus | Arredol.

Chornadas de luengas d’Aragón y pirinencas en Zaragoza y Graus

Semana intensa ta l’aragonés parada por Nogará en Zaragoza y o concello de Graus y a SLA en a localidat ribagorzana

17 abril, 2012 | Cultura, Ribagorza, Zaragoza | Autor: Arredol |

Ista tercera semana d’abril as luengas d’Aragón prenen o protagonismo en dos ciclos paraus en Zaragoza, por l’Asociación Nogará y en Graus, paradas por o concello d’a localidat. Son as XIX Chornadas d’as luengas d’Aragón de Zaragoza (d’o 24 dica o 28 d’abril) y as cinquenas Chornadas d’as Luengas d’os Pirineus en Graus dende o 20 d’abril dica o 22.

Por o que fa a Graus, o cabo semana s’imple d’os parlaches d’a Ribagorza y d’a resta de luengas d’os Pirineus con un programa a saber lo d’intresant. O viernes 20 prencipian istos diyas con una actividat ta os chicotz d’a casa,en o chardín d’a Biblioteca, a las 5 horadas. Se ripresentará la Contraleyenda de San Jorge, en a qual, dos d’os presonaches charran en aragonés d’a Ribagorza. Una mica más tardi, enta las 20, y en l’espacio Pirineos, se presentarán dos publicacions d’a colección Biblioteca Pirineus d’editorial Xordica. L’editor Chusep Raul Usón ferá la introducción a un volumen de replega de textos en belsetán de Leonardo Escalona y unatro en aragonés ribagorzano de Damaso Carreras, obra que cofinancia o concello de Graus. En rematar a presentación, Xavier Tomás d’a Sociedat Lingüistica Aragonesa, ferá una disertación sobre as luengas pirinencas, o suyo estau y as suyas sensacions sobre o present y o futuro d’as mesmas.

O sabado 21, en a plaza Mayor de Graus, torna o Poetián, un recital poetico y mosical en aragonés, que en ista ocasión recupera un espectaclo de 2009 “El casorio”, basau en os poemas de Cleto Torrodellas y Pablo Recio. O domingo, ta trancar o programa, s’entregarán os premios d’o concurso Condau de Ribagorza, dotaus con premios de 700 y 300 euros, y que ha feito que en os zaguers anyos s’haigan creyau más de 100 obras en aragonés empentadas por o concurso.

Entremistanto, y dende o martes 24 d’abril, l’asociación Nogará ha parau as suyas tradicionals Chornadas d’as Luengas d’Aragón que iste anyo plegan a la suya decinuena edición y que se fan, unatro anyo más, en o Centro Joaquín Roncal d’a capital. O martes, a la meya t’as 8, se presenta o libro-disco “Le’n dicié a la nueit” d’o poeta burgalés Juan Carlos García Hoyuelos, que ha traduciu a suya obra a totas as luengas ibericas, incluyida l’aragonés.

Arredol será present o miercols 25 a las 7 horadas, en una charrada que leva por titol “L’aragonés en o sieglo XXI: comunicación y nuevas tecnolochías” en que se charrará d’iste diario dichital, d’o corrector/traductor aragonés-castellán y de Softaragonés, con a presencia de Jorge Romance, Juan Pablo Martínez y Santiago Paricio. O chueves será o turno d’o cine, con o pase d’o curtometrache baixoribagorzano “Cosetas d’adentro” d’a directora Lola Gracia, mientres que o viernes, se presentará en Zaragoza os dos nuevos libros d’a Biblioteca Pirineus que ya habrán estau presentaus en Graus bells diyas antis, a cargo de Chusep Raul Usón de Xordica. Ixe mesmo viernes tamién se fa o tradicional concierto d’as chornadas, que iste anyo cuenta con a presencia d’os valencians La Gossa Sorda y os aragoneses Zarrakatralla Folk. O concierto, en l’Arena Rock, prencipiará a las 10 d’a nueit, y ye a unica actividat que no ye de gufanya, ya que a dentrada vale 10 euros.

O sabado 28, de maitins, se trancan as chornadas en a plaza Asso d’o vico d’a Madalena, con una clase d’aragonés en a carrera, chuegos tradicionals, recital de poesía en aragonés y un socalce.

Asoziazión Nogará Religada – Chornadas d’as Luengas d’Aragon de l’Asociacion Cultural Nogara.

Concierto XVIII Chornadas d’as Luengas d’Aragón

http://www.facebook.com/events/133465333451679/

«En mi opinión no es catalán sino aragonés. Es la lengua materna y no se escribe, es distinta al catalán puro» « Xarxes socials i llengües.

L’afirmació l’ha fet el president de la Comarca del Baix Aragó-Casp. La web de la comarca, que abans deia que era aragonès oriental i ara ja diu que és català, va millorar pel pacte de govern PSOE-PAR-CHA. En vam parlar al post La Comarca del Baix Aragó-Casp en defensa del català al Baix Matarranya.  Tot i això, el seu president, del PAR i castellanoparlant, senta càtedra afirmant «En mi opinión no es catalán sino aragonés. Es la lengua materna y no se escribe, es distinta al catalán puro»

Amb poc més de 20 paraules concorre amb múltiples incorreccions i barbaritats. Les llengües no s’estudien amb opinions de gent que no les parla, si no amb recerca científica. I la recerca científica diu, sense cap escissió, que a Maella, Favara, Nonasp i Faió es parla català. L’aragonès es parla actualment a uns quants kilòmetres, al Pirineu, i no al Baix Matarranya. Pot discutir si en època medieval es parlava aragonès, català o una parla de transició al seu poble, Casp, però no al Baix Matarranya.

Diu que és la llengua materna. No només descuida per complet que és un terme sexista i incorrecte: “la denominació llengua materna és esbiaixada ideològicament i inadequada conceptualment”. A més, també es descuida que el castellà també és la llengua inicial de molta gent, com totes les llengües que es transmeten, que són les llengües inicials dels seus parlants.

Però a més, diu que no s’escriu. Com que no s’escriu? Que desconeix per complet tota la literatura en català de la Franja? Que desconeix
que el capellà de Maella Guillem Nicolau traduïa del llatí al català l’any 1387? Finalment, per sumar-se a les contradiccions habituals, acaba afirmant que és distinta al català pur. Lo parlar de Batea és distint del català pur, lo parlar de Barcelona és distint del català pur, i el parlar de Maó també. Com lo seu parlar també és distint del castellà pur. Simplement perquè no hi ha llengües pures.