Últims passos del PP i el PAR per a arraconar el català i l’aragonès | Xarxes socials i llengües.

Divendres es revocarà la Llei de llengües a Aragó. La Llei de 2009 (PSOE i CHA) va ser aprovada en el 8è any del govern Iglesias, i no va aportar grans novetats a la realitat aragonesa, excepte pel fet que reconeixia l’existència del català i l’aragonès a Aragó. Amb tot, una qüestió tant descafeïnada com esta no va ser admesa per reacció aragonesa i divendres la Comissió de Cultura votarà el projecte de Llei de 2013 de les dues llengües d’Aragó, rebatejant lo català i l’aragonès com a LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) i LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica). Molt en sintonia en los últims moviments del PP per tombar el decret de mínims a Balears o la vehicularitat del català a l’escola catalana, a Aragó tomba el nom de la llengua.  El fet de fer-ho recent celebrat Sant Jordi, dia d’Aragó i del llibre, no és casual.

L’oposició (PSOE, CHA i IU) va proposar esmenes per a recuperar el sentit comú a la Llei, però van abandonar la Comissió en l’enrocament del PP i PAR, fet inaudit a les Corts d’Aragó. Divendres la Comissió tirarà endavant lo projecte de Llei, i només quedarà pendent de ratificació pel Ple de les Corts per a tornar a ocultar el català i l’aragonès sota els eufemismes de LAPAO i LAPAPYP. Aragó tornarà a l’època en què només tenia dues llengües: lo ‘parlar bé’ i lo ‘parlar mal’ (A. Quintana)

AGENDA PARLAMENTARIA DEL DÍA 26.04.2013

26.04.2013
10:30
Comisión de Educación, Universidad, Cultura y Deporte    

1. Lectura y aprobación, si procede, del acta de la sesión anterior.

2. Debate y votación del Proyecto de Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.

Enmiendas presentas al proyecto de ley.

3. Ruegos y preguntas.

Font: Agenda de les Corts d’Aragó, via Moviment Franjolí per la Llengua.

Charrar, cantar e chugar. Diya d’a Luenga Materna 2013.

Charrar, cantar e chugar. Diya d’a Luenga Materna 2013

Zaragoza, Centro Joaquín Roncal, sábado 27 de abril

Video presentación

Presentación en Huesca/Uesca de “El aragonés: una lengua románica”.

Centro Cultural Matadero, 24 de abril, 20 horas

Moviment Franjolí per la Llengua: Entre l’aragonès i el català; el cas de Benasc.

En un context de recentralització de l’estat espanyol i tensió política pel cas català, es pot dir que la Franja està patint (com la resta de Països Catalans) els danys colaterals d’aquesta situació per la seva condició d’especifitat lingüística i cultural dins d’un Aragó que nega la seva condició multicultural, a imatge i semblança del que fa l’estat espanyol. Amb un govern autonòmic negador d’aquesta pluralitat i anihilador de la llengua catalana dins el seu territori, que vol encabir acientíficament dintre de la llengua aragonesa, ens pareix que, avui més que mai, s’ha de refermar la condició de la catalanitat franjolina i de la diferent filiació lingüística entre les llengües aragonesa i catalana. I per això, que millor que mostar el cas dels parlars de Benasc a l’Alta Ribagorça (el benasqués o patuès), a mig camí entre l’aragonès de transició al català, alguns lingüistes el situen a una banda o l’altra segons criteri.
Una curiositat lingüística que ens presenta l’historiador valencià Vicent Baydal d’una manera molt interessant, tot i que obviem que també cerqui uns paral·lelismes amb el cas del País Valencià i la relació de llengua i nació vers Catalunya que creiem fora de lloc. Reproduïm parcialment el seu article a continuació afegint un vídeo on es reflecteix el parlar de Benasc i l’enllaç al final del post original del blog Vent de Cabylia.

L’alt ribagorçà o benasqués: català o aragonés?

L‘altre dia, en parlar de l’expansió medieval del català i l’aragonés cap al sud, vaig comentar que al nord de Tamarit de Llitera (conquerida entre 1106 i 1149) hi ha molts encreuaments d’isoglosses i una transició gradual entre les dos llengües, el que prova que s’hi havien desenvolupat progressivament a partir del romanç antic, mentre que al sud d’aquella població la frontera lingüística era ben nítida, el que evidencia que foren idiomes trasplantats per nous pobladors. Però encara no havia sentit directament un d’eixos parlars de transició i ara ho he pogut fer gràcies a la bona faena d’Iberolingua, que ha donat a conéixer l’Archivo Audiovisual del Aragonés, un fons audiovisual de gravacions a persones que parlen l’esmentat idioma. Doncs bé, hi ha diversos exemples d’alguns dels parlars de transició que es conserven en la zona nord-oriental d’Aragó, bàsicament en la comarca històrica de la Ribagorça, on hi ha pobles en què es parla català occidental i en d’altres aragonés oriental, però amb tantes influències, préstecs i estructures comunes que es fa difícil establir el límit on acaba una llengua i on comença l’altra. Si no ho creieu o si no vos en podeu fer una idea, mireu estos vídeos de persones parlant en benasqués o alt ribagorçà, això és, la variant més nord-oriental de la llengua aragonesa: 

                                   (Documental en benasqués sobre l’hospital del poble)


Impressionant, no? Este alt ribagorçà o benasqués sembla català nord-occidental de pobles catalans com El Pont de Suert o aragonesos com Benavarri, i fins i tot, en algunes coses, recorda al valencià de la zona nord-occidental, d’alguns pobles dels Ports i el Maestrat. Tanmateix, també comparteix característiques amb el baix ribagorçà, que podeu sentir en el vídeo que pose a continuació i que majoritàriament -hi ha alguna excepció- és clarament aragonés, un aragonés oriental de transició cap al català, però al cap i a la fi aragonés. Així les coses, pel que fa a l’alt ribagorçà, hi ha autors, com Pompeu Fabra, Joan Coromines o Manuel Alvar, que han defensat la seua inclusió dins del català, però d’altres, com Joan Veny i Antoni Badia, el consideren part de l’aragonés. Tant és així que encara d’altres prefereixen no decantar-se per una opció o per l’altra i el classifiquen, simplement, com a benasqués o patués (que és el nom que li donen els seus parlants), declarant que és un parlar de difícil classificació, en contrast amb l’aragonés de transició al català i el català de transició a l’aragonés. Podeu veure gràficament esta darrera postura en l’últim dels mapes que enllace a continuació.

XX Chornadas d’as Luengas d’Aragón (Charradas).

• • 

    des de les 6 maig a les 19:30 fins a les 10 maig a les 19:30

• Centro Joaquín Roncal (Pza. Sant Braulio 5-7

• Charradas en o Centro Chuaquín Roncal (Pza. San Braulio 5-7) totz os diyas a las 19:30h Lunes 6 de mayo Experiencia d’o primer Centro lingüistico feito en Aragón. Ponent:Chorche Paniello Martes 7 de mayo Presentación d’o libro Tradiciones, costumbres y lengua en Fuencalderas. Ponents: José Arbués, Fernando Romanos y Chusé Raúl Usón. Miércols 8 de mayo Gartxot: Largometrache d’animación en euskera. Soztitolau en aragonés por Fernando Romanos y Chabi Lozano. Ponents: Asisko y Mixel, guionistas y directors. (www.gartxotfilma.com) Chueves 9 de mayo Atras luengas minoritarias en Aragón. Ponents: Asociación Zarabene (Senegal) y Asociación cultural Raíces Andinas (Bolivia) Viernes 10 de mayo L’asturianu, luenga chirmana de l’aragonés. Ponent: Carlos Pulgar, d’a Xunta pola esfensa de la llingua asturiana

Prencipian en Graus as Chornadas d’as luengas d’o Pirineu | Arredol.

Graus aculle dende iste chueves y dica lo diya 20 as Chornadas d’as luengas d’o Pirineu. Mientres os tres diyas, a literatura, a mosica y as luengas serán as protagonistas en a ciudat ribagorzana.

As chornadas prencipian a las cinco d’a tardi con as “Charradetas del fogaril“, actividat organizada por os participants en o taller de lectura d’a Biblioteca Baltasar Gracián. A las 20 continarán as chornadas con a presentación d’a obra en aragonés meridional de Agliberto Garcés (1908-2002) y d’o numer 4-5 d’a revista “De Lingua Aragonensi“. As dos presentacions las ferá Raúl Usón, director d’a editorial Xordica. Os dos actos se ferán en o “Espacio Pirineos”.

En o mesmo puesto, Sergi Llena y Mariano Pascual ferán a presentación d’o “Método de gaita de boto- Método de bot” a las ueito d’a tardi. As chornadas rematarán en o Teatro Salamero o sabado con a entrega de premio d’o XII concurso literario Condau de Ribagorza y con una actuación de homenache a Labordeta de man de Joaquín Carbonell y Eduardo Paz.

As Chornadas d’as luengas d’o Pirineu prencipioron en 2011 como Chornadas d’a fabla baixo ribargozana y continoron entre 2004 y 2007 como Chornadas d’as luengas d’a Ribagorza. Dende 2008 prenioron o nombre actual y se celebran todas as anyadas arredol d’a calendata de Sant Chorche.

I Chornadas aragonesas de primavera.

CHA esfiende en Europa a protezión d’as luengas d’Aragón / CHA defensa a Europa la protecció de les llengües d’Aragó / CHA defiende en Europa la protección de las lenguas de Aragón | Aragón en Europa.

CHA ha participat en l’Assemblea de EFA (sigles en anglès de l’Aliança Lliure Europea, el partit polític europeu a què pertany CHA) per tractar, entre altres qüestions, sobre la situació de les llengües a l’Estat espanyol. CHA coincideix, al costat de partits de tota la Unió Europea, en la fixació del PP per maltractar i aniquilar les llengües pròpies. Per Martínez Tomey, responsable d’assumptes europeus, “l’afany del PP per l’Espanya única del franquisme els està portant a injuriar el valor de les llengües pròpies com patrimoni identitari i riquesa cultural”.

En aquest sentit, s’ha aprovat una declaració impulsada per CHA costat de partits bascos, gallecs, catalans, mallorquins i andalusos amb l’objectiu de denunciar les polítiques del PP en matèria lingüística, especialment en l’àmbit educatiu.

La intenció del PP-PAR amb la nova llei de llengües que estan tramitant és discriminatòria respecte a les nostres llengües pròpies. El seu ensenyament es mantindrà com una matèria extracurricular, amb un tractament més desfavorable fins i tot que el de l’ensenyament d’una llengua estrangera i que, en impartir a les escoles del medi rural, obliga els alumnes a romandre més temps en el centre educatiu “.

CHA ha denunciat també la pretensió del PP-PAR de negar l’existència de les llengües aragonesa i catalana d’Aragó. Per ambdues es busca un dialectalisme a ultrança, que nega la unitat de cadascuna d’elles com a llengua (indispensable per a la seva modernització i supervivència futura, especialment en el cas de l’aragonès) i fins i tot la seva pròpia diferenciació, al cridar a totes “aragonès” i regular per una sola acadèmia com si fossin dues una mateixa llengua.

“Aquest tipus de plantejaments que no tenen base lògica i científica evidencien les veritables intencions del govern d’Aragó: assegurar la mort definitiva de l’aragonès (i, en un futur, també la del català d’Aragó), aplicant una llei que faci impossible la seva transmissió intergeneracional , el seu ús social i la seva adaptació a la vida moderna “ha manifestat Martínez Tomey. “No és estrany que amb ella violin de manera tan flagrant la legalitat internacional, plasmada a la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, la força legal té el mateix rang que el bloc de constitucionalitat i que és de plena aplicació a Aragó, li agradi o no al PP-PAR “.

El Blog de José María Becana: INTERVENCIÓN EN EL SENADO SOBRE LA LEY DE LENGUAS DE ARAGÓN Y LA MEJORA DEL ESTADO AUTONÓMICO.

Video de la Intervención
http://www.youtube.com/watch?v=nEvwqExf1c8&feature=youtu.be

Cremar el patrimoni | L’esmolet.

La Comarca, columna «Viles i gents», 12 d’abril de 2013
Fa uns mesos que estic fent la traducció d’un llibre del castellà al català. A banda d’alguna construcció que em fa dubtar —recordeu que, gràcies a la dictadura, els de la meua quinta hem hagut d’aprendre a escriure el nostre idioma com hem pogut (tot i que, per als que s’han criat a l’Aragó, la democràcia tampoc no ha fet res per a treure’ls de l’analfabetisme)—, és un plaer traslladar de manera automàtica, talment com si les copiés, les frases d’una llengua a l’altra. Els neuròlegs ja ho diuen, que els bilingües tenim un enorme avantatge. Imagino el meu cervell —d’altra banda ben normalet— convertint sense gairebé esforç ‘cosecha’ en ‘collita’, ‘ganado’ en ‘bestiar’ o ‘alpargatas’ en ‘espardenyes’. M’aturo a pensar en aquestes parelles, posseïdores del tresor del bilingüisme, que cometen el greu error d’escamotejar-lo als seus fills. És com si els pares preferissin demolir la casa pairal, abandonar les finques i llençar al foc tots els estalvis en comptes de traspassar-ho als hereus. És un patrimoni que quedarà per sempre més fora de l’abast del pobres infants. I la culpa no és dels pares, que al remat l’únic que fan és allò que els hi ha inculcat els que tenen (han tingut i possiblement tindran) el poder. L’altre dia ja ho deia el Dr. Artur Quintana a la presentació del llibre El català de la Codonyera: «A l’Aragó només hi havia dues llengües: lo ‘parlar bé’ i lo ‘parlar mal’. Lo ‘parlar bé’ era lo castellà del doctor, del capellà o el secretari; i lo ‘parlar mal’ el castellà regional, l’aragonès i, és clar, lo català d’Aragó». Aquest concepte ha amerat generacions d’aragonesos, sovint escarnits pels que «parlaven bé», generalment tristos monolingües. I ha fet que, encara avui en dia, ben entrat el segle XXI, n’hi ha que pensen que cremar el patrimoni cultural és fer-los un favor als fills.

Un espai de llibertat a Antena Zaragoza | Mas de Bringuè.

L’oposició abandona avui la ponència de la Llei de Llengües | Lo finestró del Gràcia.

Els diputats del PSOE, CHA i IU d’Aragó abandonen avui la ponència de la Llei de Llengües que havia de debatre i esmenar aquesta Llei. Tant el PSOE com CHA i IU havien instat el Partit Popular a que canviés la coordinadora, María José Ferrando, la qual, a més de qüestionar barruerament el treball dels diputats de l’oposició, el passat 18 de març havia dit en roda de premsa, entre la estultícia i la demagògia, que per posar en marxa les propostes “estaríem parlant de que el primer any ens costaria al voltant de 35 milions d’euros, però després, anualment, serien uns 30 milions de despesa”. “Convé o és necessari fer aquesta inversió?”, va dir. “Estan disposats els aragonesos a malgastar els seus diners en més de 1.400 traductors de català i de la fabla? El PP creu que no i així ho mantindrem”, va asseverar. Va detallar Ferrando que serien necessaris “més de 24 milions de despesa en traductors de fabla i català, més de 5 milions d’euros per retolar la porta de cada administració, hospital, carrer, cada imprès i segell del Govern d’Aragó, cada paper oficial, absolutament tot”, va remarcar. A més, s’haurien de destinar “més de 3 milions a retolar tot el que tingui a veure amb accidents geogràfics, construccions, totes les carreteres, les autovies, cada barranc, riu, església, ermita, monuments o lloc geogràfic d’interès”, lo qual “ens sembla desgavellat i un malbaratament”. “S’omplirien de “pinganillos” les administracions”

Que voleu esperar del PP-PAR, quan en el seu projecte legislatiu no reconeix la realitat lingüística dels aragonesos que parlen altres llengües diferents del castellà i que fins i tot neguen l’existència del català a l’Aragó contra tot criteri científic!

Si els votants aragonesos
desitgen entrar en raó,
a aquells que neguen la llengua
que els retirin el seu vot.

¡Cuán largo me lo fiais, amigo Sancho!

Presentació de “El català de la Codonyera” | Lo finestró del Gràcia.

El dia 5 d’abril s’ha presentat aquest llibre, obra de n’Artur Quintana, a l’auditori del Palau Ardid. L’autor va ser presentat pel president del CESBA, José Ignacio Micolau, entitat  patrocinadora de l’acte, que d’entre les seves obres va destacar-ne una Gramàtica catalana, encàrrec del Govern, així com també la col·laboració als reculls de literatura popular catalana de l’Aragó, Lo Molinar i Bllat colrat!. A continuació l’editor Chusé Aragués de Gara Edizions va parlar en nom seu i dels altres editors (Institución Fernando el Católico y Prensas Universitarias de Zaragoza) i indicà que amb El català de la Codonyera s’inaugurava l’obertura a la llengua catalana de la col·lecció Ainas, on fins ara només s’havien publicat textos referits a l’aragonès. De la detallada exposició de l’autor volem ressaltar la seua declaració que el català de la Codonyera continua essent ara tan perseguit i discriminat –no té presència en cap acte oficial ni paraoficial i continua vetat a l’escola- com fa quaranta anys sota el franquisme.  Val la pena observar, com va dir també n’Artur Quintana, que el seu llibre si bé pel nom va referit expressament al català de la Codonyera, en la pràctica és una gramàtica i un diccionari del català de Terol, parlat a les comarques del Matarranya i del Bajo Aragón. Tomàs Bosque i la seua reneboda, Natàlia Zapater de sis any d’edat, com a bons rapsodes i cantors, van oferir un esplèndid recital de contes, cançons, jocs, refranys, embarbussaments, tornaveus, …, de la literatura popular catalana de la Codonyera . L’acte es va cloure cantant artistes i públic la coneguda cançó codonyerana Roda la mola. Tant els editors com l’autor preveuen que el llibre es presentarà a altres indrets de l’Aragó, i no perden l’esperança que algun dia no del tot llunyà es podrà fer també a la Codonyera, tal com cal.

Lluís Roig

Wert ignora la Carta Europea de Lenguas Minoritarias para no cuestionar la Ley de no-Lenguas de Rudi | El blog de Chesús Yuste.

Recientemente el ministro de Educación, Cultura y Deporte José Ignacio Wert me ha respondido a la pregunta que le formulé sobre el cumplimiento de la Carta Europea sobre Lenguas Minoritarias en relación con la realidad trilingüe de Aragón,  que prefiere remitirse a la competencia que tiene en materia de lenguas el Gobierno de Aragón y, por lo tanto, ignorar la Carta Europea y avalar de hecho la propuesta de contrarreforma de la Ley de Lenguas que impulsa el gobierno PP-PAR.

Me hago eco aquí de la reacción de Miguel Martínez Tomey, responsable de CHA en asuntos europeos, que  considera muy grave que el PP “se postre ante Europa cuando se trata de restricciones económicas y recortes pero ignore el derecho internacional cuando le obliga a proteger la realidad trilingüe de Aragón” y señala que “el criterio del PP es hacer lo que le venga en gana y acogerse al derecho que más le beneficie, una actitud déspota e insultante se mire por dónde se mire”.

CHA considera muy grave la arbitrariedad del PP a la hora de acogerse y respetar el derecho internacional. Es un insulto que este gobierno sea autonomista cuando le interesa, centralista en cuanto puede homogeneizar el Estado y europeo cuando tiene que justificar el ataque a los derechos de la ciudadanía.

Miguel Martínez Tomey, responsable de asuntos europeos de CHA, critica que “el PP aplique los recortes sociales y laborales más estrictos de la historia de la democracia con la excusa de que es un mandato de Europa pero, a la hora de cumplir con lo que Europa dice en materia de protección de lenguas, no quiere saber nada”.

Desde CHA se critica que se haga caso omiso a una advertencia del Comité de Expertos, órgano europeo que advierte que el Estado está incumpliendo la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, y pide que se mantenga, por lo menos, el nivel de protección actual. “Si el ministro Wert cumpliese mínimamente con su labor, obligaría al gobierno de Rudi y Biel a modificar el borrador sobre la reforma de la Ley de Lenguas y garantizar la protección de la realidad trilingüe de Aragón”.

Para Martínez Tomey “cualquier alumno/a de Derecho sabe que existe primacía del derecho internacional sobre las disposiciones del derecho interno y que las leyes se harán modificando y atendiendo a lo que digan los tratados internacionales suscritos por el Estado”. Y recuerda que “los tratados internacionales válidamente celebrados, una vez publicados oficialmente en España, formarán parte del ordenamiento íntegro”.

Desde CHA se recuerda que “hay que ser muy cerrado para no ver la riqueza del patrimonio lingüístico aragonés, para no defender la realidad plural del Estado y para pretender, al estilo franquista, un territorio homogeneizado y plano”. Martínez Tomey advierte que “a Aragón siempre le ha ido fatal el centralismo que nos humilla y nos trata de honrados y leales pero inocentes e ignorantes”.