La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Franja, Catalunya, País ValenciàSource: La diplomàcia del president Lambán | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel)
El dilluns 7 de febrer el Sr. Lambán es va reunir a Pignatelli, seu de la Presidència, amb la organització, associació, espai, partit polític o el que sigui, Societat Civil Catalana (SCC). No cal dir que en democràcia cadascú es pot reunir amb qui vulgui a nivell individual i privat. Ara bé, quan s’hi ostenta un càrrec públic d’alt nivell, la responsabilitat pròpia i el càrrec imposen certes restriccions. Què en sap el Sr. Lambán de la ideologia política dels representants i fundadors de SCC que no té cap representació al Parlament de Catalunya? M’atreveixo a dir que la coneix prou bé i que es va reunir amb ells, per això. Tot està publicat i només cal una passejada per internet per conèixer que sota la defensa del “constitucionalisme”, s’amaga un ideologia dretana i en alguns components de SCC ultradretana. Amb aquesta mena de reunions no col·labora ni gens ni mica el Sr. Lambán a millorar les relacions d’Aragó amb Catalunya, tot el contrari. I si el Sr. Lambán és el que desitja…? No fa massa dies en va fer una altra. S’havia fixat una reunió de presidents i acompanyants d’Aragó i Catalunya per tractar el tema dels Jocs d’hivern dels Pirineus de l’any 2030. No m’interessa el motiu real de la reunió, però sí la plantada que va fer al president de Catalunya al·legant que no arribarien a cap acord o resultat. Això per a mi és una manca d’educació o excés de supèrbia. Si el Sr. Lambán vol que els jocs s’organitzin al 50 per cent entre Aragó i Catalunya, o com vulgui, que s’ho hagués plantejat cara a cara en la reunió i hagués escoltat les raons dels Sr. Aragonès si vol un altre tipus d’organització o col·laboració. Les reunions no són per garantir acords. El que més em dol, però, és la tendència del Sr. Lambán a fer declaracions crítiques contra institucions catalanes, partits polítics o Catalunya en general. Sota la capa del nacionalisme espanyol –sempre el bo– contra el nacionalisme català –sempre el dolent. Sempre “fent amics catalans”. Una “bona diplomàcia amb els veïns”… . Amb tot això en què surten guanyant els aragonesos?
José Miguel Gràcia
Con @Societatcc @fsancos y @felipefaci. Les manifiesto mi respeto, afecto y solidaridad con la Cataluña constitucional que ellos representan y acordamos colaborar en su proyecto “Mapa digital de historia en común”, desde ideas similares que está impulsando el @GobAragon pic.twitter.com/RlMFknGzBN
— Javier Lambán (@JLambanM) February 7, 2022
La Agrupación de electores Teruel Existe presentó una enmienda conjunta con varias formaciones catalanas para dotar con un millón de euros el Estudio informativo de la autovía entre Alcañiz (Teruel) y Reus (Tarragona), la prolongación de la A-40 hasta el Mediterráneo cuyo desarrollo tan solo se preveía inicialmente entre Cuenca y Teruel. Finalmente ha sido aprobada con 287 sies, 3 noes, y seis abstenciones. Teruel Existe valora que este consenso “evidencia de un lado la especial importancia de este eje de comunicación para las comunidades autónomas del este de España, y de otro respalda el trabajo parlamentario desarrollado en las cámaras en busca del consenso y del bien común”.
Se trata de una infraestructura demandada reiteradamente por el Movimiento ciudadano, incluida en su plan de infraestructuras denominado Teruel 2019-2030 que fue presentado públicamente hace 2 años. Esta autovía a partir de la N-420 es un eje de especial trascendencia que permite superar el aislamiento de la provincia por el nordeste, al crear un nuevo eje hasta el litoral de Tarragona. Una vez finalizado será un eje vertebrador trascendental para todo el sector este de la península, un gran espacio geográfico que carece de una articulación norte-sur en el interior. “Es evidente que falta un elemento vertebrador principal, que además afecta a provincias que sufren un acusado problema de despoblación”.
En esta enmienda explican que “es un proyecto en el que se viene trabajando desde 2009”. Una autovía que conectará las infraestructuras de alta capacidad del litoral (A7, AP7, corredor mediterráneo) existentes en el entorno Tarragona y de Reus, con la futura A-68 (Bilbao-Zaragoza-Vinaròs), cuya construcción está avanzando en el norte de la provincia, en las Ventas de Valdealgorfa.Recuerdan que esta conexión une y da servicio a importantes núcleos urbanos como Alcañiz, Gandesa, Mora d’Ebre, y Reus, y que “su futura prolongación entre Alcañiz y la A-25 en Monreal del Campo o la A40 en Teruel conectaría el Mediterráneo a la altura de Tarragona, con el centro (área metropolitana de Madrid) y el oeste peninsular, contribuyendo a descongestionar la A-2 y la A-3”. Consideran que es “un avance estratégico en la conexión del eje del litoral mediterráneo con el interior peninsular y en la conformación del eje mediterráneo interior”.
La Cámara de Comercio de Reus ha emitido un comunicado en el que concede una «enorme transcendencia» a la aprobación de la enmienda. Lo califica de un «hecho sin precedentes» que la corporación valora muy positivamente atendiendo al trabajo hecho durante los últimos dos años para reclamar el desdoblamiento de este eje con conversaciones periódicas que la corporación ha mantenido con representantes políticos, entre ellos, Teruel Existe.
Source: Presentacions desiderianes a dojo i a raig fet » Temps de Franja
// Júlia Llambert
En Desideri Lombarte, que en vida no ho va tenir gaire fàcil per a publicar, frueix pòstumament d’una força considerable difusió de la seua obra. A finals del segle passat van aparèixer cinc poemaris inèdits, tres antologies poètiques, i dues més recentment. Se n’ha recollit el teatre i se n’ha editat la novel·lística, l’epistolari, i diversos treballs d’història i etnologia. Resten encara inèdits una traducció fragmentària del Cantar de Mío Cid, un extens estudi dels masos de Pena-roja i una cinquantena d’articles i algun pròleg en llibres, revistes i diaris, si més no. El 28 d’abril d’enguany, diada de Sant Afrodisi de Besiers, l’Instituto de Estudios Turolenses, que ja abans havia col·laborat en l’edició de bastants textos lombartians, ha inaugurat la Biblioteca Turolense, dedicada a obres completes o altres de celebrats autors terolencs en qualsevol llengua, amb l’edició de l’Obra Poètica Completa d’en Desideri Lombarte. És un volum de 715 pàgines —o de 728 si hi incloeu l’índex i el colofó— esplèndidament editat, amb un pròleg de n’Hèctor Moret i de n’Artur Quintana, qui, junts amb en Carles Terès i els serveis editorials de l’IET, n’han tingut cura.
Per a difondre el llibre l’IET ha programat una nodrida tanda de presentacions: sis fins ara. La primera ha estat el 6 d’octubre a la Llibreria Laie de Barcelona a càrrec de n’Héctor Moret —en podeu llegir més detall ací. Ha seguit el 23 d’octubre a la Biblioteca Municipal de Pena-roja amb parlaments d’en Manuel Rando, President de la Diputació de Terol, en Carles Terès i n’Artur Quintana. El quatre de novembre, dia de sant Carles Borromeo, a la Llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, la presentació per part d’en Carles Terès i n’Artur Quintana, curadors de l’edició, i d’en Joaquín Guillén en nom de l’IET, ha comptat també amb un recital de poesia lombartiana per part de n’Emigdi Subirats i en Manel Oller.
L’endemà en Juan Villalba, vicepresident de l’IET, ha fet conèixer l’OPC lombartiana a la Llibreria Primado de València. El dissabte 6 ha tocat el torn de la presentació al Centre Cultural La Bohèmia de Castelló de la Plana amb en Joaquín Guillén i n’Artur Quintana, de qui em consta que en acabar l’acte es va dirigir, en companyia de l’escriptora vall-de-rourera Mar Puchol, al carrer de Cavallers per a admirar la rajoleta o taulellet que recorda les Normes Fabrianes del 1934.
La saguera presentació, ha sigut a Tarragona a la Llibreria la Capona —Quan sona la Capona, no sona per Tarragona diuen de la campana gran de la Catedral. Hi han parlat en Joaquín Guillén i n’Artur Quintana, i ens han recordat que en un “Lo primer camí”, un gènere memorialístic dels escriptors franjatins on expliquen a Temps de Franja com van descobrir que el nostre xapurriau de l’Aragó és bona llengua, es català del bo, com canta en Tomàs Bosque, doncs sí que en un “Lo primer camí” publicat per en José Antonio Carrégalo, escriptor i investigador mont-rogí traspassat enguany, s’hi llegeix: La meua descoberta del català com a llengua de cultura va ser gràcies a què un advocat amic de Valls […]em va passar un número de la revista Desperta,ferro! amb una poesia de Desideri Lombarte, “A la conquesta de la Roca.” Em va impressionar fortament. Escriure una cosa tan meravellosa en aquell xapurriau! Va ser decisiu. I ací s’acaben els puials i muntons de presentacions lombartianes. Com haureu pogut observar l’Obra Poètica Completa ha estat prou ben presentada a Catalunya i al País Valencià, però gairebé gens a l’Aragó, o gens del tot si considereu que la presentació a Pena-roja ha estat feta sobretot per ser la vila nadiua d’en Desideri, i no tant per ser aragonesa ni franjatina. Confiem que d’altres en seguiran pel nostre país.
L’Obra poètica Completa d’en Desideri Lombarte va ser programada l’any 2015 com d’immediata publicació a la col·lecció lo Trinquet que l’IET edita des del 2009. Tanmateix l’edició de l’OPC es va anar endarrerint fins ara al 2021 en publicar-se com a número 1 de la Biblioteca Turolense, i és així com ara pot reiniciar-se la sis anys interrompuda col·lecció Lo Trinquet, on ja es troba en procés d’edició el poemari Aplec d’en juli Micolau, i un munt més d’obres fent cua per a ser publicats